Ètica i legalitat

L'alcaldessa de Ripoll té un problema i és bo analitzar-ho, amb la voluntat de no deixar-nos portar per simpaties o ideologies. No és fàcil.

En el món de la política està molt qüestionada l'ètica i la legalitat. Tenim massa casos de corrupció que coneixem i ves a saber els que encara no s'han destapat. Jo sempre penso que els polítics corruptes són una minoria, però que fan molt mal i provoquen que molta gent els posi a tots en el mateix sac. No és així. Conec a moltes persones que han dedicat part de la seva vida a la política i ho han fet de manera honesta, amb esperit de servei.

Què passa quan un familiar d'un polític vol optar a una plaça de funcionari de la mateixa institució? La filla de l'alcaldessa tenia dret a presentar-se a una plaça de policia municipal? La convocatòria estava prou justificada? Ha actuat correctament l'alcaldessa?

La llei de l'administració pública deixa molt clar que quan hi hagi un parentiu o relació propera el polític s'ha de decantar i no intervenir en el procés. Per què? En primer lloc, per no influir en el veredicte, però també per preservar la imatge de tot el procés. Sembla que en el cas del procés per dotar-se d'un policia nou a l'Ajuntament de Ripoll, l'alcaldessa s'ha decantat i no hi ha intervingut, però la imatge del procés se n'ha ressentit.

Aquests dies tenim molt present què està passant amb els familiars del president del govern espanyol, que han estat jutjats o estan imputats per haver rebut tractes de favor. Què hi ha del cert? 

Recordo que en l'època de regidor de govern a la meva vila, vaig sol·licitar, com a vilatà, una subvenció per arranjar la façana de casa nostra. Hi havia una convocatòria oberta amb un seguit de requisits. El meu projecte els respectava tots, però no se'm va concedir perquè era regidor. Ho vaig acatar, bàsicament per no contribuir a sembrar dubtes, però no em va semblar just. Jo no intervenia en el procés de concessió de les ajudes.

El tema està, probablement, discernir què és ètic i què és legal, o potser simplement, renunciar a drets per no ser mal interpretats. I aquí ho deixo.

Comença el nou sistema de recollida de la brossa

Avui es posa en marxa la recollida selectiva a tota la vila. Es posa en marxa amb un mutis, perquè precisament avui no es passa a recollir cap fracció. El nou model de recollida de la brossa redueix els dies de la setmana que és operatiu i aplica el sistema porta a porta a tota la població. El debat ha estat intents, o potser seria millor dir que les crítiques han estat presents a totes les xarxes socials, amb més o menys arguments.

No tothom veu bé el sistema porta a porta, bàsicament perquè et determina quin dia de la setmana pots treure l'orgànic, el plàstic o el paper, i t'obliga a guardar a casa allò que no toca. Haig de dir que la nostra casa està situada en la part del municipi que fa anys que es realitza aquest sistema, i que ens ha funcionat molt bé. També entenc que no tothom viu en una planta baixa i que l'extracció i recollida dels bujols en unes hores concretes pot ser un inconvenient.

Però una cosa és discrepar d'un sistema i l'altre posar-t'hi d'esquena i comportar-te com un energumen. L'altre dia ho comentava en una tertúlia radiofònica. Si tothom tingués clar que es fa necessari reciclar i al mateix temps tingués la voluntat de contribuir positivament en la tasca de la recollida de la brossa, no hi hauria els problemes que probablement observarem aviat.

Em varen agradar les paraules del regidor del PP a la ràdio. Ell no està d'acord amb el sistema porta a porta, sobretot a la zona de més densitat de població i edificis alts. Malgrat això demanava que tothom intentés col·laborar perquè la recollida fos un èxit, en benefici de tots. No tothom pensa igual, i hi ha qui facis el que facis, no hi estarà d'acord. De persones insolidàries i d'incíviques sempre n'hi haurà. 

Confiem que la majoria estigui a favor de fer-ho bé, encara que preferís un altre sistema. Es tracta de millorar el percentatge de reciclatge. I si tothom col·labora també podrem anar veient què és el que no acaba de funcionar i com es pot millorar. Cremant-ho tot mai resoldrem res. Ens hi podem asseure, però sempre amb l'ànim constructiu. 

Tapar forats

Estic preocupat perquè al llarg dels anys a la meva vila el govern de torn es dedica únicament a tapar forats i quan surt un projecte estrella, que ens costa una picossada, s'encalla i eternitza fins al punt que quan s'aconsegueix ja hem perdut la il·lusió. 

Avui llegia la notícia al diari ARA sobre els projectes que la Diputació ha subvencionat a diferents polígons industrials de la província. No m'ha vingut de nou que Arenys de Mar no hi figurés, perquè està en la línia del que ens acostuma a passar, i això que hi ha prou coses a resoldre i millorar als nostres polígons industrials. Parlo amb plural, però potser no ho hauria de fer.

Recordo que fa molts i molts anys un regidor, que malauradament ens va deixar, tenia la dèria de revolucionar el nostre polígon industrial per fer-lo atractiu i que les empreses vinguessin a construir-hi la seva nau, donant feina als vilatans i millorant l'economia vilatana que ja anava de baixa. Res ha canviat i les empreses no han picat. 

