Hem de poder moure'ns amb més facilitats

Sembla ser que no hi ha hagut explosió de casos d'infecció de coronavirus per Setmana Santa, però tot i així es manté el confinament comarcal, una mesura que ha estat molt criticada i que semblava que volien corregir.

Ja vaig dir fa un temps que no entenia la crítica del govern català pel centralisme de Madrid a l'hora de decidir el confinament, i com practicava el mateix des de Barcelona. Si l'excusa o argument era que en la proximitat es coneix millor el territori i les seves característiques, és estrany que ara no ho tinguin en compte. 

A part d'aquesta incoherència hi ha el fet que l'aïllament total no permet, per exemple, assistir a actes que estan totalment controlats i segueixen totes les mesures dictades, com pot ser un teatre de Barcelona. A la gent de comarques ens castiguen sense gaudir de la Cultura, i a les persones d'aquest gremi a perdre diners i perillar la seva continuïtat.

Fa més d'un any que vivim sota la pandèmia i el govern ha tingut prou temps per valorar quines són les mesures més justes i adequades a cada moment. Crec que les generalitzacions són injustes. Molt fàcils de dictaminar, però perjudicant sectors de la població.

És per això que em sumo avui amb la gent del teatre i la música, reivindicant la necessitat de fer excepcions quan es tracta d'assistir a locals que compleixen amb totes les mesures de seguretat, i que el desplaçament es faci amb la bombolla familiar, sense posar en perill la pròpia seguretat ni la dels altres.

La Justícia no és igual per a tothom

Ens veiem obligats a repetir-nos, però és el que passa en aquest país on la Justícia no actua de la mateixa manera per a tothom. Acabem de conèixer que la JEC permet que dues persones amb condemna en ferm de presó puguin presentar-se en unes llistes electorals. Es tracta d'una decisió que no es correspon al que li ha passat a més d'un dels condemnats independentistes, o al mateix president Torra.

Per què és això possible? Simplement perquè no es practica la mateixa justícia en funció de les víctimes. En aquest cas no són independentistes, sinó que els afortunats són persones d'ultra dreta que es presenten a la llista de Falange a les eleccions de la comunitat de Madrid.

Fa mandra haver-ne de parlar, sobretot perquè no és la primera vegada que ho podem denunciar, però per altra banda crec que és necessari repetir-ho una i mil vegades perquè com a mínim en quedi constància a les xarxes socials. A ningú no li cau la cara de vergonya?

M'agradaria que els partits constitucionalistes es pronunciessin, per saber quina excusa posen per defensar o dissimular aquesta irregularitat de la sentència. Aquesta incoherència que demostra que la repressió que pateix l'independentisme no és judicial, sinó política, practicada pel Poder Judicial, amb la connivència del Polític.

Una sentència favorable

Cal aprofitar les bones ocasions per celebrar-ho. Avui hem sabut que la jutge del cas ha absolt els membres de la Sindicatura de l'1 d'octubre dels càrrecs de desobediència i usurpació de funcions de què se'ls havia acusat.

Tot i que no hi entenc gaire, semblava evident que no hi havia motius per declarar-los desobedients, perquè tant bon punt els ho varen comunicar varen dimitir, no van tenir temps d'exercir les funcions per a les quals els havien nomenat.

Malgrat tot, ja sabem com funciona la Justícia al nostre país, i altres evidències no s'han tingut en compte i s'han culpat amb exageració persones que no s'ho mereixien. També persones a qui se'ls acusava de terrorisme ha quedat en no-res.

D'aquesta manera sembla com si la Justícia sigui una loteria, que no saps si et pot tocar o no, encara que els independentistes han rebut més del que les estadístiques podrien preveure. És allò del pa sota el braç.

Estat d'alarma o decideixen els jutges?

Aquests dies es parla del final de l'estat d'alarma, previst el 9 de maig, i les conseqüències que això comportarà. La discussió està servida, ja que un estat d'alarma redueix la llibertat de moviments i limita els drets de les persones. Ha d'estar molt ben motivat per defensar-lo, però per altra banda fa possible les restriccions gratuïtes que permeten reduir la infecció del coronavirus.

En aquests moments és el poder executiu qui té la paella pel mànec i ens obliga a arribar a casa abans de les 10 h del vespre, i en el cas de Catalunya no podem moure'ns de la nostra comarca. Una vegada extingit l'estat d'alarma seran els jutges, segons el seu criteri personal, els que decidiran si ens poden restringir els moviments o no.

Té sentit un estat d'alarma? Té lògica acabar amb l'estat d'alarma quan encara hi ha risc alt de contagis? Per què es pren aquesta decisió? Hi ha qui diu que és una estratègica electoral, pensant en les eleccions a la comunitat de Madrid, on el PP és molt més favorable a eliminar les restriccions, i el PSOE creu que mantenir l'estat d'alarma els pot disminuir el nombre de vots.

