Montoro sacrificat per Rajoy?

Ahir parlava de la suposada prevaricació del jutge Llarena, si es confirmava que coneixia els números del ministeri d'Hisenda, però li interessaven més els de la Guàrdia Civil perquè li permetien acusar de malversació els membres del govern català. Veurem en què acaba tot això, ja que en un estat policial com en el que estem vivint, on es juga a la policia i als jutges en lloc de fer política, pot sorgir qualsevol sorpresa.

C's que menys netejar-nos de corrupció fa tot el possible per deixar malament al PP i aconseguir avançar-lo en les primeres eleccions que es presentin, ha trobat en la picabaralla entre Montoro i Llarena l'ocasió per aprofundir en la ferida. Que no sigui, però que per salvar el partit i aconseguir l'extradició de Puigdemont Rajoy sacrifiqui Montoro i el faci rectificar. Això seria una deshonra per al ministre, però Rajoy es capaç d'això i de molt més.

És una llàstima la incapacitat que tenim molts per fer veure els votants de C's i el PP la manipulació que utilitzen. Per més que ho anem predicant, els votants no sembla que se n'assabentin. Ja sé que no tenen gaires alternatives, potser hauríem de recuperar la novel·la "Assaig sobre la lucidesa", de l'escriptor portuguès José Saramago i demanar la població que en les properes eleccions tothom voti en blanc i a veure si d'aquesta manera canviem el sistema i de passada els polítics.

No es busca fer justícia, sinó condemnar al preu que sigui

Si Ernesto Ekaizer té raó podríem afirmar que el jutge Llarena ha prevaricat. Si el jutge sabia que no es va gastar ni cinc pel referèndum de l'1-O, i va utilitzar l'informe de la Guàrdia Civil on sí que s'acusava de malversació de fons públic per part del govern de la Generalitat, és ben clar que el jutge ha prevaricat. Utilitzava la font que li permetia acusar-los de malversació i anar sumant anys de condemna.

Resultarà que gràcies a l'orgull del ministre d'Hisenda, de proclamar a tots els vents que havien aconseguit controlar la despesa de la Generalitat, l'estratègia del jutge Llarena se n'haurà anat a l'aigua. Encara, doncs, haurem d'agrair a Montoro la seva actitud.

Estem, doncs, en mig d'un procés on no es busca fer justícia, sinó engarjolar els polítics independentistes. Ho veiem en l'actitud del jutge Llarena, en la pressió que fan des de VOX i també des de C's. És molt evident que no els interessa la justícia, perquè quan la sentència no els agrada, no l'accepten democràticament. Això és la prova del cotó, de que no s'està fent justícia, sinó intentant eliminar els polítics que no són del seu gust i d'aquesta manera dominar la societat catalana. No saben, però, que els catalans som soferts i pacients, i al mateix temps insistents, sobretot ara que hem vist clarament quin peu calcen i ja no s'amaguen ni les vergonyes.

Cada vegada hi ha menys espai per a la política

La revista satírica El Jueves diu que Cifuentes és una cutre perquè no sap que els regals no es tornen. Digueu-me en què m'equivoco si dic que la presidenta de la Comunitat de Madrid ens pren per ximples i babaus. Si el Màster era correcte, tal com ha defensat fins ara, per què el torna? No hauria de defensar-se fins al final? Si no l'havia obtingut legalment, i per això el retorna, vol dir que ens ha mentit fins ara i per tant ha mentit en sessió plenària del seu Parlament, oi? Arribats a aquest punt, no considereu que hauria de dimitir? Quina confiança genera aquesta persona?

Malauradament tenim massa polítics que ens han enganyat i continuen en el poder. A Espanya la corrupció, que està tan generalitzada, no és motiu de vergonya i per això ningú no dimiteix. Per què ho han de fer si tothom roba el que pot?

