Que no ens enganyin!

El president dels EUA només fa que posar-se medalles, proclamant arreu que gràcies a ell les guerres s'acaben, i pressionant, el seu dia, perquè li atorguessin el Premi Nobel de la Pau. De moment, però, tot és una enganyifa. Ni s'ha acabat la guerra entre Rússia i Ucraïna, ni s'ha posat fi al genocidi d'Israel a Gaza. Què ha canviat?

La diferència està en l'engany manifest que intenta amagar la realitat. A Gaza es continua matant víctimes innocents malgrat haver proclamat l'alto el foc. No podem ser tan innocents i creure'ns allò que diu Trump. Hem de tenir clar que tot el que l'envolta és una falsedat. Els dirigents europeus no poden tancar els ulls a uns fets deplorables. Cal que siguin forts defensant els principis que prediquen internament, però que són incapaços de mantenir de cara a fora.

Hem de continuar denunciant el genocidi d'Israel i mantenir-nos ferms en el bloqueig armamentístic, però també comercial i cultural. Cal ser forts en la defensa dels més vulnerables i no claudicar davant de l'agressió intolerable del govern d'Israel i els seus aliats.

Em preocupa la reacció dels europeus i avui penso en el lliurament del Premi Nobel de la Pau a l'opositora veneçolana, Maria Corina Machado. Ja vaig comentar, el dia que se li va concedir, que no ho veia clar, no pas perquè defensi el posicionament de l'actual president veneçolà, sinó perquè no es pot premiar una persona que es troba en mig del conflicte i que no és cosa clara. Al darrere també hi ha uns interessos de classe i polítics. Hi ha prou gent que treballa per la pau al món, contra totes les adversitats, sense pretendre res en benefici propi, per poder-los atorgar el premi.

Segons llegeixo a la premsa, i crec que no m'enreden, des del dia 10 d'octubre, que es va proclamar l'alto el foc a Gaza, almenys 386 civils han estat assassinats i es calcula una mitjana de 12 atacs diaris. El territori continua ocupat per l'exèrcit israelià i ens preguntem: com podem permetre que un assassí continuï decidint el destí dels palestins? Sisplau, no oblidem què està passant i denunciem-ho.

Els ocellaires que venen souvenirs

El gran problema del nostre país és que avui som pocs els que creiem en la justícia que s'imparteix, i això no és bo. Sense justícia tot esdevé un caos, però amb una aplicació de la justícia més que dubtosa tampoc no ho deixa clar. Els litigis s'han de solucionar, i en un món com el nostre n'hi ha molts per resoldre, i no sempre tenen una solució clara i evident.

Desconec el fons i els detalls de l'enfrontament que fa anys existeix entre els paradistes de la Rambla barcelonina i el seu ajuntament. Estic segur que hi ha molta cosa a dir, i que posicionar-te en un lloc o l'altre no és fàcil. Aquí rau la importància de la justícia i la necessitat de confiar-hi. És per això que començava dient que tenim un problema.

Els ocellaires, que ja no venen ocells, es neguen a abandonar les parades, que són la font d'ingressos per anar vivint. No ens referim, doncs, a una activitat lúdica, d'entreteniment, sinó a una activitat professional, que ens agradarà més o menys, que trobarem més o menys idònia, però que les persones que hi treballen, hi confien i en treuen els diners per viure. 

Personalment, haig de reconèixer que no m'agrada gens passejar per la Rambla i haver de sortejar aquests establiments, per no topar-hi, amb uns productes que no m'interessen, ni crec que siguin els més representatius de la ciutat i país, de cara els turistes. Però tampoc no m'agraden moltes de les botigues que es troben al seu voltant. I això no és només d'ara, sinó que fa molts anys que observem unes botigues amb uns productes que més aviat avergonyeixen. Però contra gustos no hi ha res escrit.

Crec que l'ajuntament té l'obligació d'ordenar la Rambla i intentar que llueixi una mica més que no pas ara. Ho ha de fer de manera que perjudiqui el mínim possible als comerciants afectats, però s'ha d'evitar la disbauxa actual, i probablement també caldria analitzar els tipus de productes. La regulació comercial és necessària a tots nivells, amb la repercussió que sigui legal i necessària en cada cas.

Davant la negativa dels comerciants a lliurar les claus de les parades, si és cert que estaven avisats i l'ajuntament actua d'acord amb la llei, és bo que es tingui en compte. Una altra cosa és mirar de quina manera es pot fer més lleu els efectes negatius que aquestes famílies patiran amb la sentència.

El comerç

Comparant el comerç de quan nosaltres érem joves amb l’actualitat t’adones que ha canviat moltíssim. Tret d’alguns elements i excepcions diríem que no tenen res a veure. No es tracta només de la venda en línia, que ho compres per Internet tot navegant i analitzant els productes i que abans no existia, sinó també amb la compra presencial, pel tipus de botigues i grans superfícies.

