Veniu a la festa d'inici de campanya de la CUP!

Pancartes, cartells, revistes, programes, tríptics... tot arriba a l'hora per començar una campanya electoral que ens ha de portar a la constitució d'un nou consistori a la vila. Un inici de campanya remullat, però contents després de tants mesos esperant la pluja. No n'hi ha prou i en necessitem molta més, però no podem deixar d'estar contents amb la sequera que estem patint i la repercussió que té sobre la pagesia i el benestar de tots plegats.

Lamentar profundament els actes incívics i pertorbadors que han portat a retirar la propaganda electoral d'una formació política, poques hores després de ser penjada amb tota la il·lusió del món. Aquests actes són reprovables i només comporten malestar i ràbia, per la manera de fer d'unes persones que no saben jugar democràticament. Tot el meu respecte als nostres adversaris afectats, amb les mateixes sensacions com si ens ho haguessin fet a nosaltres.

Reivindicar també la feina feta per les nostres regidores, malgrat el to de menyspreu que es desprèn d'una entrevista a una representant d'una altra formació política que no està a l'alçada de les circumstàncies, i que vol amagar les pròpies mancances culpabilitzant d'aquesta ineptitud a qui li pot fer ombra.

Demanar a totes les forces polítiques un treball seriós i honest, sense enganys ni trampes, en la tasca de convèncer els vilatans perquè els ofereixin els vots suficients per ser decisius a l'hora d'aplicar polítiques econòmiques, socials i culturals en benefici de tots, absolutament tots, els vilatans.

I recordar que la CUP som l'alternativa a un govern obsolet, poc empàtic i gens resolutiu, que ha deixat al marge la ciutadania, i ara corre a fer-se el simpàtic per no perdre més vots dels que la pròpia dinàmica els comportarà.

Animar a tothom a participar i opinar. És per això que la CUP posa a disposició de qui ho vulgui, un espai de participació i tramesa d'opinions i suggeriments, perquè ens ajudi entre tots a sortir d'aquest atzucac que l'actual govern ens ha deixat, i que altres forces polítiques difícilment seran capaces d'aconseguir.

I aquest és el programa que presentem per als propers 4 anys, amb la confiança de rebre tot el suport necessari per ser decisius en l'aplicació de les polítiques que necessita la vila d'Arenys de Mar.

El PSOE planta la triple dreta contra l'independentisme

Resulta fins i tot divertit mirar com els tres partits de la dreta espanyola i també catalana, estan competint per veure qui s'emporta el lideratge i al final guanya punts en el seu rànquing particular. Tant a nivell espanyol com català, el procés independentista és una bona joguina per entretenir-se i els dona prou motius per anar trobant excuses a la seva creativitat.

La presidenta del Parlament català juga molt bé la provocació, i el primer a caure-hi ha estat el senyor Carrizosa que, davant dels darrers resultats electorals, necessita protagonisme i la senyora Borràs de ben segur que li donarà oportunitats. La negativa a participar al dia de les forces armades és motiu, segons el líder de C's, per demanar la seva reprovació en seu parlamentària.

Son els tres partits de la dreta sense el PSOE els que lluiten per veure qui és més valent davant els destructors de la unitat d'Espanya. Amb el govern, els socialistes han canviat d'estratègia. Sigui la necessitat dels vots independentistes o la seva responsabilitat per negociar la pau, ha fet que de moment no s'asseguin a la mateixa taula que la triple dreta i això ha permès també que el PSC es distanciï dels mateixos tres partits catalans.

El joc socialista té, però, una data de caducitat. No es troba bé lluitant a part de la triple dreta, i una mostra en son els seus barons, amb Felipe González al capdavant. Durarà el que hagi de durar per conveniència pròpia, i és aquí on els partits independentistes han d'entrar a jugar. Mai ho tindran tan fàcil, i ara és el moment de veure si entenen d'estratègia o bé deixen passar el torn, com ens han vingut acostumant darrerament.

Jugant amb la inhabilitació

Arran d'unes declaracions del diputat Jaume Alonso-Cuevillas al diari digital VilaWeb, s'ha discutit la seva opinió sobre la conveniència o no de posar fàcil la seva inhabilitació, com seria el cas de permetre el debat al Parlament d'una reprovació del rei o el debat sobre l'autodeterminació. Alonso-Cuevillas defensa que no cal posar en risc la inhabilitació per una acció que no porta enlloc, que no serveix de res, i en això hi estic d'acord.

Precisament si d'un mal ha pecat l'independentisme és d'entossudir-se en posicions que no serveixen per res, més enllà de guanyar-se una inhabilitació. Penso en el cas de la retirada de la pancarta del Palau de la Generalitat. Crec que s'ha de guardar els esforços per denunciar la repressió de l'Estat, més que no pas en barallar-se quan se sap que en sortirem escaldats.

Crec que el govern que resulti de les negociacions entre els diferents partits independentistes i el paper d'aquests al Parlament ha de ser estratègic i intel·ligent. No cal renunciar als objectius finals, però tampoc caure en la trampa de cremar-ho tot a la més petita. No sé si amb un treball de formigueta es pot arribar a cap lloc, però el que s'ha vist és que amb la unilateralitat no s'arriba enlloc.

Ens agradi o no, el panorama espanyol és el menys dolent possible, que no vol dir que sigui bo. Discutir amb ells la possibilitat de marxar-ne ja se sap que no és fàcil. Es tracta de pactar la millor manera de conviure, amb el màxim respecte als nostres drets i singularitat social i política, i esperar millors moments per plantejar decisions més agosarades.

