dijous, 24 de setembre de 2020

Com hem d’evitar viure cohibits?

Davant la situació del coronavirus al nostre país et preguntes què és millor, si amagar informació per no fer tan dramàtica l'existència o bé explicar-ho tot molt bé, ben transparent, perquè la gent en prengui consciència i actuï amb moderació i evitant al màxim les trobades amb estranys, amb persones fora del cercle més habitual i familiar.

Aquests dies rebem informacions sobre la situació a Madrid que conviden a reflexionar si som prou meticulosos a l'hora de valorar les nostres relacions, però al mateix temps hi ha qui et comenta que la situació a la capital és molt pitjor de la que et presenten. A qui hem de creure?

El curs escolar ha començat presencialment, però cada dia hi ha més alumnes confinats. Anirà això en augment, o ens estem movent en les xifres previstes pels tècnics de salut competents? El mes de març passat, quan a tots ens va sorprendre, es va afrontar l'epidèmia de manera dràstica, confinant-nos a les cases, amb la repercussió social i econòmica que això va tenir, però que potser gràcies a l'obediència ens vàrem alliberar de situacions encara pitjors. Ara no es vol arribar a l'extrem de la primera onada, però correm el risc de perpetuar l'epidèmia fins que la vacuna no sigui una realitat, segura i universal.

Estic d'acord en què no es pot dramatitzar i que, amb les mesures adequades, cal normalitzar la vida tant com es pugui, però també entenc que se li ha de donar la importància necessària perquè ningú no s'ho prengui a la lleugera i es pensi que no cal ser tan alarmistes. Trobar l'equilibri és difícil, però ens hi ha d'ajudar el seny i el sentit cívic. Hi ha actituds que no convenen i que es poden evitar. Normalitzem la nostra vida i relacions, sense oblidar que hi ha una amenaça que no té treva.

dimecres, 23 de setembre de 2020

Nova promoció de jutges sense rei

Porto una bona estona buscant una notícia que he llegit d'esquitllada i que voldria contrastar amb altres fonts. Segons el que he pogut llegir, el govern no hauria autoritzat la presència del rei a l'acte de lliurament dels despatxos a la nova promoció de jutges. Se'm fa estrany que això sigui real, però la notícia és molt clara.

Segons informa la Cadena Ser, la Casa Reial hauria enviat una nota al Consell General del Poder General avisant que, contra el que estava previst, el rei no assistiria a l'acte perquè el govern no li autoritzava. La notícia intentava explicar quins podien ser els motius que havien portat al govern a no autoritzar-ho, però no en desvetllava la causa.

Podem especular que en tractar-se d'un acte que tindrà lloc a Catalunya, hi hagi motius d'ordre públic que facin prendre aquesta decisió, encara que segons com es miri, pot semblar una excusa, ja que tenen prou maneres per fer front a qualsevol tipus de bloqueig. En altres ocasions el rei ha visitat el nostre país, sense gaires conflictes, més enllà de mostres de rebuig.

Una altra cosa seria que el govern prengués aquesta decisió per limitar les activitats del cap d'Estat. Això seria suposar molt, i és per aquest motiu que no volia escriure al respecte sense veure publicada la notícia a altres mitjans de comunicació. Haurem d'esperar unes hores per comprovar si es confirma o no la notícia, i en tot cas saber perquè ha passat, sigui cert o no.

dimarts, 22 de setembre de 2020

La injusta situació dels immigrants a Europa

Tot i la transcendència de la tragèdia de Mòria, considero que se'n parla poc. Hi ha moltes persones patint per sobreviure a una situació inhumana, i nosaltres passem pàgina massa de pressa. L'incendi, provocat o no, ha descobert la realitat d'una gran concentració de persones vivint en condicions pèssimes, i que ara s'intenten reallotjar en no gaires millors condicions.

Europa ha suspès en moltes coses, i també en migració. La resposta que ha donat i està donant a les demandes de la immigració del sud és escassa i poc afortunada. Qui reclama poder entrar a Europa no ho fa per caprici, sinó per necessitat, i amb l'excusa de no obrir de qualsevol manera la porta a tothom, aquestes persones s'encallen a l'entrada, vivint en males condicions.

Ni ens sentim representats pels actuals governants de la Unió Europea, ni aquests busquen solucions als problemes derivats per la desigualtat del planeta. La guerra i la fam i la misèria de molts pobles de l'Àfrica, fa que surtin desesperats en busca d'un món millor. Buscant pau i tranquil·litat, i reclamant els seus drets a viure com a persones lliures.

