El PP no vol un finançament singular

No és una novetat, perquè està en el guió previst. El PP espanyol no vol privilegis, perquè així ho entén, per a Catalunya, i fa sempre tot el que pot per posar-hi traves. No us penseu que el PSOE ho vegi millor, i s'hi posi més bé, però quan no hi ha més remei es diu i es fa el que convingui.

Un finançament singular per Catalunya seria un desastre per a Espanya, i per això entenen que és anticonstitucional. O sigui que hem de continuar pagant les festes de la resta d'Espanya, mentre ells rebaixen impostos i augmenten subvencions. Com que les paguen els altres, no hi ha cap problema. No els cal equilibrar el pressupost, perquè ja es compensa amb els diners que venen de Catalunya.

I la pregunta que em faig, no pas per primera vegada, és què hi diu el PP català? Tampoc ho veu bé? Són d'aquí aquesta colla, i haurien de procurar per casa, però prefereixen mantenir-se a l'altre bàndol. Aquí saben que no governaran mai i, per tant, no hauran de donar compte de res als catalans. O potser és que no pinten res i són uns titelles que els manipulen des de Madrid?

No són tan diferents del PSC. Ells també varen deixar de pensar per ells mateixos i es varen incorporar al bloc espanyol. Passa, però, que ara governen a la Generalitat, però sense majoria absoluta. Hi són gràcies als Comuns, que sempre els tindran al costat, ja que no saben fer res més. I també gràcies a ERC, que només veu com a adversari a abatre a Junts. I aquesta dependència provoca uns equilibris en el PSC, entre la seva dèria espanyolista i el seu compromís de partit de govern en vers els catalans. Només és qüestió de xifres.

Ahir parlava de les xifres quan em referia a temes econòmics, com són l'IPC, l'euríbor, o la revisió de les pensions. Avui també parlo de xifres, i en concret del nombre de diputats electes de cada formació. Quan hi ha majoria absoluta és una cosa i quan depens d'un altre partit és una altra. I si no que li demanin al meu alcalde, que per primera vegada pot fer i desfer sense haver de donar comptes a ningú. Ni Salvador Illa ni Pedro Sánchez tenen aquesta sort. Un s'ha d'agafar allà on pot per anar surant. Cada quatre anys pot tocar-te la loteria.

Hipotecats alleujats!

La notícia econòmica del dia és el valor de l'euríbor d'aquest mes d'agost que ha experimentat una baixada sensible. Estem molt acostumats que tot s'encareix molt ràpidament, però a l'hora d'abaratir-se el moviment és més que lent. A partir del 2022 l'euríbor va fer una pujada molt important i sobtada que va provocar molts maldecaps a les famílies que tenen una hipoteca. Algunes persones varen optar per transformar la seva hipoteca de tipus variable a fix, més que tot perquè no estava gens clar quan s'acabaria l'increment. Ara, potser algú se n'ha penedit, ja que les expectatives són que continuï baixant el referent bancari, i es redueixi la quota mensual que s'ha d'afrontar.

Ahir parlava de l'OPA del BBVA al Banc de Sabadell i intentava fer veure que no ens havíem de fixar tant en la catalanitat del segon, sinó de quina manera el govern s'encarregava de vigilar que les famílies no surtin més malparades del compte. El monopoli bancari és un perill que cal evitar i, si l'OPA és una amenaça, farà bé el govern d'impedir-la. 

Regular el món de la banca és una necessitat imperiosa, ja que la dependència de les famílies respecte a la banca i la seva política és cada vegada més gran. No podem quedar indefensos davant de segons quines decisions. Per aquestes mateixes raons criticàvem la política monetària de la Unió Europea quan vàrem entrar en crisi, i el tracte que varen tenir les entitats bancàries, rebent diner públic, que mai no tornaran, malgrat els beneficis.

Caldrà veure, d'ara endavant, si la baixada de l'euríbor incrementa la demanda d'hipoteques per a la compra d'habitatge. Convé estar alerta i no confondre les coses. La necessitat d'habitatge social no deixa d'existir perquè sigui més fàcil hipotecar-se. L'administració pública ha de canviar la seva dinàmica i construir més habitatge assequible per a totes les butxaques, sigui de propietat o de lloguer. De moment, però, per a les famílies que es troben empantanegades, el mes d'agost els pot alleugerir la càrrega i encarar millor el nou curs. Esperem que ara la inflació continuï a la baixa i no faci un gir inesperat. Sovint penses que tot està massa ben calculat.

Som tot ulls amb els preus!

Aquests dies tot són mirades cap al nou any i en concret a com evolucionaran els preus. Qualsevol excusa és bona per apujar-los, i quan arriba l'1 de gener són molts els productes que se'n veuen afectats. Ahir ja comentava les exclamacions del PP per la decisió del govern socialista d'apujar l'IVA de les factures de la llum i el gas, però no són només aquests dos subministraments els que modificaran preus, sinó que hi ha tota una sèrie de serveis i manteniments anuals que ho aprofiten per apujar els preus. Sumant-ho tot, la diferència entre el desembre que estem a punt d'acabar i el gener pot ser realment important.

    I avui llegíem una notícia que per a una bona part de les famílies pot ser prou interessant. Em refereixo al preu de l'euríbor, que marca el tipus d'interès de les hipoteques i préstecs immobiliaris. Segons diuen, després de molts mesos, l'euríbor ha començat a baixar repercutint en les revisions que a partir d'ara es facin, sobretot les revisions trimestrals, perquè ara fa un any el l'euríbor anava més car.

    L'increment del cost de les hipoteques degut al fort increment de l'euríbor del darrer any, ha estat un impediment per a la compra de nous habitatges, sobretot els joves que volien emancipar-se i que s'han hagut d'inventar la manera de formar una nova família, ja que no hi ha tants pisos de lloguer com caldria, i sobretot de lloguer protegit, que dimarts també comentava en aquest blog.

    Agafem aquesta notícia amb pinces, però celebrem que hi hagi alguna cosa en positiu, i que d'alguna manera pugui servir per alleugerir la salut econòmica de les famílies, compensant l'augment de preus que ens arribarà de tots cantons.

    La senyora Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional, que amb la seva cara ja ho diu tot, ha estat molt reticent a fer qualsevol concessió a la ciutadania sacrificada i empantanegada. Ara, fins i tot ella, pronostica una possible reducció del preu del diner. Si ella ho diu, potser serà veritat, i podrem començar a respirar.

    Tot i així estarem molt atents. Perquè, per exemple, el president del govern espanyol va anunciar el manteniment de l'IVA de productes bàsics a zero. Però jo, com ja vaig dir en el moment que es va prendre la decisió, encara no he vist que aquests productes baixessin de preu, però sí que en el moment que recuperin l'impost, segur que ens n'adonarem. Es dicten normatives, però ningú surt a comprovar que es compleixin. Es treu l'IVA del pa, i el preu del pa no es toca. Qui es queda el guany?