Quan els polítics estan de festa

Aquest cap de setmana la primera ministra finlandesa tenia la seva agenda lliure i va decidir d'anar de festa amb les seves amigues. Sembla ser que s'ho varen passar molt bé i que es varen animar amb música i ballarugues. Com és habitual, algú ho va enregistrar i posteriorment ho va penjar a les xarxes perquè tothom que ho volgués en veiés les imatges. La reacció no es va fer esperar, i tot seguit algú va acusar la primera ministra de disbauxa i d'haver consumit drogues i alcohol.

La primera ministra ha admès que durant la festa varen ingerir alcohol, però que en cap cas va consumir drogues, i va acceptar ser sotmesa a unes proves de control perquè quedés constància de la seva afirmació i innocència. La primera ministra no va passar desapercebuda com hauria estat en algun altre cas. El seu càrrec públic, encara que no l'estigués exercint, l'ha fet sotmetre a judici de la gent. No pot fer el que vol!

És cert que en funció de les nostres responsabilitats, no sempre tenim la llibertat d'actuar de la manera que voldríem, o si més no hem de saber que a algú no els hi agradarà que ens comportem com un mortal més. Considero que un polític ha de donar exemple les vint-i-quatre hores del dia, i no pot actuar al marge de la llei, però enlloc està escrit que un polític no pugui sortir de festa i gaudir-ne amb les seves amistats.

No sé si en el rerefons hi ha una motivació política que vol desgastar la primera ministra, però en tot cas la publicitat que se n'ha fet em sembla desproporcionada. Es tracta d'una persona desconeguda arreu. No hi ha tanta gent que conegui qui és la primera ministra de Finlàndia, com passaria amb molts altres càrrecs públics de països europeus. És per això que no es pot entendre que hi hagi gent que s'esquinci les vestidures en veure les imatges de la primera ministra ballant.

El cas ens ha de fer reflexionar i saber distingir quan estem parlant d'una càrrec públic en exercici de les seves responsabilitats, o bé quan dedica el seu temps lliure amb els seus amics i familiars. Aquest cas no té res a veure amb el que va protagonitzar el primer ministre britànic amb les festes clandestines en època d'epidèmia. Allà hi havia un trencament amb les ordres dictades pel propi govern. En aquest cas de Finlàndia ningú ha prohibit sortir de festa. Siguem més curosos a l'hora d'analitzar les notícies, i estalviem problemes allà on no n'hi ha. A mi em sembla molt bé que la primera ministra surti de festa i en gaudeixi mentre pugui fer-ho. Ja tindrà prou problemes a resoldre quan es posi al davant del seu gabinet.

La revolució del teletreball

El confinament per al coronavirus ha revolucionat el procés d'accés i aprenentatge dels mitjans telemàtics que teníem força aparcats, si més no algunes persones. Les empreses, poques, que ja incorporaven el teletreball en el seu funcionament han tret rèdit de la seva experiència i coneixement, i les que ho tenien pendent, han hagut de córrer per posar-se al dia i poder incorporar el teletreball per no quedar-ne al marge.

A nivell personal i en clau familiar i d'amistats també s'ha avançat i l'enginy ha fet acte de presència. No ha estat només el coneixement tècnic, sinó la seva aplicabilitat a la realitat que tenim al nostre voltant.

Penso que d'aquesta lliçó de la pandèmia n'aprendrem poques coses i tot el sacrifici i dolor que haurem patit, uns més que d'altres, no ens servirà per avançar i evitar que això pugui tornar a passar. Si hi ha alguna cosa que potser haurà estat un trampolí serà l'experiència en l'ús de les tecnologies per comunicar-nos, crear debats i formació online. Des de la comunicació entre familiars a distància, fins a les sessions formatives dels professors i els seus alumnes confinats, seran probablement la llavor d'una manera diferent de comunicar-se, més enllà de les xarxes socials, que abusen sovint de l'anonimat per desinformar.

