Encara que a batzegades, avui està plovent “a bots i barrals“, com diríem a casa, o “cats and dogs” que diuen els britànics. Estem una mica a l’aguait per si es filtra aigua per la terrassa. No seria pas la primera vegada. Està vist que davant dels excessos, les estructures no sempre aguanten.
Avui era el dia escollit, i també l’hora importava, per qüestions de llum. Calia fer-ho ben fet. Avui doncs, no havia de ploure, sinó lluir el sol, en un dia brillant. Però la primavera té això, i sortosament plou de tant en tant. No podíem, doncs, desitjar res més que una bona regada, encara que ens esgarries tots els plans.
De totes maneres, aprofitant una pausa, encara que sense la llum del sol, ho hem pogut realitzar, ara es tractarà que la tècnica hi contribueixi. Avui dia es pot fer tot, encara que no tingui res a veure amb la realitat.
Cada dia estem més il·lusionats, i ho veiem més clar. Es tracta de fer pinya i confiar en les nostres capacitats. Treball i més treball. No és permès aturar-se, no pot ser; només hi cap el moviment, organitzat i clar.
Podrem canviar-ho, perquè tenim clar que és l’única manera d’avançar. Hi ho farem tots junts, ja que nosaltres sols no tindria sentit. S’ha comprovat, en tenim les proves, no es pot anar sol per la vida, ni fer les coses d’amagat o d’esquena als altres. Els demés també compten, i també tenen raó. És cosa de tots; de tots els que reconeixem que junts es fa més feina. No hem pogut anar plegats, perquè la dinàmica del joc no ho fa possible, però arribarà el dia, no falta gaire, que ens unirem i canviarem l’estil, l’estil de treballar per als altres. No ho farem ni a batzegades ni a “cats and dogs”, sinó com la pluja fina i continuada, que va calant i en treu molt més profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada