dimecres, 24 d’agost de 2016

El post número 4.001 al gran estratega Albert Rivera

Ahir vaig publicar el meu escrit número 4.000 d'aquest blog, i precisament no vaig tractar un tema polític, tot i ser el més tractat. Això no vol dir que ara canviï d'estil, precisament avui volia comentar un fet que m'estranyava des de feia setmanes i que finalment m'ha quadrat.
Dedico el meu post número 4.001 a C's que finalment s'han decidit a incloure el tema "català" en el plec de condicions per donar suport a Rajoy per aquesta nova legislatura que ja triga en arribar.
M'estranyava molt que un partit com C's que va néixer per fer la vida impossible als catalans que estimem la nostra terra, pensem el que pensem i haguem nascut on ho hàgim fet, no aprofités l'avinentesa per aguditzar la tasca constant del PP per atacar la nostra pàtria.
Estic convençut que el PSC, tot i haver perdut molts militants i dirigents històrics, continua defensant, per exemple, la immersió lingüística. N'estic segur! M'agradaria estar segur que ICV també està en el mateix cantó encara que darrerament hagi adoptat mesures poc clarificadores de què vol per al nostre futur.
¿Encara hi ha algú que dubti del mal que ens podrien fer el PP i C's junts si obtinguessin la majoria absoluta en unes hipotètiques terceres eleccions? No estic parlant d'independència, sinó de respecte a Catalunya en la modalitat que vostès prefereixin.
¿Encara hi ha algú, alguna formació política que es cregui que formant part d'Espanya podem arribar a tenir un sistema polític que sigui més just i respectuós amb la nostra llengua i cultura? El Federal? i qui el defensa a part del PSC? 
Somiar amb la independència és una utopia, ho entenc, però algú em pot convèncer que no ho sigui somiar en un estat federal al regne d'Espanya?
Que cadascú defensi el que cregui més convenient per a Catalunya, però sisplau tingueu els ulls oberts i no us deixeu enredar pel PP o C's, perquè amb ells el nostre país mai podrà avançar. 

dimarts, 23 d’agost de 2016

La rutina que es pot convertir en novetat

Avui ha estat un d'aquests dies que vas programant a mesura que avança el dia, i al final ha suposat dinar a les 7h de la tarda. Les vacances són una mica això, si sempre anem en horari fixe llavors ja no són vacances. El problema en tot cas és en què has dedicat les hores que t'han fet dinar a l'hora del berenar.
Es tractava de posar en solfa un pis i els càlculs estimats eren d'unes quatre hores, però res, aquestes s'han convertit en vuit o nou. El pis, però, ha quedat gairebé a punt de revista. A punt, penso jo, de que es torni a embrutar. I és que sempre penso en la quantitat de coses que fem i sabem que les haurem de tornar a fer.
Quan neteges la cuina després d'un àpat, saps que tota la deixalleria la tornaràs a utilitzar, i aquells ganivets i forquilles que col·loques al rentavaixelles, al cap de no gaires hores els tornaràs a tenir entre els dits per col·locar-los de nou.
I això amb infinitat d'actes rutinaris: fer el llit, planxar, dutxar-te, estendre la roba... hi ha qui hi dedica totes les hores del dia, i un es pregunta: què podem fer d'especial que no haguem de repetir-ho cada dia un o dos cops?
Hi ha persones que no ho tindran fàcil, però jo sempre penso que es tracta d'actituds i per això un bon sistema és trobar la manera que aquella acció que repeteixes sigui cada vegada diferent. 

dilluns, 22 d’agost de 2016

Qui s'apunta i desapunta a l'11 de setembre?

Les paraules de Colau no han agradat als dirigents d'ICV. Aquest partit que es va salvar d'un gran fracàs concorrent de la mà de Podemos en el combinat de Catalunya Sí que es pot, veu ara que poques hores després de manifestar que no anirien a la manifestació de l'11 de setembre, l'alcaldessa de Barcelona diu que sí que cal ser-hi, al marge del seu acord o no amb el full de ruta independentista.
No sé la repercussió ni la capacitat de convocatòria de la manifestació d'enguany, però que ningú es cregui que si hi va menys gent és perquè ICV se n'ha desentès. Malauradament per aquesta formació cada vegada té menys electors i per ara només té el recurs de presentar-se en coalició amb altres forces polítiques. Veurem què passa si Colau tira endavant el nou partit.
Tot i així, sí que considero que la manifestació o manifestacions de l'11 de setembre no haurien de tenir com a objectiu únic la independència, sinó procurar acollir totes les persones, agrupacions i partits polítics que estan d'acord amb un canvi dràstic en les relacions amb l'estat espanyol. Hi ha prou motius per reivindicar sense necessitat d'estar tots d'acord amb la independència de Catalunya.
Veurem on ens porten uns i altres, però la societat civil, amb Ómnium i l'ANC al capdavant, haurien de demanar la participació massiva de catalans per provocar un canvi en la política. Que es deixi d'utilitzar el Tribunal Constitucional i s'asseguin a negociar. No crec que s'esborrés massa gent si el lema de la manifestació fos l'exigència de la convocatòria d'un referèndum. Després ja veuríem què vol la societat catalana.

