Un problema de competències administratives

Començo dient que no vaig seguir el debat de TV3 amb els alcaldables de Barcelona, com tampoc vaig seguir altres debats d'altres ciutats. Sí, però que he llegit comentaris queixosos pel fet que en cap moment parlessin de l'àrea metropolitana, i hi afegiria l'article d'Albert Carreras, al diari ARA, Barcelona: ciutat contra metròpoli, perquè d'alguna manera reforça el que vull comentar en aquest post.

Ho he dit en altres ocasions i em reafirmo. Els ciutadans no tenen l'obligació de conèixer quina administració té competència en els diferents àmbits d'actuació pública. Sí que és bo que se sàpiga, i per tant que se'n faci publicitat, però el més important és que les coses funcionin, que la gestió pública sigui modèlica, en eficiència i eficàcia. Que es doni un bon servei, al marge si l'ens responsable és un ajuntament, una comunitat autònoma o l'estat.

Sovint ens trobem que les administracions es treuen de sobre la responsabilitat, atorgant la culpa a l'altra, sobretot si qui les gestiona és d'un color polític diferent. El més greu, però, és que l'administració més propera a la ciutadania, l'ase dels cops, és qui menys competències té, i en temes que són prou importants per a la gent, que els condiciona la vida en el seu dia a dia. Parlo de l'administració local, com haureu pogut deduir.

La mobilitat entre ciutats, i concretament entre les ciutats de l'entorn de Barcelona i la capital és prou important com per prendre-s'ho amb més seriositat. Ens queixem de Rodalies, i penso que tenim prou motius per fer-ho, però no hi veig prou insistència ni pressió per part de les nostres autoritats per tal de trobar una solució definitiva. I el futur alcalde o alcaldessa de Barcelona ha d'entendre que la vida de les persones d'altres ciutats que es desplacen a la seva ciutat, ja sigui per feina, lleure o estudis, requereixen més atenció i consideració. Potser és un tema d'abast metropolità, però llavors, parlem-ne!

Parlem molt de finestreta única dels tràmits administratius, però hi ha una altra finestreta única que se'n parla poc. Hauríem d'articular millor les diferents institucions públiques, amb les corresponents responsabilitats competencials, per donar resposta coordinada a tots els ciutadans en tots els temes, i treballar per resoldre tot allò que afecta la ciutadania, al marge de la competència assumida. 

Encara que hi ha altres temes també importants, Rodalies és una prioritat, perquè ho considero una immoralitat tal com està funcionant des de sempre, però cada vegada en pitjors condicions. Els nostres polítics s'haurien de posicionar ferms per resoldre el tema, i si cal sortir al carrer, sortim i rebutgem aquest greuge històric. Ens estranya que cada vegada hi hagi més abstenció i desafecció per la política? Crec que els motius són clars i evidents. Prou parlar per parlar, i més arremangar-se per resoldre els temes que preocupen a la nostra societat.

Un bon candidat a l'alcaldia d'Arenys de Mar

Continuant amb les declaracions a Ràdio Arenys dels alcaldables del proper 26 de maig, el torn d'avui era per a Josep Antoni López, de la llista Arenys en Comú. Fent una lectura en diagonal t'adones que les seves propostes i/o promeses són realitzables i tenen un component social que a mi m 'interessen. Més enllà del Consell del Poble, les seves propostes són creïbles. I ho dic perquè històricament el partit que representa a la nostra vila, el tema participatiu ha estat molt teòric, però no s'ha acabat de concretar mai en res. Tinc les meves raons per pensar que no hi creuen tant com prediquen i només cal repassar els fets dels darrers anys per veure que poca cosa s'ha fet, si alguna cosa hi ha, quant a participació. Això sí, a cada campanya electoral surt el tema.

Tot i així la persona de Josep Antoni López em mereix molta més confiança que d'altres candidats o candidates que poden xerrar molt, però que tots sabem que és pura façana, sobretot ara que toca guanyar vots. Josep Antoni López és una bona persona que de ben segur farà tot el que pugui per a la nostra vila, sense preocupar-se per a ell mateix. Ni ego ni prepotència, sinó treball d'acord amb els seus principis.

Quan aquests darrers dies he parlat d'alternatives a les dues forces que tot fa pensar que poden liderar la lluita per l'alcaldia, he pensat seriosament en la persona d'en Josep Antoni López, de la mateixa manera que crec en l'Ona Curto, alcaldable per la CUP. Ambdues candidatures podrien fer una bona feina si els vilatans i vilatanes els donéssim el nostre suport.

