Què se n'ha fet d'ICV?

Coneguda la composició de les diferents candidatures per a les eleccions del 21 de desembre hi trobem a faltar el partit hereu del PSUC, ICV. Entre els noms que figuren a la llista de Catalunya en Comú hi podem veure algun militant d'ICV, però l'efecte que dóna és que es tracte d'un fet testimonial, sense capacitat per fer-se notar. 

Després de les actuacions de Rabell, independent, i Joan Coscubiela al Parlament català, ovacionat pel PP i C's, no ens ve de nou, però sap greu la pràctica desaparició d'un partit que va tenir tan protagonisme al nostre país. Dos històrics, PSC i ICV, que avui estan en hores baixes, o molt baixes, i que en perilla la seva continuïtat, si més no en el contingut ideològic.

Preciso que si això succeís amb el PP o C's no hi dedicaria ni cinc minuts, però en el cas d'ICV em sap greu i més que fer-ne llenya m'agradaria que es veiés com una reflexió a com es pot acabar si no es treballa el fons de les coses i només es dedica a assegurar poltrones. A ICV hi ha hagut moltes persones sacrificades per l'oportunisme d'alguns dirigents, probablement no tantes com en el PSC, però tampoc tenien la força ni el suport estatal amb què ha comptat el PSC, encara que en alguns moments els hi hagi pogut fer més mal que bé.

No sé si ICV se'n podrà refer, però en aquests moments qui ocupa el seu lloc polític són els comuns i EUiA, que de companys de viatge ha esdevingut un fort competidor, potser per la coherència i saber fer del seu líder Joan Josep Nuet.

Abandonar el vaixell quan les coses van mal dades

És molt fàcil sortir d'UDC quan els resultats electorals han estat un desastre i els han escombrat del Parlament. Quan ho va fer Vila d'Abadal sí que tenia mèrit, i els motius són si fa o no fa els mateixos. O fins hi tot quan ho varen fer Castellà, Rigol i De Gispert, però ara no té cap gràcia. 

El moviment que estan fent els fins ara militants d'UDC, amb càrrec, fa olor a oportunisme. Té certes connexions amb les corredisses que hi ha dins del PP per obtenir un lloc de sortida a les llistes de les eleccions generals. Potser també n'hi ha que s'apuntaran a C's, on les coses pinten millor.

El fet que una persona passi d'un partit a un altre és la cosa més normal, i hi ha mil raons que ho poden justificar. La vida dóna moltes voltes i les persones també canviem. No ho veiem de la mateixa manera ara que fa uns anys. El que no és tan normal és que això passi immediatament després de perdre estrepitosament les eleccions. 

Perquè... la decisió de Duran i Espadaler de no donar suport a la independència no la varen prendre diumenge al vespre, després de conèixer els resultats. Si és així, els que abandonen el partit dient que no estan d'acord amb la línia de Duran i d'Espadaler ho podien haver deixat abans de les eleccions, quan no sabien quins resultats tindrien.

Una altra cosa és la decisió que pugui prendre Podemos de no anar junts amb IU a les generals, després de veure el fracàs de les catalanes. Que de fet no ha estat tant de fracàs per a Podemos, amb 5 diputats, com per a ICV, que s'ha quedat només amb 3. De totes maneres no cal patir perquè Joan Herrera ha dit que el partit té encara recorregut.

UDC es presentarà a les generals, m'imagino per col·locar Duran i Lleida, que encara no es vol jubilar. Ell diu que ha posat el seu càrrec a disposició del partit, però sap molt bé que el revalidaran, perquè ho té tot controlat des de fa molts anys. Tot, menys els resultats d'aquestes darreres eleccions.