dilluns, 26 de juny de 2017

Compareixença parlamentària inútil i absurda

Hi ha diferents motius per induir la desafecció a la política, que cada vegada guanya terreny. A més de còmodes ens hem tornat cada cop més pràctics i tot allò que no serveix per a res no interessa perdre-hi el temps. Ja em direu de què en traiem que el senyor Javier de la Rosa comparegui davant una comissió parlamentària, si està decidit a no respondre cap pregunta. Si més no hi ha altres compareixents que s'ho passen bé i xerren perquè tenen boca, encara que al final tampoc ens és útil.
Costa molt de fer entendre la utilitat d'algunes actuacions parlamentàries, fins i tot del mateix Parlament en ple, o en el cas d'Espanya, del Congrés de Diputats. Les escenificacions teatrals i els aplaudiments allargats per veure qui guanya, resulten pobres i ridículs. Pocs diputats tenen una dialèctica i un discurs que puguis dir que alguna cosa n'aprens. Hi ha qui insulta, cosa que a algú li pot agradar, però a mi no. D'altres menteixen descaradament amb el suport de la seva bancada. Poca serietat i poques decisions importants i positives per a la ciutadania.
I el PSOE i el PSC tornen amb la cançó de l'enfadós. Ara són amics, ara es barallen, ara el PSC s'agenolla, ara el PSOE l'imposa un càstig. En aquests moments estem en la fase de l'amenaça als alcaldes que donin suport al referèndum. És aquell estira i arronsa tan desagradable que els manté lluny dels primers llocs i sense possibilitats de governar, deixant que sigui la dreta més casposa la que es mantingui al capdavant. Això també crea desafecció... o potser avorriment!

diumenge, 25 de juny de 2017

Tractats com a ramats per l'administració espanyola

A mitja setmana vaig anar a l'aeroport del Prat i vaig quedar parat del poc moviment que hi havia. Probablement no era l'hora més concorreguda ni el dia de la setmana més sol·licitat, però em va estranyar que hi hagués tan poc moviment, sobretot per les xifres que es belluguen tot parlant de l'aeroport. Per més moviment que es concentri els caps de setmana, jo creia que els altres dies no podien estar tan morts.
La veritat és que ens va anar bé i ho vàrem poder enllestir de seguida cosa que, segons informen, no està passant aquest cap de setmana de Sant Joan. Una altra vegada hi ha hagut cues d'una hora per poder passar pel nou sistema de control de passaports. Tot i haver-hi més agents atenent els usuaris, no ha estat suficient.
Accepto que sempre hi ha imprevistos que són difícils de solucionar sobre la marxa, però costa més d'entendre que els problemes es repeteixin més de dues i tres vegades sense posar-hi remei. No és just que les persones hagin de ser tractades com a ramats d'ovelles, per una organització nefasta de l'administració.
Fa molta ràbia quan et trobes en situacions com aquestes, on et sents impotent perquè no hi pots fer res. No hi ha manera de solucionar-ho d'una vegada per totes? L'estiu va avançant i cada vegada hi haurà més concentració de viatgers. Ens haurem d'anar queixant per esbravar-nos sense poder solucionar-ho? Llavors diuen que nosaltres ens organitzaríem pitjor. És possible això?

