Què passa amb el CAP d'Arenys de Mar?

Hi ha temes que semblen maleïts. Fa anys que sentim a parlar de l'ampliació del Centre d'Atenció Primària (CAP) de la nostra vila i el més calent és a l'aigüera. És cert que des de l'inici de les converses entre l'ajuntament i el govern autonòmic han passat moltes coses, alguna de les quals va paralitzar qualsevol  intent d'inversió pública en l'equipament, com va ser la crisi econòmica iniciada el 2008, però això no justifica, al meu entendre, que avui, quinze anys després, ens trobem en aquesta situació d'estancament.

Aquesta setmana hem sabut que l'equip de govern ha presentat a la Generalitat una proposta de nou emplaçament del CAP, a la plaça Lloveras. Crec que és una molt mala proposta i m'agradaria pensar que finalment es descartarà. Puc entendre que hi hagi dificultats de trobar un espai que l'ajuntament pugui cedir, i que reuneixi les millors condicions per ubicar-hi un servei tan important i de moviment diari, com és el centre de salut de primera atenció. Desconec els motius que impedeixen l'ampliació de l'equipament en el lloc actual.

Al meu entendre hi ha prou arguments per descartar l'opció proposada pel govern local, des de la simple estètica, que no li fa cap favor al deteriorat litoral de la nostra vila; la pèrdua de centralitat amb relació a la situació actual; o temes encara més preocupants, com és l'accessibilitat, esponjament i mobilitat dels vehicles i usuaris a peu, per no parlar del risc de les avingudes d'aigua, quan plou, en un rial, el del Bareu, que tenim tantes dificultats per canalitzar, amb una desembocadura problemàtica, que és allà mateix. Un tema  que també fa dècades que tenim aturada la solució.

Desconec el procés que ha seguit el govern municipal per arribar a la conclusió d'aquesta proposta, però tot això continua afirmant la meva convicció que a aquest govern té greus problemes de planificació, i també d'encert en les seves decisions. Els vilatans coneixem les coses una vegada ja està tot dat i beneït. En aquesta ocasió, per aquelles casualitats de la vida, ho hem sabut quan no està confirmat i això podria ser una sort, si la reacció de la ciutadania i els grups municipals de l'oposició fan obrir els ulls a l'equip de govern i ho reconsideren.

Estic segur que amb una mica d'enginy i voluntat es poden trobar altres propostes més idònies, que no comportin tant de risc i que aconseguim d'una vegada endreçar el nostre CAP, ampliar serveis i posar-ho al llistat de feines resoltes, que en tenim necessitat.

Una sortida intel·ligent a l'impàs actual

Crec que la proposta de Germà Bel que fa a JxCat, de votar favorablement a la investidura de Pere Aragonès i quedar-se fora del govern, seria una proposta intel·ligent, políticament. L'altra cosa és si realment són prou intel·ligents, o millor dit, si són prou responsables políticament parlant, per prendre una decisió com aquesta. Tinc clar que JxCat encara no ha paït haver quedat pel darrere d'ERC i que per això va donant llargues al pacte.

Si realment pensen que el president ha de ser Pere Aragonès, i això s'entendria pel fet d'haver acceptat la presidència del Parlament, ara haurien de deixar de fastiguejar tota la població, i si no veuen clar el pacte amb ERC per governar durant quatre anys, quedar-ne fora i, com diu Germà Bel, recomposar-se i organitzar-se com a partit polític.

Penso que deu ser veritat que les dues forces polítiques no estan en disposició de formar un govern amb garanties de continuïtat, però entenc que el país no es mereix que la situació actual s'allargui en el temps. És hora de caminar endavant i una bona solució seria la proposta de Bel.

