El Senat Municipal

Avui llegia al web municipal la notícia de la mort de qui fou regidor d'Arenys de Mar, el senyor Francesc Pi. Un regidor del Partit Popular arenyenc que va assumir responsabilitats en esports, amb el pacte amb el Partit Socialista, presidit per Ignasi Moreno. A la notícia es comenta que va formar part del Senat Municipal, que vàrem constituir l'any 2008, format per exalcaldes i exregidors, i que havia de servir per debatre temes d'interès per a la vila. Un organisme que figura al Reglament Orgànic Municipal, però que va tenir una vida efímera.

No cal dir que em sumo al conjunt de mostres de condol que arriben de totes bandes. Mai agrairem prou les persones que han decidit dedicar el seu temps lliure a treballar per a la millora del funcionament dels serveis públics locals. Una tasca que tothom hauria d'assumir en algun moment de la seva vida.

La intenció de crear el Senat Municipal d'Arenys de Mar fou l'aprofitament de l'experiència i coneixement de les persones que havien tingut responsabilitats de govern o havien format part del Consistori, moguts per l'estima i interès per millorar la vila, i que havia de servir per afrontar els grans reptes. El dia a dia acostuma a assumir-se des del govern de torn, amb el suport i seguiment dels grups municipals de l'oposició, però hi ha temes que són de mitjà i llarg termini que és bo analitzar. Forma part de l'exercici de la planificació, que sovint es menysté o s'ignora. 

He pensat que, si des del govern municipal actual, es fa aquest recordatori d'aquest organisme, potser fora bo anar un xic més enllà i recuperar-lo. Hi ha un seguit de temes que Arenys hauria d'abordar, per no limitar-se a anar tapant forats i resolent allò que es presenta, sinó avançar-se als esdeveniments i marcar les línies de futur de la nostra vila. 

Estic convençut que si anéssim unes passes endavant, evitaríem alguns dels problemes que ens apareixen, de manera improvisada, bàsicament per manca de planificació. Segur que moltes de les persones que hem assumit algun tipus de responsabilitat municipal, ens hi apuntaríem. Només cal posar-ho en marxa.

Hem d'apostar fort i decididament per les energies renovables

Catalunya es troba a la cua quant a desenvolupament de les energies renovables i això ho pagarem car. Sigui de qui sigui la culpa, el cas és que no hem avançat gens i si ho comparem, no ja amb altres països europeus, sinó amb altres comunitats autònomes, ens adonem que anem molt endarrerits. És cert que el govern del PP havia posat moltes traves perquè les famílies instal·lessin plaques fotovoltaiques, però d'això ja fa uns quants anys. El més greu, però, és que el govern de la Generalitat ha estat paralitzat en aquest tema, i en d'altres, i li costa molt d'arrencar.

A la vila d'Arenys de Mar tampoc s'ha fet gaire res per implantar les energies renovables, tret de l'elaboració d'algun projecte tècnic. Els equipaments municipals continuen utilitzant l'energia que es compra a la xarxa, de la mà d'una multinacional, amb un sistema de compra agregada del Consell Comarcal del Maresme, i no estem aprofitant el sol ni reduint el consum de l'energia que s'ha arribat a pagar a preu d'or.

Sí que vull destacar que l'Ajuntament de la vila té previst la bonificació del 50% de l'IBI, durant cinc anys, a les famílies que decideixen instal·lar les plaques fotovoltaiques a la seva llar, i això s'ha de dir, perquè encara hi ha molts ajuntaments catalans que no ho han previst a les seves bases d'execució pressupostàries, o bé la bonificació és inferior i per un període de temps més limitat.

Tot i així, entenc que el nou govern municipal ha d'afrontar el repte d'entrar de ple amb les energies renovables. Cal estudiar la situació actual de tots els equipaments municipals, de l'enllumenat públic i la dependència de les multinacionals elèctriques que tenen grans beneficis a costa dels seus clients.