dissabte, 24 de juny de 2017

La veu d'un poble per sobre de qualsevol tribunal

Què passa amb el Tribunal Constitucional darrerament? Hem pogut llegir notícies sobre algunes sentències favorables a recursos del Parlament o Govern catalans sobre lleis imposades pel govern espanyol. Serà que volen compensar les continuades sentències contra lleis catalanes? Serà que les darreres resolucions europees contra decisions espanyoles els han fet reflexionar?
No podem caure en el joc de donar suport a un Tribunal quan les seves sentències ens són favorables i després criticar-lo quan no ens convenen. Hi creiem o no hi creiem! Personalment no hi crec, perquè continuo pensant que per sobre de qualsevol decisió hi ha la decisió popular que es mesura en un referèndum. Negar aquesta possibilitat és negar un dret bàsic i primer.
Mai, per intel·ligents, bones persones i objectius que puguin ser els membres d'un Tribunal, mai podran prevaler les seves decisions a la voluntat del poble. Sota aquest principi que hi crec i que defensaré sempre, m'agradi o no el resultat, no puc acceptar la primacia d'un Tribunal.
Si la voluntat d'un poble no és escoltada, mai es produiran canvis a la societat, i aquest impàs, aquest no avançar és la mostra més palpable de falta de democràcia. Qui posa les lleis per sobre de la veu de la majoria del poble està equivocat i actua per interessos. 
S'ha viscut a Escòcia i ningú pot defensar altra cosa que en aquests moments els escocesos no volen la independència, i això és així perquè el resultat del referèndum va ser clar i posteriorment s'ha vist que han retirat el suport als partits independentistes. Això ho podem afirmar perquè es va permetre el referèndum. El mateix podria passar a Catalunya, però d'entrada ens han de permetre conèixer què vol la majoria i després actuar en conseqüència.

divendres, 23 de juny de 2017

La intocabilitat dels arbres idealitzada per l'alcaldessa

Estava mi adormit i m'han despertat sobtadament tot dient-me "mira, mira què diu en Martí Boada!" Parlava de l'analfabetisme de la cultura urbana sobre la intocabilitat dels arbres com a ideal i de com se'n reia Chomsky. A l'acte m'ha vingut al cap l'alcaldessa i algun assessor que té a prop. Què passa amb els arbres a Arenys?
Ve de molt lluny, de quan compartíem govern. Ja llavors no entenia que arrencar un arbre urbà massa gros per substituir-lo per un de més jove i prim no era cap crim! que un arbre massa gros i amb unes arrels massa llargues i fortes, que destrossava un mur, aixecaven llambordes i entraven a les cases buscant el clavegueram, feia temps que havia d'haver estat substituït, com s'havia fet sempre.
Quan una persona s'obsessiona en una cosa és molt difícil fer-la raonar, perquè no escolta arguments, ho defensa irracionalment víctima d'un fanatisme erroni. Aquestes situacions a vegades acaben quan ha passat una desgràcia o s'han destinat molts diners per esmenar els efectes contraris. Serà el cas del Rial? No ho voldria pas, però té tots els números!
El nostre carrer pateix el problema dels arbres massa vells, pateix els passejadors de gossos incívics que no recullen els seus excrements, o bé no porten l'ampolla de la regidora Real per netejar les pixarades a les nostres façanes. 
L'Ajuntament també ens perjudica amb la seva esporàdica neteja del carrer. No és gaire sovint, però quan passen tots en rebem les conseqüències. Un sistema de neteja que escampa la porqueria del carrer i ens l'enclasta a les façanes i portes. La blanca façana de casa ja no és com era, i no és únicament pel pas del temps, sinó bàsicament pel pas de la brigada netejadora del nostre Ajuntament.
No molestaré, però el defensor del ciutadà, ni el Síndic de greuges per l'embrutada de les cases, potser tampoc pels perjudicis d'uns arbres massa grans, sinó que hauré d'esperar a patir problemes més greus per mobilitzar-me. Tan fàcil que seria una mica més de comprensió per part d'una alcaldessa obsessionada en conservar uns arbres destructors.

dijous, 22 de juny de 2017

Només creiem amb prohibicions i càstigs

No sóc gens partidari de les prohibicions com a solució de tots els problemes. És molt més agradable viure en una societat on tothom es comporti civilitzadament sense necessitat de posar càstigs o prohibir segons quins actes. 
Tot això és molt bonic, però a l'hora de la veritat t'adones que una gran majoria, ja que em nego a dir que són minoria, una gran majoria de persones només actuen en funció de les conseqüències dels seus actes. Es tracta de civisme, i en això la nostra societat està suspesa, necessita millorar.
Si tots els passejadors de gossos recollissin els excrements i netegessin allò que embruten amb les pixarades, no caldria prohibir passejar gossos. Si tots els fumadors mentre condueixen llencessin i apaguessin les seves cigarretes en els cendres dels seus cotxes, no caldria prohibir fumar mentre es condueix.
No, no està prohibit, però... i si ho prohibissin? Potser no hi hauria tants incendis (accidentals). Ja sé que hi ha molts fumadors que no llencen la cigarreta encesa des de la finestra, i aquests pagarien pels altres, però... si no som capaços de comportar-nos civilitzadament, n'haurem de pagar les conseqüències tots, els cívics i els que no ho són.