Les petites botigues, de tracte més familiar i proper cada vegada són més escasses i el volum global de vendes arriba a ser insignificant en el conjunt del comerç total. Això fa que els petits comerciants, si pretenen existir, hagin d’inventar-se nous sistemes i actituds que els diferenciïn dels grans establiments i mantinguin fidels els compradors.

La varietat de productes i accessibilitat dels clients són dos elements importants que acostumen a jugar fort contra els petits. No és fàcil tenir un gran estoc de productes per satisfer tothom, i l’accés a les botigues, també per les dificultats de moviment i aparcament, condicionen els tipus de clients que s’hi dirigeixen.

Tot i que l’amabilitat dels dependents de les grans superfícies no l’hem de qüestionar, el coneixement entre botiguer i client també ho fa diferent. Recordo per exemple les petites llibreries, on el llibreter, que et coneixia, et podia aconsellar un llibre que sabia que et podia interessar. Avui això ho has de trobar en un altre lloc, si la compra la realitzes en línia. Sí que és cert que també ara rebem més informació per totes bandes i que molts petits venedors poden tenir dificultats per disposar de tota la informació per assessorar-te particularment. Aquí també els ha canviat la manera de dirigir el negoci.

Segur que, si us hi pareu a pensar, trobareu més diferències i no necessàriament totes negatives. No cal posar-se nostàlgics ni pensar que tot era millor abans que ara. Les coses canvien i cal aprofitar les millores que podem incorporar amb l’evolució de la nostra societat. Tots, clients i botiguers, hem de superar el repte dels canvis i adaptar-nos a la situació del moment.

Els nostres plàtans

Els arenyencs ens sentim molt orgullosos de la nostra riera, que és el centre neuràlgic de tota l'activitat lúdica, social i comercial. I amb la riera, dues fileres de plàtans que formen part del patrimoni natural a protegir. La concentració de tanta activitat també comporta els seus maldecaps, i obliga a un manteniment i ordenament, que no sempre es porta a terme, provocant moltes queixes entre el veïnat.

    La convivència entre el que es passeja per la riera i qui hi té el seu negoci, no sempre és fàcil, i obliga a dictar unes normes, algunes de les quals venen donades per organismes supramunicipals, perquè tothom pugui fer ús d'aquest espai públic en les millors condicions. Botiguers i restauradors han de poder desenvolupar la seva activitat professional, i els vilatans també han de poder gaudir de les passejades.

    Els plàtans, que estan patint tant o més que nosaltres els efectes del canvi climàtic, necessiten un tractament constant, per a la seva protecció, però també per evitar danys a les persones i el mobiliari urbà. La caiguda d'un plàtan ahir el vespre, després del temporal de pluja que ens va afectar de manera contundent, és un toc d'alarma. Un avís perquè ningú s'adormi, i les persones que tenen responsabilitat en la gestió i organització de la vila, han de tenir-ho en compte i posar-se a treballar.

    No soc gens entès en la matèria i aquí moltes persones, amb coneixement, podrien explicar-nos moltes coses, però crec no equivocar-me si dic que després dels mesos de sequera viscuts, podem témer que la salut dels nostres plàtans no és la millor, i la possibilitat que es debilitin i acabin caient, tampoc no ens hauria d'estranyar. És per això que animaria al nostre govern municipal a encarregar a especialistes en la matèria que analitzin la situació de la resta de plàtans de la nostra riera i puguin valorar el risc de noves caigudes, amb el perill que això comporta.

    En el nostre afany d'urbanitzar-ho tot, especulant i construint en excés, impermeabilitzant el terreny i eliminant bona part de l'entorn natural, encaixem algunes espècies, com per fer-nos veure que existeixen, ens facin ombra i ens alegrin una mica la vista. Tot això, però no és gratuït, i obliga a un manteniment i cura que, ja sigui per desmanec o pels problemes de poc abastiment d'aigua, probablement hem deixat una mica descuidat. Conviure amb les persones no és fàcil, però tampoc ho és amb la natura. Hi ha un seguit d'obligacions que no es poden deixar de banda si volem evitar episodis com el d'ahir, que sortosament no va ocasionar cap dany físic.

La nostra botiga de capçalera

Feia dies que hi donava voltes, perquè no ho acabava d'entendre. Varen obrir l'establiment fa pocs mesos, potser setmanes, i cridava l'atenció el personal que hi despatxava, sobretot perquè el nom de l'establiment era d'una coneguda marca, amb un gran supermercat als afores de la vila. Avui, quan he llegit la notícia al diari ARA, se m'han encès totes les llums. Estaran parlant d'Arenys de Mar? Espero que no sigui així.