La CUP ho té en cartera, i treballarà per revertir la situació. No pot ser que estiguem a la cua en tants temes, i el cas de l'energia, no només per la situació amb què ens hem trobat des de la guerra d'Ucraïna, ha de ser una prioritat. Cal engrescar la població a invertir en energies renovables, en la mesura que ho puguin fer, aprofitant les subvencions previstes, però sobretot prendre la iniciativa per a tots els equipaments públics de la vila.

El perill de l'abstenció

Quan s'acosten les eleccions els partits polítics treballen per aconseguir el vot dels ciutadans, i per això fan mans i mànigues per engrescar-los, sobretot a base de promeses, i aprofitant les parades a carrers i places per acostar-se als vilatans tot demanant-los què voldrien que prioritzessin en el cas d'aconseguir el govern. Malauradament, la majoria de les promeses no s'acaben complint i les plataformes de participació i mecanismes per acostar la veu de persones i entitats esdevenen estèrils.

Aquesta manera de procedir és el gran causant de la desafecció de la majoria de la població, i provoca un augment de l'abstenció, davant les poques expectatives que tot allò que els han promès s'acabi complint, i el menysteniment patit durant els quatre anys de mandat. L'abstenció, doncs, no és imputable a la població, sinó als polítics i la seva manera de procedir.

Tot i que aquesta actitud és molt general, hi ha partits polítics que ho porten en el seu ADN. Són partits que només es mouen per interessos personals o de partit, buscant el poder i utilitzant el ciutadà en benefici propi. Quan penso en els resultats electorals i el nivell d'abstenció considero que encara hi ha prou persones que es mobilitzen per anar a votar i mai no els ho agrairem prou. 

A la nostra vila, durant aquest mandat, s'ha pogut constatar que el govern no s'ha esforçat gaire per obrir les portes de l'Ajuntament a persones i entitats. S'han limitat a organitzar festes i actes lúdics, sense comptar amb la gent. L'activitat dels consells de participació ha estat mínima, amb algunes excepcions en aquells que els podia donar cert rèdit propagandístic i pocs reptes a superar, com pot ser el consell d'infants. No s'ha creat el consell de Cultura, com s'havia promès, ni tampoc existeix el de Joventut.

El nou govern que es constitueixi el mes de juny no tindrà gaires dificultats per superar el nivell de participació, empatia i capacitat d'escoltar la gent, però ho haurà de fer, i no totes les opcions polítiques que es presenten tenen la voluntat i la garantia d'entomar aquest repte i prioritzar-ho. És cert que gestionar un ajuntament vol dir moltes més coses. El problema que tenim és que al nostre municipi han quedat massa coses al calaix.

Des de la CUP volem demanar la confiança dels arenyencs per canviar la manera de fer política del nostre Ajuntament. Sabem que hi ha motius suficients que emmandreixen a l'hora de sortir de casa per anar a votar, però els animem a fer un esforç per capgirar la situació de la casa de la vila i entrar tots plegats a dins, per aconseguir un govern participatiu de millora i eficiència per sortir del cul-de-sac on ens han deixat.

El repte dels petits ajuntaments

Ahir vaig anar a parar, via Internet, a una jornada sobre organitzacions que creen valor públic, que va tenir lloc a Mataró, i que tenia per objectiu parlar de la transformació interna de les administracions locals. El tema és molt interessant i cabdal si volem tenir una administració municipal eficient i eficaç, la qual cosa no és fàcil.

Vaig seguir, d'una manera transversal, els diferents ponents i taules rodones, i en el meu interior hi havia una batalla oberta entre la decepció i la il·lusió per poder aplicar els canvis necessaris perquè la cosa funcioni. Certament, pensant en la meva vila, hi ha un problema greu de dimensions, i aquí és on vaig a parar tot sovint i recordo l'estudi de Roca Junyent, que va ser molt criticat.