dimecres, 21 de juny de 2017

Ni transparència, ni gestió, ni resultats

On és la transparència en el nostre Ajuntament? Què passa amb el conveni entre l'Ajuntament i la Societat Coral l'Esperança? Per què no hi ha respostes clares? Per què tantes excuses amb Intervenció i Secretaria? Qui gestiona el nostre Ajuntament? 
Una vegada més queda palesa la incapacitat dels nostres governants per dirigir enèrgicament la maquinària administrativa del nostre Ajuntament. ¿Com és possible que no siguin capaços de resoldre a temps totes les situacions, per complexes que siguin?
No és estrany que a Arenys els problemes s'allarguin tant en el temps. En quatre anys no s'acaba de fer res, i moltes coses passen a la història sense haver-ne tret cap profit. No cal fer una llistat gaire exhaustiu, simplement recordar temes pendents que tots tenim en la memòria. Ni tampoc cal buscar obres que depenen d'altres administracions, que a casa nostra n'hi ha una bona colla.
L'entitat arenyenca està esperant que l'Ajuntament signi un nou conveni, perquè l'actual sembla ser que acabava avui. I totes aquelles coses que no tenien una data fixa, i encara les estem esperant? ¿Les acabarem veient o haurem d'esperar les promeses electorals del 2019 i que sigui un altre alcalde i un altre equip de govern que ens enredi?
La tàctica generalitzada d'aquest govern local és anunciar dia rere dia resultats imminents per distreure'ns, però passen els mesos i no es desencalla res. Ens comuniquen reunions amb altres institucions i responsables polítics, però passa el temps i el més calent a l'aigüera. I el més trist de tot és que s'actua lent des de govern i també des de l'oposició. 

dimarts, 20 de juny de 2017

El govern municipal omet l'oposició

Diuen que és culpa de Ports de la Generalitat que no es convidés els grups municipals de l'oposició, tot i que són majoria, a l'acte d'inauguració de la base nàutica aquest cap de setmana. No sé si era la Generalitat qui havia de convidar tots els grups municipals, però sí que penso que l'alcaldessa i el seu cap de protocol varen cometre un error, perquè l'Ajuntament, com a representant de la vila d'Arenys de Mar, són tots els regidors i regidores del Ple, i no només els 8 de govern.
Hi ha una lliçó que molts polítics locals no han après mai i que se'n diu lleialtat institucional. I hi ha una expressió molt recomanable i que defineix qui la segueix i qui no, que és el saber fer. Aquest govern municipal ha demostrat en més d'una ocasió no estar a l'alçada del que podem exigir als nostres dirigents públics i això ho patim tots.
No sé què hauria passat si l'alcalde hagués estat l'Estanis Fors, però això no justificaria res. Els vilatans ens mereixem uns polítics que puguin anar amb la cara ben alta i no sentir-se avergonyits dia rere dia. M'imagino que durant la cerimònia la seva consciència no estava tranquil·la, o si més no vull pensar així.
Diuen que la CUP ha entès les explicacions i donen per tancada la polèmica. És cert que no cal allargar més del compte les situacions desagradables, però preferiria entendre que la CUP no ho ha entès ni ho podrà entendre mai, a no ser que tot el que li vingui de l'actual govern ja li sembli bé abans de no donar l'alcaldia a Junts per Arenys. Els vilatans tenim dos anys per anar prenent apunts que ens ajudin a emetre el nostre vot.

