dimecres, 26 d’abril de 2017

Noves eleccions i majoria absoluta del PP

El millor que li pot passar a Rajoy és que el facin plegar, convoqui noves eleccions i guanyi per majoria absoluta. Està vist i comprovat que a Espanya la corrupció del PP li dóna vots. L'oposició és tan dolenta que no se'n sap aprofitar. El futur d'Espanya són més anys de PP i més anys de corrupció, d'amiguisme amb jutges i fiscals i una oposició sense poder dir ni 'mu'.
Es fa difícil deixar de parlar de la corrupció quan dia rere dia surten nous casos i noves informacions sobre actuacions il·legals i col·laboracions judicials per amagar la corrupció del partit polític en el govern. Fa una estona enviava un twit demanant si anticorrupció volia dir combatre la corrupció o amagar-la. Segons les informacions que rebem, l'actual jutge anticorrupció hauria estat escollit per defensar els interessos del PP, tot bloquejant les actuacions dels fiscals que treballaven honestament.
He llegit també que PSOE i C's demanen al Congrés reprovar el fiscal general de l'Estat i el jutge Anticorrupció, i exigir-ne el cessament. Ho faran?
Podemos demana un ple monogràfic que difícilment li donaran suport els altres partits i Compromís va més enllà i reclama una moció de censura.
No és estrany que puguem veure grups de persones fen sonar les cassoles davant de les seus del PP, els ciutadans estem tips del PP i de la corrupció, i davant els cagadubtes dels partits polítics de l'oposició, alguns decideixen sortir al carrer reclamant justícia i dimissió per als corruptes. Tot i així, però, la majoria absoluta del PP ningú no la descarta.

dimarts, 25 d’abril de 2017

El procés queda eclipsat per la dinàmica de la corrupció

Fa uns mesos, quan ja estàvem tips de corrupció, no ens acabàvem de creure aquelles veus que amenaçaven d'estirar la corda, o la llengua, perquè quedava molt per descobrir, i ves per on, tenien raó, els casos han augmentat i ara tots estem convençuts que la cosa anirà a més. 
Aquests darrers dies han aparegut noves actuacions delictives que impliquen a més gent, però també d'altres actuacions corruptes que s'afegeixen a personatges que van sumant delictes. El PP és el gran acaparador d'actuacions corruptes, però no només ells, i sembla també que darrerament els jutges s'hagin conjurat per ser més expeditius, farts potser de llegir crítiques a la falta d'independència del poder judicial respecte al poder executiu.
Tinc contactes amb polítics de tots colors i no es mereixen tenir com a companys a persones que han jugat amb la confiança de la gent i s'han enriquit descaradament. No pot ser que el senyor Rato, mentre exercia de ministre, o de president de l'FMI, estigués acumulant diners de manera fraudulenta. És inadmissible, i per més que la Justícia faci el seu camí, et sents impotent veient que és tan lent tot, i que viuen alegrament tot i el seu passat delictiu.
Fins i tot confiant en la Justícia, que avui és demanar molt, la seva lentitud i la manera d'actuar, en funció de qui hi ha al davant, provoca ràbia, i això no és bo. Diem molt que som en un Estat de dret, però no acabem d'entendre què vol dir això. On són i com són respectats els drets dels més febles, dels que no tenen contactes ni diner per aconseguir favors ni beneficis?
Tots plegats hem perdut la dignitat, perquè aquí no dimiteix ningú, tret d'Esperanza Aguirre, que ho ha fet tres vegades, fent-se la gran víctima, la qual cosa no és creïble. Rajoy, tot i haver guanyat les eleccions, ha demostrat que no és la persona capaç de treure l'Estat espanyol d'aquest merder de la corrupció, perquè ell mateix hi ha conviscut i no li ha interessat posar les coses clares. La Transparència és inexistent, i tot gira al voltant d'una conxorxa entre jutges, polítics i mitjans de comunicació, no tots!, però Déu n'hi do!


