Perpetuar-se en el càrrec no és bo

Investiguen Ribó per corrupció i ell manifesta que es tracta d'un error, i que en cap cas se'l pot considerar corrupte. El fet d'acceptar regals des de l'administració sempre provoca malfiança. Sempre s'ha dit que el millor és no acceptar obsequis per evitar que algú ho mal interpreti.

Sembla ser que Rafael Ribó va ser convidat a viatjar a Berlín a la final de la Champions, per un empresari que està immers en la corrupció del 3%. A partir d'aquí tothom és lliure d'imaginar el que més li agradi. No hi ha dubte que l'oposició ho fa servir per desgastar tot allò que formi part de les institucions catalanes, doncs ja no és anar en contra d'uns partits polítics, sinó del mateix país, perquè no hi creuen més enllà d'una descentralització administrativa.

Ribó fa més de 15 anys que ostenta el càrrec de síndic de greuges i seria bo trobar-li un relleu. No hi ha manera que els partits polítics es posin d'acord amb un successor que agradi a tothom, però s'haurien d'adonar que la perpetuació en els càrrecs no és mai bona, encara que no sigui culpa del propi implicat.

Rafael Ribó ja es va presentar al Parlament i va declarar sobre l'assumpte pel qual ara se'l vol investigar. En aquella ocasió ja va deixar clar que considerava un error l'acceptació de la invitació, però a algú no li sembla suficient. Si al darrera de la invitació no hi ha res més, per què se'l pressiona que dimiteixi, quan encara no hi ha relleu? ¿Potser volen que desaparegui la figura del síndic i que ens movem a través del defensor del Poble espanyol? Probablement les coses van per aquí.

El defensor del poble avisa el PP

Acabo de llegir una notícia inaudita, tenint en compte les circumstàncies polítiques que estem vivint i l'actitud de totes les institucions espanyoles, fent costat al govern corrupte del PP. Segons he pogut veure, el Defensor del Poble 'avisa' que l'apujada del 0,25% de les pensions podria ser inconstitucional. Sí, ho juro!

Serà possible que el Defensor del Poble planti cara al PP? Doncs, això sembla. Esclar que qui ho haurà de decidir és el Tribunal Constitucional, i ja sabem de qui van a favor. Com acabarà? Potser no s'atreviran a resoldre-ho favorablement al PP, però ho poden encallar pels segles dels segles.

Com podem fer obrir els ulls a la gent que continuen votant PP malgrat les lleis i tota la política que posa en pràctica els sigui contrària? És molt trist, encara que puc entendre que, a nivell d'Espanya, tenen poques alternatives saludables. El PSOE fa de crossa, junt amb C's, del PP. Podemos ha resultat ser un bluf. Abans optaven entre dos partits que no els satisfeien, i ara ho fan entre quatre, però tampoc els fan cap gràcia.

Els temps tornen i aquest anar enrere, no només ens treu drets aconseguits, sinó que provoca moviments que ja havíem aparcat. Penso en La Crida. Els més joves no ho saben, a no ser que hagin estudiat la història recent del nostre país. La meva generació la va veure néixer i créixer, i va resultar positiu per fer-nos oblidar la foscor de la dictadura, en una negror que no podíem arribar a veure el final del pou. Estem millor, molt millor! Podíem haver-ho fet encara millor i no quedar-nos en aquest estadi de retorn als orígens. Tornarà a funcionar la Crida? Diuen que mai segones parts han estat bones. Ara, però qualsevol remei és benvingut. La qüestió és sortir d'aquest atzucac en què ens trobem.

Senyora fiscal, tot es demostra amb fets i no amb bones paraules

He llegit les declaracions de la nova fiscal de Barcelona, la senyora Concepción Talón, que substitueix Ana Magaldi, aquella senyora que es creia perseguida per tothom. Talón, segons diu la notícia de l'ARA, ha volgut defensar aferrissadament la imparcialitat de la fiscalia i la dignitat professional dels representants del ministeri públic que treballen a Catalunya, en uns moments difícils. I ha afegit: "Lamentablement hi ha una visió negativa de la nostra figura per una part dels poders públics i de la ciutadania. El ministeri públic no pren part i es dedica únicament a la defensa de l'estat de dret, la Constitució i l'Estatut d'Autonomia". 

Tot això, que sona molt bé, s'ha de demostrar amb els fets i no només amb bones paraules, i els fets que s'han esdevingut en el darrer any ho posen en entredit. No, senyora Talón, no ha funcionat d'aquesta manera. És cert que han dit que defensaven l'estat de dret i la Constitució, i fins i tot potser han pensat en l'Estatut d'Autonomia, però ho han fet humiliant els catalans díscols, empresonant per la ideologia i actuant de manera autoritària i repressiva com en qualsevol règim autoritari no democràtic.

