L'atac als mestres

Per què col·loquem C's i el PP de Casado a l'extrema dreta? Llegiu l'article d'Anna Jolonch a l'ARA i ho podreu entendre. "L'atac als mestres és global" és un article interessant perquè en poques línies presenta una realitat que existeix al nostre país, i és preocupant. La crítica a l'adoctrinament a les escoles amb què acusen als mestres, els ideòlegs i militants de C's no és res més que una manera molt clara de voler imposar la seva ideologia a la societat. No és estrany que les escoles i els mitjans de comunicació, en aquest cas a Catalunya, siguin els objectius de tota la crítica dels partits de dreta espanyols.

Precisament són la llibertat de premsa i d'educació dos aspectes que cal vetllar en tota societat democràtica per evitar tornar a l'autoritarisme on ens vol conduir el tripartit de dretes espanyol. La feina de PSOE i, si sobreviu, Podemos, s'ha de focalitzar en la defensa d'aquestes llibertats per aconseguir que la societat sigui justa i autènticament democràtica.

S'ha dit que el procés sobiranista ha despertat l'extrema dreta a Espanya. No és només a Espanya on l'extrema dreta està escalant posicions i és per això que és injust culpabilitzar el procés de tots els mals. Més aviat penso que la no-resposta del progressisme espanyol ha donat ales a l'extrema dreta a avançar posicions, i el primer lloc on això ha passat ha estat Andalusia, lluny de casa nostra, però molt crítics amb nosaltres. Potser algú s'ho hauria de mirar, i rectificar abans no sigui massa tard.

Llista única o cadascú pel seu compte?

Una vegada més, davant els preparatius per a unes eleccions a Catalunya, els partits polítics continuen discutint-se sobre l'oportunitat o no de crear una llista única, sense tenir massa en compte els ciutadans que els hauran de votar. Aparentment, entre els sobiranistes i/o independentistes hi ha la creença que l'encert seria que els seus partits anessin junts a les eleccions, però pel que sembla els partits no pensen de la mateixa manera.

La Llei d'Hondt afavoreix els grans partits, els que obtenen més vots arreu del país, i això fa pensar que amb una llista única, arreplegant els vots de cada partit de la coalició, el resultat els seria més avantatjós. Tot i així els partits polítics catalans prefereixen la marca.

Curiosament, en aquesta ocasió el PSC s'autoimposa una estratègia que prioritza el nombre de vots a la seva ideologia com a partit d'esquerres i progressista. Iceta ha cregut que una manera de guanyar vots era intentar arreplegar-los de l'extingida UDC, incorporant els seus principals representants a la llista socialista. És igual que la seva ideologia es trobi a l'antítesi de la pròpia en temes com el matrimoni de parelles del mateix sexe o l'avortament, l'escola pública o privada..., la qüestió és guanyar vots i a poder ser robant-los dels partits sobiranistes.

Aquesta manera de pensar hauria d'horroritzar als ideòlegs del partit, però avui dia en política tot està corromput, la memòria és efímera i els electors voten sense fixar-se si els polítics són corruptes, mentiders o defensors de valors contradictoris.

Aquest afany de voler augmentar el nombre de vots per part dels partits unionistes, no sembla correspondre's amb l'interès i esforços dels partits sobiranistes, que el dia 21 de desembre es poden trobar fàcilment amb un sorpresa desagradable i llavors ja serà tard. Diuen que qui tot ho vol tot ho perd, i els nostres polítics sembla ser que no hi donen gaire importància.