    Amb el tema immigració hem de ser molt cauts i no fer suposicions sense conèixer la realitat. Els prejudicis són un gran perill que ens confonen i poden arribar a provocar actuacions desmesurades de la policia, dels nostres governants, però també de nosaltres mateixos. És bo fixar-se en les coses, però no tant per fer-ne una crítica, sinó per intentar conèixer què hi ha al darrere i, sobretot, si hi ha possibles víctimes d'un negoci fraudulent.

    L'obertura de multitud de supermercats al mig de la ciutat està revolucionant el comerç de moltes poblacions. Primer varen ser les grans superfícies que s'instal·laven als afores, amb zones d'aparcament gratuït, facilitant l'accés i provocant una gran competència al comerç tradicional. Calia un cotxe per anar-hi, però qui no té cotxe avui? Ara han arribat els petits supermercats instal·lats al carrers més cèntrics, on s'hi pot anar a peu i estan oberts a totes les hores del dia i fins ben entrada la nit. S'ha agreujat la competència dels comerços.

    I la pregunta que em faig i trasllado en aquest racó virtual és si coneixem el tipus de botiga on anem a comprar. Ens importa només el cost dels productes o exigim qualitat i bon servei? Sabem com estan contractats el personal que ens atén? És potser perquè cobren una misèria que els preus poden estar tan rebaixats, i tenen les portes obertes permanentment?

    La notícia que m'ha fet escriure aquesta reflexió és ben clara. Unes franquícies de marques conegudes, amb personal contractat de manera salvatge que pot fer tancar les botigues de tota la vida. Aquelles botigues familiars, o que contracten correctament els seus empleats, amb tots els drets i deures. 

    Sisplau, que tothom faci la seva feina per esbrinar què està passant, però nosaltres siguem curosos a l'hora d'escollir les botigues on anem a comprar. De la mateixa manera que els nostres pagesos reclamen un control als productes importats, que no reuneixen la qualitat ni les exigències que se'ls demana a ells, també hem d'exigir que els establiments oberts al públic compleixin totes les normatives i, sobretot, es denunciïn aquells que practiquen abusos i explotació del personal. No estem en contra dels venedors explotats, sinó al seu costat per lluitar contra l'explotació que pateixen.

L'excel·lència

Una de les coses que trobo a faltar és la capacitat de les persones per excel·lir. Potser són imaginacions meves, o el fet d'anar-me fent gran i caure en la trampa de pensar que abans es feia tot millor, però en aquests moments no sé veure gaire interès per fer bé les coses. Anem molt ràpids i de seguida ho volem tenir llest. Hem perdut la cultura de l'esforç i tot ens ha de venir rodat, sense gaires entrebancs. I d'aquesta manera l'objectiu prioritari és tirar endavant, de la manera que sigui.

    A mi sempre m'ha agradat i he lloat les persones que són capaces de fer bé les coses. Quan veus que aquella persona ha aconseguit l'excel·lència en els seus objectius. No només en els resultats, sinó també en les maneres. Parlar bé, amb arguments i coneixement. Saber debatre i acceptar allò que potser no tens tan clar com un altre, i rectificar a temps, i sempre amb les ganes de fer-ho el millor possible.

    Podríem parlar de molts àmbits i encara ens quedaríem curts. Limitar-ho en alguns pot semblar que només són aquests els que ho estan fent malament. Quan poses exemples, però, sempre hi ha el perill de creure que tot passa allà, i no és així. Si parlem de política veiem com els nostres representants no són els més encertats a l'hora d'actuar. Escoltes els discursos que fan a les institucions i t'adones que el nivell no és l'ideal per exel·lir, sinó que passen molt justets.

    Però no tot s'acaba en la política. La manera que molts professionals treballen, ja sigui al comerç, la restauració, o a les empreses, tampoc hi veus aquell punt d'excel·lència, si més no buscada, perquè no sempre s'aconsegueix. Aconseguir uns bons resultats en qualsevol dels àmbits en què ens belluguem, no és fàcil, i el que em preocupa més és la manca de voluntat perquè allò que es faci sigui el millor possible.

    Penso que si cada dia dediquéssim una estona a pensar en tot el que fem i la manera de millorar-ho, en gaudiríem més i tothom hi sortiria guanyant. No es tracta només de veure allò que fan els altres, sinó començar per nosaltres mateixos. Creieu que és més important acabar un projecte que executar-lo buscant la perfecció? Diuen que els perfeccionistes hi pateixen molt. Jo crec que, malgrat tot, hauríem de trencar una llança al seu favor i intentar que la nostra societat fos més perfeccionista i no tan desmanegada o insensible. El tema donaria per a molt, però ho deixo aquí.

