És bo escoltar el magistrat Xiol

Avui molts s'han fet ressò de les declaracions de Pablo Casado sobre el català a les illes balears. No sé perquè se li fa tan de cas. Crec que valdria la pena no parar-hi atenció ja que la seva pretensió és provocar. No té cap mena d'interès en valorar si la llengua és la mateixa o no. Per manca de formació, però sobretot perquè allò que li interessa és posar llenya al foc i la millor resposta és ignorar-lo.

Ens hauria de preocupar que persones intel·ligents i experts posessin en dubte la unitat lingüística, però que ho faci el cap de l'oposició a Espanya i líder de la dreta més extrema dels anys de la democràcia al país, no és gens significatiu. Entra en el joc de la disputa pel poder. Pretén fer mal al president del govern espanyol, que governa amb el suport dels independentistes.

Entenc que la gent salti perquè estem molt cansats de tanta barroeria, sobretot perquè vivim pressionats i amenaçats pel Poder judicial, que s'ha fet amo i senyor de tot el país, ancorat a l'extrema dreta. Penso que es bo sentir declaracions com les del membre del Tribunal Constitucional, el magistrat Xiol, que en més d'una ocasió ha discrepat de la majoria del tribunal, i que ara manifesta el seu pessimisme per l'orientació que ha marcat més enllà de l'objectiu d'implementar justícia.

Seria bo, doncs, que ens dediquéssim a subratllar aquestes declaracions i que arribin a tot arreu, perquè hi hagi més gent que s'adoni que el camí que ha iniciat el Tribunal Constitucional no porta a la solució de res, sinó al conflicte constant. Fins fa poc els únics perjudicats érem els catalans, però ara ja s'ha eixamplat la base de l'atac, i en reben les conseqüències els espanyols que discrepen del discurs instaurat en l'extrema dreta que domina les institucions de l'Estat.

Aprovat el nou sistema de recollida selectiva

Ahir el Ple municipal d'Arenys de Mar va aprovar el nou sistema de recollida de la brossa porta a porta a tota la població, amb tres àrees d'emergència. El PSC hi va votar en contra, perquè defensa el sistema mixt, i JxArenys es va abstenir perquè volia sis àrees en lloc de tres. Aquest nou sistema està previst que es posi en marxa a primers de 2022 quan hi hagi una empresa guanyadora en la licitació que s'ha de programar.

Tots desitgem que el nou sistema funcioni i que no haguem de lamentar imprevistos després de tant temps esperant unes clàusules tècniques noves. L'èxit dependrà de l'encert d'aquestes clàusules, del comportament i civisme dels vilatans i de l'actitud i pedagogia de l'equip de govern.

No sabem si el nou sistema està ben pensat o no. Desitgem que així sigui. Sabem que el comportament dels vilatans no és l'òptim esperat i voldríem demanar més implicació i civisme, i també sabem com ha actuat fins ara el govern municipal, i els demanem un canvi d'actitud i més interès en vetllar pel bon compliment de les normes que s'aproven.

Fins ara el govern municipal ha estat incapaç de gestionar bé la recollida selectiva de la brossa i no ha fet front a l'incompliment d'una part de la població. S'ha mostrat feble i insegur a l'hora d'aplicar els correctius necessaris per fer canviar d'actitud a qui no ha mostrat cap interès en comportar-se cívicament. Ha de canviar molt la manera de fer de l'equip de govern i tenim certs dubtes sobre si serà capaç de regular el nou sistema i evitar que Arenys de Mar sigui una de les poblacions més brutes de l'entorn. 

Tots hi hem de contribuir, però la responsabilitat del bon funcionament està en la manera de gestionar-ho des de l'ajuntament, i volem i desitgem mà dura sobre els infractors. Si s'ha demostrat que a les bones hi ha gent que no creu, caldrà sancionar perquè els incívics es comportin com s'espera dels membres d'una societat civilitzada.