dilluns, 24 d’abril de 2017

Un govern que ni fa ni deixa fer

Espanya té un govern que va amb el peu al fre, però el pitjor de tot és que no fa ni deixa fer, i d'això em queixo. Aquesta actitud és típica d'aquell que vol ostentar el poder, però no té cap intenció d'actuar i sap que si cedeix se li acabaran els arguments per continuar ostentant aquest poder.
El govern espanyol ha deixat molt clar que les competències per admetre refugiats a l'Estat són seves i no hi ha iniciatives d'altres governs ni institucions que hi valguin, però una vegada ens ho ha donat a entendre, no mou fitxa i els refugiats continuen esperant.
Segons la plataforma Sotp Mare Mortum i la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, el compromís assumit pel govern espanyol amb la Unió Europea va ser d'acollir 19.449 refugiats abans del setembre d'aquest any, i de moment només n'ha acollit 886, i és per això que les dues organitzacions han declarat que estant estudiant la possibilitat d'iniciar un procés legal contra el govern espanyol.
Aquesta pràctica i mentalitat centralista, ara del PP, però també del PSOE, és la causant de la desafecció de molts respecte l'Espanya imperativa. Sembla mentida que no s'adonin que amb la seva actitud no fan més que donar aire a l'independentisme. Quan vols fer alguna cosa i n'hi ha un altre que se t'avança i t'hi posa traves, t'empipa més o menys, però com a mínim veus que allò avança, però si l'única cosa que fa l'altre és privar-te d'actuar i es queda tan ample, només tens ganes d'alliberar-te d'aquesta força que basa la relació amb tu únicament en el domini.
Per cert, les declaracions de l'expresident Rodríguez Zapatero sobre els nostres prejudicis contra Susana Díaz, perquè és dona i andalusa, se les podia estalviar. Calladet és més maco. Tenim un reguitzell d'expresidents que fa fàstic!!!

diumenge, 23 d’abril de 2017

Una bona diada de Sant Jordi a Arenys de Mar!

Sembla ser que, per les informacions que rebem, un Sant Jordi en festiu no és tan catastròfic com sempre s'ha dit. No sé quines seran les xifres que es donaran al vespre, però en tot cas la placeta de l'Església, aquest matí, era intransitable. Llibres, roses, plantes, punts de llibre... Tot ple de parades per poder comprar i badar, i també per signar el nostre suport al referèndum.
Els barcelonins potser no s'han quedat a Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi, però en tot cas han participat al municipi de segona residència, o la vila visitada en diumenge.
El meu llibre no l'he trobat, si més no en català, però ja l'he encarregat. Això pot passar quan no vius a la capital i tens poques opcions per escollir llibreria, i sobretot quan no vas darrere dels grans candidats a ser el llibre més venut de la diada. En aquest cas he escollit Retrotopia, del filòsof i sociòleg polonès Zygmunt Bauman.
Les roses repartides entre dos punts d'interès, per lligams familiars, el Cau Flos i Calcat i La Presentació. Les dues vermelles, que són les tradicionals, i al meu entendre les més encertades per a un dia com avui.
I els polítics, com sempre, menant l'aigua cap al seu molí. De fet tot és política, també la festa de Sant Jordi, que fins i tot el govern de Madrid defensarà perquè sigui declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. De fet la política no faria mai nosa si no fos per la corrupció i la mala praxis d'uns quants dels seus protagonistes. Que acabeu de passar una bona diada de Sant Jordi!

dissabte, 22 d’abril de 2017

Indocumentats i ignorants al poder

Arran del fet que avui és la jornada de la Marxa per la Ciència, i de la lectura d'articles sobre aquesta notícia he pensat que era important reflexionar sobre una pregunta que sovint ens fem: Són els nostres polítics els més preparats per governar-nos?
No es tracta tant de començar a insultar qui decideix entrar en un govern, ja sigui local, autonòmic o estatal, perquè n'hi ha molts que ho fan amb les millors intencions del món i esperit de servei, sinó de valorar si estan prou capacitats per dirigir el país o el municipi.
Amb l'elecció de Donald Trump president dels EUA, sorgeixen molts dubtes i fàcilment pensem que no és la persona idònia ni la més ben preparada per dirigir la primera potència mundial. Ho era, però Bush? Ho era Clinton? I a casa nostra ho han estat Zapatero, Aznar, Rajoy?
La Marxa per la Ciència llegirà a més de 500 ciutats del món una declaració defensant, entre altres, l'ús de mètodes i resultats científics en la definició de les decisions. Interessa això a Trump? I a Rajoy? O a qui serà la candidata guanyadora del PSOE, Susana Díaz? No creieu que es mouen més per interessos que no pas per coneixement?
Crec que al marge de la corrupció i d'interessos personals, en el món de la política hi ha més bona voluntat que no pas coneixement, aptituds i intel·ligència directiva. És complicat que gent vàlida decideixi entrar en política perquè no està ben remunerada, es troba desprestigiada i arrossega molts problemes de funcionament i eficiència. Tot això fa que els millors es quedin a casa, a la vida privada, però si més no caldria esperar i exigir que els que decideixen entrar-hi no s'oblidin de qui te el coneixement per tenir-los en compte a l'hora de prendre decisions.