El que tinc més proper és la presentació de llibres a través del web municipal de la meva vila, o les activitats promogudes per l'ajuntament on treballo, amb especial dedicació a la festa confinada de Sant Jordi. Veurem si a partir d'aquí anem més enllà i aprofitem l'experiència per treure'n més profit.

Cap de setmana a Tavertet

Cap de setmana de relaxació, però en aquests moments esperant que el sol se'n vagi a la posta i deixi de fer tanta calor. No tenim la humitat de la costa i això resta uns quants graus de sensació de calor. Es tracta, doncs, de posar-te a l'ombra i esperar que el sol amaini per anar a passejar.

Aquesta nit tenim la intenció de veure les llàgrimes de Sant Llorenç, i demà la sortida del sol arran de mar, des de les Guilleries. Així ens ho han dit, encara que sigui poc creïble.

Tot i proposar-me no llegir les notícies del dia, he caigut en la trampa de les xarxes socials i m'he assabentat de tot el que està passant. De fet, però no és gaire diferent del que passava ahir. Sabem que fins a començaments de setembre no hi haurà gaires novetats, i segons de quin tema fins ben bé a finals. Hi haurà noves eleccions?

Per cert, si no heu estat mai a Tavertet, us ho aconsello. La situació és immillorable i el poble l'han endreçat amb gust. No és el Tavertet que vaig conèixer fa cinquanta anys o més, totalment incomunicat de la resta del món, sense aigua ni carretera per desplaçar-s'hi, però no ha perdut el seu encant. És simplement diferent.

Sens dubte l'entorn on vius condiciona la manera de ser de les persones. D'aquí la necessitat de procurar-nos un bon entorn, amb convivència, amistats i tranquil·litat. No cal anar a viure a les Guilleries, sinó que des de la mateixa capital es pot viure bé, sempre i quan sàpigues valorar què és important per viure plenament. 

Criticar la mala gestió no és desprestigiar el culpable

Hi ha veritats que ofenen i el refrany "qui diu les veritats perds les amistats" sembla que estan de moda. Vivim en una època de moltes trifulgues, amb corrupció a moltes parts i també prepotència i prevaricació en què arriba un moment que ja no saps on és la normalitat, si en el delicte i el frau o en el bon fer de la gran majoria.

Per una banda molesta les acusacions, però per l'altra són tantes les actuacions criticables que produeixen cansament entre la població, la qual cosa significa un respir per als responsables d'aquests actes que, a vegades, passen a considerar-se les víctimes.

El perill del desconeixement pot portar que moltes persones que haurien d'estar apartades de la vida social i política, hi continuïn actuant i gestionant fraudulosament. Aquí hi ha la responsabilitat de les persones que coneixen el delicte o les males arts, si s'ho callen. La denúncia ha de ser contundent i contrastada, però mai amagada, perquè llavors la taca es fa més gran.

Avui llegia la resposta d'un dirigent del PP a la demanda del President català, d'un referèndum pactat, i m'avergonyia la manca de visió política i d'estratègia d'aquells que estan cridats a tirar endavant l'Estat espanyol. No tenen arguments i només col·loquen la llei que els convé com a element dissuasiu. Per més que vulguin, però, la veu del poble està per sobre de tot.

El PSOE, al marge de la voluntat de la seva militància, cedirà la presidència del govern espanyol al senyor Rajoy, responsable de tantes corrupcions, i pretendrà ser alguna cosa en el futur. Pensen que d'aquesta manera el seu partit polític aixecarà el cap, però no s'adonen que l'error i el frau que cometen vers el seu electorat els pot perjudicar durant molts i molts anys.

La meva porra respecte a l'actitud del PSC, que m'agradaria perdre, és que acabarà cedint davant el PSOE. L'única que podia tenir una veu discordant de veritat, la Núria Parlon, li han tapat la boca i tallat les ales. M'agradaria equivocar-me!