El Consistori va modificar el reglament d'ús del polígon industrial per fer-lo més atractiu, i han passat uns quants mesos i no s'ha mogut ni una fulla. Les condicions del polígon no han canviat. Els accessos a la via més important de trànsit són limitats, i la manca d'iniciatives es manté, i així ens va.

Em preocupa aquesta desmotivació política, i per això s'entén que el govern municipal actual rebutgés la idea d'elaborar un Pla d'Actuació Municipal (PAM), considerant-lo innecessari. I així ens va.

Si no hi ha idees el resultat final és el que comentava al començament: només es tapen forats i resolen els problemes que apareixen, sense visió de futur, amb molts temes a resoldre que arrosseguem de fa molts anys, com són el clavegueram, la canalització del Rial del Bareu o la mobilitat per la Riera i l'alternativa necessària per descongestionar-la.

Tant de bo arribi el dia que algú clavi un cop de puny a la taula i decideixi canviar aquesta dinàmica paralitzadora. Si no és així anirem vivint dels records, molt alegrament, però sense avançar en res.

Comiat a José Manuel López

En plena festa major, la festa de les Santes Juliana i Semproniana, patrones de Mataró, ha mort qui fou regidor pel Partit Popular, el senyor José Manuel López, que vaig tenir la sort de conèixer i tractar durant els anys que va exercir com a regidor a l'oposició. El seu tracte era exquisit i tothom li ho reconeixia. Era un defensor del barri de Rocafonda, on residia, preocupat per tots els problemes de convivència que, des de la seva posició, intentava resoldre i entendre.

La política no és agraïda i si ja tenim el vici d'etiquetar els altres, quan es tracta de persones militants de partits polítics, aquesta pràctica s'extrema. Puc entendre que la pertinença a una agrupació política, fins i tot si no s'és militant, provoca que la gent els identifiqui d'una manera determinada, però cal tenir present que no tothom és igual. No tots els membres d'un partit polític pensen ni actuen de la mateixa manera, i és bo intentar conèixer les persones a fons i no classificar-los a la lleugera.

José Manuel López era tot un senyor i malgrat que poguéssim pensar diferent, amb ell podies treballar tranquil·lament al marge de les idees polítiques. Era respectuós, atent i treballador incansable. La meva experiència amb ell és positiva, cosa que no sempre pots dir de tothom, fins i tot d'aquells més propers ideològicament.

La seva mort m'ha sobtat. Des de la meva jubilació no hi havia tingut cap contacte i desconeixia que tingués problemes de salut. Seixanta anys són avui molt pocs anys, sobretot per aquelles persones que mantenen l'energia i les ganes de treballar per la societat, defensant les seves idees, amb il·lusió i dedicació, i honradesa.

Acompanyo en el sentiment la seva família i amics, que segur el trobaran a faltar, i també veïns i veïnes de Rocafonda i mataronins, que perden un ciutadà bo que va dedicar molts anys de la seva vida per millorar la ciutat. Que descansi en pau.

El Senat Municipal

Avui llegia al web municipal la notícia de la mort de qui fou regidor d'Arenys de Mar, el senyor Francesc Pi. Un regidor del Partit Popular arenyenc que va assumir responsabilitats en esports, amb el pacte amb el Partit Socialista, presidit per Ignasi Moreno. A la notícia es comenta que va formar part del Senat Municipal, que vàrem constituir l'any 2008, format per exalcaldes i exregidors, i que havia de servir per debatre temes d'interès per a la vila. Un organisme que figura al Reglament Orgànic Municipal, però que va tenir una vida efímera.

No cal dir que em sumo al conjunt de mostres de condol que arriben de totes bandes. Mai agrairem prou les persones que han decidit dedicar el seu temps lliure a treballar per a la millora del funcionament dels serveis públics locals. Una tasca que tothom hauria d'assumir en algun moment de la seva vida.

La intenció de crear el Senat Municipal d'Arenys de Mar fou l'aprofitament de l'experiència i coneixement de les persones que havien tingut responsabilitats de govern o havien format part del Consistori, moguts per l'estima i interès per millorar la vila, i que havia de servir per afrontar els grans reptes. El dia a dia acostuma a assumir-se des del govern de torn, amb el suport i seguiment dels grups municipals de l'oposició, però hi ha temes que són de mitjà i llarg termini que és bo analitzar. Forma part de l'exercici de la planificació, que sovint es menysté o s'ignora. 

He pensat que, si des del govern municipal actual, es fa aquest recordatori d'aquest organisme, potser fora bo anar un xic més enllà i recuperar-lo. Hi ha un seguit de temes que Arenys hauria d'abordar, per no limitar-se a anar tapant forats i resolent allò que es presenta, sinó avançar-se als esdeveniments i marcar les línies de futur de la nostra vila. 

Estic convençut que si anéssim unes passes endavant, evitaríem alguns dels problemes que ens apareixen, de manera improvisada, bàsicament per manca de planificació. Segur que moltes de les persones que hem assumit algun tipus de responsabilitat municipal, ens hi apuntaríem. Només cal posar-ho en marxa.