La corrupció dels polítics i tots els seus enganys, i l'actuació dels jutges prevaricant i actuant de manera parcial i interessada, col·loca Espanya fora del sentit democràtic que tant havíem anhelat en temps del dictador. El govern del PP, amb el beneplàcit dels jutges, ha aconseguit crear un sistema predemocràtic, on podem votar els nostres representants polítics, però només poden governar els que interessen als jutges i al poder de l'Estat.

No ho hem vist tot, encara que puguem pensar que res més gros se'ns pot presentar. Rajoy i companyia s'han col·locat en un carreró sense sortida i ens hi ha entaforat a tots, als que volem marxar de les seves urpes i als que li riuen les gràcies, però se'ls hi ha acabat els arguments, si és que mai n'han tingut.

La parcialitat d'un jutge pot tombar la veu de tot un poble

No sóc gaire bo escollint els titulars dels meus escrits diaris, però el d'avui vindria a ser això: pesa més el parer d'una persona que la voluntat de més de dos milions de persones. Això ens hauria de fer reflexionar, a tots. Aquesta persona en pot saber molt de lleis, com també els passa als dotze magistrats del Tribunal Constitucional, però jo em pregunto si és just que posin en qüestió la voluntat dels catalans? 

El Tribunal Constitucional es va carregar un Estatut que havia referendat el poble, aprovat pel Parlament i també pel Congrés de Diputats, amb totes les seves retallades. Després dotze persones el varen decapitar. Això és justícia? Si la Justícia és això, llavors jo no hi crec.

Els catalans vàrem escollir uns representants al Parlament i aquests volien escollir Puigdemont de president. Un jutge no ho ha permès. Això és justícia? Si la Justícia és això, llavors jo no hi crec.

És per tot això que penso que la justícia que s'administra a Espanya és parcial i interessada, i per tant de justa no en té res. L'objectivitat és primordial en el món judicial, i s'hauria de fer fora dels casos que es jutgen els jutges que actuen parcialment, declarar-los incompetents en aquells casos concrets. Això no es fa, o es fa en situacions molt especials, i per això els que tenim una certa edat recordem constantment les paraules de qui fou alcalde de Jerez, el senyor Pedro Pacheco: "la Justicia és un cachondeo".

Demanàvem pau i llibertat pel paral·lel de Barcelona

Una vegada més hem participat de la manifestació pacífica per exigir l'alliberament dels nostres presos polítics. No ens faran callar ja que aquesta és l'única arma de què disposem i som gent de pau, gent honesta que reivindiquem poder parlar clar i expressar els nostres sentiments i les nostres voluntats. Som molts també els que desitgem una República, sobretot després de l'actuació i discurs del rei espanyol el dia 3 d'octubre de l'any passat.

Avui pel paral·lel de Barcelona hem expressat el nostre rebuig a uns polítics i uns jutges que han ignorat els nostres drets i han utilitzat les seves lleis i policies per reprimir-nos. Nosaltres volem expressar la nostra voluntat de futur a les urnes i acceptar els resultats. Les lleis no poden impedir-ho si no s'utilitzen a conveniència de qui ostenta el poder.

La impressió que reps en veure els teus veïns de la manifestació és que no hi ha odi ni rancor, sinó moltes ganes de poder viure en pau i llibertat, exigint que els presoners sense causa siguin alliberats. Demanàvem llibertat a qui ens l'ha arrabassada. 

Tot esperant la República, reivindiquem la llibertat dels nostres presos

Matí plujós el 14 d'abril, data significativa per a la història del nostre país. La proclamació de la República que vuitanta-set anys després encara anhelem. Pluja que no fa gaire reclamàvem per saciar la set que ens temien no poder atendre, però que finalment ens ha regalat dolls d'aigua per emplenar els nostres pantans i verdejar la nostra terra.

Vigília d'una nova jornada de reivindicació de justícia i llibertat, de lluita pacífica contra el tiranisme dels nostres governants i les institucions imposades a cop de lleis injustes, prevaricació i autoritarisme. 

