dimarts, 27 de setembre de 2016

A C's cada vegada se'ls veu més el llautó

Un tuit d'aquest diumenge, després de conèixer els resultats electorals de Galícia i el País Basc, on C's no ha obtingut representació, deia que C's havia nascut per anar en contra de Catalunya i que potser seria cert que només servia per això.
La història i la raó de ser de C's només la coneixem bé els catalans, perquè va ser aquí on varen néixer i ho varen fer en un moment que es començava a veure certs moviments radicals a favor de la sobirania del nostre país. Uns intel·lectuals catalans, només de nom, però no de sentiment, varen engrescar uns joves de passat falangista perquè encapçalessin una candidatura per fer front als catalanistes que cada vegada cridaven més fort. 
Els promotors es situaven a segona fila perquè no volien assumir el fracàs en el cas que el seu projecte no funcionés, però va funcionar millor del que havien sospitat. Després ha vingut la propagació a Espanya i aquí no ho han tingut tan bé com s'esperaven. Fet i fet, però, tot el que sigui posar pals a les rodes a les aspiracions de Catalunya són un èxit a les seves vitrines.
Avui llegia que aquest partit que a Espanya s'ha presentat com a regeneracionista ha quedat en evidència amb el suport que dos dels seus senadors del grup mixt han avalat que Rita Barberá fos nomenada portaveu en una de les comissions. La cosa no ha anat més enllà pels vots contraris de la resta de senadors.
A C's ja se li ha vist el llautó i molt probablement el seu futur és anar a la baixa a l'estil de UPyD, encara que Ciudadanos vénen de més amunt. L'únic que pot esmorteir la caiguda és la trencadissa que hi ha dins del PSOE, fins fa pocs anys els únics amb capacitat per fer front al PP i succedanis. 

dilluns, 26 de setembre de 2016

Fotografies de denúncia que molesten a qui? als incívics no!

El govern municipal d'Arenys de Mar opta per fer públiques unes fotografies on es fa palès que la recollida selectiva a la vila té un greu problema en els contenidors de les àrees d'emergència. Jo penso que no només. També informen que es portarà a terme una campanya de sensibilització perquè els vilatans reciclem correctament.
No criticaré la bona voluntat de l'equip de govern, però malauradament les persones a qui ens molesta les fotografies publicades acostumem a ser els que reciclem i no les persones que en fan un mal ús. Un mal ús que no es tradueix amb més feina, sinó amb més costos que paguem entre tots.
Està molt bé, doncs, que engeguin una campanya de civisme, però no s'oblidin de posar en marxa una campanya de sancions a qui podent-ho fer bé no recicla correctament. Estem massa acostumats que els incívics se'n surten sempre gratuïtament, i els que ens toca el rebre som els que ho fem bé. I no ho fem bé per por a les sancions, sinó pel nostre compromís amb la vila, i per l'educació que hem rebut.
Que ningú pensi que és un problema de famílies desestructurades i amb pocs recursos, sinó que es tracta de famílies mal educades i gens sociables, que poden tenir molts recursos, però no educació.
Encara espero que torni de la font la senyora que va permetre que la seva gossa es pixés al costat de casa. Després de tot no em sap greu haver-li dit que era una porca, perquè l'anada a la font era una excusa per amagar el seu incivisme. De la mateixa manera que treuen el gos a pixar a les parets de les altres cases, per què no ho fan a la seva pròpia. S'estalviarien de fer-los caminar, i sobretot de molestar els altres.
A la nostra vila no hi ha tradició en sancionar els que no respecten els reglaments i les normes establertes: propagandes per terra, excrements de gossos a les voreres, bosses de la brossa sense reciclar correctament... És una llàstima, però al nostre món si no hi ha càstig la majoria no en fa cas.