Polítics que no saben comportar-se

Segons he pogut llegir a la premsa, el senyor Javier Ortega Simth, portaveu de Vox a l'Ajuntament de Madrid, va llençar una ampolla d'aigua buida a un regidor de Mas Madrid. A partir d'aquí han sorgit veus demanant la seva dimissió i crec que, al final, però sense gaire convenciment, s'ha acabat disculpant. Si no ho recordo malament, no fa pas tant temps que un regidor socialista va ser convidat a dimitir, i ho va fer, per haver tocat la cara, per tres vegades, a l'alcalde de Madrid, el senyor José Luis Martínez-Almeida. 

    D'uns representants de la ciutadania a les institucions públiques caldria esperar un comportament més decent. Puc entendre que passin mals moments, i que s'arribin a enfadar, però d'aquí a actuar amb males maneres n'hi ha bon troç, i no haurien de caure en la temptació de demostrar quin tipus són. Sempre s'ha dit que tard o d'hora s'acaben descobrint les vergonyes més amagades de les persones.

    Hi ha polítics barroers, que escridassen a tort i a dret, sense que els caigui la cara de vergonya. N'hi ha que ho reconeixen, però s'excusen en la seva manera de ser i obrar. Crec que els càrrecs públics haurien de ser més curosos amb el seu comportament, si no volem que la societat es vagi degradant. Llavors ens queixem dels comportaments incívics, i no ens adonem de com actuem davant d'allò que potser no ens ve de gust, aquelles crítiques que no acabem d'encaixar.

    Si no evitem situacions d'irritació, o fins i tot agressió, com seria el cas del regidor madrileny, tant en la política com en qualsevol altre entorn on ens movem, aconseguirem que la nostra societat sigui una olla de grills, que ens belluguem entremig de baralles, insults i males cares, provocant una convivència difícil i desagradable. Si una persona és incapaç de moderar-se i respectar els altres, probablement el que ha de fer és retirar-se, per més eficaç que sigui en la seva feina. Segur que trobarem persones amables i educades que la podran substituir, i tots plegats hi sortirem guanyant.

Mostra d'entitats i debat de participació

Perquè m'han avisat, una mica esverats, he escoltat en diferit el debat sobre participació ciutadana del programa El Dominical de Ràdio Arenys, ja que en aquells moments em passejava per la Mostra d'Entitats i no l'estava escoltant. M'han advertit del desori, i realment m'ha preocupat. L'altre dia escrivia que no n'hi ha prou amb bona voluntat. La professionalitat és molt important, i en participació també.

La impressió que n'he tret és que el diàleg entre la tècnica de participació, el regidor, els representants de les entitats, i el propi conductor del programa, no era gaire clarificador sobre participació ciutadana, i no han ajudat a entendre als oients què vol dir participar. Han parlat de consells de participació, pressupostos participatius, de participació al Ple municipal, dels reglaments sectorials i del propi reglament de participació vigent, amb una barreja de conceptes, anant d'un costat a l'altre, que em temo que no ha fet cap bon servei als vilatans que ho han estat escoltant. Llavors s'estranyen de que la gent no participa?

La tècnica de participació ha informat que s'està modificant el reglament de participació, i que hi estava treballant Secretaria de l'Ajuntament. No hi ha voluntat de fer-ho participativament?  M'havia semblat entendre que la voluntat del govern municipal actual era crear una comissió per treballar un nou reglament. Ha canviat d'opinió? Després ha semblat que es deia que sí, que s'obriria a treballar-ho en comissió. Serà a partir d'una proposta de Secretaria? Estarem a l'aguait.

Us haig de confessar que el debat m'ha decebut, per la manca de rigor i de coneixement del tema que s'estava tractant, sobretot de les persones que tenen un càrrec públic, sigui tècnic o polític. Si les persones que han de liderar els canvis per millorar el reglament de participació, totalment obsolet, demostren aquest desmanec d'idees, estem ben arreglats.

Avui volia parlar de l'èxit de la III Mostra d'Entitats, perquè considero molt important la iniciativa i les ganes de les entitats de donar a conèixer als vilatans tota la feina que fan durant l'any. M'he trobat, però, amb aquest debat emès per Ràdio Arenys que em preocupa i em fa témer que no anem per bon camí.

Si volem engrescar la ciutadania a participar de la vida pública, ho hem de fer fàcil. Cal obrir les portes dels consells de participació als vilatans, tant a títol individual com en representació d'entitats, també les veïnals, i s'ha de replantejar l'únic procés participatiu que existeix a la nostra vila, com són els pressupostos participatius, que vàrem iniciar l'any 2008 i que no s'ha sabut adaptar al moment actual.

Vull acabar donant un marge de confiança al nou equip de govern, però també fent constar els meus dubtes sobre la manera com s'està enfocant el tema. 

En record de l'Antoni Badosa

M'acabo d'assabentar de la mort de qui fou regidor de Cultura a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, el senyor Antoni Badosa. No cal dir que m'afegeixo a totes les persones que volen expressar el seu condol als familiars i amics del difunt, i ho faig amb sentiment perquè en guardo un molt bon record de la seva persona.

L'Antoni Badosa ha estat una persona molt important a la nostra vila, tant per la seva qualitat humana, com per la feina que ha desenvolupat durant els anys que va formar part de l'equip de govern municipal. Al marge dels sentiments partidistes és important valorar la feina desenvolupada, dedicant hores i més hores de la vida d'un mateix pel bé del poble.

Hi ha prou persones a la nostra vila que podran fer un bon recull de tot el seu treball millor que no pas jo. El reconeixement oficial li va venir donat l'any 2017 quan se'l va nomenar fill predilecte de la vila.

