La justícia penal d’aquest país

Arran de la detenció i empresonament del causant de la mort de dos ciclistes a Castellbisbal, que comentava ahir, penso en el fet de privar de llibertat a una persona i el que això suposa. La reacció més immediata que tenim tots davant d'un fet com l'accident comentat, és que qui la fa la paga i que no pot quedar impune, sinó que se l'ha d'empresonar. És cert que tots som responsables dels nostres actes i quan, a més, fugim del lloc dels fets, no tenim excusa per afrontar el mal que hem provocat.

La presó és la solució a tot? Ingressant una persona a la presó queda tot resolt? Penso també amb la persona que finalment ha aconseguit l'eutanàsia i la insistència dels familiars de les víctimes perquè no se li autoritzés, per allargar la seva pena pel delicte comès. Tot és molt complicat i no es pot analitzar superficialment. Estem parlant de persones humanes, encara que hagin comès un crim horrorós.

La nova síndica de greuges és una gran defensora d'un canvi en la justícia penal d'aquest país, advocant per models de presó menys repressors, apostant per mesures penitenciàries com els tractaments en llibertat, els centres de dia i el control telemàtic del condemnat. M'imagino que no és fàcil acceptar segons quines concessions quan has estat víctima directa o bé un familiar teu, però estic convençut que hi ha d'haver alternatives a tancar una persona molts anys sense cap garantia que això serveixi per reparar els danys ocasionats.

No es tracta de no castigar qui no s'ha comportat com calia i ha atemptat contra la vida i la seguretat d'una altra persona, sinó de treballar la manera de reinserir aquesta persona a la societat de la millor manera en benefici de tots. Jo mateix deia que s'havia de castigar més rigorosament una persona que després de cometre el delicte fuig del lloc, i continuo pensant que la pena ha de ser més gran. Una altra cosa és defensar o no el sistema actual. 

Sempre és més fàcil prendre decisions genèriques i exemplars davant de qualsevol atac a la llibertat o vida de les persones, però entenc que hem de fer un esforç per estudiar cada cas i ser capaços de trobar una solució apropiada per a cada persona implicada. Desitjar que una persona es podreixi a la presó pel que ha fet, no és bo, encara que és evident que la irresponsabilitat dels actes requereix d'unes mesures correctores que poden afectar la llibertat de moviments, però que cal analitzar a fons i aplicar la justícia que sigui un bé per a tota la societat, també per al causant del delicte.

Amb més sensibilitat aniríem millor

Aquest matí llegia una notícia on es parlava de la manca de sensibilitat i m'ha fet reflexionar. La interpretació que fem de la sensibilitat, sobretot referit-nos als altres, a vegades és molt interessada, i si més no diferent entre nosaltres. Què volem dir quan manifestem que l'altre no té prou sensibilitat? Que no pensa igual que nosaltres? Que no ens fa cas? Que no presta prou atenció a coses que a nosaltres ens motiven o afecten?

És perillós no ser conscients del veritable concepte de la sensibilitat o bé de la interpretació que en fa cadascú. Alguns es manifestaran molt sensibles escoltant una cançó, i d'altres veient el naufragi dels emigrants del Mediterrani. Quan demanem alguna cosa que ens és negada podem afirmar tranquil·lament que l'altre no ha estat prou sensible?

Jo crec que no sempre fem bon ús de la paraula sensibilitat i és per això que moltes vegades no ens entenem, o bé critiquem els altres i els considerem insensibles. La notícia, que no especifico, però que qui em segueix pot endevinar fàcilment, utilitza sensibilitat en un afer molt interessat, que no dic que no s'hi hagi de ser sensible, però es poden deduir altres raons, sobretot quan coneixes ambdues parts.

Quan anava a fer l'escrit he llegit un tuit criticant la insensibilitat d'Arcadi Espada vers els polítics presos, a qui critica els miraments que reben per part de la direcció penitenciària. En política penso que la sensibilitat brilla per l'absència, si més no està condicionada als interessos polítics de cada formació, i així ens va el país.