diumenge, 25 de setembre de 2016

Remullats esperant els resultats de Galícia i el País Basc

Plou i no fa mal, això s'ha d'aprofitar. En un país com el nostre que li costa tant de ploure, quan passa n'hem d'estar contents i agraïts, encara que ens provoqui canvi de plans i ens tiri per terra no sé quina activitat. Avui, tot i l'amenaça que plouria, hem sortit a caminar, però aviat hem hagut de girar cua i tornar amb pas ferm i alguna correguda, però n'estem satisfets.
A l'espera dels resultats electorals a Galícia i País Basc, llegeixo una pancarta de la campanya del PP a Galícia: "Feijóo, además de bueno eres honrado". És ben cert que avui és un fet a destacar l'honradesa, sobretot en el PP. Tot fa pensar que Feijóo no tindrà cap problema per aconseguir la majoria absoluta. Galícia, país natal de Franco, Fraga o Rajoy, es manté fidel a la dreta més conservadora de l'Estat. L'esquerra és testimonial, i no hi té res a fer. 
Al País Basc les coses no estan tan clares. Hi ha diferents incògnites a resoldre. Quin paper hi farà Podemos? Quants vots li traurà a Bildu? Què passarà amb el Partit Socialista? Quants escons li faltaran al PNB per poder governar? Amb qui haurà de pactar? Al País Basc, com a Espanya, l'esquerra està molt dividida i no suma. La gran incògnita és si el PNB necessitarà el PP per sumar i a canvi de què.
A casa nostra tots pendents de la qüestió de confiança, que sembla ser que no passarà res, i a Arenys... res de nou a l'horitzó.

dissabte, 24 de setembre de 2016

Improvisada sortida a Granollers

Ha estat un pim pam, però n'hi ha hagut prou per veure que la ciutat de Granollers és una ciutat viva, amb un centre peatonal ple de gom a gom, i això en èpoques que encara no podem cantar victòria, després de tants anys de crisi, és bo de fer-ho notar. 
Per què tanta gent a Granollers un dissabte a la tarda? No haurien d'estar tots comprant a La Roca Village? O visitant Barcelona el dia de la seva festa major? La M. Àngels comentava que era bo veure tanta gent comprant en una llibreria! Serà que no tot s'ha perdut?
Nosaltres hi érem tots quatre, la qual cosa també resultava una mica extraordinari, encara que no fa ni quinze dies que ens aplegàrem a Salt. Són moments com aquesta tarda a Granollers, o també a Vic,  amb carrers plens de botigues i persones entrant i sortint amb bosses a la mà, que enyoro no poder-ho veure més sovint. 
Sóc conscient que la meva vila és petita i mai podrà competir amb capitals de comarca com Granollers o Vic, però no és això el que em neguiteja, sinó que no pugui ni tan sols comparar-se amb poblacions més petites del nostre voltant, i que fa quatre dies els seus habitants hi venien a comprar.
Què hem fet malament? O millor dit, què estem fent malament? Ens omplim la boca parlant del comerç i del mercat, i només ens posem d'acord quan vetem l'entrada d'una empresa de fora, no fos cas que si algun dia uns emprenedors locals se'ls acudís muntar què sap què!
Sabeu què penso? Que estem convertint la nostra vila en una raconada amb història i poc futur. Què en diuen ara dels Setciències? Potser, ni tan sols ens esmenten. Per cert, hem ullat els llibres per comprar-los a casa i donar vida als nostres convilatans.

divendres, 23 de setembre de 2016

M'agradaria un PAM dinàmic

Voldria ser positiu, però m'ho posen difícil. He llegit les informacions sobre el Ple municipal d'aquest dijous i no hi he trobat res d'interessant, com em passa cada vegada. Dóna la impressió que a la nostra vila no passi mai res d'interessant i pròsper per al municipi. Una vegada més han de parlar de factures impagades, i el que és pitjor, que no es té la certesa que s'hagin de pagar, la qual cosa demostra una gestió desastrosa que preocupa.
El carril bici! Quants anys fa que parlem del carril bici de la Riera que apareix i desapareix com el Guadiana, de manera que no saps com arribar-hi ni com continuar el camí després que s'acaba. La titularitat de la B511 i la variant de Valldegata, que ja en parlaven abans de que jo arribés a la vila, fa més de 30 anys. Les modificacions de crèdit que són el pa de cada sessió plenària a Arenys de Mar, governi qui governi. El Viver d'Empreses que es va inaugurar fa mesos i que encara no se sap quan començarà a funcionar; la màquina de rentar del Geriàtric... Quina mandra!
És cert que el nou govern municipal va presentar un Pla d'Actuació Municipal (PAM) fins al 2019 que és molt ambiciós, però la sensació que tens és que amb el ritme actual, entretinguts amb tantes nímies se'ls escaparà el tren.
M'agradaria que aquest PAM fos dinàmic, és a dir, que els vilatans poguéssim anar seguint com es va avançant en cadascuna de les 268 accions. N'hi ha alguna que és molt concreta, però d'altres que aniria bé saber les diferents subaccions, i també la manera com ho fan, perquè n'hi ha que poden ser molt participades, si de veritat creuen en la participació.
Una vegada més tenim el deure de confiar en els nostres polítics i pensar que avançarem i no ens passarà com fins ara immersos en un enorme bucle del qual ens costa tant de sortir-ne.