Malauradament hi ha massa orgull ferit i això és el que ens porta a perdre'ns com a poble. No crec que sigui demanar massa que es comportin com a adults i que vetllin per l'interès del país i no dels seus interessos partidistes. Ja està bé d'encallar-ho tot i ser la riota de tothom. Vivim uns temps prou difícils com per continuar amb aquestes baralles que no porten enlloc. Han de veure que, si no s'han posat d'acord fins ara, tampoc s'hi posaran en els propers dies, encara que endarrereixin la presa de possessió del president. Doncs, sisplau, cediu i des de fora del govern ja hi haurà prou elements com per controlar que no es facin disbarats, però almenys permetran que es governi.

La mirada entre Espanya i Catalunya és en clau política

Des de fa massa temps, tot el que té a veure amb Catalunya des d'Espanya es mira en clau política i concretament en clau secessionista. Qualsevol opinió, suggeriment o proposta que es faci des de Catalunya se li posa l'etiqueta d'insolidaris i independentistes i no va més enllà. Suposo que la culpa és repartida, però ja seria hora que tots plegats actuéssim de manera intel·ligent i separéssim el gra de la palla.

En el cas que ens ocupa, la lluita contra el coronavirus, tot el que es fa des de Catalunya, o es suggereix, està mal fet, perquè Espanya no pot permetre's el luxe de ser aconsellada públicament per una comunitat autònoma, i a més una comunitat autònoma tan antipàtica i insolidària.

A hores d'ara no sabem qui té raó, si la política de bloqueig general de Catalunya o la flexible d'Espanya, però el que sí que podem afirmar és que arribarà un dia que quedarà demostrat que algú estava equivocat, i aquest algú pot ser un o l'altre. Davant d'aquesta situació, manifestar-se de manera autoritària i despectiva no és el millor posicionament.

Avui llegíem la premsa britànica criticant la reacció pèssima del govern espanyol, fent notar que teníem els exemples de Xina i Itàlia, com per haver-ho fet millor. Si més no això hauria de provocar més modèstia per part del govern espanyol i no tan orgull de pensar que són els únics que ho fan bé, sobretot quan estem tractant vides humanes.

Mentre l'actitud espanyola, en aquest cas avalada pel PSC, sigui amb mira estreta i en certa manera venjativa, no podrem resoldre correctament els problemes que cal afrontar. L'exalcalde de La Roca està content de tenir sota seu la consellera de sanitat. És per ara l'única manera de governar a Catalunya.

L'acord turístic amb Berga passa a Canet

Vull creure les paraules del regidor de Turisme de la vila, i pensar que la proposta d'acord entre els municipis de Berga i Arenys de Mar no era substancial i que no ens hem deixat perdre res de bo, i que a més, el regidor té una altra carta amagada que ens ensenyarà aviat, i que serà la bicoca.

Segons el mediador, el cap de llista de la CUP, a l'oposició, el regidor d'Arenys no va mostrar cap tipus d'interès en la proposta i per això la va desestimar. Ens agradaria conèixer quina era aquesta proposta i per què ha interessat a Canet de Mar. Encara més, ens agradarà que ens expliquin en què consisteix aquesta proposta turística municipal que es basa en la qualitat i la cultura.

Ara podria començar a fer un llistat de coses que s'han deixat de fer o no han tirat endavant, al meu entendre per deixadesa. No sempre és culpa del govern de torn, sinó que també els vilatans hi tenim la nostra part de culpa.

El pitjor que pot passar és que vagis de fart o de llest i et deixis prendre les ocasions pels municipis veïns. L'alcaldessa diu que no, però la sensació que jo tinc és que les poblacions veïnes, poc a poc, ens van deixant al darrere. Continuo pensant que el pes comercial d'Arenys ha perdut en els darrers anys, com ja ho va fer l'industrial i l'agrícola. Encara recordo la picabaralla per l'empresa que es volia instal·lar al port, a l'antiga llotja del peix. Com es podia permetre si ja estava emparaulada amb els pescadors d'Arenys! Algú ha vist res?

No pretenc dir que les coses que es deixen de fer són millors que les que ens diuen que faran, sinó que em queixo que no es fa res, o es fa poc. Els arenyencs continuem pensant que la nostra vila és molt cultural. No negaré que no hi hagi vida cultural a Arenys, però en traiem el suc que podríem? 

