Hi ha qui canta les absoltes al PDECat

Aprofitant que és Setmana Santa hi ha qui ja canta les absoltes al PDECat, fins i tot abans de conèixer els resultats electorals d'aquest abril i maig. És cert que el panorama és força dantesc i el seu problema no ve tant de fora com de dins mateix.

Si bé és cert que el PDECat no té substitut, i això frena una caiguda estrepitosa, sí que es fa difícil que puguin aturar la gran davallada que se'ls hi espera. Penso que no ho podien fer pitjor, i les lluites internes no les han sabut canalitzar. Viuen del record i de la mala consciència de molts, que veuen com els seus dirigents són a la presó o a l'exili. Els companys de partit que els han substituït no ho han sabut fer millor, però tampoc s'ha entès les instruccions rebudes des de Brussel·les.

Tot fa pensar que finalment ERC els passarà al davant, no sé si per mèrits propis o per demèrit del PDECat. Amb les baralles entre els dos partits independentistes, i l'obsessió dels partits de dreta per fer el discurs més dramàtic, el PSC haurà aconseguit recuperar tot allò que havia perdut durant els darrers anys electorals, i sense haver fet res més que torejar la situació, canviar el discurs a conveniència i presentar-se com el partit polític català de centre, el partit polític assenyat, tornarà a tenir el protagonisme que havia perdut amb la seva desfeta interna.

Estem, doncs a l'expectativa si de veritat toca cantar les absoltes al PDECat, i a l'espera de si són capaços de confeccionar una nova opció política que tingui cara i ulls, per afrontar la realitat i fer avançar el país.

Fillon aconsegueix reunir una multitud de francesos

Que la corrupció no castiga els partits política, o si més no amb la contundència que caldria esperar, ho hem vist a Espanya i ara sembla que també passaria a França. Les persones que seguim dia a dia la política creiem a vegades que les accions dels polítics tenen una repercussió fulminant en les enquestes o eleccions, però ens adonem que no és ben bé així.

No hi ha hagut mai un partit tan declaradament corrupte com el PP i malgrat tot continua guanyant i governant. Fins i tot és capaç d'enganyar els seus socis perquè li donin suport. A França la dreta s'ha espantat amb el descobriment públic de les actuacions corruptes del seu candidat, i li demanen que plegui per poder tenir alguna opció a les eleccions que s'acosten. Avui s'ha demostrat, però, que els francesos simpatitzants de la dreta no el castiguen, sinó que li donen suport. Realment els cal canviar de candidat?

Què és el que condiciona el vot? Se'm fa difícil dir-ho, perquè en cada moment hi ha els elements que el condicionen. A vegades són per demèrit propi, però a vegades és per demèrit de l'adversari, malauradament poques vegades és per mèrit propi, i això és perquè des de fa massa temps els partits polítics s'han situat d'esquena als electors i aquests hem llançat la tovallola. Semblava que amb Podemos la cosa podia canviar, però ha passat més del mateix.

I a Catalunya què ha passat? No creieu que el descobriment del passat fosc de la família Pujol ha estat determinant per a la desaparició del partit hegemònic de la dreta catalana? Per què CDC ha desaparegut i el PP no? Hi ha hagut més corrupció a Catalunya que a Espanya, amb CDC i PP?

Crec sincerament que en els dos partits polítics hi ha hagut persones que han jugat brut, i se'm faria difícil dir qui ha jugat més fort, encara que pensi que al PP ho han treballat molt més i han tingut molta més col·laboració interna. Al final qui té més poder, en aquest cas qui governa a Espanya, és qui en surt més beneficiat, o menys castigat. A Catalunya, les ganes d'ensorrar el procés han provocat més estralls al partit de Mas i Puigdemont.