No acabo d'entendre la posició de JxCat en la situació actual. Continuo pensant que no ha paït quedar per sota d'ERC, encara que també comprenc que la posició d'aquests no ha estat sempre la més desitjable, com a mínim dels seus representants a Madrid. De moment els fets no els avalen, i fa quatre dies que ho hem patit amb la resolució sobre el castellà a l'escola, i la inutilitat de la Llei Celaá.

La Fiscalia contra la sobirania del Parlament

Una vegada més la Fiscalia ataca la sobirania parlamentària i castiga els membres de la mesa del Parlament que varen permetre debatre lliurement una proposta presentada. Què hi ha de malament? Desobeir uns jutges retrògrades que no creuen en la veritable democràcia? Mai tindran la legitimitat per fer callar un Parlament escollit pel poble sobirà.

Avui hem conegut la notícia de la querella de la Fiscalia, que segons Pedro Sánchez depèn d'ell, contra el president del Parlament de Catalunya i els membres que varen donar suport a que es pogués debatre la reprovació de la monarquia i la defensa de l'autodeterminació.

La resposta que dona Eva Granados és una evidència més de que no pot arribar a ser nomenada presidenta del Parlament, perquè està a favor de tapar la boca a aquells temes que no agraden als membres del Tribunal Constitucional, que no hem escollit, sinó que ens han imposat. És una mostra més del tarannà de l'actual PSC, que no defensa els interessos de la majoria de catalans, ni les seves institucions. No sé per què tant d'interès en voler ser-ne presidenta, si no creu en la seva funció principal, que és la de donar veu a tots els representants del poble.

Avui s'ha demostrat, una vegada més, que només deixant al marge els polítics que no defensen la sobirania de Catalunya es pot avançar. Malauradament ens falten polítics amb convicció, empatia i rigor. Polítics que donin la talla i que ens treguin de l'atzucac on estem ficats. Vergonya per a Podemos, i els seus amics Comuns, que no aprofiten la seva posició per fer caure la cara de vergonya als seus socis de govern. Faria bé la senyora Albiach de retirar-se de la primera línia i intentar ser coherent amb el que el seu partit defensa, aquí i a Madrid. 

Els partits independentistes es posen d'acord en reviure la marmota

Una vegada més, al meu entendre, els partits independentistes tornaran a fer el ridícul debatent temes importants, però de manera folklòrica, al Parlament. No n'hi va haver prou ara fa dos anys, que hi han de tornar? De què servirà?

Estic molt d'acord amb la reprovació del rei i que en un Parlament es pugui parlar de tot sense censura prèvia, però penso que tornar a debatre sobre resolucions que no van més enllà de les formes, ho trobo inútil, una pèrdua de temps o, potser, una manera de dissimular la manca de govern que pateix Catalunya.

Els feia més intel·ligents i em preocupen. Em preocupen perquè estan al capdavant d'un govern paralitzat, que no mou fitxa més enllà de les postures inservibles en un moment que la ciutadania ha sortit al carrer a denunciar la sentència injusta als condemnats pel Procés. Què ha fet el govern?

Un govern format per dos partits independentistes que es troben enfrontats, tots dos intentant mantenir el primer lloc i barallant-se en temes importants, però posant-se d'acord amb temes innocus.

Es tracta de demostrar que no ens rendim a les sentències judicials i els mandats del Tribunal Constitucional, i prou? Aquí ens quedem? Doncs, si no hi ha ganes d'avançar, val més estalviar-se discussions que no porten enlloc. Sé que per alguns la decisió dels partits independentistes els dóna marxa i entusiasme, però a mi més aviat em fa llàstima.

Necessitem un lideratge fort i assenyat que rellevi els polítics actuals, els parlamentaris i de govern, perquè puguem avançar i solucionar els problemes que se'ns acumulen. Ja n'hi ha prou de fer el ridícul i auto-enganyar-nos. Si no en saben més, que ho diguin i pleguin. La Història serà dura amb ells, pel què han fet i el que han deixat de fer.

Arran de la detenció de l'alcaldessa de Berga

La notícia del dia ha saltat a primera hora amb la detenció i acompanyament davant del jutge de l'alcaldessa de Berga. La notícia que no ha sorprès per inesperada, sinó en tot cas per la manera que s'ha fet, ha despertat tot tipus de reaccions, des de la més enèrgica reprovació fins les mostres de satisfacció de qui continua pensant que la llei està per sobre de tot.

Us haig de dir que jo no hauria actuat de la mateixa manera que ho ha fet l'alcaldessa, però admiro la seva valentia. Pot estar equivocada o no, això cadascú ho valorarà segons pensi sobre el procés, però ningú no pot negar-li la valentia, encara que algú la pugui titllar de suïcida. Potser havia d'haver-se presentat a la cita del jutge i no esperar la detenció... però és molt fàcil opinar des de la barrera.

Tinc molt clar, i suposo que molts pensen el mateix, que les mostres de desobediència aniran en augment i que probablement és la millor eina per fer tombar l'absurditat de plantejar solucions judicials a un problema polític cent per cent. En tot cas podem discutir sobre l'estratègia, ja que les víctimes aïllades no ajuden a crear el clima de rebuig generalitzat i és possible que el seu sacrifici no doni el resultat esperat. Com en totes les coses, actuar junts ens dóna més força i fa més difícil el contraatac.

El pitjor que pot passar per a les aspiracions sobiranistes és que aquest fet d'avui provoqui més desavinences entre ells i acabi sent un triomf del govern estatal i el PP. A vegades em fa l'efecte que hi ha una ceguesa massa innocent per part dels militants de la CUP i no s'adonen que l'enemic no el tenen a casa sinó que és un enemic comú. Si no són capaços d'actuar amb intel·ligència es faran grans sense que els seus anhels arribin a reeixir.