En guardo bons records dels primers anys de l'Escola de Música d'Arenys, i del cicle inicial de concerts d'estiu que celebràvem a l'església parroquial. Sempre vàrem tenir el seu suport i ens va ajudar a lluitar per aconseguir una escola amb molts alumnes i de referència a la comarca.

Anys després va ser la regidoria d'Ensenyament qui va liderar el suport a la iniciativa de l'escola de música, però al començament de tot va ser la regidoria de Cultura que l'Antoni Badosa dirigia, la que va fer possible que el somni d'uns pocs amants de la música aconseguíssim la creació del que haurà estat una gran escola d'ensenyament musical a la nostra vila, amb alumnes de casa, però també d'altres poblacions veïnes, que no varen tenir la sort de gaudir d'una escola fins anys més tard.

Vull agrair públicament a l'Antoni Badosa la seva feina al capdavant de la regidoria de Cultura, la seva amabilitat, la seva entrega a resoldre tots els problemes que sorgien davant d'una iniciativa que a Catalunya no estava tan reglamentada com ho està a hores d'ara.

La política no és agraïda. És dur entrar en política perquè existeix la crítica fàcil i darrerament l'insult gratuït. És cert que hi ha persones que es valen de la política per enriquir-se personalment o per fer ostentació davant dels altres, però també és cert que hi ha una gran majoria de gent que entra a la política per servir el poble i els seus veïns, per dedicar el seu temps a millorar la vida de tots. Aquest és el cas de l'Antoni Badosa a qui mai no li haurem agraït suficientment tot el que ha fet. Moltes gràcies i que descansis en pau.

Acte d'agraïment al treball realitzat

Arran de la pandèmia l'acte de comiat o agraïment a les persones que hem format part de la plantilla municipal a la ciutat de Mataró havia quedat ajornat. Avui s'ha recuperat amb la participació de les persones que durant els darrers tres anys hem dit adéu a l'institució i hem entrat a formar part del col·lectiu de persones jubilades, persones que hem entrat en una nova etapa de la nostra vida.

La jubilació, que en el meu cas gairebé farà un any que vaig iniciar, serveix o ha de servir per canviar les rutines, a vegades de molts anys, per unes noves activitats, però sobretot per ser amos i senyors del nostre temps, adaptant nous hàbits i potser fent realitat somnis de molts anys que fins ara no ha estat possible dur a terme.

De l'acte d'agraïment d'aquest matí hem quedo amb les paraules que valoren la feina feta i el reconeixement pels anys dedicats a servir els ciutadans de Mataró, amb els nostres encerts i errors, però amb l'esperit de servei, i d'acostar l'administració al ciutadà. 

Durant aquests anys hem aportat la nostra feina i coneixement, i també hem après, i probablement, com molt bé deia el regidor Jerez, d'alguna manera s'hauria d'intentar aprofitar el coneixement adquirit per revertir-lo a l'institució i que no es perdi en la nostra memòria.

L'acte ha servit també per recuperar vells amics i també descobrir-ne d'altres que potser ignoràvem que havien arribat a l'edat de jubilació. Per recordar que fa molts anys, 37 en el meu cas, que vam començar a treballar-hi, amb unes condicions que no tenen res a veure amb les actuals. Anys que han servit per veure transitar moltes persones, ben diferents, algunes de les quals malauradament ens han deixat.

La importància dels actes com el d'aquest matí tenen el valor que tu els hi vols donar. La vida està plena de petits detalls, alguns insignificants i d'altres recordatoris del nostre pas per les empreses, les entitats, els grups d'amics. No hi tornaries, però no et sap greu haver-hi estat. Amb moltes coses que has criticat i que canviaries, però també en això tu ets part implicada i responsable.

Avui, una seixantena de persones hem compartit uns moments al Teatre Monumental de Mataró per recordar que durant molts anys vàrem formar part d'un col·lectiu que d'alguna manera o altra hem ajudat a configurar la ciutat i que voldríem que el balanç fos positiu. Gràcies.

Manuel Valls no supera la primera volta

Ja sé que riure's dels fracassos dels altres no està bé, però permeteu-me que en aquesta ocasió faci una excepció. Crec que el personatge s'ho mereix. Manuel Valls volia oblidar el seu fracàs a l'ajuntament de Barcelona, on aspirava ser-ne el seu alcalde, i tornava a la política francesa, en aquesta ocasió de la mà de l'actual president, però els votants francesos li han dit que no el volien i que es quedés a casa. Emmanuel Macron li va posar fàcil, despatxant qui li havia sigut fidel, per oferir-li un seient com a diputat, a un preu ridícul, però ni així ha estat possible.

Penso que s'ha fet justícia i s'ha demostrat una vegada més que per davant de tot hi ha d'haver l'honestedat i en política l'esperit de servei hauria de primar sobre totes les coses. A Manuel Valls li importa poc el partit on es presenta, però fins i tot diria que tampoc té massa interès per la ideologia, més enllà de voler aconseguir un seient i viure de la política.

