Vaga salvatge o autoritzada?

La vaga dels taxistes i dels VTC ha omplert i saturat els carrers de Barcelona i les pàgines dels diaris. No puc opinar sobre la situació a què s'ha arribat perquè no disposo de suficient informació. L'única cosa que puc comentar és la meva percepció amb aquesta parada durant aquests dies. Els efectes no són bon bons, sobretot per a la gent que més els necessita per a desplaçaments per la ciutat. Ells tenen dret a la vaga i això xoca amb els usuaris.

Entenc que la vaga s'ha regulat i de la mateixa manera que en ferrocarrils o autobusos de línia es marquen uns serveis mínims, en aquest cas i dins del caos de ciutat, suposo que també s'ha tingut en compte, o no?

No m'ha agradat la violència, i n'hi ha hagut. Considero que el dret de vaga no et dóna dret a comportar-te violent i provocar danys a mobiliari urbà, propietat privada o persones. Els atacs contra els conductors VTC no es justifiquen de cap manera, i les persones violentes haurien de ser amonestades i no permetre que això passi impunement.

Hem de saber comportar-nos en tot moment, fins i tot en els moments tensos, on puguis estar lluitant per la teva feina. No sé, com he dit al començament, si la proposta de la Generalitat és encertada o no. Aparentment sembla una broma de mal gust, si es considera que els cotxes VTC no poden pujar a tothom en qualsevol moment i lloc. L'altra cosa a discutir seria si no hi pot haver el mateix tracte per a tothom, però això no es decideix en una tertúlia d'un bar, sinó tenint tots els coneixements sobre el món del taxi i del servei públic.

Estirades de bossa al mig del carrer

Malauradament aquest fet és notícia amb massa freqüència. No només passa a Arenys, sinó que és un activitat que pateixen molts municipis. La culpa?

És molt perillós simplificar la resposta. Si busquem culpables, potser ens serà fàcil trobar els que estiren les bosses, però no tant els que provoquen que aquests les estirin. La primera reacció, sobretot si això els passa a gent que coneixem, que tenen cara i nom, és demanar a la policia que els agafin i els tanquin. Sabem que si els arriben a tancar, no hi estaran gaire estona. 

Les lleis per bé o per mal condicionen l'actuació de la policia i també dels jutges. En última instància és el legislador qui decideix extremar les mesures i evitar la reincidència, o simplement espantar-los. Sempre a qui li toca el rebre és el que està en contacte directe amb la ciutadania, amb les persones que pateixen els mals d'una legislació errònia, excessivament garantista...

Hem d'exigir el nostre govern i l'oposició que busquin la manera de recuperar la tranquil·litat als nostres carrers, però al mateix temps fer-los costat perquè exigeixin a qui en té la competència, tota la legislació al respecte i que adoptin mesures perquè no es degradi la convivència a les ciutats i pobles.

Però no tot s'acaba amb la policia, sinó que hi ha una part de pedagogia que no es pot oblidar i, sobretot, preguntar-nos perquè hi ha tants joves i d'altres de no tan joves que es troben al carrer intentant fer les estirades. Potser ens adonarem que podríem reduir el risc canviant les prioritats polítiques, invertint més en afers socials i reduint la quantitat de persones sense ofici ni benefici, amb un passat que no els ajuda i amb poques possibilitats d'inserir-se socialment.

Sigui com sigui, però, hem d'evitar que les persones grans, sobretot, tinguin por de sortir al carrer i es tanquin a casa. No pot ser que l'incívic, el lladre, el pertorbador hi surti guanyant a costa del vilatà o vilatana que intenta normalitzar la seva vida i socialitzar-la.

El món al revés

Llegia la notícia de la petició de la fiscalia Còrdova, de set anys de presó per als integrants de la 'manada', per una altra agressió sexual un mes abans de la de Navarra. La 'manada' tornarà a seure al banc dels acusats, però que no pateixin, si novament els condemnen no caldrà que entrin a la presó. Ens trobem en la estranya situació en què uns condemnats a presó estan lliures al carrer mentre uns altres, sense condemna porten més de dos anys a la presó, per no parlar d'Altsasu.