Em discuteixo sovint quan es parla que en una població com Arenys de Mar la gent vota les persones més que no pas els partits. Jo sempre dic que seria una sort que això fos totalment cert, però la història ens ha demostrat que no és així. Quan un partit ha estat a dalt, a nivell de país, els resultats municipals els han afavorit, però quan han estat sota mínims, han tingut una davallada important a les eleccions locals. Repeteixo que seria bo que majoritàriament votéssim les persones, perquè a Arenys tindríem uns nous candidats que probablement ens mereixeríem. (és cert que hi ha excepcions i, com probablement passarà a Badalona, hi ha alcaldables a qui el nom pesa més que les sigles del partit).

CIU podria donar l'alcaldia d'Arenys de Mar a ERC

Tal com escrivia ahir, Estanis Fors no té assegurada l'alcaldia. Ahir parlava que el PSC, que havia comunicat que es quedaria a l'oposició, podia donar l'alcaldia a Annabel Moreno en el Ple del proper dissabte 13 de juny. Avui hem sabut que l'Assemblea local del PSC va decidir no donar suport a cap dels dos alcaldables amb opcions, la qual cosa, en un hipotètic acord d'esquerres ERC + CUP + ICV, seria CIU qui podria decantar la balança a favor de la candidata d'ERC.

Per als lectors d'altres poblacions cal recordar que Estanis Fors, guanyador d'aquestes eleccions amb 6 regidors, ha estat alcalde en aquest darrer mandat al capdavant de CIU, amb cinc regidors i amb pacte amb el PSC i el PP. A les eleccions primàries d'Unió Democràtica se'l va deixar fora de la candidatura del partit, i va decidir crear el seu propi grup amb els regidors del seu equip. El resultat va suposar un gran triomf personal i un fracàs per a CIU. Ara CIU podria tornar-li la jugada donant l'alcaldia a l'Annabel Moreno, d'ERC.

La revista local L'Agenda, que encara no he pogut llegir, sembla ser que es fa ressò d'anomalies en la gestió econòmica dels darrers mesos del mandat 2011-2015. Aquesta notícia, de ser certa, de ben segur no li hauria tret vots a l'alcalde, però sí que el podria perjudicar a l'hora dels pactes entre els partits que formaran part del nou Consistori. Els electes, a l'hora de decidir qui ha de ser el nou alcalde poden tenir en consideració possibles anomalies en la gestió, que sense haver de suposar cap delicte, sí que deixa en entredit les responsabilitats del govern municipal d'Arenys de Mar.

Les set forces amb representació al Ple municipal que es constituirà dissabte, tenen cinc dies per decidir el seu vot i determinar si Arenys de Mar estrena alcaldessa o continua l'alcalde en funcions, Estanis Fors.

Comentaris a les 90 respostes dels i les alcaldables per Arenys de Mar

Treure conclusions una vegada analitzades les respostes de les deu candidatures, que finalment varen ser nou (Arenys Sí Pot no va respondre), seria una temeritat. Com a molt podem explicar coses i llavors cadascú pot quedar-se amb allò que consideri més significatiu.

En primer lloc cal agrair la resposta de les nou candidatures perquè no hi tenien cap obligació ni en no fer-ho tampoc els comprometia en res. Més aviat contestant els podia comprometre. El ressò que puguin tenir les seves respostes i les nostres opinions tenen l'abast que tenen, molt diferent del que pugui tenir un debat de Ràdio Arenys, o les entrevistes en directe.

Tal com deia el primer dia, no totes les candidatures varen respondre amb la mateixa extensió i concreció. En algun cas (C's i PP) les respostes eren molt breus i a vegades fugint d'estudi, en el cas de la mesquita, però donant opinió de temes com les Clarisses o en l'acapte d'empreses foranes. CIU, en general, no es compromet gaire i en moltes de les preguntes respon que ho hauran d'estudiar.

En el cas d'ICV i la CUP les seves respostes varen ser exhaustives, sobretot ICV, i a més amb concrecions i explicacions ideològiques. PSC i ERC varen ser breus, però amb objectius concrets. JuntsxArenys ens recorden que, encara que amb un altre nom, han governat aquests quatre anys i ho han fet bé, i SI queixós amb la manera de governar i focalitzant les respostes en l'àmbit que va tenir competències el seu cap de llista. En el cas de la Biblioteca no suggereixen cap solució.

Només ICV i C's ens parlen de reorganitzar l'ajuntament, i totes les candidatures ens afirmen que prioritzaran el treball per a millorar la situació de les persones, les més perjudicades per la crisi que hem estat patint els darrers anys.

