Són quatre tarats

Desconec qui ha instigat el boicot a l'acte d'homenatge a les víctimes del Marroc a la plaça Sant Jaume de Barcelona, encara que m'ho puc imaginar. Segons s'ha pogut veure a les imatges hi havia alguna militant i candidata a les darrers eleccions municipals del gairebé desaparegut partit polític Ciutadans. Sempre s'ha dit que al final les feres quan estan ferides i a punt de morir resulten molt perilloses. Això, en el cas de Ciutadans s'està veient i comprovant des de fa força temps, ja que la seva agonia és lenta, però no té aturador. Ho vèiem a la Unió Europea, on encara hi tenen representació, i potser avui a la plaça de Sant Jaume.

No puc negar la meva antipatia vers el partit polític Ciutadans, des del seu inici. Els motius de la seva aparició i tot el seu bagatge són prou explícits i gens positius. Varen sorgir i han existit només amb la intenció de provocar els altres i s'ha de reconèixer que ho han fet molt bé. Com no podia ser d'una altra manera, quan no hi ha un projecte polític mínimament consistent, el futur no podia ser altre que la seva desaparició. El problema és, però, que el mal ja està fet.

Si no ho tinc mal entès, en les darreres eleccions municipals només varen obtenir 10 regidors en tot Catalunya. La principal patacada va ser de la candidata a l'alcaldia de Barcelona, l'Anna Grau, que es va quedar a fora. El llenguatge i actitud de Grau no es mereix tenir representació política en cap institució democràtica del país, i la seva presència a la plaça de Sant Jaume, avui, és una demostració més del seu tarannà, la seva ideologia i la manera com té de moure's pel món.

Sap greu que un acte de les característiques d'avui, que es repeteix a molts municipis del país, s'hagi vist afectat per la irrupció d'una colla de fanàtics que no saben què vol dir democràcia, però tampoc ni valors, ni sentiments, ni respecte a les persones. S'ha de ser molt cafre per actuar com ho han fet avui a Barcelona. Si fossin persones normals, de ben segur que tornats a casa els sabria greu el que han fet. Però no són normals, i de ben segur que es creuen que han fet el que calia. 

La situació política no és la ideal i es pot entendre que hi hagi gent crispada. El problema de fons, però és la manca d'educació cívica. S'han perdut els valors que sustenten qualsevol societat, i per això hem de viure moments tensos com el d'avui a Barcelona. Des d'aquí tot el meu suport a les famílies de les víctimes del terratrèmol del Marroc. Que no ens tinguin en compte els fets d'avui i encara menys ho generalitzin. Es tracta de quatre tarats que ens avergonyeixen.

Hem votat

Avui teníem l’oportunitat d’escollir les persones que volem que ens representin a l’Ajuntament i alguns ho hem aprofitat i d’altres han preferit quedar-ne al marge. Hem votat qui ens agradaria que fos el nou alcalde, sabent que encara que guanyi pot acabar no sent l’escollit. Aquest és el sistema electoral que funciona a casa nostra i si no ens agrada hem de demanar als nostres polítics perquè lluitin per canviar-lo, però en cap cas ens hem de sentir traïts o enganyats.

La capacitat de pactar amb altres forces polítiques també és una qualitat a tenir en compte en el currículum d’un polític, i quan no s’aconsegueix no podem culpar només als altres, sinó que probablement també nosaltres hi tenim alguna cosa a veure.

En el moment d’escriure aquest post desconec quin serà el resultat electoral a la nostra vila i a la resta de ciutats del país, però una cosa sí que tinc clara, i és que sigui quin sigui el resultat, m’agradi més o menys, la veu de la ciutadania té raó, i els pactes que se’n derivin seran els necessaris per aconseguir una millora substancial de la gestió pública. Si la participació puja n’estarem agraïts. Si és baixa voldrà dir que alguna cosa no estem fent bé i hem de millorar. La desafecció política no és bona per a ningú. Ni per als polítics ni per als vilatans.

Jornada de reflexió

Desconec si la justificació de la jornada de reflexió prèvia al dia de les votacions continua tenint sentit o més aviat seria de les coses que caldria canviar. Tampoc he aprofundit en la comparativa amb altres estats, però sí que n'hi ha molts on aquesta jornada no existeix. I avui, que el món no té res a veure amb l'any 1977, potser caldria fer alguna revisió al respecte. També és cert que Catalunya, tot i tenir-ne la competència, ha estat incapaç d'aprovar una llei electoral pròpia. És per això que no som ningú per anar demanant que es revisin les altres.