divendres, 21 d’abril de 2017

Sant Jordi candidat a patrimoni immaterial de la humanitat

Avui ha tingut lloc a Barcelona l'acte de suport a la candidatura de la diada de Sant Jordi a ser considerada patrimoni immaterial de la humanitat, per la UNESCO. Un acte precedit de polèmica per la presència de la vicepresidenta espanyola. Els governs català i espanyol li donen suport, però hi ha qui no li agrada el que es considera una contradicció del govern espanyol, que fins ara només ha posat obstacles i fre al català i la cultura catalana en general.
Es fa molt difícil separar política de cultura, en aquest cas, per ambdues bandes. Estem vivint des de fa molt temps una pressió molt forta sobre qualsevol tipus de moviment i el procés és present en l'aire que respirem. Que la vida continuï paral·lelament a tots els preparatius per a l'organització del referèndum no és fàcil, però seria un error que ho paralitzéssim tot. Sigui quina sigui la nostra posició respecte al procés, hem de ser conscients on som i qui ens governa. De la mateixa manera que hem de ser crítics amb el desaire que repetidament rebem del govern espanyol, també hem de comptar amb ell per aquells projectes que necessiten el suport de l'Estat. 
El paper dels governants no és còmode quan es prenen decisions tan arriscades, però els ciutadans valorem que qui pren decisions sigui coherent i doni la cara. És per això que ens atabalen aquells polítics que no aclareixen mai què defensen i que només actuen volen acontentar tothom, fent allò que tan coneixem: la puta i la ramoneta.

dijous, 20 d’abril de 2017

La Fiscalia en un món farcit de corrupció

D'entrada em disculpo si en la meva argumentació dic alguna cosa que no és, però m'atreveixo a parlar de fiscals, ara que estan a la boca de tothom. Sempre he entès que els fiscals hi són per defensar els interessos de tothom, davant d'accions que ens perjudiquen en benefici dels causants. Em costa entendre que la fiscalia funcioni jeràrquicament i pengin del Govern, perquè si els fiscals juguen un paper en els judicis, resulta difícil suposar-los independència quan entremig hi ha interessos del govern en perill.
Digueu-me mal pensat, però si el càrrec depèn d'un amo, qui s'atrevirà a perjudicar-lo i anar-hi en contra? Evident, oi?
Però vaig més enllà perquè, una cosa és que el fiscal s'entretingui a indagar i descobrir qui actua contra els interessos del govern, però una altra de molt forta és que defensi el partit en el govern fins a l'extrem de prohibir que se li descobreixin casos de corrupció. S'entén, oi? No és que vagi a totes per deixar bé el govern, sinó que s'encarrega de protegir-lo pels casos de corrupció.
Tot això arran de les notícies aparegudes a la premsa sobre l'indici d'actuació il·lícita de ministres del govern i del Fiscal General de l'Estat, per impedir o posar difícil la investigació de casos de corrupció del PP.
Em direu que em repeteixo molt i que parlo tot sovint de corrupció, però no em negareu que no estiguem colgats per tot arreu de corruptes, molts dels quals ens governen i pretenen donar-nos lliçons. Fins i tot la Santa Inquisició de La Razón ha posat la barba a remullar.

dimecres, 19 d’abril de 2017

Correbous, on s'ha de signar?