A l'ajuntament de Barcelona no va aconseguir l'alcaldia, però sí que va ser decisiu a l'hora de prendre-li al guanyador de les eleccions, l'Ernest Maragall, permetent que Ada Colau continués governant, amb el suport dels socialistes. Veient que el seu objectiu de ser l'alcalde de la ciutat que el va veure néixer, encara que visqués a França i allí hi desenvolupés tota la seva carrera política, no reeixia, va decidir renunciar a la cadira de regidor, i poc temps després ja es va postular per recuperar la vida política a França.

La patacada en aquesta primera volta de les legislatives franceses no sé si serà suficient com per abandonar definitivament la política, o bé trobarà la manera d'agafar-s'hi per un altre cantó. L'edat li permetria continuar, però l'historial li ha fet força mal.

Com deia al començament, no és bo aprofitar-se de l'arbre caigut, però en el cas que ens ocupa penso que una mica de sorna no hi fa cap mal. Sigui qui sigui el que finalment s'emporti la cadira de diputat que pretenia Manuel Valls, m'agrada perquè l'actual diputat, a qui Emmanuel Macron va apartar per deixar pas a Valls, pugui lluitar per retenir el seient, en una pugna que mai li haurien d'haver negat. La política és molt desagraïda, i això tots els participants n'haurien d'estar convençuts. Ara seran els electors els que decidiran a qui donen suport, i es podrà veure si el càstig sofert per Manuel Valls també el pateix el president Emmanuel Macron i perd davant del candidat de l'esquerra, del senyor Jean-Luc Mélenchon.

Rendir comptes

Un exercici que s'acostuma a fer i que d'alguna manera justifica que puguem dir que ens trobem en un sistema democràtic, és la rendició de comptes. Explicar allò que s'ha fet i el que encara queda pendent, segons les previsions fixades, o els acords presos. Ho veiem en tota administració pública que es tingui per transparent i és llavors que ens adonem del retard en la majoria d'objectius marcats. Les excuses no sempre són prou justificables i demostren incapacitat per part dels governants per dur a terme allò que ens havien promès.

Aquests dies ho hem vist a l'hora de valorar el percentatge d'inversió executada a Catalunya, per part de l'Estat, i que amb prou feines ha assolit el 35%. Ens queixàvem que la inversió promesa era molt baixa i insuficient, però a l'hora de la veritat s'ha executat una part miserable i denunciable.

Des de fa uns quants mandats, el nostre govern municipal elabora el Programa d'Actuació Municipal (PAM), que acostuma a calendaritzar, i això serveix per fer l'avaluació del grau de compliment. És una eina que es pot estudiar anualment, però que adquireix una importància significativa quan el mandat està a les acaballes o, com és el cas d'ara, quan només falta un any per al final del mandat i les properes eleccions.

La revista L'Agenda es fa ressò del que reflecteix el seguiment del PAM, realitzat pel propi govern municipal, on es diu que el grau d'assoliment global en aquests tres anys de mandat municipal és del 36%. Una informació que molt probablement servirà de guió per al debat que l'emissora de ràdio municipal té previst organitzar el proper diumenge, amb els caps de llista dels diferents grups municipals.

Llegint només el que diu l'esmentada revista, o directament del web municipal, s'observa que el treball, globalment, ha estat força escàs, amb diferències entre regidories i responsables polítics. Si bé és cert que la comparació no sempre és justa, ja que no totes les regidories sortien amb el mateix nombre d'objectius i dificultats per assolir-los, sí que ens ha de servir per adonar-nos que no tots els nostres representants polítics han aconseguit uns mínims per poder valorar-los positivament i, si fa el cas, renovar-los la confiança l'any vinent.

Falta un any, i el percentatge pot variar, sobretot si algun regidor o regidora es posa les piles i acaba tasques que estan encara molt verdes, però n'hi ha que per molt que s'hi facin hauran demostrat que no estaven preparats per gestionar un servei públic i farien bé, si és que encara no ho han decidit, no tornar-se a presentar i permetre que algú amb més empenta i eficàcia, pugui donar el servei que els vilatans esperem dels nostres polítics. 

Com que les dades que ofereix L'Agenda o que es troben al web municipal són prou explícites, no entro en detalls ni comentaris sobre qui ha fet la feina i qui no, i deixo la valoració a criteri de qui vulgui fer aquest exercici d'avaluació i que en tregui les conseqüències oportunes. També és bo que els propis regidors i regidores de govern facin l'exercici de valorar-ho i reflexionar en què han fallat.

Gestió en l'evolució urbanística a Arenys de Mar

Aquesta setmana he llegit un treball de l'arquitecte arenyenc Miquel Fané i Torrent, sobre la gestió en l'evolució urbanística, en el cas de la vila d'Arenys de Mar. Un treball que m'ha semblat molt interessant i que desconec l'abast que va tenir en el seu moment. És un treball que seria bo actualitzar, ja que no és recent, i que t'ensenya molt bé quina ha estat l'evolució urbanística, a la nostra població, amb totes les virtuts i els defectes.

S'ha de dir que pots arribar a moltes conclusions, les quals m'agradaria debatre amb altres persones que hagin tingut l'oportunitat de llegir el treball, i amb el propi autor. La impressió que n'he tret ha estat que la història urbanística de la nostra vila no ha estat gaire amable, ja sigui per l'actitud dels diferents governs municipals, o per la imposició de les institucions supramunicipals, que han tingut molta influència a casa nostra, sobretot tenint en compte que hi conflueixen elements prou significatius com port, platges, ferrocarril, carreteres, rieres... cada element amb la seva institució responsable i sense competència municipal.

