Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ordinador. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ordinador. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 d’abril del 2026

Preparats per al que faci falta

Avui és d'aquells dies que arriba el capaltard i t'adones que no t'has assabentat de res. Què ha passat pel món? A més, et sents una mica frustrat perquè allò que volies aconseguir no ha estat possible. T'has estat barallant amb l'ordinador per poder confeccionar aquell document que t'ha de servir per a la teva feina, i... com és possible que sigui tan complicat? 

Potser no és complicat, i el problema és que a mi em costa de trobar la manera de resoldre-ho. Qui m'hi pot ajudar? A qui puc trucar perquè em digui si allò que vull fer és possible i de quina manera hi puc arribar?

Llavors és quan penso que hi ha moltes persones que tenen dificultats en coses bàsiques. El meu cas sempre pots dir que no és urgent i, fins i tot, en pots prescindir, encara que t'agradaria aconseguir-ho per tenir les coses més ben plantejades. Aquelles persones, però, que els problemes són de salut, d'habitatge, o d'arribar a finals de mes i haver pogut alimentar tota la família, segur que no poden aclucar els ulls, o pensar que demà o un altre dia potser estaran més inspirats. El problema el tenen a sobre i l'han de resoldre o trobar qui els ajudi.

Aquest cap de setmana Arenys de Mar bullirà d'activitats i, com ja va sent habitual, hi ha duplicitat d'actes que t'obliguen a triar i, per tant, deixar d'assistir a algun lloc que promet ser molt interessant. Aquest cap de setmana a Arenys se celebra la primera edició de "Les Set*Ciències", hereva de l'"Arenys vila del llibre" dels dos darrers anys.

Vindran a Arenys escriptors i escriptores de renom, i això és tot un luxe, i també els autòctons tindran el seu protagonisme. Segur que tindrem visitants, que s'han assabentat dels actes programats. Tots ells seran benvinguts. A veure si tenim els carrers ben endreçats i poden marxar de la vila, convençuts que juguem a primera divisió.

dimecres, 4 de febrer del 2026

La IA ens substitueix?

Avui discrepo de l'article del filòsof Ferran Sáez Mateu, a l’ARA, i em preocupa perquè penso que probablement estic equivocat. Respecto molt tot el que diu en els seus escrits, però avui jo penso diferent, o potser és que no he acabat d'entendre el fons de l'article.

Comença dient: “De debò es pensen que començaré l’article repetint aquella equívoca vaguetat segons la qual el problema no és la tecnologia sinó l’ús que se’n fa, etc.?, i jo sempre he cregut que la valoració que podem fer de totes les coses és precisament l'ús que se'n fa. Parla de la irrupció de la IA i deixa clar que no es pot comparar amb altres tecnologies que han aparegut al llarg de la història, sobretot perquè considera que la IA substitueix les persones i no pas les complementa. 

Soc tossut amb aquesta opinió perquè s’ha demostrat que no tot és bo o dolent d’entrada, sinó la manera com ho utilitzem. No hi entenc gaire amb tot això de la intel·ligència artificial, però el poc ús que n’he fet ha estat ben profitós i m’ha ajudat a l’hora de cercar temes, conceptes i elements a la xarxa. Res a veure amb abans que perdia moltes hores buscant i gairebé sempre em quedava amb les ganes.

És cert que la propagació de la IA ha provocat fraus importants, afectant molta gent. Els delinqüents de sempre han trobat en la IA una manera més fàcil i ràpida d’estafar.

Sáez diu que la IA no ens complementa, com va ser la calculadora o l’ordinador, sinó que substitueix les persones. Jo li faria una pregunta fàcil: què va passar amb la revolució industrial? No va eliminar molts llocs de treball? No va provocar, però que es canviessin els rols i que sorgissin nous llocs de treball?

Si l’article es limita a tractar la IA en el camp de l’educació podríem posar-nos d’acord en el perjudici que pot suposar la IA en l’aprenentatge dels alumnes, sobretot aquells que basen tot el seu treball en el resultat que els proporciona el ChatGPT, però jo pensava en qualsevol àmbit i no en un de concret. 