El canvi horari i el fus

Cada vegada que ens toca canviar l'hora sorgeixen els comentaris a favor i en contra d'aquesta pràctica i, des de fa alguns anys, la pressió perquè es deixi de fer. Després d'aquí ve la discussió de quin horari és l'òptim, si l'hora d'estiu o el de l'hivern, i en el cas d'Espanya, a més, si cal adaptar-nos al fus horari que ens pertoca o bé continuar amb l'actual, que va ser imposat per Franco, per amistat amb els dirigents nazis Mussolini i Hitler.

Aquests dies es comentava que si Europa no havia acabat de suprimir el canvi horari havia estat degut a la pandèmia que ho va aturar tot. Estava molt avançada la idea de deixar de canviar l'hora atès que es considerava que els motius d'estalvi energètic eren dubtosos, si més no actualment.

Aquesta propera matinada canviarem l'hora, tot retardant una hora i fent que la foscor dels vespres arribi abans. Això, que d'entrada no acaba d'agradar gaire, es correspon més a la realitat que no pas a l'estiu. Segons llegia l'altre dia, hi ha un cert acord, però sense acabar de decidir, de no només deixar de fer el canvi d'hora, que s'acabaria l'any vinent, sinó també de col·locar els diferents països europeus al fus horari que els correspon. Això faria que l'horari a Espanya fos el de l'hivern, però una hora més endarrerida, per coincidir amb la Gran Bretanya, amb qui compartim el mateix fus horari.

Si es confirmés aquest acord, voldria dir que l'estiu vinent no canviaríem l'hora, i en canvi el mes d'octubre següent endarreriríem una hora més el rellotge i la foscor llavors encara esdevendria més aviat.

El problema que hi veig és que els nostres hàbits no són els mateixos que a molts altres països, i el fet que ens situem al fus que ens correspon geogràficament, i amb l'horari d'hivern, molta de l'activitat social, però també professional, es farà de fosc. Sempre s'ha dit que té sentit que havent dinat l'activitat comercial faci una aturada llarga, per la temperatura que tenim, i això endarrereix el tancament dels establiments. Si s'apliqués el nou horari i fus, potser caldria estudiar la possibilitat de reduir aquesta pausa del migdia, sobretot tenint en compte que a l'hivern no fa tanta calor.

Llegia l'altre dia que els nous horaris dels espectacles de llocs com el Teatre Nacional, algun dia d'entre setmana, havien estat ben rebuts. És bo que de mica en mica ens anem adaptant a aquest avançament de l'hora d'inici de l'activitat cultural i social, però això ha d'anar acompanyat d'una política conjunta que d'alguna manera cohesioni i conciliï tota la nostra vida en societat.

Obrir en diumenge

La notícia de l'obertura dels comerços barcelonins els diumenges i festius ha tornat a encendre el debat sobre la conveniència o no d'aquesta mesura. El dilema de la conciliació familiar i laboral per a moltes persones. El benefici per a la ciutadania que pot anar a comprar en diumenge, i el perjudici per a qui haurà de treballar un dia festiu.

El debat no pot ser simplista i ha de contemplar totes les casuístiques. Els pros i contres s'han de posar damunt la taula i intentar valorar què pesa més si els punts favorables o els negatius. Els horaris dels comerços sempre han provocat molta discussió, i la reforma horària també ha estat present en moltes converses i debats. 

Hi ha qui sempre ha defensat la llibertat absoluta d'horaris comercials i qui ha lluitat per acotar-los i permetre una vida familiar més amable. Els grans supermercats sempre hi surten guanyant en front del petit comerç, a vegades familiar, que dubta entre obrir, sacrificant la família, o mantenir-se ferm en horaris restringits i poder gaudir de la vida en família.

Crec que el més important de tot és arribar a fons en el tractament de les persones implicades en l'obertura dels dies festius, o bé fins a última hora del dia. D'alguna manera s'ha de regular perquè aquesta llibertat d'hores i dies no resulti una explotació laboral per a les persones contractades. Els sindicats hi tenen moltes coses a dir i a defensar, perquè la mesura no resulti només beneficiosa per a les grans empreses i els treballadors en resultin escaldats.

Per la part dels consumidors o compradors, crec que la llibertat total d'horaris, també en dies festius, no és necessària, encara que pugui agradar a uns quants. La majoria de mortals som prou capaços d'organitzar-nos per trobar la manera d'anar a la botiga en un dia feiner, sobretot tenint en compte que al nostre país els comerços tanquen molt tard del vespre.

Per tot això penso que a l'hora d'opinar sobre la idoneïtat d'obrir el comerç els diumenges i festius, cal centrar-se en les condicions laborals dels treballadors afectats, que els seus horaris tinguin una regulació adequada i no s'espatlli el que tant ha costat de regular a través dels anys, quan veníem d'una situació perjudicial del treballador contractat.