Els neòfits en el tema ho hem pogut observar i, podríem dir, patir. Han estat moltes les imposicions que han condicionat l'evolució urbanística de la nostra vila, però també cal lamentar els interessos particulars que en el seu moment han dirigit les decisions municipals, quan precisament hi havia competències locals per prendre aquestes decisions.

Sempre he pensat que les poblacions de la costa han estat les grans sacrificades i malmeses del nostre país. Probablement els pobles i ciutats de l'interior no han tingut la pressió tan forta, sobretot en moments puntuals d'especulació urbanística, que han destrossat la nostra costa. Arenys, per la seva proximitat a Barcelona, i els elements que conté, de responsabilitat supramunicipal, no ha estat exempte d'aquestes destrosses i decisions, probablement contràries als interessos locals.

El treball esmentat és molt complet, i ben explicat, i et fa adonar que les coses no són casuals, sinó que tenen la seva història i venen donades per unes circumstàncies que no sempre voldries. Aquests dies, precisament, ha sorgit un moviment local contra l'especulació urbanística que va en contra de la decisió municipal, de desprotegir una part important del municipi, per dur-hi a terme una construcció important de nous habitatges. 

Si no ho tinc malentès, només la CUP s'ha manifestat contrària a la modificació urbanística, però no ha aconseguit frenar la iniciativa avalada per la resta de partits del govern, un d'ells hereu de qui va lluitar amb totes les forces per una coherència urbanística en la defensa sostenible del territori, mentre fou regidor, en Vicenç Martí. 

Adéu Cristina

M'acabo d'assabentar de la mort de la Cristina, una dona de només quaranta-dos anys. No m'ho podia creure i m'ha dolgut moltíssim. Quan passen fets com aquest el primer que penses és que no és just. Que no pot ser que una persona tan jove i plena de vida se'n vagi. És molt trist!

A la Cristina la vaig conèixer quan vaig exercir de regidor de govern a l'Ajuntament de la vila. No hi tenia un tracte directe, però com que m'hi passava moltes hores, la veia de tant en tant. Va ser llavors quan va presentar-se a les oposicions i va guanyar la seva plaça. Després, l'acostumava a veure quan jo sortia cap a Mataró, a treballar, i ella passejava el seu gos per la pujada del cementiri. Ens saludàvem. Era tot un ritual.

Desconeixia l'estat de salut de la Cristina i feia temps, potser degut al confinament, que no la veia. És per això que la notícia m'ha sorprès i dolgut al mateix temps. Avui, quan estava pensant en el tema a tractar en el meu post diari, he tingut clar que no podia fer res més que recordar la Cristina i la seva família, que l'ha perdut. Els acompanyo en el sentiment, en aquests moments tan difícils. Els desitjo que recordin la sort d'haver conviscut amb ella tots aquests anys, i que siguin forts a l'hora de superar aquesta gran pèrdua. Segur que recordaran grans moments i això és el que convindrà que recordin en el fons del seu cor. Adéu Cristina.

Amb la col·laboració especial de... Víctor Camón

Avui llegíem la notícia de la col·laboració del regidor socialista a l'oposició, el senyor Víctor Camón, en temes de Promoció Econòmica. És curiós el fet que el PSC, a petició de la CUP, quedés a l'oposició i ara es convidi un dels seus regidors a treballar conjuntament amb el govern municipal, aprofitant la seva formació professional. 

Dic que és curiós que no vol dir que sigui estrany, i encara menys que ho trobi malament, sinó tot el contrari. Sovint trobem entre els regidors i regidores d'un municipi més voluntarisme que no pas expertesa i coneixement, i per tant tot allò que afavoreixi la incorporació de talent professional ha de ser ben rebut. El cas és que no hi estem acostumats, perquè normalment prima la lluita entre ideologies o simplement entre personalismes, a través de sigles de partit.

El PSC va demanar que no se'ls deixés a l'oposició perquè consideraven que tenien coses a aportar al govern. La CUP va forçar que això no acabés passant, i ara es troba una fórmula que no acaba d'acontentar del tot, però que pot ser beneficiosa per a la vila. S'incorpora un regidor, però el seu grup municipal continua a l'oposició.

La decisió tampoc deu haver agradat al grup majoritari, que es queda sense entrar en aquest pacte de govern que reclamaven, pensant en els problemes sobrevinguts per l'epidèmia del coronavirus. Les seves propostes no s'han acceptat, o bé, com diu el govern, només s'ha tractat de preguntes sense propostes de solució.

Analitzarem les millores que es poden produir en un sector, l'econòmic, que ha patit una bona sotragada amb l'epidèmia i la conseqüent aturada del sector. Veurem si ha valgut la pena la incorporació del regidor socialista, i que es demostri que per sobre de les sigles d'un partit, hi ha la necessitat de resoldre els problemes de la vila.

700 usuaris de Càritas Arenys de Mar

Aprofito la notícia de Ràdio Arenys sobre Càritas per escriure el meu post d'avui. Al web de l'emissora es pot llegir una entrevista al regidor de Benestar Social i Salut Pública, en Josep Anton López, parlant de la gran tasca de l'entitat, amb tots els seus voluntaris, i la lamentació perquè encara hi hagi tantes famílies que necessiten la seva ajuda per poder subsistir.

