Primera trobada del primer govern de coalició

Ja tenim govern (gobierno), i encara tenim president. Avui s'ha reunit per primera vegada el nou govern de l'Estat, la primera experiència en règim de coalició després de la dictadura. Els diferents governs, alternant PP i PSOE, han estat monocolors, alguns d'ells per majoria absoluta del Congrés de Diputats, i d'altres per pactes amb partits minoritaris, normalment el PNB i CiU.

Ara inicien una nova experiència fruit de la necessitat de pactar, després de dues eleccions seguides sense uns resultats clars, que permetessin el PSOE de formar govern sols. Podemos ha treballat a fons i contra tothom, per tal d'aconseguir aquesta coalició. És per això que els militants de Vox, s'escandalitzen tot dient que tenim ministres rojos, comunistes!

La pressió que rebrà el nou president espanyol, per part dels tres partits de la dreta, serà immensa seguint el patró de C's al Parlament català, és a dir, la mala educació i bronca constant, i acudint cada dos per tres als tribunals judicials per intentar frenar les polítiques del PSOE i Podemos, que no ho podran fer al Congrés de Diputats. 

Ara seria l'hora perquè els dos partits polítics al govern, avancessin en polítiques socials compromeses, abans no sigui massa tard i torni la dreta, ara més extrema que mai. Veurem si en seran capaços, ja que la història ens ensenya que no sempre ho han fet.

Quant a Catalunya, la mesa del Parlament, escoltats els seus Lletrats, ha decidit mantenir l'acta de diputat del president Torra, i això també ha fet treure guspires als representants de la dreta espanyola. El PSC ha actuat amb seny, avalant la decisió dels juristes. És un gest a tenir en compte?

El dia de la marmota a la mesa del Parlament

Permeteu-me la insistència, però no acabo d'entendre què passa a la mesa del Parlament. Llegeixo que, en contra de l'opinió dels lletrats, han acceptat el vot delegat de Puigdemont, i suposo que també el de Toni Comín, que és l'altre diputat exiliat que manté l'escó. Si no vaig errat, el Tribunal Constitucional ja va declarar que aquest vot no era delegable pel fet de ser una persona exiliada (ells crec que en deien una persona fugida de la Justícia).

Ja sé que hi ha molts catalans que volen trencar amb Espanya i proclamar la República, però no acabo de veure el sistema. Si no es fa tot de cop no hi ha sortida, i em sembla que en aquests moments no estem en condicions de fer un cop ben fet. Si és així, què esperen que faci el govern estatal i els seus tribunals? Les votacions que es facin amb el seu vot quedaran invalidades, a part que ja tindrem més diputats i un nou president del Parlament a la garjola. No ho entenc (?).

De moment tenim el president detingut esperant què diu el jutge sobre la sol·licitud d'extradició que avala el fiscal alemany. Potser sí que si el porten a Estremera llavors podrà delegar el vot, però en aquests moments...

Ho sento, però penso que no s'estan fent bé les coses, i no és d'aquests dies, sinó que ja fa uns mesos que dura la cosa. Anirem seguint els esdeveniments, però amb les CDR i els diputats independentistes donant pals de cec crec que no avançarem i les eleccions 'autonòmiques' ens cauran a ple estiu.

A l'expectativa dels lletrats del Parlament

No sé si la pluja d'aquests dies frenarà la sequera que patíem des de fa mesos i podrem tornar a veure els nostres pantans mig plens. Les darrers fotografies que ens havien ofert feien pena i probablement haurà de ploure molt més per aconseguir que el nivell torni a la normalitat.

És curiós que tots estem força conscienciats amb la necessitat de ploure, però quan fa dos dies seguits que cau aigua, ja ens molesta. Tenim molt poca memòria, o ens sabem sacrificar molt poc. Tinc la sort que jo prefereixo un temps plujós i fred a la color que acostumen a regalar-nos darrerament els mesos d'estiu.

Estic pendent del temps per aprofitar unes gestions administratives per fer una escapadeta entre setmana, quan la majoria de la gent treballa i et trobes les poblacions de muntanya gairebé buides. Tot sigui que no hi hagi excés de neu i gel.

La setmana ha començat amb les mateixes incògnites en què acabàvem l'altra, però expectants per les notícies que poden sorgir demà dimarts. Els lletrats del Parlament català han de presentar l'informe sol·licitat pel seu president, per conèixer si el compte enrere d'unes noves eleccions està en marxa o bé ho tenim tot congelat. Sigui quina sigui la resposta, JxCat i ERC han de desencallar la situació en què ens trobem, i no crec que la resposta arribi més enllà d'aquesta setmana. 

Hem de reconèixer que tenim més resistència que la suposada, i tenim molt clar que res no ha acabat, encara que ens costi veure la continuació del camí. A veure si demà es resol alguna cosa, o sinó aprofitarem el dimecres per fer una pausa, que ja va sent hora.