També podríem parlar de l'arrest sense ordre judicial de persones independentistes que varen bloquejar les autopistes i portem dos dies de paralització de Barcelona, amb la vaga del taxi, i no els passarà res. O tots o cap!

A més, uns quants taxistes han actuat amb violència fent malbé cotxes de VTC i agredint a alguns dels seus conductors. No passa res!

És aquest doble raser a l'hora de l'analitzar les coses el que fa perdre la confiança amb la justícia i també amb els serveis policials. És quan no s'actua de la mateixa manera simplement per interpretació subjectiva, per interessos d'una part, i sense mirar les conseqüències dels actes.

Els taxistes tindran les seves raons per protestar, però llavors els responsables de l'ordre públic han de ser capaços d'analitzar-ho fredament i actuar, però sempre de la mateixa manera. S'ha d'evitar que la protesta d'uns afecti de manera greu a usuaris i ciutadans en general. Tot té un límit, i per això hi ha la policia, en aquests casos, per actuar i evitar mals pitjors.

Realment podem parlar del món al revés quan paguen justos per pecadors, i això acostuma a passar massa sovint.

Preparant la defensa a un judici a la democràcia

Aquests dies s'estan fent tots els preparatius per al judici de la vergonya, el judici contra la democràcia, el judici de la venjança on es manipulen proves i s'acusa de delictes inexistents a uns dirigents polítics i socials que varen conduir el nostre país al referèndum i se'n varen sortir. Aquest fet va emprenyar molt a l'Estat espanyol i, de manera conxorxada, polítics, jutges i tribunals varen jurar venjar-se.

Les defenses es prenen el judici com a judici polític, perquè no té una base jurídica correcta. Serà un judici transparent si no es manipula res o bé sorgeixen problemes d'última hora per voluntat de qui tindria les de perdre. Els nostres polítics necessiten el nostre suport perquè varen obrar correctament, al marge de la raó o no sobre la independència. No hi va haver violència, i és per això que l'argument de la fiscalia i l'acusació particular no se sostenen.

El procés serà llarg, però sobretot vergonyós. Només hi pot haver una sentència, encara que molts ens temem que no anirà per on hauria. Caldrà esperar uns anys a conèixer la sentència del Tribunal europeu per constatar que els nostres polítics empresonats no són culpables del que se'ls imputa.

És una llàstima que entretant el nostre govern faci el paper de la trista figura. No tenim millors polítics en aquest país? Ara ja no només és el president Torra qui es fica de peus a la galleda a cada moment, sense fer res en positiu, sinó que també hi ha atzagaiades de consellers, com el senyor Calvet, que té revolucionats tots els taxistes. Calia?

Sap greu tenir uns polítics empresonats i un govern tan mediocre.

El PP s'acosta a Vox per subsistir

La convenció nacional del PP a Madrid ha deixat molt clar quina és la voluntat de l'actual direcció del PP, amb el suport de l'expresident José M. Aznar. Ara l'expresident no necessita donar el seu suport al líder de C's, perquè M. Rajoy ja no pesa dins del partit i Casado és un bon successor seu. La franja més dretana del PP assumeix el liderat amb força i s'acosta a Vox per interès de subsistència.

Vox s'ha alimentat d'exmilitants del PP i es vol aturar aquesta deserció i intentar recuperar els que n'han marxat. Ara els caldrà trobar la manera d'evitar la competència i aconseguir l'aliança Vox-PP per reforçar l'extrema dreta a Espanya.

En tot aquest joc caldrà veure com queda C's. Al meu entendre té dues sortides, desentendre's d'aquesta aliança a nivell espanyol i posicionar-se en una dreta moderada, encara que totalment recentralista, pel que fa a Catalunya, o bé intentar sumar en l'aliança dretana procurant no ser engolits i marcant perfil propi.