És de lloar la feina que fa el voluntariat de l'entitat, que dedica temps i esforç personal per ajudar les famílies necessitades de la vila. Ens parlen de 231 famílies i gairebé 700 usuaris, que en una població com la nostra, de poc més de quinze mil habitants és un percentatge important. I això ens ha de fer reflexionar. 

No estem parlant de ciutadans d'un altre continent, sinó de vilatans amb qui probablement ens topem pel carrer sense tenir-ne coneixement. Nosaltres no ho entenem com un problema nostre, però sí que és bo pensar-hi i procurar ajudar amb el que ens sigui possible. 

Hi ha una bona colla de voluntaris que des de fa temps dediquen una part del seu temps per facilitar les coses d'aquestes famílies necessitades, simplement per compromís personal davant de vilatans menys afortunats que nosaltres.

Des d'aquí la meva felicitació a totes aquestes persones voluntàries, engrescar-les a continuar endavant, i reflexionar si no podríem també nosaltres formar part d'aquest equip solidari.

Aquest govern solucionarà els problemes del Mercat municipal?

He llegit el resum de l'entrevista al regidor Joaquim Mas, a la pàgina web de Ràdio Arenys i m'ha fet una mica de llàstima. No sé si és per com està resumida la notícia o pel gran desconeixement sobre què fer amb els temes que li han tocat en cartera al regidor d'ERC. Sisplau feu-hi una llegida i digueu-me què en penseu.

M'he fixat especialment en què deia del Mercat i és desolador... "ajuntar les parades existents i a la part del darrere fer-hi activitats". I llavors pregunto: a mida que es vagin tancant parades anirem ampliant les activitats? Aquesta és una proposta seriosa del regidor de mercats?

Després mireu què diu del viver d'empreses. "s'ha d'intentar impulsar-ho" I com ho vol fer? escrivint a les xarxes socials, tal com proposa per donar a conèixer la feina de Promoció Econòmica? Segur que volia aquesta regidoria o bé li ha tocat sense demanar-la?

La llàstima de molts governs municipals és que els seus membres, o una part d'ells no estan preparats per tirar endavant la regidoria que lideren. No n'hi ha prou amb bona voluntat, sinó que hi fa falta idees, creativitat, i treball, molt treball. 

Quan vaig llegir la composició del nou govern vaig pensar que caldria molta paciència per no desanimar-nos. Vull creure que les persones que han estat escollides donaran la talla, però de moment només són intencions, desitjos. Llegint segons quines declaracions ens cau la moral per terra!

Per a un pacte d'esquerres a la vila

Seguint les declaracions dels diferents partits polítics, avui dilluns hauríem de comentar la voluntat de la CUP, que passa per formar govern amb ERC i Arenys en comú, i les paraules de l'alcaldessa en funcions, de preferir aquest pacte a l'oferiment de Junts per Arenys que comentàvem l'altre dia. Annabel Moreno el titlla d'estratègia política i no se l'acaba de creure.

Pactar vol dir renunciar. Si hi hagués plena coincidència entre dues forces polítiques es presentarien juntes a les eleccions. Si no ho fan és bàsicament perquè hi ha diferències, i entre la CUP i ERC en trobaríem, probablement no tantes, però, com entre ERC i Junts per Arenys. 

A l'hora de pactar també és bo tenir en compte els votants. La CUP ha vingut dient durant tota la campanya, que aquesta vegada volia entrar al govern. Pactar amb ERC no entra en contradicció amb les seves proclames, cosa que no podríem dir de Junts per Arenys, amb els líders antagònics fins a l'extrem d'anar als Jutjats.

Pactar a canvi de què? He parlat de renúncia, però no es pot renunciar així com així, ja que sempre hi ha d'haver uns límits, per no entrar en contradicció amb els principis que el partit polític defensa. L'equilibri d'un pacte és complicat, sobretot quan hi ha un desequilibri important en els resultats. La CUP fa bé de buscar el pacte i poder aportar contingut al govern de la vila, però no pot pactar a qualsevol preu. No pot esdevenir unes simples crosses d'ERC, quan aquests pràcticament no els necessiten. Tenim bons exemples de municipis amb pactes de CUP i ERC, i a casa nostra s'afegeix Arenys en Comú, amb un bon líder i regidor en potència. Molts celebraríem aquest pacte, que no és garant de tranquil·litat. En quatre anys poden passar moltes coses i aquí hi entra la personalitat de qui té l'última paraula. 

Continua el ball de querelles al nostre Ajuntament

Tot fa pensar que els alcaldes d'aquest mandat són molt aficionats a les querelles. No només llancen amenaces, sinó que n'acaben presentant. Donen feina als jutges que avui dia són els més sol·licitats.

Sap molt greu tot plegat i continuo pensant que la vila d'Arenys no s'ho mereix. No pot ser que estiguin tot el dia fent-se retrets, donant una imatge patètica de la política local. Només s'ha de veure i escoltar els plens municipals per adonar-nos del poc que s'avança i com queden aturades moltes de les propostes i promeses que fan uns i altres.

Permeteu-me que els posi en el mateix sac, encara que cadascú té el seu segell propi que l'identifica. En comú, però, la presumpció que menteixen, que no diuen la veritat, que la dissimulen, però és evident que amb l'exemple que donen alguns testimoni del judici del Tribunal Suprem, és fàcil de suposar que s'hi llancen amb molta tranquil·litat.