Desè aniversari dels fets d'Utoya

En el desè aniversari dels assassinats a l'illa d'Utoya se'ns convida a fer una reflexió sobre la situació de l'Europa que tan hem anhelat els catalans i que viu un període convuls amb un predomini d'idees xenòfobes, amb un ressorgiment de l'extrema dreta que ens preocupa especialment, perquè no es tracta d'una opció política, sinó de la negació dels drets més elementals en una societat democràtica.

No cal dir que els fets d'ara fa deu anys a Noruega són especialment durs i que podem considerar un extrem de la barbàrie, però no ens podem relaxar i és lògic que l'aparició de Vox al nostre país, amb presència a les institucions, no ens pot deixar indiferents. No ens ho podem agafar a la lleugera ni pensar que és una cosa passatgera, sinó que el perill és que hagi arribat per quedar-s'hi.

Polònia o Hongria són exemples d'estats de la Unió Europea que provoquen molt de rebuig. No estem parlant d'altres països com Turquia, sinó de membres de la Unió Europea i per tant molt vinculats a nosaltres. Els seus discursos populistes i autoritaris, tergiversen el sentit democràtic de les institucions que volen passar com a democràtiques, i això és el pitjor.

És per això que darrerament escrivim tant sobre l'actitud del Poder Judicial a Espanya, perquè el seu comportament surt de l'òrbita democràtica i es basa en principis autoritaris, utilitzant el seu poder per menystenir la voluntat del poble representada per les institucions democràticament escollides.

Convé ser positius, però realistes. No podem claudicar en les nostres reivindicacions per a una democràcia real al nostre país, i lluitar perquè Europa no repeteixi els errors del passat. Hem de ser forts davant el caos que l'extrema dreta vol imposar per fer-nos oblidar dels principis ètics i morals que han de dirigir una societat que es vol democràtica i justa. No podem callar! Hem de denunciar la injustícia i ser inflexibles davant l'atac sistemàtic a la democràcia.

Nou rècord històric del preu de la llum

Resulta preocupant la notícia sobre l'augment del preu de l'electricitat, arribant avui a un nou rècord històric, però que de ben segur que aviat quedarà superat. El govern va aprovar l'aplicació de l'IVA, que passa del 21 al 10%, i que espero que es consolidi, però amb això no n'hi ha prou. El consum d'electricitat s'ha de regular i fer molta pedagogia, però no podem oblidar que és un servei bàsic necessari i imprescindible.

Si no es troba la manera de limitar aquests augments continuats del seu preu, farem més grossa la injustícia social, ja que molta gent no es pot permetre el luxe de pagar aquests preus tan alts. Cal estudiar com es regularitza el mercat elèctric i s'evita aquesta situació actual que sembla no tenir aturador.

Com ja he comentat algun altre dia en aquest blog, a casa vàrem decidir instal·lar plaques fotovoltaiques que produeixen electricitat que revertim a la xarxa. De moment sense compensació econòmica perquè encara no hem rebut la documentació que legalitza la instal·lació, però que sabem que el preu que es cobra és molt baix. Amb l'apujada de preus ens és molt complicat calcular què estem estalviant, i volem imaginar-nos que ha valgut la pena.

La inversió difícilment s'amortitza, però com a mínim t'ajuda a sentir-te més ecològic i contribuir en la reducció del CO2. La regulació del preu, però es fa necessària i cal insistir al govern de l'Estat que busqui la manera que un bon ús de l'electricitat sigui compensat amb la rebaixa del seu cost per a les famílies. 

Divisió de criteris al Tribunal Constitucional

Considero que amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estat de l'alarma proclamat pel govern de l'Estat, amb una aprovació prèvia en el Congrés de Diputats per una àmplia majoria, és una demostració clara del sectarisme i politització d'aquest tribunal. Ja fa massa temps que les sentències del tribunal, sobretot les referides al procés d'independència català, han estat polítiques i d'aquí l'interès de la dreta espanyola en mantenir els membres que tenen caducada la seva representativitat.