Les imatges que venen dels camps de refugiats no ens agraden, però serveixen per pressionar la nostra consciència, i cal que aquesta pressió la traslladem als nostres polítics, perquè siguin incapaços de viure sense remordiments per no haver solucionat un problema tan vital.

No deixem refredar la notícia, i recordem que avui encara hi ha massa immigrants patint per poder arribar a un lloc on establir-se, i poder treballar i menjar. No podem estar tranquils mentre Europa no trobi la solució a aquesta injustícia social.

dilluns, 21 de setembre de 2020

Els fiscals contaminats

Ara que plega, ara s'atreveix a dir-ho en veu alta. El tinent fiscal del Tribunal Suprem, Luís Navajas, diu que hi ha fiscals que estan contaminats ideològicament i que no haurien d'intervenir. De fet són unes declaracions que en tot cas ens sorprenen que es facin, encara que sigui a vigílies de la jubilació, però el contingut el coneixem de sobres.

No només hem de col·locar-hi fiscals, sinó també jutges i magistrats. Si en política parlem de corrupció, quan entrem al poder judicial hem de parlar de contaminació ideològica. El conservadorisme és tal, que fa difícil qualsevol intent d'avançar cap a la democràcia i la llibertat d'expressió.

Esclar que tenim exemples arreu, i precisament aquests dies parlem del Tribunal Suprem dels EUA, arran de la mort de la jutgessa Ruth Bader Ginsburg, progressista com poques i que serà substituïda per una dona, segons diu el president Trump, que venint d'ell serà ultra conservadora com n'hi ha moltes.

L'article a l'ARA d'aquest dilluns, de Josep Lluís Martí, explica molt bé el cas, fent ènfasi a la importància dels poders que té el Tribunal Suprem d'aquell país, i el que pot arribar a fer amb efectes no tan sols interns, sinó d'arreu del món.

Al nostre país, però, només fan declaracions interessants les persones jubilades o a punt de ser-ho, com és el cas d'avui. Mentre exerceixen estan molt calladets, no fos cas que els toqués el rebre. Vivim de la història, del que ha passat i s'ha fet malament, però ja no hi ha remei. La llibertat d'expressió és castigada i sovint actua l'autocensura, que és encara pitjor.


diumenge, 20 de setembre de 2020

Governança i independència

Cada vegada hi ha més escrits i comentaris sobre la necessitat de convocar eleccions al Parlament, i poder tenir un govern que governi, i sortir d'aquesta manera d'aquest atzucac en què ens trobem. I no em refereixo a polítics i partits polítics de l'oposició, sinó de ciutadans amb més o menys ressò als mitjans de comunicació.

Avui podia llegir l'article de l'Albert Pla Nualart, a l'ARA, amb un títol que cridava l'atenció: Per què no soc independentista, en què deixava clar que prioritzava la governança a la independència, i fa una crítica als polítics que la seva priorització és al revés.

Té sentit el que diu, i probablement el títol és una provocació que facilita que els lectors s'hi aturin. Estic d'acord, i ho he vingut dient des de fa temps, que cal que el govern, sigui aquest o un altre, es posi a treballar i en tot cas encari la governança cap a la independència, però no ho deixi tot aturat pensant només en la independència.

Artur Mas no és clar en les seves respostes a l'entrevista que li fa l'ARA, sobre la conveniència o no de la convocatòria de les eleccions, i es centra més en la polèmica entre el PDECat i JxCat. Penso que en el seu cas hauria prioritzat les eleccions i que l'actitud de Torra és una mostra de la rebecaria de Puigdemont, i probablement d'una estratègia que busca tornar a liderar unes llistes amb possibilitats de guanyar.

Resulta tot plegat molt cansat, i no sé si s'adonen que cada vegada som més els que els hi demanem un canvi d'estratègia, perquè no veiem que anem enlloc, i la pandèmia del coronavirus és una excusa si es col·loca com a motiu per no convocar eleccions. Sempre he respectat el president del meu país, l'hagi votat o no, m'agradi més o menys, però avui se'm fa molt difícil mantenir aquesta coherència amb el president Torra.

dissabte, 19 de setembre de 2020

La pandèmia i els líders autoritaris

El comentari d'avui és sobre l'article que reprodueix el diari ARA, amb Copyright The New York Times, d'Ivan Krastev, president del Centre d'Estratègies Liberals de Sofia. El tema gira al voltant dels líders autoritaris i explica quel no els va bé aquest tipus de crisis, perquè no les han creat ells.