No és bo llegir que un regidor es querelli contra l'alcaldessa i altres regidors i regidores. És la prova de la incapacitat per dialogar, discutir i acordar. Al marge de la capacitat de gestionar un ajuntament hi ha la manera de ser de les persones, i en això està tot dit.

Després de la moció de censura ja vaig manifestar que aquest Ajuntament necessitava una gerència potent, per coordinar tota la plantilla municipal amb l'objectiu de millorar en eficiència i resultats. No n'hi ha prou amb tenir uns bons professionals, sinó s'articula bé la seva gestió, i aquest és un greu problema del nostre Ajuntament.

És per això que en alguna altra ocasió m'he manifestat molt pessimista de cara al futur més enllà del 26 de maig. Al meu entendre ni el govern ni l'oposició han set capaços de demostrar-nos una mínima garantia per canviar el xip i permetre que Arenys avanci més enllà del fer bullir l'olla. Això ho sap fer tothom.

Estanis Fors s'exposa a ser inhabilitat per a càrrec públic

Llegeixo, al web de Ràdio Arenys, la notícia del judici d'Estanis Fors per no penjar la bandera espanyola quan era alcalde. La denúncia la va presentar la defensora del pueblo, per la seva actitud poc col·laboradora. El judici serà demà el matí, i Estanis Fors s'exposa a ser inhabilitat per exercir un càrrec públic, per la qual cosa perdria l'acta de regidor i no es podria presentar en les eleccions municipals de l'any vinent.

Aquests dies ens hem acostumat a llegir imputacions de tot tipus als nostres polítics i personal de l'administració pública i seria molt trist que ens hi acabéssim acostumant i menystenint què representa per a tots nosaltres i, sobretot, per als nostres representants, en aquest qui durant cinc anys va ser el nostre alcalde.

Desitjo que l'Estanis aconsegueixi convèncer el jutge que en cap cas va desatendre la recomanació de la defensora del pueblo i que estava complint amb el pacte no escrit dels grups municipals sobre quines i quan es pengen les banderes al balcó de l'ajuntament de la nostra vila.

Els vilatans ens posem al costat de l'Estanis per donar-li el suport que necessita i volem deixar ben clar que amb la seva actitud ens representava a la majoria de la població, els que el varen votar i els que no ho varen fer. M'agradaria que les persones que tinguin l'oportunitat de ser-hi, acudeixin demà davant l'edifici dels jutjats d'Arenys per mostrar la nostra solidaritat. 

L'alcaldessa acceptaria un canvi de cromos entre PSC i la CUP

Es torna a demanar que l'alcaldessa d'Arenys de Mar, d'ERC, trenqui amb el PSC, amb qui forma govern, atès el posicionament polític del PSC amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i el reguitzell d'accions i posicionament dels dirigents del partit a nivell de país. En aquesta ocasió és el grup municipal de la CUP, a l'oposició, però que va donar el suport necessari per guanyar la moció de censura a l'anterior alcalde i proclamar Annabel Moreno primera alcaldessa de la vila.

Quan coneixes les persones se't fa difícil opinar, intentant no deixar-te endur pels sentiments ni les relacions que hi tens o hi has tingut en el passat. No tinc el gust de conèixer el regidor Muñiz, però sí que conec qui fou alcalde d'Arenys de Mar en el mandat que vaig estar de regidor en el seu equip de govern, però a qui coneixia des de l'inici de l'Escola de Música de la nostra vila, quan va formar part de la Junta de l'Associació que la va impulsar.

Fer fora en Ramon de l'equip de govern no em sembla just, si em fixo amb ell com a persona i com a regidor o alcalde que ha dedicat moltes hores, de manera desinteressada, per al bé del municipi. Amb encerts i errors, com tots els que en algun moment ens hi hem posat a treballar. Qui no fa res té tots els números per no equivocar-se.

Amb en Ramon segur que hi ha molts punts de coincidència, però menys en el tema país i la nostra relació amb Espanya. Sempre em varen respectar l'opinió i el dret a expressar-la, fins i tot en les votacions que hi varen haver en el Ple, i això és d'agrair. Entenc també que si només ens fixem en les inicials dels partits polítics, veure que el PSC forma govern amb ERC, CIU i ICV, amb la necessària complicitat de la CUP, es fa estrany. Ens hem de moure per les sigles o per les persones que formen part del Consistori?

No em serveix retenir el PSC al govern municipal per qüestió aritmètica. Això és poc honest, encara que també ho pugui entendre. Es farà el canvi del PSC per la CUP? Tot i així no sumaran majoria absoluta i dependran d'algú de l'oposició. Del PSC, que hauran fet fora? Del PP? De JxArenys, que li varen prendre l'alcaldia? Complicat, oi?

La CUP a Arenys de Mar té una posició molt còmode, ja que no té responsabilitats de govern, però assumeix la responsabilitat dels que sí que governen, perquè és la CUP qui ha fet possible l'actual govern, i per tant no és neutral. 

La posició de l'alcaldessa no és fàcil, ni tampoc la de la resta del govern. El PSC acatarà la decisió que es prengui i veurem si del canvi, en aquest darrer any de mandat, la vila se'n ressentirà.