Realment la dimensió d'una administració local és clau a l'hora de poder introduir canvis organitzatius que millorin la gestió pública. Els ajuntaments de poblacions petites i mitjanes se situen en el mateix nivell de les grans, quant a reptes a afrontar, però amb molts menys recursos. Sí que és cert que la Diputació de Barcelona dona molt de suport i allibera de càrregues que resultarien impossibles de suportar, però tot i així les dificultats dels petits ajuntaments són moltes, i quan parles de modernitzar-ho quedes molt limitat.

Gestionar un ajuntament no és fàcil perquè les eines i recursos de què disposes són escassos. Si a tot això hi afegeixes que figures claus com són els funcionaris d'habilitació nacional, secretari i interventor, acostumen a ser-hi de passada i sense gaire experiència en el càrrec, la problemàtica encara s'agreuja més.

Això hauria de servir per explicar els errors que es cometen en la gestió diària d'aquestes petites i mitjanes administracions, però no justificar-ho. Els reptes són grans, però no impossibles, i per això cal entrar amb força, confiança i amb els màxims aliats possibles. 

El nostre Ajuntament arrossega uns problemes de gestió que cal afrontar d'una vegada per totes, i no permetre que siguin l'obstacle perquè la vila se'n vegi afectada. Calen moltes idees, però sobretot que siguin clares, i també moltes ganes de treballar a fons, durant el temps que ens marquem ser a dins. No podem excusar-nos en les dificultats, sinó que hem de treballar per trobar aliances, suport i formació. 

Un ajuntament és una empresa que necessita una direcció clara, una organització dinàmica i uns professionals formats i engrescats per donar un bon servei a la població. L'objectiu ha de ser el servir als vilatans i vilatanes que esperen dels seus representants un lideratge efectiu, transparent i que obrin les portes a tothom. Tots som coresponsables del bon funcionament de l'administració pública més propera, la que ens ha de conèixer i ajudar a avançar.

La 12a calçotada de la CUP d'Arenys de Mar

La CUP d'Arenys de Mar hem celebrat la 12a calçotada amb un èxit espectacular d'assistents, que han superat totes les previsions. Hem gaudit de la participació entusiasta de molts arenyencs, però també de persones vingudes de fora, que han pogut assaborir productes de qualitat i quilòmetre zero. Em quedo amb una noia que no havia tastat mai els calçots i que a l'hora de marxar m'ha vingut a dir que n'havia menjat i li havien agradat molt.

No hi ha dubte que trepitjar el carrer i compartir activitats i estones amb la gent és on la CUP es troba més a gust, i tot l'esforç per preparar la jornada i dinamitzar-la queda compensat per la satisfacció de veure la gent que s'ho passa bé i que t'ho agraeix sincerament.

Joves i persones grans; simpatitzants o simplement veïns interessats en l'activitat, han omplert la plaça de l'església durant unes hores, asseguts, o fent cua per recollir els calçots i la botifarra amb mongetes, aprofitant l'avinentesa per escoltar la música o fer-la petar.

Haig de dir que he arribat a casa ben cansat, però més content que mai. Quan les coses surten bé, i això ho veus amb la cara de la gent, no hi ha res que t'aturi, i això en moments de lleure i esbarjo, però també a l'hora de treballar per a la vila, afrontant reptes de futur, i organitzant el govern municipal per donar resposta a totes les necessitats.

No és un acte de campanya, perquè es fa cada any, al marge de si hi ha convocades eleccions o no, sinó una manera d'acostar-nos als veïns per dir que hi som i ho volem compartir amb tots ells.

I la setmana vinent tornarem al carrer amb més activitats. Tampoc estrictament de campanya, però sí que ens ajudaran a conèixer quins són els suggeriments i demandes més immediates que necessiten resposta des del govern municipal. Tot plegat, una manera d'acostar-nos a la gent per eliminar aquest mal vici de treballar-hi d'esquena, d'oblidar-se del compromís assumit de governar per a tots.

Un agraïment a totes les persones que avui han estat amb nosaltres a la plaça de l'església, i disculpar-nos per les que no ho han pogut fer per manca d'espai, amb el compromís de fer-ho possible l'any vinent.