L'episodi de les vacunacions està sent més lent del previst, ara agreujat amb la paralització de la vacuna Janssen. Això fa que la immunitat trigarà més a arribar i potser justificaria allargar l'estat d'alarma, però també és cert que portem massa temps amb els drets restringits i que necessitem tornar a la normalitat, i que aquesta situació no esdevingui normal.

Sigui com sigui, resulta paradoxal que si es confirma la finalització de l'estat d'alarma, sigui una persona, un jutge, qui et pugui obligar o permetre sortir de casa, i no ho pugui fer un representant del poble, democràticament escollit.

Quines són les regles del Twitter?

Arran de la notícia que Ada Colau deixava d'intervenir a Twitter s'ha parlat molt de les xarxes socials, del seu servei i del to que s'hi utilitza. Certament no resulta molt agradable seguir segons quines converses perquè realment hi ha pocs arguments i molts insults. També és cert que la ciutadania en general tenim pocs mecanismes per expressar la nostra opinió i Twitter pot ser una bona eina. Com totes les coses no és dolenta l'eina, sinó el mal ús que se'n fa, i això es podria resoldre amb esforç per part de tots, però ja sé que no és fàcil.

La crítica és una cosa i l'insult una altra molt diferent. Entenc que els polítics es cansin de rebre insults un dia rere l'altre, però també han d'entendre que la gent està molt cansada de la seva manera de procedir, i amb això no justifico els insults. Hauríem de ser capaços de criticar-los sense arribar a insultar-los. Tu pots considerar que una persona no té capacitat per governar, millor si ho argumentes, però això no et dona dret a insultar-la.

L'ús que jo faig del Twitter és bàsicament per donar a conèixer el meu escrit diari del blog, i fer algun retwit d'alguna frase o opinió que considero interessant o que m'agrada. També per reafirmar alguna opinió contrària a algun fet que ha succeït.

No sé si l'exemple de Colau serà seguit per més polítics, i si aquests mantindran la promesa també en època electoral, quan els resulta prou atractiu per fer arribar la seva informació i promeses electorals. En això també els haurem de demanar coherència, perquè a la vida s'ha d'estar a les bones i a les dolentes, No s'hi val a fer trampes!

La importància del servei d'atenció primària

Encara no hem sortit de la pandèmia que ens afecta des de fa més d'un any, però sí que podem ja afirmar que una de les coses a resoldre és l'atenció primària que ha resultat bàsica i per altra banda molt mancada de recursos i professionals. No calia la pandèmia per adonar-nos-en, però sí que ha servit per cridar l'atenció i, confiem, per intentar resoldre-ho d'ara endavant.

Els que tenim ja una edat recordem el metge de família com a gran recurs per al seguiment de la nostra salut i de totes aquelles malalties que anaven sorgint, la majoria d'elles poc importants, però que ens proporcionava seguretat i confiança. L'aparició dels centres d'atenció primària va ser l'alternativa pública al metge de família. Era el centre de proximitat on acudir, amb el metge que et podia fer un cert seguiment. 

La saturació d'aquests centres va en contra de la idea inicial de coneixença dels malalts, com és el cas del metge de família, i de la interelació entre metge i pacient. Els canvis sovintejats de metges i metgesses també és un obstacle per aquesta relació necessària.

Els centres d'atenció primària actuen de fre a la tendència de moltes persones d'acudir als centres hospitalaris via urgència, on el tracte no pot ser mai familiar, bàsicament pel volum d'atencions i diversitat de procedències, però una mala gestió i funcionament dels centres d'atenció primària provoquen que les visites als hospitals s'incrementin.

La Sanitat s'ha de reinventar i donar solució als molts problemes que s'han originat arran de la pandèmia, però una cosa ha quedat clara i és que s'ha d'incrementar la inversió als centres d'atenció primària perquè puguin desenvolupar satisfactòriament la seva funció i generin o recuperin la confiança de la ciutadania que des de fa uns anys s'ha perdut.

Quantes vegades cal reincidir per anar a presó?

Avui llegia la notícia que un jutge ha enviat a presó un noi de vint-i-dos anys que havia estat detingut en 113 ocasions els darrers quatre anys, per diferents robatoris a establiments de roba, joies i cases particulars. La pregunta que ens fem molts és quan s'ha de trigar per enviar a presó una persona. Quantes vegades ha de robar un perquè se'l condemni? A quantes empreses i particulars s'ha de perjudicar abans no se'l tanqui en una presó?

La inseguretat en què vivim s'agreuja quan veus que els delinqüents se'n surten molt bé, entrant i sortint per la mateixa porta de la comissaria el mateix dia. Fins i tot això fa que moltes persones deixin de presentar denúncies, no pas per l'eficàcia o no de la policia, sinó perquè el jutge els deixa anar amb càrrecs. Què vol dir que els deixa anar amb càrrecs?