Catalunya ha de tenir molt clar què vol per a Espanya en conjunt i saber valorar què és el que més l'interessa. Sens dubte que un govern fort a Madrid és la pitjor notícia que ens poden donar, sigui del color que sigui, i en aquests moments en què l'esquerra espanyola fa aigües, haurà de saber situar-se on millor li convingui, encara que no hi hagi cap opció agradable.

Carta oberta a l'alcaldessa Annabel Moreno

Il·lma. Sra. alcaldessa d'Arenys de Mar, us escric per comentar-vos tot el que ens estem trobant amb les obres del Rial de sa Clavella, el tram alçat entre la plaça del Tossol i el carrer de Sant Jaume. Recordareu que cinc dies abans de començar les obres ens vàreu convocar a una reunió informativa. Això era el dimecres 14 de novembre de 2018, i les obres varen començar el dilluns 19 de novembre, amb una durada prevista, segons ens vàreu informar, de cinc setmanes, és a dir, fins al dia 21 de desembre.

Com molt bé sabeu, perquè algú us n'haurà informat, les obres encara continuen; hem acabat la novena setmana i ens en queden unes quantes més per finalitzar les obres. És cert que les obres s'han complicat, però també és cert que els veïns ja us ho vàrem advertir, perquè coneixíem la situació en què es trobaria l'empresa tant bon punt aixequessin les llambordes. Fins i tot us vaig arribar a suggerir que no les comencéssiu, però això no agradava a tothom, perquè portem molts anys amb un tram de carrer que calia arreglar. El projecte era del 2014.

M'imagino que us han informat que durant les obres s'han produït un total de sis rebentades de la canonada de l'aigua, una canonada de fibrociment molt malmesa, i que us vàrem demanar que aprofitant l'obertura del carrer es canviés. No ens vàreu fer cas, fins unes setmanes més tard, quan ja hi havia una part del carrer cobert. Ara s'està esparant que la companyia d'aigua vingui a substituir la canonada, que haurà de rebentar la part coberta i s'allargarà el procés.

També us hauran informat que hi va haver un canvi de projecte, sobre la marxa, col·locant el tub dels pluvials al mig del carrer i connectant-t'hi els claveguerams de les cases. Sabeu que aquest tub s'ha col·locat a uns 30 cm. de la superfície, quan calculem que la majoria de claveguerams estan a uns 70 cm., i per això només s'hi ha pogut connectar els desaigües de dues cases. La resta continuaran connectades a l'antic clavegueram. En cas d'avaries caldrà obrir el carrer i arribar al clavegueram antic, per sota del nou clavegueram.

Fixeu-vos que fins ara no us he parlat dels arbres, però ho faré per dir-vos que les seves arrels han fet malbé bona part d'aquest tram del Rial, encara que ho negueu a tort i a dret. La tossuderia en voler mantenir aquests arbres, excepte tres, farà que el problema continui després que s'acabi l'obra, i que més endavant s'hagi de tornar a obrir.

A uns quants veïns ens agradaria que vinguéssiu a visitar les obres i ens convoquéssiu a una reunió, sobretot perquè ens expliqueu on són els veïns que estan a favor de la vostra gestió en aquesta obra, i ens puguin explicar els motius. Nosaltres els desconeixem.

Sortosament jo encara no em trobo en la situació d'una veïna a qui les obres li han embussat el clavegueram, i que des de dissabte passat en té coneixement, i també la policia local, i encara ningú ha vingut a desembussar-li, tot i que l'arquitecte que va visitar l'obra va ordenar als paletes que ho fessin. Set dies amb el clavegueram embussat!

No és un atac a la vostra persona per ganes d'atacar. És una crítica ferma i argumentada sobre la vostra gestió en aquestes obres i el menyspreu que heu demostrat contra uns veïns que en pateixen les conseqüències. 