La senyora Talón hauria d'entendre que els catalans no pretenem la protecció del fiscal, sobretot tenint en compte que el govern que els nomena ens va en contra (a Catalunya és un partit residual), però no tenim ni tan sols el recurs del "defensor del pueblo", que també el tenim en contra, i el síndic de greuges no hi pot fer res.

Davant d'una situació com aquesta, no tenim més consol que defensar-nos solets, alguns van a la presó i d'altres encara poden dir segons quines coses, amb el risc que això s'acabi i es converteixi en una dictadura, que alguns ja l'hem patit.

No crec en la Justícia espanyola

Cada dia tinc més clar que no tinc cap tipus de confiança en la Justícia del nostre país. Accepto que puc estar molt equivocat i que se'm pugui retreure la meva desconfiança i incredulitat, però he observat massa decisions interessades com per continuar pensant que al nostre país s'exerceix la Justícia amb objectivitat, honestedat i coherència, i, sobretot, que es tracti tothom de la mateixa manera.

Vull deixar clar que no és necessari pensar en tot el procés català per arribar a aquestes conclusions. Ho deixo de banda i em limito a la corrupció, les clavegueres de l'Estat i la interdependència dels poders polític, executiu i judicial. Hi podríem afegir totes les decisions sobre el procés independentista, però amb els exemples que he exposat n'hi ha suficient.

No crec ni en el 'Defensor del Pueblo', ni en el 'Tribunal Constitucional', ni en el 'Tribunal Suprem', ni en cap ens que es basi en la igualtat de tots a l'hora de ser jutjats, perquè no és cert. Només el fet que qui té diners, per més actes il·legals i corrupcions que hagi comès, no hagi d'anar a la presó, mentre que sí hi va el pobre desgraciat que no té un raure i ha robat quatre duros, ja demostra que la Justícia no s'aplica correctament ni de la mateixa manera a tothom.

Nosaltres de joves lluitàvem contra el franquisme, i podem entendre els joves d'ara que es revelin contra aquesta democràcia corrupta de l'Estat, perquè el futur no és gens clar, a no ser que siguin hereus dels que han manat sempre al país.

Voldria equivocar-me, però la solució als nostres mals no està en mans dels actuals dirigents polítics, ni tampoc de l'oposició. Han de canviar molt les coses perquè puguem albirar una mica d'esperança. De moment no podem dipositar la nostra fe en els que ens bombardegen amb discursos falsos sobre democràcia i bé social. D'aquí que sorgeixin personatges com Trump, Marine Le Pen, Norbert Hofer, Geert Wilders, i similars. La gent està cansada dels polítics de sempre i busca revulsius, que no són garantia de res, però serveixen per sortir de la monotonia de sempre. Aquí ja hi tenim a Rajoy.

L'Ajuntament d'Arenys de Mar a la Fiscalia per la bandera

Arran de la notícia de la decisió del Defensor del Pueblo de portar a la Fiscalia l'ajuntament d'Arenys de Mar, permeteu-me que consideri ridícula aquesta tasca del Defensor del Pueblo, o defensora,  perseguint càrrecs públics perquè no tenen penjada la bandera espanyola al balcó. Ja sé que hi ha moltes persones per a qui els símbols són sagrats. També és cert que tots n'utilitzem, i precisament hi insistim quan ens neguen els arguments per defensar els nostres drets. Quan eviten el diàleg i ens imposen la llei com si es tractés d'una llosa inamovible.

Reconec que no m'agradaria veure la bandera espanyola al balcó del meu ajuntament, però al mateix temps si l'alcalde decideix treure la senyera no em sabrà cap mica de greu. M'interessa més la voluntat ferma de treballar per aconseguir els drets dels ciutadans i sobretot la lluita contra les injustícies, i crec que en això s'hauria de dedicar l'esmentat defensor i no en si hi ha o no penjada una bandera a tal edifici. 

Potser se'ns escapa, perquè la premsa acostuma a fixar-se més en les extravagàncies que en la feina de cada dia, la polèmica es paga més bé que no pas una mostra de gratitud, però no recordo gaires mostres en defensa del ciutadà que no té habitatge, el que no té recursos suficients per sobreviure. Això sí que és una injustícia que el govern de torn permet i tolera, i aquí hi voldria el defensor del poble lluitant per aconseguir eradicar tanta desigualtat.

Deixem que sigui la delegada del govern espanyol a Catalunya qui, a falta de tasques més importants, es dediqui a perseguir els alcaldes dolents que no pengen la bandera, i que el defensor s'escarrassi en aconseguir disminuir tanta injustícia, i que posi en evidència els polítics que incompleixen les seves obligacions vers els més dèbils. Potser em presentaran una llista de reclamacions, però jo voldria veure els resultats i les conseqüències per als polítics que incompleixen les seves obligacions, més enllà de penjar o no una bandera.