Els mateixos diaris en paper, que ja existien fa quaranta anys, i tot el món de les xarxes socials, fan que avui tinguis informació de tot el que va passar ahir mateix, on totes les forces polítiques es varen dedicar de ple a tancar la campanya electoral, penjant l'últim cartell que els pogués durar fins demà diumenge a la nit. També és cert que cap partit polític, si és escrupolós i respectuós amb la legalitat, pot sortir avui a demanar el vot, i en tot cas els candidats faran acte de presència pública que els pugui ajudar a recordar a possibles votants, que són allà i que confien en ells.

Les persones que anem a les llistes, tampoc tenim cap necessitat d'una jornada de reflexió que ens serveixi per decidir quina papereta posarem dins de l'urna, i com a molt ens pot servir per reposar una mica, després de moltes setmanes de precampanya i campanya, tenint en compte que demà també serà un dia dur, des de primera hora fins a conèixer els resultats de l'escrutini.

Avui es pot demanar que la gent surti demà a votar, ja sigui a un partit polític, o bé emetent un vot en blanc o nul, per expressar quina és la seva opció. Particularment sempre he votat, per responsabilitat democràtica. No vaig poder votar des dels 18 anys, perquè la dictadura no ens ho permetia, però sí que ho he fet des de l'inici de la transició. I això no vol dir que estigui content de com funciona tot, que m'agradin els polítics i la política que moltes vegades han seguit, però sí que entenc que si no t'expresses no tens gaires motius per després criticar allò que fan o deixen de fer.

Cadascú ho veu de la seva manera, i per tant accepto l'abstenció amb tots els arguments que em puguin presentar. En tot cas es tracta d'opinar, escoltar i si et convencen, rectificar. 

Us desitjo que passeu una bona jornada de reflexió i que demà actueu de la manera que considereu més escaient.

Tret de sortida a la campanya electoral

Aquesta mitjanit comença oficialment la campanya electoral per escollir els nous regidors i regidores del proper mandat. Totes les forces polítiques estan a punt al tret de sortida, però és evident que fa dies que la campanya està en marxa, encara que no li diguem pel seu nom. Parlem de precampanya. I n'hi ha que la comencen l'endemà mateix de les eleccions, sobretot quan els resultats no els hi han estat favorables.

Les campanyes electorals no tenen res de dolent, quan se'n fa un bon ús. És cert que generen despeses que ens les podríem estalviar, però ja se sap que hi ha aquell component publicitari que ens sembla que necessitem per acabar de convèncer les persones que puguin estar dubtant a l'hora de triar el partit que més els convenç.

És per això que o bé ens culpem tots o ens disculpem a la plegada. Si una força política deixa d'anunciar-se, més aviat hi sortirà perdent. Ningú es vol quedar a casa i després lamentar que no ha fet prou per donar-se a conèixer. Seria bo, però, que tothom fos honest en els seus plantejaments, encara que puguem acceptar alguna exageració. El que no és lícit és enganyar i prometre allò que saps que no podràs complir. I això passa més sovint del que sembla.

Avui, doncs, els polítics i les persones que hem decidit presentar-nos per servir la nostra vila i la seva gent, sortirem al carrer a penjar cartells i pancartes. Sortosament, si més no a la nostra vila, ja fa temps que ho tenim força regulat, i ja no es produeixen aquelles enganxades dels primers anys de la democràcia, on totes les parets s'empastifaven sense ordre ni concert. Tenia la seva disculpa, després de 40 anys de silenci obligat.

La CUP sortirem amb la il·lusió d'aconseguir uns bons resultats que ens permetin ser decisius en el govern de la nostra vila. És cert que es pot fer feina des de govern i des de l'oposició, però no és menys cert que si no pots assumir responsabilitats de govern es fa molt difícil que la teva opinió sigui escoltada. Ja no és tant per la raó que puguis tenir o no, com pel fet de no sumar prou perquè els teus vots siguin reconeguts.

Sortirem il·lusionats, però molt convençuts de la responsabilitat que representa dirigir el futur d'una vila, amb més de setze mil habitants, i amb moltes mancances fruit d'uns anys d'estancament i desordre. Tenim ganes de ser decisius i per això ens cal generar confiança entre els nostres conciutadans. Aquesta mitjanit comença a rodar una campanya que ja fa dies que funciona i que hi estem treballant per fer-nos creïbles.

Generar confiança

A la política actual, tant a nivell local com autonòmic o estatal, una de les principals mancances és la capacitat dels nostres representants per generar confiança. Tot i que la feina davant d'un ajuntament és, al meu entendre, més de gestió que no pas política, la ideologia és un fet que no podem aïllar i determina, amb més o menys força, el tarannà d'una persona. Intentar ser neutral o voler vendre que no s'està sota la influència d'una manera de pensar és enganyar-nos a nosaltres mateixos, però també a les persones a qui diem que volem servir. 