Tot plegat vol compromís, i no només dels regidors que formen part del Consistori, dels disset, sinó també dels vilatans que a vegades ens acomodem massa i deixem que siguin els altres que es mullin.

Reorganitzar la Riera és una necessitat

Estic molt d'acord amb la proposta de la CUP d'Arenys de Mar d'ordenar l'aparcament a la part baixa de la Riera. A molts ens agradaria poder tenir una Riera sense cotxes, però no podem prescindir d'ells fins i tot si aconseguim desviar el trànsit per la variant de Valldegata. Si hem de compartir la Riera amb els cotxes hem de buscar la millor manera per gaudir de l'espai i facilitar les coses als que vénen de fora, ja sigui d'altres municipis o bé dels afores de la nostra vila.

La zona blava és necessària, però cal organitzar-ho diferent. S'ha de prioritzar la rotació dels cotxes, donant facilitats als conductors que només necessiten aparcar uns minuts el cotxe per damunt d'aquells que l'estacionament és més llarg. Facilitar la càrrega i descàrrega, si convé de manera gratuïta, i disminuir la durada màxima d'aparcament, que per això hi ha l'aparcament de sota el Xifré.

Arenys, però necessita un pla de mobilitat perquè no tots els problemes es concentren a la Riera, sinó que hi ha altres vies de circulació que convé analitzar i fer els canvis necessaris per millorar la circulació dels vehicles i les persones. No es poden buscar solucions parcials, sinó que s'ha d'analitzar la vila globalment i això ara ja és una necessitat.

Fa temps que demano un estudi a fons per saber quin ha de ser l'Arenys del futur, però sembla ser que això no interessa. El Pla de mobilitat i el Pla d'Equipaments, si finalment l'Ajuntament adquireix les Clarisses, són dues prioritats que caldria treballar. Si no és per iniciativa del govern, caldrà confiar en la força de l'oposició.

La Constitució obliga o no sotmetre's a la investidura?

Ahir ho esmentava quan parlava de Rajoy, i avui veig que la polèmica segueix. Segons el PP, Rajoy no estaria obligat a presentar-se per a la investidura de president del govern espanyol, encara que hagi acceptat la proposta del Rei. El PSOE té molt clar que la Constitució hi obliga, tot i no utilitzar aquesta expressió.

Jo també crec que llegint la Constitució se sobreentén que una vegada acceptada la proposta el candidat es presenta al Ple de la investidura, encara que no tingui suficient suport, tal com li va passar a Pedro Sánchez en la darrera ocasió.

De totes maneres ja sabem que la Constitució es pot interpretar de moltes maneres. A vegades és inamovible, o necessites molt de suport i tramitacions, però quan convé es modifica d'un dia per l'altre i no passa res.

Entenc que anar a unes terceres eleccions seria un desastre, però no podem ignorar el que ha passat fins ara, i al PP li ha anat molt bé. Qui no diu que unes terceres eleccions no el portarien gairebé a la majoria absoluta?

No crec que al PSOE li interessi forçar aquestes terceres eleccions perquè l'esperança de millorar resultats deu estar sota mínims. Segurament que el més coherent és permetre la investidura de Rajoy perquè governi durant quatre anys més, i intentar fer un bon paper d'oposició, per tal de recuperar els vots que li han marxat cap a Podemos i al mateix PP o C's. 

En quatre anys poden passar moltes coses, fins i tot que Catalunya es proclami independent. A hores d'ara el suport que el PSOE rep de Catalunya (PSC) tampoc és tan important, i potser li caldria recuperar tot el que ha perdut a Andalusia i sobretot a Extremadura, sense oblidar-se de les grans capitals espanyoles. 