La renovació del Mercat municipal

He llegit que el govern municipal està treballant per tenir un avantprojecte del Mercat municipal. De ben segur que hi ha un conjunt d'actuacions que s'han de tenir en compte perquè el Mercat tingui cobertes les mínimes necessitats amb un mínim de qualitat. Fa molts anys que està deixat de la mà de Déu, amb algunes actuacions puntuals, però que no han evitat que la sensació que es tingui sigui de degradació progressiva.

És important la qualitat de l'espai, però no podem oblidar que un dels grans problemes és el propi funcionament del Mercat. La gestió actual no és la desitjable i cada vegada hi ha menys parades i amb un horari que no és el que caldria, perquè fos aprofitable per a més vilatans. 

És bo que es plantegi un concurs públic per ocupar les moltes parades buides, però caldria comptar primer amb un model de mercat que s'avingués a la realitat d'avui dia. Recuperar el mercat dels nostres avis, no té sentit, perquè la vida ha canviat molt i les necessitats també. Cal estudiar a fons què demana la societat avui, els consumidors i clients del Mercat municipal.

Em fa por que només s'intenti buscar una millora de la imatge, però no es vulgui solucionar els problemes que han portat al mercat a la situació d'aquests darrers anys. La possibilitat d'incorporar-hi un supermercat i un aparcament, que facilitarien l'embranzida que necessita el mercat, varen fracassar, però hi ha altres opcions que segur que es podrien prendre i tenir en compte. La franja horària, la tipologia de productes a vendre, la digitalització de la compra, el servei a domicili... són algunes de les variables que s'haurien de contemplar, per tal que el mercat pugui ser viu i competir amb la realitat que hi ha a l'altra banda de la Riera.

Animo el govern municipal a estudiar a fons, no només el rentat de cara, sinó la gestió del Mercat municipal, perquè recuperi la vitalitat necessària i pugui ser un referent del comerç de la vila.

Aprofitem l'estiu que després torna

Segons he pogut llegir, encara que no desaparegui del tot, l'arribada de l'estiu afavorirà que els efectes del coronavirus siguin pràcticament nuls, però és previsible que cap a l'octubre i novembre hi hagi un rebrot important, i ja hi tornarem a ser! Si aquestes previsions són certes només ens queda animar la gent que aprofiti bé l'estiu tant com pugui, perquè després tornarà l'epidèmia i difícilment que tinguem vacuna per fer-hi front.

A partir d'aquesta informació seria bo que el govern de l'Estat, que continua tenint poder decisori sobre totes les mesures per combatre l'epidèmia, pensés en el turisme i les vacances de la gent, i obrís portes aquests mesos d'estiu, sense desmerèixer possibles riscos de contagis, animant les persones que s'oblidin, encara que sigui per uns mesos, de tot el que han patit amb l'epidèmia, perquè ja ens hi tornarem a trobar a la tardor.

La incògnita de la vacuna, en el sentit de si trigarem gaire a poder-ne tenir cap, es manté amb molts dubtes que això pugui ser abans d'un any. En primer lloc per assegurar que les proves que es vagin fent siguin satisfactòries i després que se'n puguin produir tantes com per cobrir tota la població.

El turisme haurà d'aprofitar els mesos de juliol i agost, si el govern de l'Estat li permet, i s'haurà d'inventar la manera d'adaptar-se a la nova normalitat, i trobar la manera de continuar més enllà de l'estiu, amb noves propostes, nous enginys. El mateix podem pensar per al món de la restauració i el comerç. Si rebrota l'epidèmia no ens pot venir de nou com ara, i hem de saber com reaccionar per no tornar a aturar l'economia del país.

Terrasses buides

Avui estem pendents de si el govern de l'Estat permetrà que la nostra regió sanitària entri a la fase 0,5 una barreja de fases 0 i 1. Com acostuma a passar, no s'entén que una població es trobi en una fase diferent de la població del costat, a vegades separades per un carrer, però per algun lloc o altre s'ha de separar.

Arenys de Mar va canviar d'hospital de referència ara fa deu anys, passant de l'hospital de Calella al de Mataró, i en aquests moments la línia de separació entre Canet i Arenys de Mar ja no coincideix amb les dels bisbats, com havia estat abans. 

Si, com demana el nostre govern, l'estatal accepta aquesta proposta de fase intermèdia, els petits comerços podran obrir sense necessitat que els seus clients facin cita prèvia, i la biblioteca podrà reprendre el préstec de llibres. Els bars i restaurants, però no podran obrir les seves terrasses i hauran d'esperar a arribar a la fase 1.

Un mercat municipal amb moltes mancances

El mercat municipal d'Arenys de Mar podria tenir un abans i un després del coronavirus si l'experiència d'aquests dies de confinament tingués una aplicació després quan es normalitzi la vida de tots plegats.