Quant al Mercat municipal tothom coincideix que cal actuar-hi perquè consideren que té futur. Fa molts anys que es parla del Mercat municipal i han passat diferents governs municipals sense que s'hagi resolt res. Sempre s'ha dit que les grans superfícies eren els grans competidors del Mercat per les facilitats que donaven, entre elles l'aparcament. Avui, però hem de dir que no només són les grans superfícies les competidores que ensorren l'activitat del Mercat, sinó que també hi ha comerços de la Riera, amb el mateix problema de mobilitat, que també li fan la competència. Vàrem trobar, en la majoria de respostes dels grups, una falta de crítica en l'actitud dels paradistes i en la gestió del Mercat, que sí menciona SI.

Tots volen fer de García Albiol... o d'Anglada

Hem pogut comprovar que una bona colla d'alcaldables del PP volen seguir l'exemple que tan bé li va anar a l'Albiol a Badalona l'any 2011 i ja tenen mig coll avall que aconseguiran l'alcaldia. No diré que això passi a tots els municipis, però sí que és cert que, amb més o menys intensitat, els lemes i actituds dels candidats del PP van en la mateixa línia, sobretot on pensen que PxC o C's els poden trepitjar els talons.

Per altra banda, l'actitud de les candidatures al voltant de Podemos, també és força deplorable, sobretot a Barcelona. En aquest cas no és contra la ciutadania, sinó contra els seus rivals. No crec que sigui necessari insultar l'adversari, per més nosa que et faci i més ganes tinguis d'ocupar el primer lloc. S'ha de ser crític i treure-li els draps bruts, però sense difamar. Llavors ens queixem quan ens insulten a nosaltres.

Tot i que puc entendre la ràbia i empenta de l'Ada Colau en el seu nou projecte, no m'agraden les formes ni la considero l'alcaldessa ideal de Barcelona. Ja s'ho faran si els barcelonins l'escullen, però fins i tot en política l'educació és un grau, i l'Ada, probablement per la seva història, ha perdut una mica els papers. No diguem res del discurs de Pablo Iglesias. Probablement és una batalla contra les darreres enquestes en què experimenten un retrocés.

I a Girona i Figueres l'EUiA també ha sigut protagonista de dos casos d'insults. Aquestes persones no saben que ells mateixos es desacrediten. La majoria de la gent, sense necessitat d'estar a favor dels polítics i partits insultats, expressem el nostre rebuig i difícilment ens motivin a que els votem. Potser tampoc ho pretenen i per això seran sempre partits residuals, que veuran com altres moviments del mateix entorn els passen la mà per la cara. Seria el cas de Podemos a nivell estatal. A Arenys, sortosament això no passarà.

Arenys de Mar ja té vuit alcaldables per escollir

Tal com ja es preveia i ho havia comentat en aquest blog, la Rosa Zaragoza encapçalarà la llista de Ciutadans en les eleccions municipals a Arenys de Mar. Amb la Rosa ja tenim vuit alcaldables, després de les confirmacions de l'Annabel Moreno (ERC), Ramon Vinyes (PSC), Isabel Roig (ICV), Belen Quintero (PP), Àlex Acero (Bloc), David Caldeira (CUP) i, segons UDC, Josep Manel Nogueras (CIU).

No sé si encara n'hi haurà algun altre, tenint en compte les ganes que gent de Podemos tenia per crear una agrupació d'electors. En tot cas, no cal dir que estem ben servits i també que tindrem 136 candidats, més reserves, disposats i disposades a treballar per Arenys. Llavors direu que els arenyencs no som solidaris i voluntariosos, perquè a guanyar-s'hi la vida no hi aniran pas, encara que algun malpensat s'ho pugui imaginar.

Amb vuit candidatures surt a unes dècimes per sobre de dos regidors per llista, la qual cosa, resultaria prou curiosa. Si a Espanya es posen nerviosos per la fi del bipartidisme, els hauríem d'ensenyar com ens ho fem a casa nostra que treballem molts i ben avinguts.

En aquest mandat hi ha hagut un equilibri entre forces de govern i oposició, 3,5 a 3,5, encara que amb un pes representatiu diferent. La fracció és pels moviments del Bloc que ha jugat tots els papers de l'Auca, fins i tot assumint regidories sense considerar-se part del govern. 

Quant a les cares que ens podem trobar a partir del 13 de juny, data de la constitució del nou ajuntament, probablement no hi hagi molts canvis, tenint en compte els líders de cada formació que, a excepció de CIU i del retorn de la Rosa, ara amb un altre partit, la resta repeteixen. Tot dependrà, doncs, dels números dos, que en el cas d'ERC i la CUP ja sabem que són nous.

Del cap de llista de CIU, si es confirma, m'interessa la importància que dóna a la participació, un fet que gira totalment la truita de l'actual alcalde, que no hi ha cregut mai. A veure si entre la CUP i CIU posen en pràctica aquest valor, i aconseguim millorar la nota d'aquest actual mandat. La Transparència els vindrà obligada per llei i no se'n podran escaquejar.