La moda de les preguntes enrevessades

Sembla ser que s'ha posat de moda formular preguntes complexes, que no acaben d'entendre ningú, no sé si per després interpretar el que li interessa qui les formula. Va ser primer Unió Democràtica qui ho va fer, i mireu com han acabat! Ara és el torn de l'ANC que presenta la següent pregunta: Vols que l'ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S que ens porti a la independència de Catalunya?"; veurem com acaben aquests també!

Penso que la pregunta que els va plantejar el president Mas era prou clara i concreta. Entenc, però que la resposta no era gens fàcil. Dir sí o no entranyava prou problemes a les entitats interpel·lades. La proposta dels dirigents de l'ANC és la de passar la pilota als seus socis i militants, i es pot entendre que no els demanessin un sí massa compromès. Amb això anirem passant els dies, entretinguts i mig enganyats, sense parlar del que realment interessa, si no només de les formes, que ens porten a perdre.

L'esquerra no independentista s'està organitzant, i per més que digui en Junqueras, que no esperi cap tipus de regal. Només podrà refiar-se de la seva capacitat de recollir vots el dia 27 de setembre. 

El corrent independentista d'ICV -desconec de quants militants estem parlant- sembla ser que també s'organitza, probablement per evitar ser engolits per Podemos, veient com actuen en Joan Herrera i la Dolors Camats. Des de fora se'm fa difícil veure quina estratègia pensen seguir, i encara més les possibilitats d'èxit que tenen i en què consistiran.

Avui, escrit des de Vic, a 35 graus de temperatura i esperant que el sol se'n vagi a la posta i puguem sortir a prendre una mica d'aire, el mateix que desitgen molts simpatitzants dels partits i moviments polítics esmentats.

Construint el cartipàs municipal amb menys eventuals

Sembla que hi algú que se sent més alliberat que dies enrere. Per una banda CDC s'ha rejovenit després de deixar anar el llast d'UDC, i Albert Rivera també se'l nota més descansat després de fer públic que es dirigeix cap a la presidència del govern espanyol.

Aquí el PSC es pren seriosament les paraules de Pedro Sánchez, ahir embolicat amb la bandera espanyola, i el president Mas espera resposta a la inesperada proposta del cap de setmana. Tot plegat per fer-ho més entretingut, mentre els ajuntaments van perfilant el cartipàs i l'organigrama.

Recordo que, a Arenys de Mar fa un parell de mandats, algú, que ara no ha pogut entrar a l'Ajuntament, esmentava sempre la macro àrea de tal regidor. En aquest nou mandat sembla ser que també hi haurà un regidor amb una macro àrea, i ja se l'ha criticat. D'alguna manera ja està tot inventat, i anem repetint els esquetxos.

En aquests moments, si es confirma que JxA governarà amb minoria, no hi haurà cap més remei que carregar-se de regidories, a no ser que en vulguin suprimir. També cal tenir en compte la dedicació dels diferents regidors. No és el mateix treballar set o vuit hores i després passar per l'Ajuntament, a dedicar-hi totes les hores del dia.

Un altre aspecte a tenir en compte és el nombre de càrrecs eventuals, que la LRSAL, Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, regula i que en el cas d'Arenys de Mar (menys de 20.000 habitants) ho limita a dos.

Segons unes declaracions del cap de llista del PSC, en el mandat passat no es va portar bé la gestió de recursos humans i caldria que en l'actual no es repetís. L'Ajuntament d'Arenys de Mar compta amb una bona plantilla de funcionaris i laborals, i es pot elaborar un bon organigrama. Només cal imaginació i les idees clares. Des de l'oposició caldrà seguir de prop la gestió del govern municipal, perquè optimitzi els recursos per a una bona administració local.

Ha pres una bona decisió UDC? S'equivoca Mas?

En aquest cap de setmana s'han formulat dues preguntes que no tenen una resposta senzilla. Si més no podem assegurar que hi ha respostes per a tots els gustos, i el més encertat serà esperar què passa per poder saber si el president Mas i Unió Democràtica han estat encertats.