Recordo que fa anys, parlant amb un conegut empresari del comerç de la vila, em comentava que tenia molt clar que el mercat municipal s'havia de posar al dia i canviar hàbits que estaven obsolets. Un dels elements a tenir en compte era el tracte amb els clients. Feia massa temps que s'anaven buidant les parades i cada vegada resultava més incòmode anar-hi a comprar.

El mercat continua en una situació precària. La possibilitat d'incorporar-hi un supermercat, tal com s'ha fet en altres poblacions, va quedar descartada per diverses raons. No resultava atractiu, però també calia canviar la mentalitat dels paradistes.

Arran de l'epidèmia, uns quants paradistes s'han posat d'acord en servir a domicili productes de diferents parades i la valoració que en fan és positiva. Aquesta és una proposta que formava part de les idees de l'empresari citat. Com millorar l'atenció al client, facilitant la seva compra i rebent-ho a domicili.

Penso que una vegada arribi la "nova normalitat" seria bo que es desenvolupés aquesta nova manera de servir els clients, per millorar l'atenció i qui sap si ampliar el nombre de clients del mercat. Aquesta no hauria de ser l'única modificació. La incorporació de noves parades i l'ampliació horària serien dos elements també a tenir en compte. No és fàcil dinamitzar un mercat municipal, quan hi ha tanta competència, però no es pot tirar la tovallola tan fàcilment.

Per què l'ANC no pot promoure unes empreses determinades?

M'agradaria que algú m'aclarís un dubte que tinc arran de l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que obliga l'ANC a tancar la seva web que promou unes empreses determinades, empreses vinculades amb l'independentisme. És que no ho entenc, per més que hi doni voltes.

Una entitat privada, no pública, no pot anunciar uns productes i empreses concretes i animar la gent a contractar i comprar-hi? Jo no puc fer propaganda d'una empresa privada per animar els meus amics i seguidors a contractar-la? Per què no puc? No hi ha llibertat de comerç?

Podria entendre que em privessin de mal parlar d'unes empreses i forçar els meus seguidors i amics a no comprar-hi, si no tingués arguments per fer-ho més enllà de les meves simpaties, però quan es fa en positiu, per què no ho puc fer?

Jo sempre mal penso, i entenc que l'argument per fer tancar la web és perquè està relacionat amb l'independentisme, i esclar, ja som al cap del carrer. En aquest país no es jutja imparcialment, sinó que hi ha tota la subjectivitat possible.

Si estic equivocat, sisplau que algú m'ho expliqui, però si tinc raó, no seria bo que tots comencéssim a anunciar les empreses censurades a l'ANC, en els nostres webs i a les xarxes socials? Doncs, jo començo: el meu contracte de gas del meu habitatge és amb l'empresa CATGAS i n'estic molt content. Us animo a que canvieu el contracte de gas si el teniu amb una altra companyia.

Improvisada sortida a Granollers

Ha estat un pim pam, però n'hi ha hagut prou per veure que la ciutat de Granollers és una ciutat viva, amb un centre peatonal ple de gom a gom, i això en èpoques que encara no podem cantar victòria, després de tants anys de crisi, és bo de fer-ho notar. 

Per què tanta gent a Granollers un dissabte a la tarda? No haurien d'estar tots comprant a La Roca Village? O visitant Barcelona el dia de la seva festa major? La M. Àngels comentava que era bo veure tanta gent comprant en una llibreria! Serà que no tot s'ha perdut?

Nosaltres hi érem tots quatre, la qual cosa també resultava una mica extraordinari, encara que no fa ni quinze dies que ens aplegàrem a Salt. Són moments com aquesta tarda a Granollers, o també a Vic,  amb carrers plens de botigues i persones entrant i sortint amb bosses a la mà, que enyoro no poder-ho veure més sovint. 

Sóc conscient que la meva vila és petita i mai podrà competir amb capitals de comarca com Granollers o Vic, però no és això el que em neguiteja, sinó que no pugui ni tan sols comparar-se amb poblacions més petites del nostre voltant, i que fa quatre dies els seus habitants hi venien a comprar.

Què hem fet malament? O millor dit, què estem fent malament? Ens omplim la boca parlant del comerç i del mercat, i només ens posem d'acord quan vetem l'entrada d'una empresa de fora, no fos cas que si algun dia uns emprenedors locals se'ls acudís muntar què sap què!

Sabeu què penso? Que estem convertint la nostra vila en una raconada amb història i poc futur. Què en diuen ara dels Setciències? Potser, ni tan sols ens esmenten. Per cert, hem ullat els llibres per comprar-los a casa i donar vida als nostres convilatans.

No m'agrada com està anant el govern del meu poble

És molt trist tot el que es va sabent de com ha funcionat l'Ajuntament d'Arenys de Mar en mans de l'exalcalde Estanis Fors. No puc entendre com és possible que s'hagi governat tan malament i voldria saber si no s'hauria d'exigir responsabilitats, no només als polítics, sinó també als tècnics municipals que ho varen permetre. O és que els polítics ho varen fer sense autorització? I tot acabarà en no-res?