M'han aconsellat presentar una denúncia, però sóc una mica reticent. Voldria creure que les coses s'arreglen parlant-ne i escoltant. Això últim us costa més. Desitjo, doncs, que canvieu la manera d'actuar, sigueu receptiva i penseu per un moment que potser els veïns que es queixen no ho fan per distreure's i fer-vos la punyeta, sinó per protestar per la manera en què heu plantejat aquesta obra, i el conjunt de mentides que heu esbombat per ràdio i en altres llocs, però sobretot pels problemes que ens estem trobant i la por de què pot passar en un futur. 

Una gestió miserable del nostre equip de govern

Pretendre explicar tots els nyaps i menysteniment que hem sofert els veïns d'una part del Rial de Sa Clavella d'Arenys de Mar en un post, és impossible. Caldria dedicar-hi moltes pàgines. Inapropiat per a un blog. Només explicant alguns exemples del que estem patint ja n'hi haurà prou perquè us en pugueu fer una idea.

Les obres que tenien una durada de cinc setmanes, ja en porten vuit i encara en queden unes quantes més. Fins a finals de febrer? No es pot precisar perquè construeixen i desfan, no hi ha cap tipus de coordinació i les obres s'estan fent malament. Els veïns ho vàrem avisar i no se'ns va fer cas.

Durant les obres s'ha rebentat sis vegades la canonada d'aigua, i finalment, quan hi havia gairebé la meitat del tram cobert, s'ha decidit canviar-la. Estem a l'espera que vingui SOREA, aixequi el paviment i lloses per on ha de passar la canonada i les connexions amb les cases. 

Només es varen tallar tres arbres, quan els veïns volíem que els substituïssin tots. N'hi ha dos que es repengen a la banqueta, i no s'han canviat. No passarà gaires anys que s'hauran d'arrencar, aixecant l'obra actual. Diners malmesos.

Varen canviar el projecte i varen decidir col·locar una canonada de pluvials i desaigües de les cases, al mig del Rial, a la part alçada. Han col·locat la canonada massa elevada i només hi han pogut connectar dues cases de les 17 que n'hi ha. La resta tenen el clavegueram per sota de la nova canonada. Una absurditat. La primera casa a qui no han pogut connectar el clavegueram, li han embussat l'actual i porten cinc dies sense funcionar, esperant que aixequin tot aquell tram i poder trobar on està embussat i substituir-lo. Una vergonya! A la resta de cases ens han posat la por al cos.

Convido a tots els arenyencs i arenyenques que ho desitgin que visitin les obres i els podrem explicar més detalls d'unes obres que aquest equip de govern ha estat incapaç de gestionar i que algú ja els va demanar que no comencessin fins que es fes un projecte ben fet, començant per substituir tots els arbres, que són l'esca del pecat, encara que dolgui a ecologistes de pacotilla, no els ecologistes de veritat.

A tota això, una actitud prepotent i autoritària de l'alcaldessa, que no sap gestionar l'ajuntament de la vila, i menteix sempre que pot. Els polítics estan per escoltar els veïns i no per imposar el que ells volen. Un molt mal exemple que caldrà recordar d'aquí a uns mesos, quan ens demanin el nostre vot. En un poble el color del partit polític és important, però molt més saber gestionar i caminar junts amb els vilatans.

Hem recuperat les múltiples detencions d'independentistes

Ara ja feia unes quantes setmanes que no ens assabentàvem de múltiples detencions d'independentistes en mans de la Policia Nacional. Havíem perdut el costum i gairebé podem dir que ens ha vingut de nou. Amb la detenció de 16 joves acusats d'aldarulls l'aniversari de l'1-O, i posteriorment deixats en llibertat en espera de què diu el jutge, ha sorprès a tothom i les reaccions no s'han fet esperar.