Ahir podíem llegir a la premsa que fins i tot ens amenacen si intentem defensar-nos de la prevaricació del jutge que pretén governar per sobre de la voluntat del poble català. La imposició de la unitat d'Espanya per sobre de qualsevol dret és la millor imatge de la inexistència de democràcia.

La pluja d'aquest matí, persistent, és la millor lliçó per a la nostra actitud en la defensa dels nostres drets. No podem callar, sinó que hem d'insistir en reclamar i reivindicar la nostra llibertat, sense caure en la violència ni els escarafalls que no condueixen a cap lloc. No són el temporals ni pedregades les que assaonen els nostres camps, sinó la pluja fina i penetrant que té paciència i persistència. 

Demà una vegada més ens trobarem pels carrers de Barcelona per demostrar que no callarem, que amb el record de persones mundialment compromeses amb la pau i els drets humans, com Martin Luther King, Gandhi o el mateix Jesucrist, donarem la cara per demostrar tothom que no estem disposats a acceptar la injustícia imposada per un poder que ens reprimeix, sotmet i pretén esborrar-nos.

Demà serem als carrers de Barcelona i tindrem un record per als nostres representants polítics empresonats injustament.

Cada vegada més vergonyant

Quant més avancem en la situació política a Espanya i Catalunya més vergonya em fa. La incapacitat d'actuar com a persones civilitzades i portar-ho tot a base de retrets, insults i mentides, em fa desesperar. Passi el que passi al final de tot aquest embolic, la situació resultant serà diferent. Tot el que hem viscut fins ara no ho oblidarem mai més. Cap confiança en els polítics i partits que han demostrat ser un niu de corrupció i desvergonyiment.

Avui pensava en els estudiants de la Universitat Joan Carlos I de Madrid, els estudiants de veritat, aquells que les seves famílies han invertit per una carrera, quines sensacions han tingut, com es consideren tractats per les autoritats acadèmiques. El currículum de la Universitat ha quedat tacat per sempre, i els universitaris i les seves titulacions totalment desacreditades.

I tot això ha estat possible perquè a Espanya la corrupció ho empastifa tot. El sistema polític és víctima d'unes manipulacions del poder real en benefici dels de sempre, dels hereus del franquisme. La dreta espanyola que no només es troba dins del PP i C's, sinó que es camufla a les files socialistes, no ha buscat mai el bé per al país, sinó els guanys per a la seva gent, i el pitjor de tot és que ho han aconseguit gràcies a les seves pròpies víctimes.

Sento vergonya d'Espanya, dels seus dirigents que no en tenen prou en fer el ridícul davant del món, sinó que gaudeixen torturant els seus adversaris, gràcies a l'engany i els poders que els donen suport. El poder judicial i la policia. Mai em podré sentir espanyol d'aquesta Espanya que m'avergonyeix.

Estanis Fors s'exposa a ser inhabilitat per a càrrec públic

Llegeixo, al web de Ràdio Arenys, la notícia del judici d'Estanis Fors per no penjar la bandera espanyola quan era alcalde. La denúncia la va presentar la defensora del pueblo, per la seva actitud poc col·laboradora. El judici serà demà el matí, i Estanis Fors s'exposa a ser inhabilitat per exercir un càrrec públic, per la qual cosa perdria l'acta de regidor i no es podria presentar en les eleccions municipals de l'any vinent.

Aquests dies ens hem acostumat a llegir imputacions de tot tipus als nostres polítics i personal de l'administració pública i seria molt trist que ens hi acabéssim acostumant i menystenint què representa per a tots nosaltres i, sobretot, per als nostres representants, en aquest qui durant cinc anys va ser el nostre alcalde.

Desitjo que l'Estanis aconsegueixi convèncer el jutge que en cap cas va desatendre la recomanació de la defensora del pueblo i que estava complint amb el pacte no escrit dels grups municipals sobre quines i quan es pengen les banderes al balcó de l'ajuntament de la nostra vila.