Em va decebre Junts per Arenys, em deceben els membres del nou govern i també la CUP. Potser l'única que té les coses clares és la representant del PP. No m'agrada el to que agafa el nou govern. Si desitgen que els vilatans confiïn en ells, cal que expliquin bé les coses i que ens convencin que els passos que fan són els encertats. Si amaguen coses en seran igualment responsables.

Tinc molta por que perdrem tres anys més, sense resoldre els problemes que ens afecten ni treure'ns del cul-de-sac on ens han ficat. Continuarem veient com es van tapant forats, però cap millora ni en l'atenció a la ciutadania, ni en la neteja ni el clavegueram. Em temo que el viver d'empreses haurà estat un bluf i no en traurem cap profit. Continuarem sense que arribin indústries, el comerç anirà morint, inclòs el mercat municipal, la mobilitat continuarà caòtica, i ens continuarem discutint on volem ubicar la biblioteca.

Les instàncies no es respondran, o amb una mica de sort trigaran uns mesos a contestar-les, però lluirem molt l'etiqueta de govern obert i transparent. Tindrem molt bones relacions amb les administracions, per la feina del cap de gabinet, però l'organització interna continuarà essent un caos.

Els que em coneixen saben que desitjaria que tot això no succeís i que m'ho hagués d'empassar, però molt em temo que el temps em donarà la raó. Ni govern ni oposició responsable, amb hores de treball efectiu.

Pla estratègic per Arenys de Mar

Ja tenim pressupost, molt bé! Sembla ser que l'alcalde també s'ha tret de la màniga un PAM, perfecte! Ahir, jo demanava als grups de l'oposició que fessin un seguiment del Pressupost. Que no n'hi ha prou en aprovar un pressupost, sinó que cal mirar que es compleixi i no es modifiqui sense motius realment importants i, sobretot, que no es desvirtuï el sentit del pressupost inicial. Normalment al final el que es liquida no té gaire a veure amb l'inicial. A Arenys, vull dir.

Avui afegiria una altra demanda. M'està molt bé que tinguem un hotel a la Riera, i que decidim on traslladar la Biblioteca, o com endrecem la darrera part coberta de la Riera, però què vol ser Arenys de Mar en un futur? 

Està molt bé que anem posant pedaços a tot el que es va trencant, però no hi ha un full de ruta a seguir? No sabem què ens espera en un futur no massa llunyà? Hem de continuar patint la desinversió i veient com es degrada tot, des de l'espai públic fins al comerç?

Com que no he vist el PAM de l'alcalde, potser demano una cosa que ja té previst, però en tot cas, com que no m'ho ha explicat, m'avanço. Seria possible consensuar un Pla Estratègic per Arenys de Mar? Aquesta és la meva petició. Ens hi posem seriosament?

El moviment veïnal és història a Arenys de Mar

Tot fa pensar que el moviment veïnal a la nostra vila és pràcticament només història. Si descomptem alguna comunitat de propietaris, el que seria una associació de veïns ha deixat d'existir. Les causes són diverses i el fet pot ser més o menys dramàtic en funció del paper que juguin les formacions polítiques que són a l'ajuntament, sobretot des de l'oposició.

Partits com ICV o la CUP, serien els únics que a la nostra vila s'han interessat en un moment o altre per l'opinió i neguits dels vilatans, arran de carrer, tret de les campanyes electorals, quan llavors tothom surt a passejar demanant el vot.

Malgrat tot, tampoc ICV i la CUP sembla que estiguin per la labor darrerament, sobretot després de les darreres eleccions municipals, amb sort diferent, però amb la mínima expressió. Serà potser perquè els arenyencs ja estem ben servits i tot allò que es fa ja cobreix les nostres expectatives. Ningú no ho diria, però. El clavegueram continua essent un problema pendent de resoldre, l'arranjament dels carrers i la dinamització del comerç i del Mercat Municipal...

Tots aquests temes han sortit en campanya, però ara ni es fa res ni es reivindica, i tots plegats ens quedem en l'anècdota. Potser, doncs, és lògic que les associacions de veïns arenyenques siguin història, perquè avui ningú no ho reclama. És això signe de que tot va bé? No serà que tots plegats vivim còmodament esperant que sigui el veí qui es mogui primer?

Penso que seria interessant analitzar-ho a fons, sense buscar culpables, sinó fent sortir els motius. Qui sap si arribarem a la conclusió que ja ens està bé tot, fins i tot quan els nostres governants locals només es dediquen a fer bullir l'olla, i qui dia passa, any empeny.

Per què no una alcaldessa per a Arenys de Mar?