Ens trobem en una situació tan sorprenent que només ens movem gràcies a les actuacions de la policia, els jutges o els polítics espanyols. Sembla com si en aquests moments els catalans no siguem capaços de moure cap fitxa, i només reaccionem a les accions dels constitucionalistes, amb el suport de la policia i els jutges.

Crec que ens hem de començar a acostumar que l'aturada ha servit per adonar-nos que no tot era tan senzill i de color de roses, i que les persones que teníem al capdavant no ho tenien tot lligat ni cap pla B, i que ara toca fer unes passes enrere i estudiar-ho millor. La primera cosa a tenir en compte és reconèixer quin entorn ens és més favorable i intentar aconseguir-lo. Sabem que des d'Espanya ningú ens donarà la mà per fer el pas, però hem de saber veure qui ens donarà més oxigen per no defallir en l'intent.

Han detingut els alcaldes de Celrà i Verges gràcies a unes fotografies que en algun cas no han resultat suficientment nítides com per assegurar qui s'estava detenint. No em queda clar, per les notícies que he llegit, si hi havia algun jutge al darrere d'aquestes detencions o si ja acaba sent normal que la policia tiri pel dret sense ordres judicials. En tot cas, l'actuació d'avui no afavoreix en res a un possible pacte perquè els partits independentistes permetin aprovar els pressupostos del govern de Pedro Sánchez.

Un judici de paper maixé

Aquests dies escoltem quina serà la posició i en què basaran la defensa dels nostres polítics empresonats, de com els traslladaran a Madrid per tenir-los a prop del Tribunal que els haurà de jutjar, i jo només penso en tot el sideral, aquest muntatge tan complex per acabar ser un circ, una atracció amb final conegut.

Potser hi ha persones que, malgrat tot el que ha passat i hem conegut del Poder Judicial, encara creu que el judici serà seriós. Com pot ser seriós un judici que parteix d'uns delictes inexistents? Com potser just un judici amb un tribunal que no actua de manera imparcial? Com podem imaginar que la sentència serà justa si es tracta d'un judici venjatiu?

Jo sí crec que la sentència final serà absolutòria, però aquesta no vindrà de Madrid, sinó que ho farà des d'Europa, però d'aquí a uns quants anys. Massa tard per la pena que hauran de complir entretant uns polítics que no van fer res més que seguir el mandat de les urnes i d'acord amb la majoria parlamentària. Ser fidels a les urnes és democràcia. Imposar la conducta a través de tribunals corromputs és autoritarisme.

El govern del PSOE no genera prou confiança

El problema dels pressupostos de l'Estat són els executats. Portem molts anys veient com de les inversions previstes per a Catalunya en els pressupostos inicials no se'n compleixen ni la meitat, ni molt menys! Això fa que la confiança que hi podem dipositar sigui mínima, per no dir nul·la.

En aquesta ocasió el president espanyol ha anat més enllà i després de prometre el compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut, quant a percentatge d'inversió en relació al PIB, resulta que ni en el pressupost inicial s'arriba a la xifra. Llavors demana suport als partits independentistes. Barra, eh!

Penso que sempre hi ha el mal menor, i en el cas del govern de l'Estat tinc molt clar que el PSOE és el mal menor, si ens fixem en el PP, per experiència, i C's i Vox, pel seu discurs. Arribats a aquesta situació puc entendre el posicionament del govern català, dels dos partits independentistes que permetrien aprovar els pressupostos espanyols. Es fa difícil aconsellar-los, perquè és molt fàcil opinar des de darrere la barrera.

Crec que els pressupostos haurien d'aprovar-se, amb la col·laboració dels dos partits polítics independentistes, i col·locar el mèrit al sarró. Un dia s'haurà d'utilitzar, però de moment convindria mantenir els ultres arraconats i permetre les millores que el PSOE ha plantejat.

El problema és que, facin el que facin ERC i PDECat, tindran sempre algú que els criticarà, però el més important és que decideixin i actuïn. El problema de l'actual govern català és que genera més desconfiança que res més, també en l'entorn independentista.