Treballant per al canvi

Avui hem conegut que els socialistes arenyencs recuperen Ramon Vinyes com alcaldable per a les eleccions del proper mes de maig. No hi ha dubte que es tracta d'una notícia sorprenent i que de ben segur tindrà els seus efectes. Estic convençut que la força amb què la CUP s'ha presentat, fa que les altres formacions polítiques no es vulguin quedar enrere. Busquen els candidats que els permetin millorar la seva imatge, sabent que és l'hora de sortir de l'atzucac en què el govern d'ERC ens ha conduït, ja que ha estat incapaç de resoldre temes tan importants com la manca d'habitatge social, la millora de la mobilitat o l'eliminació de les barreres arquitectòniques, o la creació del consell de cultura, per posar només alguns exemples.

Des del mateix moment que vaig acceptar formar part de les llistes de la CUP, assumia la responsabilitat de treballar per fer possible augmentar el nombre de representants d'aquesta formació al Ple municipal, amb la il·lusió que fos la CUP qui tracés el canvi polític necessari a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, després d'un mandat que tots voldríem oblidar.

El nostre Ajuntament necessita persones treballadores, amb formació i coneixements per encarar tots els reptes que es presentin, millorant la convivència de la gent, atenent totes les demandes i necessitats, des del primer dia, i no només quan s'acosten les eleccions. No es tracta de completar llistes per justificar uns sigles de partit, sinó aglutinar persones capaces de liderar un projecte il·lusionant, amb millores reals i directes en benefici de totes les persones, sobretot les més vulnerables.

La CUP es presenta amb un cap de cartell, l'Arnau Cucurull, perquè sigui l'alcalde del canvi, amb un equip de persones al darrere, que facilitarà aquest canvi en la manera de fer política, defensant la preservació del territori, l'habitatge assequible i la participació real de les persones en la vida pública. 

Probablement tindrem ocasió de conèixer més sorpreses i novetats, i benvingudes siguin si serveixen perquè l'ajuntament que es constitueixi el mes de juny sigui el més representatiu, eficaç i resolutiu, per situar la nostra vila al lloc on li correspon. 

Ens presentem per governar

Preparant la meva intervenció d'aquesta tarda-vespre, en la presentació de la candidatura de la CUP per a les eleccions municipals del proper mes de maig, es fa més evident que mai que una intervenció de cinc minuts és molt més complicada que no pas de mitja hora. La clau està en resumir i sintetitzar les principals idees, sense poder-les desenvolupar gaire. Dir just el més important, a partir del qual pots entendre tot el seu contingut.

Tinc molt clar els conceptes dels motius per haver acceptar la proposta de formar part de la llista, i també el llistat d'actuacions que ara fa setze anys vaig iniciar i de les quals en guardo un bon record. No tot va sortir tal com volíem, però sí que vàrem trencar una inèrcia d'apatia i vàrem introduir uns quants elements que han perdurat, no pas sense obstacles, i amb uns primers moments que semblava que tot se n'anava enlaire.

També queden clars els nous objectius, tant els que pugui aportar de manera personal, si es dona el cas que en tinc l'ocasió, com aquells que hauríem de construir tots plegats, de manera col·lectiva i al marge de les ideologies o consignes de partit.

La llibertat de moviments és molt important, i això és el que sempre he demanat i posat com a condició, sense oblidar el compromís i lleialtat als principis bàsics de qui et fa la proposta i et convida a formar part del projecte.

Segur que després de quinze anys les coses han canviat. No només les persones, sinó també la manera de fer, les normes i les prioritats, però hi ha uns temes que no desapareixen mai, i en canvi es troben a faltar, com és el respecte a les persones, el saber estar a l'altura de les circumstàncies i, sobretot, el retre comptes del treball i responsabilitats assumides.