Cal diferenciar l'actuació ideològica de la deshonesta, l'enganyosa o falsa. Cadascú de nosaltres ens hem de presentar tal com som, i en tot cas procurar millorar en aquells aspectes que ens puguin distanciar de les persones a qui volem ajudar. El que no podem és deixar de ser honestos, hem de dir sempre la veritat, excusar-nos dels errors comesos, i dedicar tots els nostres esforços i coneixements per servir els altres. Només així aconseguirem guanyar-nos la confiança de la gent.

Aquests dies de precampanya electoral és molt fàcil caure en actuacions que només persegueixen atraure la gent, i sobretot el seu vot. Ho veiem arreu i en tots els partits polítics, encara que en alguns més que en altres. Quan aquesta sobreactuació és descarada comporta una pèrdua de confiança fins al punt de generar un cert rebuig i desafecció. 

A nivell autonòmic i estatal, encara que ens estiguem preparant per a unes eleccions municipals, ha quedat molt clar que els partits governamentals juguen amb els sentiments de la població, en temes que preocupen, no només ara, sinó que portem arrossegant des de fa anys. L'habitatge i les inversions estatals en la xarxa de Rodalies són notícia cada dia, amb promeses que lluny d'engrescar la gent provoquen recel i desconfiança. 

Les promeses del govern d'ERC sobre l'adquisició d'habitatges propietat de grans tenidors volen crear unes expectatives superiors a la realitat. Estem parlant de 70 habitatges, que poden arribar a ser molts menys. En una situació similar podem col·locar les promeses del govern espanyol. Que tot això passi a la vigília d'unes eleccions pot explicar quin és realment l'objectiu. El problema ve de lluny, i fins ara no se'n parla?

Les promeses que aquests dies ens fan els nostres polítics locals, després d'un mandat sense resultats clars en temes claus, tampoc són creïbles. Si realment volem generar confiança no pretenguem enganyar els vilatans amb promeses que no podrem complir. Cal demostrar capacitat per resoldre els problemes del dia a dia, i ser capaços de liderar un projecte de lideratge en la gestió, l'organització i els resultats, en benefici de tots els vilatans.

Quedar bé en campanya electoral

No només són promeses, sinó que també es tracta de repartir paraules amables, dient tot allò que la gent vol sentir. Cap retret ni reflexió sobre el comportament dels vilatans, no sigui que se'ns enfadin i després no ens votin. És per això que tots els partits polítics, o gairebé tots, parlen de la inseguretat ciutadana i la voluntat de posar-hi remei a base de més policies. D'instal·lar càmeres a tots els carrers, per controlar a tothom. Totes les formacions polítiques, si més no les d'Arenys de Mar, volen solucionar el problema de la neteja, cadascú defensant el model de recollida selectiva de la brossa, però es parla poc de com canviar la manera de procedir a la neteja, i encara es parla menys d'incivisme.

Atrevir-te a dir, en campanya electoral, que hem de millorar el civisme a la vila i treballar per evitar que uns pocs incívics facin la vida impossible als altres, no queda bé. No sigui que algú s'ho prengui com una inculpació personal i ens negui el vot. Qui és el maco que s'hi atreveix?

Doncs, hem de parlar de civisme. Hem de proposar mesures perquè la majoria de la gent no hagi de patir la mala conducta d'uns pocs que es fan notar massa. Ens agrada recordar la frase que no és més net qui neteja millor, sinó qui no embruta, però ens costa d'aplicar-ho a la via pública. Potser perquè no ens responsabilitzem de la nostra actuació a l'espai públic, i ens limitem a tenir la nostra casa ben endreçada. Els carrers i places que ho netegi l'Ajuntament!

Entenc les persones que maleeixen els dies de campanya electoral. Tot són promeses que la majoria de vegades no s'acaben complint. Molts dels polítics que les presenten desconeixen les possibilitats de portar-ho a terme, però també hi ha aquell qui sap que no ho podrà fer, però prometent-ho li portarà vots. I mai no direm que no som capaços de fer això i allò, ens trauria vots! La gent ho vol tot en positiu, encara que en el fons tothom sap que finalment quedarà en no-res.

Però en canvi, sí que podem i volem prometre una millora en l'organització de l'Ajuntament, simplificant els tràmits; agilitant la resolució dels temes; responent totes les preguntes i suggeriments, encara que no ens agradin; repassant les normatives i fent-les complir, i treballar per millorar la convivència. Escoltarem a la gent, convidant-la a participar per aconseguir el model de vila que complagui a tothom.