diumenge, 21 d’agost de 2016

51 morts més a la Turquia kurda

Com que sóc un malpensat i no em refio gens de l'actual líder turc, el primer que he pensat quan he conegut la notícia de la bomba que ha produït 51 víctimes mortals i més d'un centenar de ferits, en un casament kurd, i veient que Estat Islàmic no ho reconeixia i en canvi el govern turc de seguida els acusava, ha estat que potser no es tractava d'un acte d'Estat Islàmic, sinó d'algú que no estima gaire els kurds.
Ja dic que sóc un malpensat i que probablement els causants d'aquesta nova tragèdia per a la població civil haurà esta el grup terrorista Estat Islàmic. Sigui com sigui, però les persones innocents, que en aquest cas estaven de celebració, són les víctimes que pateixen la guerra i el terrorisme amb la seva pròpia vida i la dels seus familiars.
Llegia avui la crònica de Bel Olid, per al diari ARA, des del camp de Vasilika, a Grècia, on entre altres coses explicava que no podia entendre que no obríssim les portes a tots aquests refugiats que malviuen en aquests camps i que l'única alternativa que se'ls ofereix és tornar al seu país que està en guerra. I acabava dient "No entenc que, molt tranquil·lament, puguem dir 'aquests no són dels nostres, aquests no són com nosaltres', i obrir la nevera, fer una cervesa. Fer com que no ens importa que morin en vida, a Grècia, ara".
Què podem fer nosaltres atès que el nostre govern i la majoria de governs europeus giren l'esquena a aquestes víctimes de la guerra? Una guerra que descaradament utilitza l'atac a civils. Ja no es tracta de víctimes col·laterals, sinó dels objectius dels atacs, tant de Rússia com del govern sirià.
Ja sé que el nostre govern té molta feina amb tot això del procés, i que tampoc no en té competències, però alguna cosa s'ha de fer, no? No podem continuar tan tranquils mentre hi ha tantes morts injustes!

dissabte, 20 d’agost de 2016

Vacances a sis-cents quilòmetres

Dos dies a Bordeaux han servit per fer un parèntesi a les vacances a la vila, per descobrir noves ciutats i poblets de la rodalia, analitzar i reflexionar sobre la vida en societat i agafar forces per encarar un nou curs d'aquí a pocs dies.
Hem caminat força, com acostuma a passar quan visitem ciutats d'altres països, però el cansament es compensa amb la riquesa de poder-hi anar i compartir la vida el més directament possible.
La ciutat de Bordeaux m'ha causat molt bona impressió, amb una bona comunicació del tram i un centre molt interessant, amb carrers estrets i places i racons entranyables, amb més turistes dels que havia calculat trobar-m'hi, però sense la saturació que critiquen alguns barcelonins. Evidentment, no pretenc comparar les dues ciutats. Continuo pensant que els catalans tenim una gran capital.
També han servit aquests dies per desconnectar de la política del nostre país. Veig que no m'he perdut gaire res, i que la situació és bastant semblant a quan vaig marxat. Haurem d'esperar una setmana més per si hi ha cap tipus de canvi.

divendres, 19 d’agost de 2016

Liberté Égalité Fraternité

Avui he sopat tot veient un cartell enganxat en una paret on es podia llegir: "Liberté Égalité Fraternité", i de seguida m'ha vingut al cap el lema "Una Grande i Libre". He pensat que no som tan lluny, vull dir que les coses no han canviat tant. Una, encara ara ens estem discutint entre els unionistes, PSC inclòs, i els independentistes. Grande, és una il·lusió que algú encara es creu, i això és greu. Libre, no sé com tractar-ho, ja que el sentit de llibertat depèn dels que governen. Els catalans ens sentim molt poc lliures, i no per ser o no independents, sinó per tenir la llibertat per decidir com ens governem.
He arribat a la conclusió que, encara que hi fem broma, Franco ho va deixar molt ben lligat. Ha tingut uns hereus que han continuat manant i de manera despòtica, i a finals de mes hi tornaran. No n'aprendrem mai!

dijous, 18 d’agost de 2016

Per què les altres ciutats són netes i endreçades?

