He llegit una notícia que diu que, segons el govern andalús, el 72% de les persones ingressades a les unitats de cures intensives són negacionistes, de la franja d'edat entre els 50 i els 60 anys. No sé si es tracta d'una excusa o bé és cert, la qual cosa ens faria pensar sobre l'actitud dels negacionistes i l'abast de la seva repercussió.
Caldria diferenciar entre el negacionista que s'ho creu i no en fa publicitat, d'aquell que ho utilitza per criticar la pràctica del govern de torn i atacar la vacunació de la població. En el primer cas hem de concloure que tothom té dret a pensar el que vulgui, encara que hauríem de veure si això té efectes a la resta de ciutadans i per tant en pot perjudicar la seva relació amb els altres. En el segon cas, sí que és quan et venen ganes de dir 'ja els està bé'.
Perquè qui ataca la política de vacunació i treu importància als efectes del coronavirus que han provocat morts, i en rep les conseqüències, és una manera de pagar per l'actitud, sovint gens reflexionada i amb ganes de portar la contrària. Jo no soc una persona que m'agradi que em vacunin, però entenc que quan es produeixen fets com els que hem viscut amb aquesta pandèmia, s'ha de confiar en les autoritats sanitàries i seguir els seus consells.
M'imagino que la notícia d'Andalusia tindrà més ressò i podrem saber si realment són certes les dades. En tot cas crec que ens ha de servir per creure en les persones que tenen coneixement de les coses, i no voler predicar sense coneixement de causa. Si no hi creus, no et vacunis, però calla!