M’agradaria un debat amb l’articulista per intentar entendre els seus arguments i potser em convenceria del meu error, però de moment se’m fa difícil no acceptar que la IA també ens ajudarà a anar avançant i, en tot cas, caldrà trobar la manera de reprimir i reduir-ne el mal ús. 

dijous, 14 de maig del 2020

Abans un televisor que una nevera

L'altre dia parlava de les incongruències en les ordres que rebem a l'hora de fer front a l'epidèmia del coronavirus. Avui m'ha cridat l'atenció l'anunci d'un conegut supermercat que avisava que han tornat a obrir les portes al públic, encara que amb algunes limitacions, bàsicament per temes de protecció, però també en els productes que poden despatxar.
En el llistat de productes que es poden anar a comprar hi ha els ordinadors i els televisors, però no hi ha ni neveres ni fogons. Entenc que a l'hora de limitar els productes cal definir un criteri, però se'm fa estrany que es pugui comprar un televisor i no una nevera. El televisor és una necessitat i la nevera no?
Ja comprenc que no és fàcil posar limitacions i que aquestes siguin coherents, però crec que valdria la pena pensar-s'ho dues vegades abans de prendre les decisions, ja que segons quines resulten ridícules. També és cert que es poden fer compres de qualsevol producte, online, però hem de tenir present que encara hi ha moltes famílies que es troben lluny de poder utilitzar aquest sistema, o bé que a vegades hi ha problemes que sorgeixen i que només els poden resoldre presencialment.
Confiem, doncs, que poc a poc es vagi ampliant el ventall de productes que s'hi puguin anar a comprar, i que si se'ns espatlla la nevera o el forn, no tinguem gaires problemes per aconseguir-ne uns de nous.

dimarts, 31 de març del 2020

La descoberta del teletreball en temps de crisi

Per a molts el teletreball l'hem descobert de cop, sense suficient preparació i amb força estrés. De ben segur que el teletreball no és està pendent de l'ordinador bona part del dia, sinó realitzar les tasques normals, però des de casa. De fet, la situació no és normal i per això les tasques tampoc no ho són. La necessitat d'estar a punt per a cadascuna de les novetats que es van registrant, i a vegades fent dues o tres o coses a l'hora, sobretot converses, fa que al cap del dia arribis cansat i necessitis una mica d'exercici. Un exercici que forçosament has de fer a casa.
Esclar que no gaire lluny de casa tenim unes persones amb una feina molt més feixuga, amb molt de desgast físic i psíquic, i amb un perill real de contegiar-se. No és estrany que els haguem d'estar molt agraïts, i per això les mostres de suport i gratitud des dels balcons i les portes de casa, cada dia a les 8h del vespre.
No crec que la societat canviï gaire després que passi el coronavirus, la societat és com és, i cada vegada més individualista. Una qualitat és la capacitat de reaccionar solidàriament, i això sí que ho té. Són poques, malauradament encara massa, les persones que viuen al marge dels problemes reals de la societat quan explota una desgràcia com l'actual. Sortosament la gran majoria de persones són bones i tenen bones reaccions. Gràcies, a totes les persones que heu sabut estar al lloc que ens reclamava l'ocasió!

dimarts, 4 d’octubre del 2016

Notícies que no vols llegir

He arribat a casa i després de sopar una mica m'he posat a llegir les notícies del dia a Internet. He fet una lectura dels titulars i subtítols, com a molt, i m'han vingut moltes ganes de tancar l'ordinador i anar-me'n a dormir. Realment se'm fa difícil definir el sentiment que em genera, no sé si de rebuig, de ràbia, de desesperació... Com és possible que passi tot allò que llegeixo.
Et provoquen les notícies que arriben de Síria, de Colòmbia, d'Hongria, de Turquia, del Tribunal Constitucional, del Congrés de diputats, de Pamplona, del carrer Ferraz, de l'Audiència Nacional, de... 
Toca tombar l'acord del Parlament català sobre els toros? No es pot fer res perquè Rússia deixi de matar civils? Són tan inútils la Unió Europea i Nacions Unides? Per què beneïm dictadures encobertes? Quins interessos amagats hi ha?
Ahir vaig dir que el PSC faria un pas enrere. Si no ho he llegit malament, avui ja n'ha fet mig. Som així.