Em sembla un bon argument i que ho podem contrastar amb la realitat. Podem posar l'exemple en Trump, Putin, Bolsonaro... tenim prou exemples per veure que són uns dirigents autoritaris, voltats de polèmiques que ells mateixos han creat, i que els va prou bé per continuar governant els seus països. 

Per què no els ha anat bé la pandèmia del coronavirus? Doncs perquè els posa en la mateixa situació d'altres dirigents democràtics, i se'ls pot comparar els resultats obtinguts. Deixen de controlar la crisi, i els posa al mateix nivell. Han de competir, i això els pot fer perdre prestigi. Automàticament busquen qualsevol cosa perquè la gent es despisti i no es fixi tant en la pandèmia.

M'ha semblat una bona reflexió, i el que és més preocupant és que cada vegada hi ha més exemples al món. No es tracta de països irrellevants, sinó que estem parlant de països com els EUA. Ningú s'ho hauria pogut imaginar abans de Trump. Tots pensàvem que era cosa de països sud-americans, asiàtics... però que la principal potència del món estigués en mans d'un impresentable, autoritari i que poses en dubte la democràcia als EUA, ens ha vingut de nou. Ens ha sorprès molt. Ho podíem entendre de Rússia o ara a Bielorússia, 

Us recomano la lectura, perquè és un escrit molt planer, que no té grans pretensions, però et fa entendre el comportament d'aquests dirigents, que cada vegada en són més, i que posen en perill l'estabilitat democràtica i social del nostre planeta. Aprofiteu-ho per llegir l'article d'en David Fernàndez, que també està bé, i ens refresca la memòria.

divendres, 18 de setembre de 2020

Habitatge social a la vila

Aquest escrit és simplement una pregunta a l'aire perquè en desconec la situació. Fa uns mesos, no recordo quants, l'Ajuntament d'Arenys de Mar va justificar la contractació d'un tercer arquitecte municipal perquè un d'ells es destinava a l'oficina per a la creació d'habitatge social a la població.

Persones amb més memòria que jo recordaran exactament el temps que fa que se'n parla i les possibilitats que hi ha hagut al llarg del temps per a la creació d'habitatge social. Jo en aquests moments desconec com està el tema. Em consta que els serveis tècnics d'Urbanisme estan desbordats, o si més no això és el que sembla, ja que els expedients estan pràcticament aturats. En què s'ha avançat?

Tots som conscients que el COVID-19 ha endarrerit, sinó aturat molts processos, i a poc a poc podrem tornar a la normalitat. Potser el cas dels habitatges socials és un exemple d'això, o és que jo no he sabut trobar la informació al dia sobre aquest tema. 

M'agradaria que la gent de l'Observatori Ciutadà Municipal m'ajudés a conèixer en quina situació es troba l'oficina local per a la creació d'habitatges socials perquè ho considero molt important. S'està parlant molt de l'ocupació de pisos, que preocupa molt a propietaris i a veïns afectats, però a vegades ens oblidem que hi ha una necessitat important de trobar habitatges per a famílies desnonades. L'altre dia en parlava en aquest blog.

Arenys té un problema d'habitatges de lloguer, que ara es veu augmentat amb l'arribada de persones de fora, expulsats de Barcelona on els preus són impossibles d'assumir. Arenys disposa d'habitatges de qualitat per llogar, però falta habitatge protegit i per això hem de recórrer a l'administració pública. A veure si algú me'n pot fer cinc cèntims.

dijous, 17 de setembre de 2020

Quim Torra, un irresponsable?

Alguns ens fem aquesta pregunta. Què pretén el president Torra amb la no convocatòria d'eleccions? Es tracta de buscar la pitjor situació per després sortir a reivindicar no sé què i continuar fent el paper de víctima? No seria més sensat convocar les eleccions al marge del que pugui passar amb la seva inhabilitació?

De fet Torra va desobeir per acabar obeint. El podran inhabilitar tot i que al final va acatar la decisió judicial. Per què no va mantenir el pols i va enretirar la pancarta? Si es fa una cosa es fa ben feta i no pas a mitges. Calia?