Si una cosa es troba a faltar a la vila és l'empatia i confiança entre els polítics i la ciutadania, i això és una cosa que, des de qualsevol posició i responsabilitat, hem de treballar-hi tots, per aconseguir caminar plegats i millorar com a vila i com a societat. Hem d'obrir les portes i tenir una atenció especial a les famílies més vulnerables, les que requereixen més protecció i empara. És un treball col·lectiu, participatiu i positivista, per afrontar els grans reptes d'avui i sempre.

La CUP diu no a Europa

Avui la CUP, en Assemblea, ha decidit no concórrer a les eleccions europees de l'any vinent. Ho argumenten perquè el seu projecte polític no té cabuda en les institucions europees, i que es volen concentrar en la seva tasca als ajuntaments. La decisió és respectable sobretot pel fet que ha estat decidit en assemblea i per tant ha obtingut la majoria dels seus vots.

Personalment no hi estic d'acord i hauria preferit que la CUP hagués optat per presentar-se a les eleccions, encara que no tingués opcions d'obtenir cap representació. No voldria pensar que és aquesta nul·la possibilitat la que ha empès a no presentar-s'hi. A mi m'agrada afrontar els reptes i defensar els meus ideals, encara que pensi que no hi tinc res a fer, ni m'agradi el marc on puc anar a defensar-los.

Entenc millor la seva posició sobre el Congrés i el Senat espanyols, que no l'opció europea. Si l'esquerra  hi renuncia, l'extrema dreta hi presenta totes les seves forces i el poc que es pot decidir des de les institucions europees anirà agafant un color molt fosc.

La CUP tampoc volia presentar-se a les eleccions al Parlament català i bé o ho va fer més endavant. En què havia canviat? Crec que les coses s'han de canviar des de dins, arremangats i amb els peus al mig del fangar i assumint responsabilitats. No ha estat així al Parlament des de que hi són?

Des dels ajuntaments es pot fer molt bona feina, molta més de la que s'acostuma a fer, però no podem oblidar els marcs on ens belluguem i la repercussió que tenen sobre nosaltres. Massa sovint ens escudem en què això o allò no és competència nostra. El que cal, doncs, és procurar que això o allò arribi ser de la nostra competència per canviar el que no ens agrada i millor l'actual funcionament.

Un diumenge pendents d'Àustria i Itàlia

Dels dos reptes europeus d'aquest diumenge sembla ser que del primer que se'n tenen notícies podem respirar. He llegit que amb el 58% de l'escrutini, el candidat verd austríac hauria guanyat al candidat xenòfob, que fins i tot ja l'hauria felicitat per la victòria.

Tot això ho sabem perquè ens ho diuen uns periodistes que ens han deixat clar que un era el bo i l'altre el dolent. Ens havien espantat dient-nos que si guanyava el xenòfob ens trobaríem en el primer pas de la conversió d'Europa en un conjunt d'estats governats per l'extrema dreta.

Àustria votava el seu president i l'opció era entre un extrem i l'altre. Què vol dir això?

La segona incògnita, que encara no s'ha desvetllat, és el resultat del referèndum italià. ¿Donaran suport al primer ministre italià a la modificació de la Constitució, o bé l'obligaran a dimitir, complint la seva promesa? En aquest cas, l'italià, les informacions han arribat una mica més confoses, defensant el suport al primer ministre, per evitar un daltabaix que ens afectaria a tots. Ara podreu entendre el content que està Brussel·les amb la victòria de Rajoy!

Sembla ser que la modificació proposada de la Constitució italiana enforteix el govern estatal, tot afeblint les províncies, d'alguna manera reduint la capacitat decisòria de la ciutadania, si més no allunyant-la de la presa de decisions. Veurem com acaba.

L'altre dia en una conferència-debat sobre la participació, organitzada per la FMC, ja vaig comentar que per a molts polítics locals i també tècnics municipals - el tema anava d'ajuntaments - la participació és la causa de l'alentiment de la presa de decisions i per tant una mala praxis. En el cas d'Itàlia es veuria com una feblesa del poder polític central.