dilluns, 19 de juny de 2017

Units (?) per avançar

Si ahir ens anunciaven la creació d'un nou partit polític "Lliures", avui surt la notícia d'un altre partit polític que es posa en marxa "Units per avançar". No es tracta de cap broma, encara que d'units cada vegada menys. Després de reclamar durant anys la unitat dels catalans per poder aconseguir resultats, només fem que separar-nos, perquè el nom no fa la cosa!
Duran i Lleida ja ens va amenaçar amb tornar a la política activa, encara que es mantingui a la segona fila. Després d'enfonsar un partit polític històric, torna a enredar a una colla d'innocents per no quedar-se a casa, sinó intentar atrapar un tros del tortell, cada vegada més trossejat.
Què fa que polítics d'altres formacions tinguin ganes de crear nou partits, després d'haver fracassat políticament? És purament ambició personal? Es tracta d'una profunda voluntat de servei? Crec que si la política no es convertís en una professió, sinó en una activitat d'un període de la vida de les persones, no caldria anar fundant nous partits, ni Fernàndez Teixidó ni Duran i Lleida caldria que hi tornessin. Amb més o menys encerts ambdós ja hi han dedicat prou anys i podrien deixar el camp lliure a gent nova i jove.

diumenge, 18 de juny de 2017

La mitjana no ens serveix en un món injust

Us recomano la lectura de l'article de Xavier Antich al diari Ara "Com ens ho hem de fer, plegats?". De què depèn que una comunitat se'n surti o no? A partir de quin moment un esdeveniment pot esguerrar una vida? Estadísticament es pot fer la mitjana de moltes coses, però, ¿com pot fer-se la mitjana de les aspiracions socials i polítiques d'una comunitat? Què dóna la mitjana de les aspiracions socials?
M'agrada l'anècdota d'un músic que li va dir que el so d'una orquestra no el donava la mitjana de la qualitat dels seus millors professionals, sinó el pitjor dels seus músics, perquè d'ell se'n deriva la qualitat que finalment surt del conjunt.
He intentat visionar la situació de la nostra societat, amb tots els avantatges, amb tot allò que hem aconseguit amb treball i esforç, amb els grans esdeveniments i descobriments, i he arribat a la mateixa conclusió, que és la injustícia social, la corrupció i la degradació del medi allò que determina la visió que tenim de la nostra societat. Hem fet grans progressos, sí, però no hem aconseguit eradicar la pobresa ni les grans desigualtats socials.
Només ignorant les persones, ignorant els altres i només pensant en nosaltres mateixos, en l'anar bé personal i egoista, podem fer un balanç positiu de la nostra societat, altrament arribarem a la conclusió que vivim en un món injust. 

dissabte, 17 de juny de 2017

Alfonso Guerra sempre ens ha envejat i insultat

Les declaracions de qui va ser la mà dreta de Felipe González, el senyor Alfonso Guerra, personatge bel·licós amb Catalunya des del primer dia, són totalment coherents amb la seva manera de fer i pensar. Guerra ha estat un personatge que ha viscut de la política, fent el que li venia en gana i criticant tot allò que els altres feien, perquè es considera la raó pura.
Guerra ha estat, al meu entendre, una figura grisa en el món de la política, d'aquells que se n'ha aprofitat i ha coaccionat, fins i tot als del seu partit, fins a posicions extremes. Guerra mai ha estimat Catalunya, ni ha compartit qualsevol tipus de reconeixement a la diversitat. Ha negat la corrupció del seu partit a Andalusia, i només ha tingut paraules de crítica i insult als catalans.
Ara Guerra, qui es va riure de la manera com ens havien retallat l'Estatut, insulta els nostres dirigents titllant-los de franquistes i nazis. Algú pensarà que amb l'edat aquest polític ha degenerat, però s'equivoca, el senyor Alfonso Guerra és i ha estat tota la vida així. Ha negat el pa als enemics i a qui pensava diferent d'ell, i ha viscut una gran vida ell i familiars seus de trista memòria. Recordeu Juan Guerra?