Quan visito una ciutat em fixo, entre altres coses, en la neteja, en si és una ciutat neta o bé és bruta com trobo la meva vila. Haig de dir que en la majoria de les ocasions són ciutats molt més netes que Arenys, i això em desespera. Per què no podem tenir una vila neta i endreçada?
Segur que la política que es segueix, la gestió municipal, no és la més encertada. Probablement els nostres costums i sistema de viure no hi ajuda. El que és cert, però és que els vilatans no som suficientment curosos a l'hora de compartir l'espai públic. 
Arenys de Mar disposa de suficients papereres per no haver de llençar els papers a terra, i si en falta alguna la podem demanar. El sistema de recollida de la brossa sempre es pot millorar, però té en compte les nostres necessitats, i sinó també podem sol·licitar canvis. Hi ha molts gossos a Arenys, però els seus amos i passejadors poden trobar la mata adient perquè el seu gos orini, i recollir les defecacions. On és, doncs, el problema?
El problema és que som bruts i incívics, i només creuríem a base de càstigs. ¿És hora de demanar que la policia local sancioni els que no es comporten com caldria? Si només així hem de fer bé les coses, endavant.

dimecres, 17 d’agost de 2016

Morint d'èxit per una mala planificació

Les notícies sobre turisme cada vegada són més contradictòries. Ens alegrem que vinguin turistes i visitants d'altres poblacions, però hem arribat a un punt que hi ha ciutats i poblacions que estan morint d'èxit.
Barcelona és el cas que tenim més proper i cada dia hi ha notícies sobre els problemes que ocasiona la massificació turística. Està molt bé dir que volem turisme de qualitat, però aquest no el tindrem si no els podem oferir serveis de qualitat, i en això hi estem tots implicats.
Recordo que pocs dies abans de començar les vacances parlàvem amb una companya de Calella i ens explicava com havia canviat el turisme de la seva ciutat. Calella va començar amb molta força i va aconseguir multitud de turistes que venien per poc cèntims a prendre el sol de dia i a emborratxar-se de nit. Ara, segons sembla, s'han anat tancant els hotels conflictius i ja n'hi comença a haver de més qualitat.
Els hotels són importants, però cal oferir bons serveis i en això no puc dir que no es faci res, però sí que cal treballar-ho més. I no ens podem oblidar de les infraestructures i la mobilitat. Si volem acostar els visitants al centre ho hem de posar fàcil. Avui he trigat tres hores per fer seixanta quilòmetres. La visita ha estat molt bonica, però les enrabiades dins del cotxe han estat sonades.

dimarts, 16 d’agost de 2016

Els joves d'Arenys fan més viva la festa de Sant Roc

Un any més celebrem la festa de Sant Roc, que no em canso de dir que és realment la gran festa d'Arenys de Mar, amb el permís del nostre Sant Zenon. Sense voler entrar en conflicte entre els dos patrons, la festa de Sant Roc ha esdevingut la festa de la participació. Els grans protagonistes no es contracten, sinó que som els mateixos vilatans que, de manera voluntària i entusiasta, participem en diferents actes que es reparteixen en un parell o tres de dies. 
Ja podem parlar de la tradicional sortida nocturna dels nostres gegants, cada vegada amb sorpreses més interessants; també la tradicional festa de la Pesta; la pedalejada, i com no les tradicionals remullades dels macips i macipes escampats per tota la vila, i un final de festa amb la dansa d'Arenys.
En una època en que la televisió i els grans espectacles han pres un gran protagonisme, on s'acostuma fer-hi acte de presència amb una actitud totalment passiva, aquesta festa de Sant Roc mereix el reconeixement per la seva capacitat de mobilitzar centenars d'arenyencs, sobretot el jovent que tantes vegades critiquem per la seva apatia i poca implicació. 
El meu agraïment a tots els joves d'Arenys que fan possible cada any que la festa de Sant Roc es superi i prengui encara més protagonisme a les nostres vides. 

dilluns, 15 d’agost de 2016

Uns pressupostos a negociar

Avui llegia que el govern està disposat a negociar els pressupostos amb altres forces polítiques si la CUP no està per la labor. Ja era hora! Fins ara no se n'han adonat? El govern ha de buscar el màxim consens en l'aprovació dels pressupostos i no limitar-se a esperar la resposta de la CUP.
Entenc que la situació no és fàcil amb el procés independentista per entremig, però segur que si vol uns pressupostos més socials trobarà aliats que li votaran a favor. Avui no és tan estrany entendre's si hi ha voluntat, i si no és així quedaran en evidència.
Vull pensar que el govern sap el que està fent i que controla tots els passos presents i futurs, amb totes les circumstàncies, reaccions previsibles i no previsibles, però l'efecte que dóna no és aquest, i això crea desconfiança.
Les darreres notícies fan pensar que Rajoy serà proclamat nou president del govern espanyol a primers de setembre, i per tant molt no canviaran les coses. Amb un Rajoy reforçat pel vot favorable de C's i les batalles internes del seu principal contrincant, el PSOE, apujarà els impostos i es refermarà en el no diàleg amb el govern català i la seva constant lluitat contra qualsevol pas endavant del procés independentista. M'imagino que Junts pel Sí ho tenen clar, i potser no tant la CUP, que continua vivint en somnis sense tocar de peus a terra. Tot i que una de les condicions de C's pel vot favorable a Rajoy és la lluita contra la corrupció, no tinc cap mica d'esperança que avancem en aquest aspecte, sinó que continuarem veient càrrecs públics imputats o com li vulguin dir.