Però la convocatòria o no d'eleccions és força al marge de la probable inhabilitació, encara que aquesta agreugi la situació. Fa massa temps que reclamem aquesta convocatòria i dubtem entre catalogar el president de temerari, irresponsable, estratega o autista.

No sé quan es trigarà a sentenciar definitivament l'actitud del president amb la pancarta, però sí que sabem que permetrà que el nostre país es vagi empobrint sense un govern capaç de liderar-lo. Ens estem consumint per culpa d'una marraneria de president o de qui li belluga els fils. Tots sabem que darrere d'ell hi ha qui decideix i el manipula, i és per això una gran irresponsabilitat quan es fa dependre un país d'uns interessos partidistes o potser personals.

Perquè una cosa és prendre una decisió equivocada i tirar pel dret, i una altra no prendre cap decisió i deixar-ho morir, que s'extingeixi. He decidit no seguir ni el Ple del Parlament ni les sessions del Tribunal que l'ha d'inhabilitar. N'estic massa tip i tampoc hi puc fer res per millorar-ho. És molt clar que l'actual president ha empobrit la institució i ha posat en evidència la baixa qualitat de la política i polítics dels nostres dies.

dimecres, 16 de setembre de 2020

La Fiscalia i els pisos ocupats

Segons he pogut llegir, sembla ser que la Fiscalia ha fet un pas endavant i vol donar solucions a l'ocupació dels pisos. De fet, darrerament es respirava una preocupació important per l'auge experimentat en ocupació de pisos, amb totes les casuístiques possibles. A part del perjudici per als propietaris i la preocupació constant per veure si els hi ocupaven, també ha empitjorat tot el conjunt d'actes vandàlics que ocasionen problemes als veïns.

El tema és molt complex, perquè hi ha situacions de famílies sense habitatge pendent de resoldre, però no té sentit que això caigui a l'esquena dels petits propietaris, que a vegades es refien del lloguer per poder sobreviure. S'ha de poder diferenciar cada situació i resoldre el cas en funció de la casuística.

He llegit la notícia que parla com ho encara la Fiscalia, i penso que és força encertat. Cal diferenciar el tipus d'ocupant i també de propietari, sense posar en dubte els drets dels propietaris, intentant resoldre situacions crítiques el millor possible.

No pot ser que un propietari estigui patint tot el dia perquè no li ocupin el pis, però tampoc hi ha dret que una família no tingui lloc on viure. La Constitució ho diu molt clar, i és cosa de l'administració el trobar solucions a tot. Això vol dir diner públic, i per això estic en contra d'actituds com la de la presidenta de la Comunitat de Madrid, rebaixant impostos. Si afeblim l'administració pública, aquests problemes i altres quedaran sense resoldre's. Això és el que vol la dreta, perquè ja té els mínims coberts. Aquí és on l'esquerra ha d'abocar-hi tots els esforços. 

dimarts, 15 de setembre de 2020

El govern espanyol rectifica

El canvi d'opinió del govern espanyol forçat per la derrota de la seva proposta enganyosa d'administrar els romanents dels ajuntaments, posa un llamí a la boca a l'ajuntament de la nostra vila. Des de fa anys que el nostre ajuntament té romanents positius i això beneficiaria a l'hora d'invertir en projectes sostenibles, tal com s'exigeix.

Hores d'ara l'equip de govern ja calcula, amb totes les precaucions degudes, en què es podrà gastar el seu romanent, repassant aquelles inversions pendents, aquelles que es posen a segona fila, després de les urgents i imprescindibles.

L'ajuntament d'Arenys de Mar té un nivell d'endeutament molt baix i acostuma a obtenir romanents positius. Aquests provenen dels propis ingressos i no tant de les aportacions de les administracions supramunicipals. És just que es puguin gastar en allò que fa temps que s'arrossega, i no tenia sentit la intenció del govern espanyol, després del pacte de la Federació Espanyola de Municipis, amb majoria del PSOE, de voler administrar aquests romanents dels ajuntaments.

La proposta que feia el govern servia per mantenir el sostre de despesa que ens va afectar en dues ocasions els darrers anys, i no deixar sense efecte la llei que va imposar el PP del ministre Montoro.

Esperem encert per part de l'equip de govern local a l'hora de decidir en què destinarà aquests diners del romanent, i no se'n faci un mal ús, amb inversions que no sempre són necessàries o prioritàries. Entretant tenim la polèmica per la idoneïtat o no de tirar endavant en la construcció de la nova biblioteca municipal.