Els vilatans ens posem al costat de l'Estanis per donar-li el suport que necessita i volem deixar ben clar que amb la seva actitud ens representava a la majoria de la població, els que el varen votar i els que no ho varen fer. M'agradaria que les persones que tinguin l'oportunitat de ser-hi, acudeixin demà davant l'edifici dels jutjats d'Arenys per mostrar la nostra solidaritat. 

Ofèn tenir persones empresonades injustament, senyor ministre!

Sembla ser que el ministre de justícia, el senyor Català, ha manifestat que els llaços grocs eren ofensius. Si alguna cosa és ofensiva és mantenir en presó uns ciutadans que no han estat condemnats per cap delicte, amb acusacions que Europa ignora. El ministre de justícia, el president del govern i els jutges que estan conxorxats amb ells són ofensius i es mereixerien ser condemnats per prevaricació.

El govern i els jutges s'aprofiten del poder que ostenten per inventar-se delictes, magnificar les actuacions de qui no els agrada i mantenir empresonades persones sense ser jutjades. És vergonyós, doncs, que personatges com el senyor Català siguin ministres d'un estat que es considera democràtic. La covardia del senyor Rajoy, la corrupció que l'envolta i el conjunt de mentides que ha creat per mantenir-se al davant del pitjor govern de la recent història d'Espanya és la causant de tots els mals d'aquest país. És la seva actitud, beneïda pels partits de l'oposició la que anima cada vegada més catalans a voler marxar d'Espanya. Amb polítiques de por, repressió i eliminació dels drets fonamentals de les persones no aconseguiran que estimem la seva Espanya. La manca de reacció de la resta de la península ens fa pensar que potser el millor

per a tothom és trencar definitivament amb l'estat espanyol. Els culpables no seran els independentistes, sinó el govern i els partits polítics espanyols que s'han negat a dialogar per buscar unes relacions justes entre Catalunya i Espanya.

Senyor ministre, els llaços de color groc són una manera de recordar i exigir que surtin de la presó unes persones que no hi havien d'haver entrat mai. Si l'ofenen és perquè no té la consciència tranquil·la i voldria ignorar la situació, perquè li fa mal.

NO TINC POR!

No!, no tinc por, sinó ràbia i tristesa. Tot el que pugui fer l'estat espanyol, la seva policia i els tribunals judicials no em fa por, sinó que em produeix fàstic. La democràcia a Espanya està tocada de mort. Durant aquests anys de transició s'ha mantingut el caliu del feixisme, però ara ha sortit a fora. Ho veus en les decisions del govern, dels seus jutges, de la seva policia. Espanya no ha trencat mai amb el franquisme i ara deixa veure la cara més bruta de la seva essència.

No tenim por dels covards que aprofiten la força per oprimir les persones que volem ser lliures. No aconseguiran mai esborrar la meva idea de pàtria, de llibertat, de respecte. Podran fer molt amb la força, però mai tindran la raó ni la consciència tranquil·la. Vomitaran venjança perquè s'adonaran que la legitimitat no està amb ells, encara que sí la llei que imposen als seus subordinats.

No és el PP només, ni C's o el PSOE, és l'aparell de l'Estat que continua movent els fils de tot el que passa a Espanya des del primer dia de la transició, a mercè dels assassins del franquisme i els seus encobridors. Les seves armes no trobaran en mi resistència, perquè sóc persona de pau. Els meus arguments són la defensa dels drets de les persones que no es poden negar si no és amb violència. La violència de l'estat espanyol manifestada a través de la policia, a través dels jutges i tribunals, a través de lleis repressives. Tard o d'hora la veritat triomfarà i si no som nosaltres seran els nostres fills o els nostres nets. El camí que ha pres Catalunya és irreversible i sempre farem més passes endavant que no pas enrere.

Siguem valents, anem tots a la una, però sempre en pau, sense violència, perquè la raó ja forma part de la nostra vida. No és qüestió d'independència, sinó de llibertat.