dilluns, 5 de setembre del 2016

IdCAT, un projecte impossible

Després d'anys de barallar-me amb el meu ordinador i d'entrar a tot tipus de pàgines web, i examinar a fons els meus aplicatius i entranyes informàtiques per aconseguir poder utilitzar la signatura digital idCAT amb el meu ordinador MacBook, he llançat la tovallola. No me n'he sortit. He fet mil consultes i he rebut mil explicacions que m'han portat a concloure que la signatura digital idCAT amb ordinadors de la casa Apple no és possible, si més no en la majoria d'administracions públiques.
La Generalitat de Catalunya a través del Consorci Administració Oberta de Catalunya ha ideat un altre sistema, el idCAT Mòbil. Aquest sistema evita tots els problemes que les diferents versions dels diferents sistemes operatius poden arribar a impedir l'ús de la signatura digital. 
No cal dir que aquest mes de juliol m'hi vaig apuntar i fa pocs dies vaig rebre una carta on em confirmaven que estava donat d'alta "al fitxer de la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat de Catalunya", i que aquesta alta em facilitava l'accés "als serveis i tràmits amb les administracions públiques catalanes", i que em permetia "utilitzar el sistema d'identitat digital de Catalunya idCAT Mòbil".
Cap al final de la carta em deien: "A partir d'ara, ja podreu identificar-vos en quasi tots els tràmits que realitzeu per Internet amb la majoria de les administracions catalanes (actualment Generalitat de Catalunya i més de 800 ajuntaments i consells comarcals)".
Content de la notícia ahir vaig entrar al web de la meva vila i no. No vaig trobar la manera d'utilitzar el meu idCAT Mòbil. Vaig enviar una carta a la Bústia Municipal demanant que se sumessin als més de 800 ajuntaments on això era possible. Després ho vaig provar a altres ajuntaments, i també a CatSalut de la Generalitat de Catalunya i... no funcionava enlloc. Una mica mosca vaig demanar ajuda a l'AOC.
Avui m'han telefonat i quina ha estat la resposta? De moment només funciona a la carpeta personal de la Generalitat. No anem bé!

dimecres, 10 d’agost del 2016

Es fa avorrit llegir el diari

Hi ha dies que en connectar-te a Internet per llegir les darreres notícies del moment, et vénen unes ganes terribles d'apagar l'ordinador i engegar-ho tot a rodar. No sé si només em passa a mi o bé som més els que ens hi trobem. A part que tot passa molt lentament, no hi veus gaires ganes de fer bé les coses, o potser és que allò que m'agradaria que passés resulta gairebé impossible que pugui succeir.
La formació del nou govern espanyol, les declaracions de la CUP, i també a la nostra vila amb l'estira i arronsa dels grups municipals, acabes avorrint-ho tot, fins al punt de no saber què comentar en el meu bloc i com posar-m'hi, amb el perill de repetir-me, per la lentitud de tots els processos en marxa.
Arran de les declaracions que continua fent el senyor Felipe González, que li hauria de caure la cara de vergonya, però que és ben lliure de fer el ridícul, he vist alguns comentaris que he pensat que hi coincidia. És d'agrair aquelles persones que han ocupat un càrrec polític de primer rang i desapareixen de les primeres pàgines dels diaris. No vol dir que una persona no tingui dret a opinar, però és important que abans d'obrir la boca s'adonin que les circumstàncies actuals no són les mateixes de quan ells lideraven la política.
A Arenys acabo de llegir que avui hi ha la resposta de la sessió pública de dimecres passat, que en aquella ocasió va conduir l'alcadessa i que avui ho farà l'exalcalde. Em sembla bé que tothom expliqui les coses, però no voldria pensar que algú ens estigui enredant. Probablement hi ha persones que desconeixen allò que passa a les seves mans i no pas per mala intenció, sinó per desmanec i ignorància. Tot i que me n'he assabentat tard, miraré si hi puc anar.

dimarts, 31 de desembre del 2013

S'acaba un any a la banqueta del 2014

Acabo l'any barallant-me amb el meu ordinador. M'imagino que no deu ser tan difícil el que vull aconseguir, però jo... no me'n surto. He intentat poder incorporar a l'ordinador la signatura digital, ja sigui amb l'idcat o amb el dnie, però... res de res. Si algú m'hi ajuda, potser no hi hauré de perdre més temps. Què carai vol dir una consola? Per què segueixo tots els camins que m'indica el manual i no em surt el mateix? 
A les televisions van recordant tot el que ha passat durant el 2013, però m'imagino que és el primer cap d'any que estem més pendents del que pot passar el 2014 que no de tot el que hem fet fins ara. Hem de recordar, però, que no podem oblidar el passat perquè aquest ens ha condicionat on som i fins i tot on podem arribar. Les coses no passen perquè sí.
Aprofito l'avinentesa per desitjar-vos un bon any 2014, que tinguem tots molt de seny, que no ens prohibeixin més coses i que ens deixin decidir. Si ens ho posessin bé, potser ens quedaríem i tot, però han de canviar molt. Què passarà?
El meu horòscop per aquest nou any em diu que sóc el que ho tinc més bé, però no sé a què es refereix. Si és professionalment, haig de dir que davant de tanta crisi, no em puc queixar, si es refereix a la salut, tampoc en puc dir res en contra, si en canvi es refereix al futur polític... m'imagino que no hi ha pensat, perquè tanta sort no la sé veure.
Sigui el que sigui el que ha de passar, us desitjo una bona entrada d'any. Demà hi tornarem, amb més del mateix. Que tingueu sort, salut i amics!