Aquesta calor que ens mata!

M'he entretingut a llegir la notícia sobre les morts causades per les altes temperatures d'aquesta onada de calor que patim des de diumenge. Es tracta d'un càlcul basat en l'estadística de morts habituals comparant-la amb les morts d'aquests dies. La diferència s'adjudica a l'onada de calor. Les xifres són importants, ja que a Catalunya es calcula que són 43 les víctimes degut a les altes temperatures. Arreu podem veure xifres que criden l'atenció i el primer que et ve al cap són els negacionistes del canvi climàtic.

Les persones grans i amb afeccions cardiorespiratòries són les més exposades a no suportar la calor. Les forces flaquegen i propicien la mort avançada. És per això que cal seguir les instruccions que les autoritats pregonen i també el sentit comú. No sortir al carrer a les hores de sol brillant i buscar refugis climàtics per suportar-ho millor.

D'entre les morts n'hi ha algunes que són realment incomprensibles. Com si no pogués ser veritat, però que es repeteixen cada vegada. Em refereixo a les criatures abandonades dins dels vehicles, per uns pares inconscients. Com pot ser aquest nivell d'inconsciència? Les criatures també formen part del conjunt de la població amb més possibilitats de patir l'augment de les temperatures. De la mateixa manera que hem de tenir cura de la gent gran, no ens podem oblidar dels nadons, que són indefensos i requereixen la nostra atenció.

Aquests dies, doncs, només podem parlar de mesures correctores i salvadores, però caldria no oblidar aquelles mesures previsores, sigui a l'hora de construir els habitatges i edificis públics, o bé a l'hora de dissenyar els parcs urbans i espais d'esbarjo. Encara hi ha massa asfalt i ciment i poca terra transpirable.

Si creiem en el canvi climàtic, cosa que considero evident, caldria dissenyar les ciutats de la millor manera per fer-hi front. Després els vilatans ja ens encarregarem de cuidar els nostres avis, nets i a nosaltres mateixos, però els responsables polítics no es poden encantar.

Què podria recomanar per a aquest 2014?

S'ha acabat el tretze i ja tenim el primer nadó de l'any 2014. L'any que celebrarem els tres-cents anys de la derrota en mans de Felip Vè. No sé si celebrarem res més, però en tot cas una cosa tenim clara des d'ara: Catalunya és el punt de mira de totes les nacionalitats espanyoles. Per què? per ràbia, enveja, i no gaires coses més. Ràbia perquè no entenen que els catalans, independentistes o no, puguem tenir raons per queixar-nos del tracte rebut per l'Estat espanyol des de fa tres-cents anys. Enveja per no poder mobilitzar la gent de la mateixa manera, per demanar una altra manera de fer política.

Nosaltres, però, ens hem d'esforçar per fer-ho bé a casa, i no deixar-nos portar pel cofoisme. Que la cosa està pitjor del que ens la presenten. Hi ha molta necessitat i molta gent sense feina. I molts pares despreocupats pels fills que els permeten emborratxar-se a altes hores de la matinada, amb qualsevol excusa. Que l'educació dels nostres fills depèn de nosaltres!

Desitjo que hagueu tingut una bona entrada de l'any, que les famílies matineres a l'hora del part en guardin un bon record, i que la monja Forades i el conferenciant professional Oliveres, hi vegin clar i decideixin caminar junts en lloc d'iniciar nous experiments. Els seus objectius són interessants i defensables, les maneres poden millorar.

Que l'Alícia tingui sort dins del seu partit polític, i que sàpiga que el PP pactarà amb CIU i amb l'Artur Mas el primer dia que li faci falta. El pacte entre partits passa quan toca, quan no sumen prou anant sols, o sigui que... no tantes profecies, i es preocupi més de l'Albert Rivera que està sent més populista i demagog que ella, que ja és dir, i que li pot guanyar la jugada.

A en Pere Navarro no sé que recomanar-li, perquè se'm fa molt difícil. Personalment li diria que tirés enrere en la seva dèria espanyolista, perquè el PSOE l'ajudarà només si en surt guanyant. Que no se'n refiï, que la història ens ho ha demostrat milers de vegades.

A CIU, ERC, ICV i CUP els diria que tinguin seny, que no posin el carro davant dels bous, que escoltin la gent, la continuïn escoltant, que això no s'ha d'aturar mai, i que pensin en els catalans, abans de pensar en la pròpia pell. Que no es tracta de sacrificar ningú, però tampoc fer el ridícul. El pacte no és negatiu, si les dues parts són sinceres.