Avui llegia que la Comissió Europea està preocupada per l'evolució dels tribunals judicials espanyols. Per poc que vulguin fixar-s'hi, no és estrany que s'adonin de quin tipus de justícia s'implanta al nostre país. És per això que la confrontació que hi ha hagut entre els membres del tribunal, que no s'ha limitat en els resultats de la votació, sinó que ha incorporat opinions i crítiques cap als conservadors, pot ser un punt d'inflexió, sempre i quan Europa no ens deixi de la mà, i el govern espanyol es mantingui fort.

El PSOE pot veure que l'atac sistemàtic del Tribunal Constitucional, i també el Suprem, no només afecta els catalans, sinó que ells també en surten perjudicats, i potser així serà la manera que moguin fitxa per protestar contra aquesta actitud sectària. 

És evident que Vox no està sol en política, sinó que té uns fans seguidors dins de la Justícia, i això és el més perillós de tot. És per això que ahir em manifestava preocupat per les continuades amenaces de la dreta espanyola, ja que quan arribin al poder, que hi arribaran, tombaran la poca feina que el PSOE ha fet. Una mostra és la llei aprovada avui de la memòria democràtica. Però abans que Vox i PP la puguin tombar, caldrà superar el primer obstacle i és el propi Tribunal Constitucional, que actua amb criteris polítics, i tots sabem quins són aquests.

Aquest desgast continuat es fa molt pesat i fa molta ràbia que sempre s'hagi d'anar contra corrent. La transició espanyola a la democràcia ha resultat una fal·làcia, i s'hi ha hagut d'esmerçar massa esforços, per aconseguir ben poc. En aquesta lluita i patiment s'hi repengen molts sentiment secessionistes i per això el nombre d'independentistes va créixer en pocs anys. Això no ho ha volgut entendre l'esquerra espanyola, que ho ha volgut deslligar de la realitat política d'Espanya.

Les continuades amenaces de la dreta

Llegint els diaris no et pots sentir gaire optimista. Tinc molt clar que l'alternança política a Espanya ens portarà un govern de dretes d'aquí a dos anys o amb una mica de sort sis. Està vist i comprovat que les esquerres tenen els dies comptats i no acostumen a durar gaires legislatures seguides. Sortosament la dreta tampoc.

Dic que no et pots sentir optimista per les amenaces que llegeixes un dia rere l'altre per quan el PP torni a governar a Espanya. De fet han aconseguit paralitzar els nomenaments dels nous membres de les institucions dominades per la dreta més propera a Vox, com és el cas del Tribunal Constitucional, i està molt clar que aconseguiran mantenir-los fins que tornin a tenir majoria al Congrés de Diputats i al Senat.

Davant les amenaces de fer marxa enrere en les poques lleis progressistes que s'han pogut aprovar, viure a Espanya no és cap cosa divertida, i així els ho explico als meus fills. És una llàstima perquè renunciar a Espanya és també fer-ho a la nostra Catalunya, ja que la independència ha esdevingut una quimera.

M'agradaria pensar que els dirigents de les esquerres espanyoles són conscients de la seva responsabilitat, sobretot quan tenen majoria a les cambres legislatives, normalment gràcies a partits minoritaris i independentistes. Si quan poden no són capaços de canviar les coses, què pensen fer quan tornin a l'oposició?

L'experiència ens ha demostrat que estem sempre parlant d'individualitats i herències que no són cap garantia de res per a la col·lectivitat. Els discursos actuals de Felipe González o Zapatero són tristos i sense cap tipus de valor. El primer perquè et fa oblidar que va liderar l'esquerra, i el segon perquè quan ho va fer, no va brillar i es va mantenir massa caut. Ara el que ens puguin dir no ens soluciona res. No és estrany, doncs, que puguem pensar el mateix de l'actual president. 