dijous, 22 de setembre de 2016

Els personalismes a l'esquerra catapulten els corruptes

Els personalismes en els partits polítics afavoreixen els governs dels partits més reaccionaris i piramidals de les democràcies dèbils com és la nostra. Mentre l'esquerra catalana i l'espanyola tinguin tants problemes de personalismes per aconseguir el comandament del seu partit polític, la dreta ho aprofitarà per continuar en el poder, malgrat la corrupció.
La ciutadania s'allunya de les lluites personalistes dels partits i tria la calma i tranquil·litat dels partits que no discuteixen el seu lideratge. En el cas d'Espanya és evident. Malgrat els atacs de l'expresident Aznar, Rajoy ha aconseguit mantenir el seu lideratge i fer fora totes aquelles persones que li podien fer ombra. Per contra a l'esquerra els líders han estat, des de ja fa molt temps, qüestionats per la pròpia militància. 
¿Qui no veu, en els atacs de la presidenta andalusa al líder del PSOE Pedro Sánchez, un senyal de feblesa i debilitat que els deixa en desavantatge davant del PP?
Podemos ha estat víctima del mateix mal. Les lluites internes els ha afeblit, i els ha fet perdre la credibilitat que necessitaven per esdevenir una alternativa de govern. Ara a Catalunya, la coalició Catalunya sí que es pot afronta lluites internes de poder i lideratge que amenacen amb la ruptura. Aquestes situacions impossibiliten que es converteixin en alternatives, perquè els ciutadans se n'allunyen tant com poden. Mentre no canviïn de xip, el poder polític continuarà en les mateixes mans i ens haurem d'oblidar de qualsevol intent regeneracionista. Només així es pot entendre que partits corruptes com el PP continuïn acaparant vots de la ciutadania.

dimecres, 21 de setembre de 2016

Els polítics no dialoguen ni escolten, sinó que sentencien

Diuen que la millor defensa és un bon atac, i no em refereixo al futbol ni a cap esport d'equip, sinó al 'pilotes fora' d'ICV i del senyor Rabell en concret. Si ahir llegíem els problemes que tenen la gent de Catalunya sí que es pot, avui podeu llegir les declaracions del senyor Rabell al diari francès Liberation. "Si Catalunya es declara independent no s'escaparà de la violència". I el senyor queda tan feliç i content.
A mi no se m'hauria acudit fer aquesta afirmació, encara que cregui que l'objectiu és molt difícil d'aconseguir amb el posicionament de totes les parts, però vull pensar que Rabell no ho ha dit així, sinó que es tracta de la interpretació que el diari fa en busca d'una frase sensacionalista.
El primer que crec hauria de fer el senyor Rabell és posar ordre al seu grup parlamentari. Ja sé que no són els únics que naveguen entremig de les contradiccions, però que cadascú s'aguanti els seus mocs. Ja fa massa temps que tenim uns polítics que enlloc de dialogar sentencien, com si estiguessin en possessió de la veritat absoluta, i si d'una cosa n'hem d'estar convençuts en aquests moments és de la incertesa i els dubtes regnants en totes les forces i pensaments polítics. Qui no ho accepti és que no té ni idea del moment que estem vivint.



