L'Ajuntament i la Societat Coral L'Esperança signen un nou acord

Avui sentia que l'Ajuntament de la vila i la Societat Coral L'Esperança han signat l'acord que ha de permetre complir amb el compromís municipal signat l'any 2002, quan l'entitat va cedir el Teatre Principal perquè l'Ajuntament iniciés les obres necessàries per posar en funcionament el teatre i poder oferir una programació estable i acollir tota mena d'activitats culturals. Un compromís que sembla que ara sí que es podrà assumir.

L'administració pública, en aquest cas l'Ajuntament, no pot invertir diners en un equipament que no li pertany. A canvi de la cessió del teatre, l'Ajuntament havia d'invertir diners en les obres de condicionament de les dependències de l'entitat. Com que no n'era propietari, no li era permès aquesta inversió. Ara, els serveis jurídics han trobat la manera de fer-ho possible. 

L'Ajuntament de la vila i la Societat Coral L'Esperança han signat un acord de cessió d'usdefruit per un termini de 99 anys. Aquest acord permet a l'entitat mantenir la seu social i desenvolupar-hi les seves activitats, mentre possibilita legalment que l'Ajuntament pugui invertir fons públics en la reforma i ampliació de l'immoble, que continuarà sent propietat de l'entitat coral.

Hem de suposar que la interpretació jurídica que s'ha fet, després de tants anys de dubtes, és correcta i que no hi haurà cap impediment legal perquè es puguin iniciar aviat les obres. Resulta curiós i, per què no, trist, que es pugui trigar tants anys a desencallar situacions com aquesta. Semblaria que si ara és possible, també ho havia de ser en el moment de la signatura de l'acord de cessió del teatre i, per tant, que l'Ajuntament hagués pogut complir amb el seu compromís dins dels terminis establerts. L'amenaça era que l'entitat recuperés la titularitat del teatre per incompliment de l'altra part. Una decisió que no ha interessat mai a cap de les dues parts.

Celebrem l'acord i desitgem que el govern municipal trobi els diners necessaris per iniciar les obres d'adequació de l'immoble dins del nou termini fixat.

El govern municipal vol cedir la Raureta a la Generalitat

M'ha cridat l'atenció la notícia que el grup municipal majoritari a l'oposició votaria en contra de la cessió, per part de l'Ajuntament a la Generalitat, de la finca de la Raureta, per gestionar un centre de menors. De fet, a l'edició d'aquest mes d'abril de la revista L'Agenda ja en parlaven. M'agradaria, però,  tenir la versió de l'equip de govern per tenir més coneixement de causa, però no he sabut trobar informació al respecte al web municipal.

Considero que la creació d'un centre de menors a la població és prou important com perquè el Ple municipal pugui aprovar la cessió de la finca per unanimitat. Per una banda perquè s'està parlant de la cessió d'un patrimoni important, que ara no és utilitzat, però per altra banda perquè el fet que hi hagi un centre de menors a la vila comporta també una sèrie d'efectes a tenir en compte, un dels quals és l'escolarització dels residents.

A tot això cal afegir que la Raureta havia estat promesa a l'entitat Junts Autisme, perquè hi desenvolupi el seu programa, molt ambiciós, i que tenien coll avall. Desconec si l'oferiment que l'Ajuntament ha fet a l'entitat de l'edifici Stella Maris ha estat acceptat per Junts Autisme, perquè tampoc n'he trobat la informació.

Crec sincerament que, en tractar-se d'una actuació destacada, val la pena anar-hi de la mà tots plegats, i no pas perquè es pugui qüestionar la creació del centre de menors, sinó per evitar mals entesos i lligar tots els caps necessaris perquè la iniciativa sigui favorable i ningú se n'hagi de penedir.

Hi ha moltes coses que no haurien de funcionar només amb majoria simple, sinó que caldria buscar la unanimitat, sobretot en aquelles actuacions que d'alguna manera hipotequen la vila, o deixen una petjada important durant molts anys. Confio que el govern ens passarà informació més detallada, sobretot ara que es parla tant de transparència i participació.

El PSOE dóna la mà a ERC i DL al Senat

El PSOE cedeix dos senadors a ERC i a DL perquè ambdues formacions es puguin constituir com a grup propi. Una vegada constituïts cadascú tornarà al seu grup. No ho veig bé. Independentment de quin sigui el grup beneficiat, considero que és una pràctica absurda i una manera de burlar la normativa del Senat. Si això és permès, valdria més que no s'exigís un nombre mínim de senadors per formar grup.

El fet que hagi estat el PSOE qui hagi fet el gest per beneficiar ERC i DL, ha desencadenat un munt de crítiques per part del PP i sobretot el món periodístic de Madrid, que ho han titulat com la cessió als independentistes.

Algú demana a canvi de què s'ha fet. Jo em vull creure que es tracta d'una acció per trencar el gel que ha provocat el PP i la casa reial amb les darreres actuacions en relació a Catalunya. Jo sempre he pensat que el pitjor per solucionar un problema és augmentar la crispació entre les parts, i això és el que ha estat fent el govern de majoria absoluta del PP, amb l'ajuda dels tribunals de justícia i la premsa casposa espanyola.

Una altra cosa és pensar que amb la decisió presa pel PSOE se solucionaran els problemes existents entre Catalunya i Espanya. Si es vol continuar evitant el diàleg i demonitzant tot allò que es fa des de les institucions catalanes, l'única sortida és el trencament, amb les conseqüències que a hores d'ara encara no tenim clares. 

Tinguem confiança en el proper govern de Madrid, que si continua essent del PP, malament rai!