Arribes a la conclusió que només busquen salvar la papereta mentre governen, sortir el mínim d'esquitxats i mantenir-se al poder mentre poden. Poca aportació a l'avenç del nostre poble en drets i justícia social. El pitjor de tot és que és el poble qui els escull i qui els fa fora. El mateix poble que en paga les conseqüències i que només se n'adona quan ja és massa tard.

Més accidents de trànsit

Ahir parlava d'un cap de setmana negre i avui ho podria completar amb un accident de trànsit que ha provocat la mort d'una noia de 13 anys i un nen de 4. Són moltes les víctimes a les carreteres i sembla que no ens ho agafem prou seriosament. Tots estem exposats a tenir un accident i també provocar-lo, i per això cal anar molt en compte. Hem de tenir present que el vehicle i la carretera serveixen per aproximar-nos on volem anar, i que ho hem de fer molt concentrats, sabent que sempre hi ha un risc.

No hem de témer la conducció, sinó ser conscients de la responsabilitat que assumim quan conduïm un vehicle. Del mal que podem ocasionar i del que podem rebre per part dels altres, la majoria de vegades per inconsciència i mala praxis.

Aquesta mateixa setmana moria un noi de 21 anys, de Canet de Mar, que circulava en moto. La vulnerabilitat de conduir una motocicleta l'hauríem de tenir molt present, no només els seus conductors, sinó els que circulem en cotxe. La protecció que tenim amb el cotxe, que no sempre és suficient, no la tenen els motoristes i encara menys els ciclistes. D'aquí la meva insistència que cal entendre els viatges com una necessitat per poder-nos desplaçar i no com una diversió, i sobretot no fer imprudències.

L'accident d'aquesta matinada a Vidreres sembla ser que ha estat causada per l'endormiscada d'un dels conductors. Abans d'agafar el cotxe hem d'assegurar-nos de tenir el cap clar, tant perquè no hem begut, com perquè no tenim son. Si no n'estem segurs, val la pena ajornar el desplaçament o permetre que sigui un altre qui condueixi. Tota previsió és poca davant la possibilitat de tenir un accident i morir o matar a la carretera.

Un cap de setmana negre

Aquest cap de setmana està resultant poc agradable, amb un incendi a Llançà que ens preocupa i al mateix indigna perquè es confirma que l'ha provocat un irresponsable llençant la cigarreta des del cotxe. Es parla de negligència, però jo més aviat ho qualificaria de delicte. Aquesta acció no es pot permetre ni estiu ni hivern, però ara, amb la sequedat que hi ha i les altes temperatures, és més que una negligència.

Tampoc ens acompanya la situació de la pandèmia a Catalunya. Som els que liderem la pitjor situació a Europa i això comporta cancel·lacions de viatges des de l'estranger. Els que tenim persones de fora aquests dies, ho sabem per la informació que es rep de Catalunya a fora. 

I per als amants de l'esport tampoc són bones les notícies que arriben sobre les olimpíades a celebrar a Tòquio. Cada vegada són més els esportistes que renuncien a participar-hi, sobretot avui que s'ha conegut que una persona que ha estat a les instal·lacions olímpiques s'ha infectat.

El conseller de salut diu que es varen equivocar i probablement té raó. Tots pressionem perquè ens deixin fer coses, com ara els festivals d'estiu, i ells cedeixen. Al final s'ha vist que les mesures preses no eren suficients i per això aquesta cinquena onada que ens deixa en evidència.

No és fàcil organitzar un estat d'alerta davant d'una pandèmia com la que ens ha afectat, però sí que ens agradaria més serietat i contundència en els nostres governants. Està bé que reconeguin els errors, però ara cal que aprenguin d'ells i prenguin les mesures adequades. Tampoc els tribunals judicials els ho posen fàcil, i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estat d'alarma no ha fet, al meu entendre, justícia. Potser per això hi ha una clara divisió i enfrontament entre els membres del Tribunal Constitucional. No pot ser que juguin políticament, tal com ahir comentava en aquest mateix blog.