Ja ho vaig dir quan es va aprovar la llei catalana que prohibeix les curses de braus, i vaig titllar d'incoherents els contraris a les curses i favorables als correbous, encara que no els matin. Si prohibim que els circs que s'exhibeixen a Catalunya tinguin animals, com és que són permesos els correbous? Per tradició? I que no era una tradició a Catalunya les curses de braus? Qui diu que no?
Mai he presenciat una cursa de braus, ni tampoc els correbous típics del sud del país, les meves referències són el que he pogut veure a través de la televisió i en tinc ben prou i de sobres. La llei aprovada al Parlament coixeja des del moment que salva els correbous, i ja tenim prou incoherències en la política catalana com per afegir-n'hi una altra.
Tota exhibició d'animals que pateixen s'ha de prohibir, i qui em defensarà que als correbous les pobres bèsties no pateixen? Hi ha moltes coses per fer i defensar les tradicions sense necessitat de continuar maltractant els animals. Mai m'he considerat un fanàtic animalista, però és simplement per sentit comú, per educació i sensibilitat. Qui no ho entengui, que s'ho faci mirar!
Celebro la ILP i felicito els seus impulsors.

dimarts, 18 d’abril de 2017

Un món injust basat en la mentida i la corrupció

Entenc que en el món de la justícia no es pot anar amb la sang calenta perquè la majoria de mortals sentenciaríem de seguida qui se'ns posés al davant, a la primera que veiéssim que ha actuat de manera corrupta. Ho entenc, però tampoc cal caure a l'altre extrem on sembla que els jutges tinguin la sang glaçada.
Quan llegeixo que el senyor Rodríguez Rato presenta un recurs al Suprem a la seva condemna per les targetes black, se'm fa difícil acceptar-ho després d'haver llegit tota la seva història de blanqueig de diner mentre dirigia el Fons Monetari Internacional. A mi em sembla que amb això ja n'hi ha prou com per condemnar-lo per tot.
És en aquest sentit que entenc que no es pot anar pel món amb la sang calenta, però és injust que els que han robat diners puguin pagar-se les defenses més cares per estalviar-los anar a la presó, i si hi acaben anant, és després de molts anys i, a més hi estan quatre dies.
Aquesta és l'explicació de perquè la majoria estem convençuts que la Justícia no és igual per a tothom. Els desgraciats que no tenen on raure ho tenen molt difícil per salvar-se de la condemna, cosa que no podem dir el mateix de la gent adinerada. 
I aquesta queixa que abans podies posar en boca d'un socialista del PSOE ara ja no li trobes. Ens hem aburgesat de tal manera que fins i tot els sindicats hi passen xiulant pel costat. Serà Podemos qui vetllarà perquè això no passi? Ho tenim difícil, perquè passen l'estona criticant i tractant minúcies, i s'obliden del pecat de la nostra societat: hem construït una societat injusta!

dilluns, 17 d’abril de 2017

Adéu Setmana Santa, la vida continua

Darrer dia de festa de la Setmana Santa d'enguany i a punt d'iniciar el darrer tram del curs 2016-17, amb un Sant Jordi a la porta. Com tinc per costum, aquests dies m'ha acompanyat la música de les passions, concretament les passions segons Sant Mateu, de Bach i de Telemann. No penso que es tracti d'unes peces que només es puguin escoltar en aquesta època, però sí que els dóna una força especial.
La Setmana Santa d'ara no té res a veure amb la que vaig viure de petit. El món que abastàvem d'alguna manera s'aturava i tot girava al seu voltant. Les funcions dels dijous i divendres, i la vetlla pasqual. No era fins al diumenge que tot recuperava la normalitat. Els cinemes, les discoteques, les sales de festa... Es fa estrany veure com tot ha canviat tant!
Ara és molt fàcil criticar-ho, perquè ara tot ho fem bé... o això ens sembla. La Setmana Santa és una setmana de festa als col·legis i d'excusa per sortir de casa, ja sigui a la segona residència, si encara es porta, o a fer algun viatge, precursor de les vacances d'estiu. Sobretot ara que sembla que ja hem deixat una mica enrere la crisi, encara que no tothom.
No sé si aquests dies que la religiositat s'ha convertit més en un espectacle que no pas en una reflexió de vida, ens haurà servit per fer nous plans, per encarar millor la vida, però en tot cas, manifestem o no la nostra fe, sí que és bo aprofitar els dies de repòs per plantejar-nos si anem pel bon camí, o ens fotrem un pal. La vida continua, però hem d'evitar que ens arrastri sense que siguem capaços de prendre la iniciativa.