Estic molt d'acord que no es pot anar tancant la gent a la presó a la més petita, i que cal fer un seguiment de les persones propenses a delinquir, però crec que hi ha uns límits que no s'haurien de superar. No pot ser, com en aquest cas, que una persona hagi delinquit vint-i-cinc vegades en tres mesos i se'l deixi tranquil·lament perquè hi torni. No sé si això és a criteri dels jutges o bé hi ha una normativa que ho imposa. No sé si els jutges són lliures de decidir què en fan del delinqüent reincident, però alguna cosa deu estar mal escrita i convindria revisar-ho, si més no per recuperar la confiança de la ciutadania en la Justícia.

La Gran Bretanya està de dol

La mort del duc d'Edimburg, marit de la reina d'Anglaterra, ha cobert de dol el país. És allò que encara som esclaus de les revistes i la monarquia n'ocupa moltes pàgines i fotografies. A vegades ens preguntem sobre república o monarquia i t'adones que en el fons les persones ens agrada el glamur, i la monarquia en té molt més.

Aquests dies hi ha molts comentaris sobre la infidelitat del príncep Felip, i de retruc en surt malparat el seu fill i hereu al tro britànic. En el primer cas sembla ser que ho dissimulava molt bé, a diferència del príncep Carles que es veu que ho feia fatal.

Tot això envolta l'entorn de la monarquia, cosa que no passaria amb la república, o si més no molt menys. A Espanya també hi ha molta història al respecte pel que fa al rei emèrit. Sembla ser que això és cosa de reis i prínceps, o si més no aquests tenen més seguiment i interès.

Nous plecs i més civisme

He llegit que la voluntat del nostre govern municipal és portar, com a molt tard el mes de maig, l'aprovació en Ple del nou plec de clàusules per a la licitació del servei de recollida de la brossa. Haurà estat un part molt més llarg del que caldria i cal confiar que s'haurà treballat correctament i que no neixi malament com ja ha passat en altres ocasions.

Arenys de Mar necessita tenir clar quin és el sistema de recollida de la brossa, però necessita encara més un comportament cívic de tota la població. Darrerament la cosa ha anat a pitjor, però ja fa massa temps que no se segueix el protocol establert per treure la brossa als nostres carrers i places, i el que fa és que la imatge de la nostra vila sigui deplorable.

Cada vegada és més bruta, sense parlar de les acumulacions de deixalles en segons quins punts, que és la gota que fa vessar el got. Només amb civisme i responsabilitat podem aconseguir un Arenys net i polit. És una llàstima que s'hagi d'arribar a la denúncia i sancions, per aconseguir que els vilatans es comportin com és d'esperar, però si aquesta és la solució, demano al nostre govern que no li falli el pols i que posi tots els esforços per detectar quins són els veïns que incompleixen la normativa.

Confiem que el mes de maig s'aprovin els nous plecs i que el procés de licitació del servei sigui el més ràpid possible. Entretant, però, hi ha prou motius com per analitzar què està passant amb els incívics i trobar la manera de denunciar el seu mal comportament.

El territori català tampoc no és igual

Diuen que el més fàcil seria tancar-ho tot i confinar-nos a casa sense poder sortir al carrer, però que hi ha altres problemes a tenir en compte. És cert, els extrems sempre són dolents i trobar el punt mig no és fàcil, però un s'hi ha d'esforçar.

Recordo que al començament de la pandèmia i de la presa de decisions des de Madrid, aquí el govern català protestava perquè considerava que no es podien prendre les mateixes mesures a tot arreu. Eren ells qui coneixien el territori i les característiques, i havien de ser ells qui posessin les condicions particularitzades.

Aquest centralisme no es veia bé, però quan la Generalitat té la possibilitat de prendre algunes decisions, no té en compte les característiques del territori català i aplica les mateixes normes a tot arreu. Per què? No serveix el mateix criteri de la centralitat quan aquesta s'exerceix des de Barcelona?

No és el mateix el Barcelonès que el Pla de l'Estany, oi? Doncs per què no es prenen mesures diferents d'acord amb cada territori? És difícil, oi? Però si abans es criticava Madrid, ara podem criticar Barcelona. L'alcaldessa ja ho fa, perquè tancar Barcelona és complicat. És una població molt densa i amb poc recorregut.

Entenc que estiguin vetllant per la nostra salut, però no és lògic que no sàpiguen discriminar. Si es creuen que aplicant el mateix a tothom és el més just, els haig de dir que s'equivoquen. Demano que s'hi esmercin més i siguin més intel·ligents a l'hora de prendre decisions, tenen prou temps per dedicar-s'hi.