Els incendis i el Tribunal Constitucional

Mentre el Tribunal Constitucional es dedica a fer política la trista notícia d'aquests dies són els incendis que s'estan produint al nostre país. El darrer que jo sàpiga és el de Llançà i Port de la Selva que ha obligat a desallotjar alguns habitants d'urbanitzacions afectades, en previsió que les flames puguin arribar a les seves cases. 

Sabem que l'incendi de Martorell va ser degut a una negligència i desconec si ja saben l'origen del foc de Llançà. Amb uns boscos tan ressecs, és important estar molt atents a les nostres accions que puguin ocasionar incendis. Malauradament encara hi ha massa persones incíviques que llencen cigarretes per la finestra del cotxe. No fa gaires dies que ho vaig veure en un cotxe que circulava davant meu. Què fer en aquests casos?

Si realment estimem el nostre país, segur que no ens dediquem a posar en perill la vida dels altres i els seus béns. Jo sempre he pensat que les persones que llencen cigarretes des del cotxe no s'estimen el país ni a les altres persones. Són indignes de viure en societat. Com és possible?

Desitjo que els bombers aconsegueixin extingir aviat el foc, i demano seny i actitud cívica de tothom per no col·laborar en uns incendis que ja tenen prou a punt el terreny, mancat de pluges des de fa temps.

I al Tribunal Constitucional els desitjo més enrenou del que ja hi ha, perquè hi hagi més gent que s'adoni del seu funcionament partidista. No podem estar en mans d'unes persones sectàries que tenen més poder que el que determina el poble. D'alguna manera s'ha de resoldre la situació, però ja veiem que la dreta espanyola està ben servida amb els protagonistes actuals i no té cap interès en canviar-los. Cal un posicionament clar de la societat civil per fer arribar a Europa la injustícia del sistema judicial espanyol.

Jocs olímpics d'hivern

Coincidint amb l'article de Germà Bel al diari ARA apareix la notícia de l'aval del govern català a la candidatura de Barcelona-Pirineus per als jocs olímpics d'hivern de 2030. En aquesta proposta hi té molta importància el paper de la ciutat de Barcelona, però també del territori dels Pirineus, i segons diu la notícia, el govern vol demanar l'opinió de la ciutadania abans de fer efectiva la seva candidatura.

Bel, en el seu article es pregunta si val la pena organitzar aquests jocs olímpics. Saber quins beneficis en trauríem i quins inconvenients i costos patiríem. La CUP ja va dir en el seu moment que no hi estava d'acord, perquè ho considerava una activitat especulativa. Barcelona diu que no ho vol liderar, encara que sí hi estaria d'acord amb la seva organització.

Aparentment l'organització dels jocs olímpics de Barcelona 1992 va ser l'oportunitat per donar a conèixer al món la capacitat del nostre país per organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud, i la ciutat de Barcelona es va obrir al mar, amb tot el conjunt d'inversions que s'hi varen produir. A vegades sembla que aquesta és la manera d'aconseguir fer avançar un país i millorar-ne la infraestructura.

No sé si el cas que ens ocupa és una bona ocasió per millorar les comunicacions entre la capital i el territori pirinenc. De ben segur que hi ha mancances que s'haurien de solucionar, però no ara amb motiu d'uns jocs olímpics d'hivern, sinó des de fa molt temps per respecte a la població afectada i al desequilibri territorial del nostre país.

La meva opinió no té cap interès, però sí que voldria dir que qualsevol cosa que impliqui una millora de les condicions en què vivim, sempre és benvinguda. La llàstima és si això és a costa d'inversions que després no es puguin amortitzar. El perill seria malbaratar els recursos i també la sostenibilitat mediambiental. Crec que si es decideix presentar la candidatura, caldrà anar molt en compte en no deteriorar més el país. Si l'organització dels jocs comporta destrossar el territori, és preferible oblidar-nos del projecte i dedicar tots els esforços a millorar-lo sense necessitat d'organitzar res.