UDC ha pres una bona decisió? O potser hauríem de preguntar si ha fet bé CDC de forçar la sortida d'UDC. Els resultats de la consulta de diumenge passat han estat la gota que ha fet vessar el got. El tema s'arrossega de temps i tots ho hem vist i anat seguint, sobretot a través de les cartes setmanals de Duran i Lleida. L'ajustat resultat de diumenge va enfortir els crítics i Duran i Lleida ha forçat la retirada. No estava disposat a perdre el liderat del partit, encara que sigui pels pèls.

S'equivoca Mas? ¿És una bona proposta cedir el lideratge de la llista electoral per a les autonòmiques de setembre a la societat civil? Té sentit que l'ANC accepti la proposta? L'ANC no és un partit polític, sinó una entitat social formada per persones de diferents ideologies, amb un objectiu comú. Té sentit que l'ANC conformi una llista per competir amb ERC i la CUP? Disculpeu que avanci una opinió. Jo ho considero un error i estic segur que se n'adonaran, però el president ho veu bé?

Avui hem vist novament les presses de Joan Herrera per fer una coalició amb Podemos i el Procés Constituent. El líder d'ICV sap que sol no pot anar enlloc. Els resultats en les darreres eleccions ho ha posat de manifest. Tot arreu on es presentava sol ha perdut. Per Herrera és l'única possibilitat de continuar viu, encara que sigui amagant les sigles. I la CUP?

La CUP no veu bé el front Podemos-ICV-Procés Constituent. Els dos primers no veuen bé el procés sobiranista i la Teresa Forcades... Algú em pot dir on es troba el Procés Constituent? La CUP fa molt ben fet de no fiar-se d'aquests possibles companys de viatge. 

Crec que aquest cap de setmana ho aportat molts més dubtes al procés sobiranista. El presidenciable del PSOE ha dit que vol una Espanya federal. Ens ho podem creure? Qui li farà costat? Un PP derrotat? un C's amb ànsies d'arribar lluny?

Inici de campanya de les municipals

Primer dia de campanya oficial i ja estem cansats de sentir el mateix de sempre. Els resultats de Cameron al Regne Unit dóna ales al PP, i es creuen virtuals guanyadors atès que aquí també les enquestes els donen com a perdedors. Espero i confio que les enquestes del nostre país siguin més ben elaborades.

Avui al nostre grup de debat i tertúlia parlarem de les eleccions a Arenys de Mar, i ho farem al voltant de les respostes al qüestionari que vàrem enviar a les 10 candidatures. Estem contents perquè hem obtingut 9 respostes. És una llàstima no haver fet el ple. La candidatura que no ha respost ens va demanar de venir a presentar-ho presencialment, però no era possible.

La voluntat del grup és analitzar les respostes i a partir d'aquí, cadascú de manera individual ja valorarà si li serveixen per decidir el seu vot. Eren 10 preguntes i per tant no ho abraçava tot. I també és cert que és molt diferent un debat amb els candidats que no pas llegir unes respostes per escrit. Potser si en una altra ocasió hi ha menys candidatures, el debat serà possible.

Entenem que Ràdio Arenys sí que organitzarà el tradicional debat amb totes les candidatures, i allà els candidats i candidates podran expressar-se lliurement per tal de convèncer-nos que la seva proposta és la millor.

Tenim quinze dies de campanya que se'ns pot fer molt llarga. Ànims i sort als candidats i candidates!!!

Josep Manel Nogueras candidat a l'alcaldia per UDC

Tal com avançava dimarts passat, aquest diumenge l'Assemblea local d'UDC ha celebrat les eleccions primàries per escollir el seu candidat a liderar la coalició de CIU en les eleccions del mes de maig. De manera insòlita, tal com ho batejava dimarts, l'actual alcalde s'ha vist obligat a presentar-se en unes primàries. No es tractava de defensar l'alcaldia, sinó la representativitat dels seus companys de partit.