dimarts, 20 de setembre de 2016

Atacar els immigrants o els catalans no és causa de dimissió

Fa molt temps que la credibilitat del ministre d'Interior en funcions, el senyor Jorge Fernández Díaz, està sota mínims i no me n'he cansat de dir-ho. Ara és molt difícil que una notícia contra la manera de fer del ministre no sigui totalment creïble, després de tantes experiències viscudes.
El senyor ministre en funcions ha estat el pitjor ministre espanyol en democràcia, i dic en democràcia simplement perquè ha coincidit en el temps, però hauria pogut ser perfectament un ministre de la dictadura, com tants en coneixem i que han viscut tant bé, i viuen, en l'època de la transició. Rodolfo Martín Villa, Fraga... per posar un parell d'exemples.
El senyor Jorge Fernández Díaz ha estat un inepte i, segons s'ha pogut llegir arreu, un 'presumpte' corrupte que només ha treballat per enfonsar totes aquelles persones que pensaven diferent d'ell, però sobretot els catalans, i el que fa més ràbia és que ho ha fet sota el discurs de la religiositat malentesa.
Si em llegiu escrits antics veureu que analitzant el perquè de la seva elecció com a ministre per part del president Rajoy, només arribava a una conclusió: Rajoy el gratificava pels molts favors rebuts. Ara podem constatar que una de les seves funcions era la de remoure el clavegueram del PP i del seu govern. Només la seva poca habilitat l'ha portat a que els seus policies l'hagin delatat.
La corrupció es converteix en una bassa d'oli quan s'unta la gent necessària perquè no hi hagi cap moviment en fals. Si no s'és prou espavilat passa el que li ha succeït al ministre: les baralles internes ens han ensenyat tot l'entramat de corrupció. Però això té alguna conseqüència? ¿Si ha dimitit el ministre Soria, no hauria de dimitir, amb més raó de causa, el ministre Fernández Díaz? No! perquè aquest només ha actuat contra el pobres immigrants i contra els catalans. Això, a l'Espanya anquilosada, que dirigeix un PP totalment corrupte, ja els està bé.

dilluns, 19 de setembre de 2016

Marxa enrere del Tribunal Constitucional

Segons es comenta oficiosament, el Tribunal Constitucional no acceptaria tots els poders que li dóna la llei del PP, aprovada els darrers temps de la majoria absoluta, per la qual podria sancionar qui no fes cas de les resolucions del propi Tribunal.
Desconec si és per principis de la majoria de membres del Tribunal Constitucional, o perquè realment consideren que la llei del PP és anticonstitucional, o fins i tot perquè no els agrada la possibilitat d'haver d'inhabilitar la presidenta del Parlament català. El cas és que podria ser que acceptessin parcialment el recurs del govern basc i per correspondència el del govern català.
Resultarà que el Tribunal Constitucional, que ha estat el gran aliat del govern del PP, ara els deixa amb el cul a l'aire, la millor manera de dir-los que assumeixin que es tracta d'un problema polític que s'ha de resoldre exercint tots els mecanismes polítics. Això, però, voldria dir que Rajoy hauria de prendre massa responsabilitats, i ja ha dit que no té autoritat... es referia en el cas Barberá, però li podríem aplicar de manera transversal i general, sobretot no té autoritat moral.
Els defensors de quant pitjor millor no els acabarà d'agradar, ja que inhabilitar la presidenta del Parlament català seria encendre un foc de repercussions incertes. Voldria pensar que aquesta decisió, si acaba succeint, representi un punt d'inflexió per trobar nous camins d'entesa o, si més no, de diàleg i més seny. Veurem què acaba passant.

diumenge, 18 de setembre de 2016

El que Catalunya encalla ho desencallarà el País Basc

Amb la situació encallada en què es troba la política espanyola els resultats de les eleccions al País Basc poden tenir una important repercussió i acabar desencallant-ho a favor del PP. Els sondejos que ens presenten dels resultats del proper diumenge situen el PNB com a força guanyadora, però sense aconseguir la majoria absoluta per governar. El pacte de govern pot condicionar el pacte a nivell espanyol si el PP basc dóna suport al PNB perquè pugui governar.
Com hem vist sempre, el PNB va a la seva i no té gaires perjudicis a l'hora de fer pactes. Són molt crítics amb el PP, però no tenen cap escrúpol per pactar-hi si així conserven el govern basc. Atesa la posició de la nova convergència, el PDC, és clar que ni PSOE ni PP hi compten per cap tipus de pacte ni acord, i això dóna tot el protagonisme al PNB.
La col·laboració PNB-C's-PP ens pot proporcionar quatre anys més de Rajoy, quatre anys més de corrupcions i opacitat, amb postures totalment dràstiques en contra de la situació i anhels catalans. Amb un Pedro Sánchez pressionat tant o més pels seus, el futur govern espanyol té un color blau intens, de dreta rància avalada per C's.
Si el pronòstic es compleix, podrem dir que Catalunya va aturar la designació de Rajoy com a president del govern, i el País Basc li donarà l'empenta perquè ho acabi sent.