Estanis Fors, a diferència d'ara fa quatre anys, ha perdut les primàries i no serà el candidat que Unió proposi a Convergència perquè encapçali la llista de CIU a les eleccions municipals a Arenys de Mar. Fors era el candidat que CDC defensava per encapçalar la llista, però no UDC, el seu partit. Ara caldrà veure si Convergència Democràtica accepta el nou candidat i configuren la llista electoral amb Josep Manel Nogueras d'alcaldable.

Nogueras ja va ser temptat anteriorment per entrar a l'Ajuntament, però ha estat ara, després de la seva experiència al capdavant de l'Ateneu, primer en una comissió gestora i després encapçalant una candidatura guanyadora, que s'ha decidit acceptar la proposta d'Unió, i a diferència del que va passar l'any 2011 amb Francesc Fonayet, enguany Josep Manel Nogueras ha guanyat a Fors.

Estanis Fors somiava des de fa molts anys poder ser l'alcalde d'Arenys i, tot i les moltes dificultats que va haver d'afrontar, ho va aconseguir. Recordo com seguia el compte enrere de mesos i setmanes que li faltaven per ser nomenat alcalde de la vila. La voluntat de continuar quatre anys més amb la màxima responsabilitat municipal s'ha vist estroncada i desconec si aquest serà el punt i final a la seva incursió en la política.

La política és desagraïda i a vegades cruel. Sovint sembla que tot són flors i violes i només apreciem la part positiva, però en el rerefons hi ha situacions desagradables que costen de pair. De ben segur que avui és un mal dia per a Estanis Fors, a qui li envio el meu suport i ànims per continuar exercint d'alcalde de la vila que em va acollir. 

Del diàleg entre Mas i Junqueras en podem treure molta informació

Diada de reis tranquil·la amb dos esdeveniments tradicionals: la Pasqua militar, presidida, però per un rei nou, i el sorteig del "Nen" que ha repartit alguna quantitat de diners a Catalunya, tot i que el primer premi ha anat a Madrid.

Els militars estimen Catalunya i ens volen obrir un museu militar perquè en puguem gaudir. No seria el primer museu militar que visitaria, però us haig de dir que no és l'estil de museus que m'agrada visitar. De totes maneres no hi tinc cap inconvenient. El que no sé, però és si les ganes d'obrir aquest museu són perquè de veritat compten amb nosaltres, o bé és una manera de contrarestar l'efecte del sobiranisme. Potser creuen que obrin el museu frenaran la nostra dèria de sortir d'Espanya.

Ahir es varen reunir el president Mas i en Junqueras i sembla ser que continuen en desacord. Algú està molt neguitós per aquest temps que considera perdut i donen la culpa al president. Jo, a la meva manera de veure-ho, si hi ha culpable considero que són els dos, perquè cap d'ells accepta la proposta de l'altre. De totes maneres són opinions que circulen i que en algun cas inquieten.

Jo penso que la pausa o parèntesi d'aquests dies no és negativa, i ho penso perquè crec que tots els moviments realitzats fins ara han anat acompanyats d'un excés d'optimisme, per part del sobiranistes, i ara potser servirà per posar els peus a terra.

Una cosa és el dret a decidir i l'altra el resultat del referèndum. El dret l'hem de defensar passi el que passi i segur que ens hi ajudarà més gent que la dels partits sobiranistes. Els resultats d'un referèndum sobre la independència són molt dubtosos. No està gens clar que el Sí, Sí tingués majoria en aquests moments. No sóc dels qui creuen que falta diàleg amb Madrid abans de prendre la decisió de convocar el referèndum o les eleccions plebiscitàries, sinó que penso que no s'ha treballat suficientment a casa nostra. Que ICV no hi estigui a favor és senyal que l'objectiu no està prou madur.

Ja m'està bé que Mas i Junqueras continuïn negociant, i així d'aquesta manera veurem realment què volen i quin paper pretenen jugar en el futur del nostre país. Potser al final ens adonarem que totes les mogudes ciutadanes han estat un engany en mans dels nostres polítics. Temps al temps.