Una vegada més ens trobem amb la discussió sobre la legitimitat dels pactes per escollir l'alcalde. Ha de ser alcalde el candidat de la llista més votada? És un frau a la població escollir un alcalde que no ha guanyat les eleccions? Què vol Arenys de Mar? Que l'alcalde en funcions continuï quatre anys més (la formació més votada)? Que governi una coalició d'esquerres (ERC+PSC+CUP+ICV= majoria absoluta)? Que el PP formi part del govern (una sola regidora)? Que en formi part el PSC que ha perdut el 50% de representants?...

Estic segur que no ens posaríem d'acord i tothom tindria prou arguments per defensar la seva postura. Quan es defensa enèrgicament que l'alcalde ha de ser el candidat de la llista més votada, hi ha qui es fa un embolic entre legitimitat i legalitat. Hi ha qui no s'adona que l'alcalde o alcaldessa surt escollida d'entre tots els membres del Ple municipal i enlloc està escrit que s'hagi de votar el candidat de la llista guanyadora. També hi ha molta hipocresia, perquè quan interessa es defensa la primacia de la llista més votada, però quan no interessa es fa l'orni. Què està passant a Andalusia? Per què el PP no practica amb l'exemple i no permet que sigui el PSOE qui hi governi?

Tornant a casa, ¿són més semblants els votants de JXA entre ells que no pas els que han votat ERC i la CUP? ¿Si haguéssim pogut votar persones, hauríem escollit les 17 de la llista que hem votat o bé d'entre llistes diferents? El sistema electoral és de llistes tancades i no tenim opció d'escollir les persones. Hauríem preferit el número 2 d'ICV, el cinquè d'ERC o la tercera de la CUP?

M'imagino que a la nostra vila s'imposarà el criteri del candidat guanyador, que al mateix temps no té cap problema amb pactar amb qui sigui -en aquests quatre anys formant govern amb PP, PSC i Bloc-. ERC, ara fa quatre anys, va tenir clar que passava a l'oposició, però és que ara són quatre regidors! Ben aviat en sortirem de dubtes, i si l'oposició continua a l'oposició, caldrà demanar-los una actitud més activa i constructiva i que tot allò que el govern de CIU+PP+PSC no ha estat capaç de resoldre, li exigeixin en aquests quatre anys que es presenten. 

No volem coses impossibles. Volem els carrers en condicions i més nets; un comerç dinàmic i atractiu; millores en la mobilitat, aparcament i transport; una solució definitiva al Mercat Municipal; potenciar el viver d'empreses, l'emprenedor i reduir l'atur... No volem res més del que ens han promès durant la campanya. I sobretot, volem transparència i participació. Que no permetin que l'alcalde torni a oblidar-se de la participació com ha passat durant aquest darrer mandat.

Més sobre les 10 respostes dels deu candidats d'Arenys de Mar

La primera pregunta que fèiem als deu candidats era: Quines seran les prioritats a l'hora d'invertir? Ho podeu concretar?

La majoria, tal com ja avançava ahir, posa en primer lloc les persones. Després quan relacionen les obres d'infraestructures ens trobem amb moltes coincidències amb el clavegueram, el rial del Bareu i l'arranjament general dels carrers. En més d'una ocasió surt el rial de Canalies. El PSC parla de pisos socials i tutelats, ICV de reorganitzar el cartipàs municipal i remunicipalitzar el servei de l'aigua i les zones blaves, i la CUP de tot allò que tingui incidència en millorar l'ocupació.

La segona pregunta que proposàvem als deu candidats fou: Quin és el sector d'Arenys que, segons el vostre criteri, cal dinamitzar en els propers quatre anys?

Els punts de més coincidència són el port, el turisme i el comerç. En aquesta resposta la CUP comenta que cal dinamitzar l'ocupació i ho descriurà en altres preguntes de l'enquesta.

La tercera pregunta era doble, però específica: Té futur el Mercat Municipal o bé és part del passat? Teniu previst treballar-hi durant els propers quatre anys?

Tothom contesta que el Mercat Municipal té futur, però que cal modificar-lo invertint en infraestructura i conceptualment. Cal innovar i aconseguir que els paradistes es 'posin les piles'.

En el debat que es va crear tot comentant aquestes respostes, les persones del grup coincidíem en dir que el Mercat Municipal, tal com està no té futur, i que al marge dels esforços que hi pugui dedicar l'administració és necessari que els paradistes canviïn la mentalitat i la manera de treballar, i també la imatge. No només tenen la competència de les grans superfícies, sinó també de comerços de la mateixa Riera.

La pregunta número quatre parlava del comerç: Com veieu el comerç de la vila? Quin paper podreu fer-hi des de l'ajuntament?

Les respostes de les diferents candidatures són, al nostre entendre, molt benèvoles per als comerciants i poc crítiques, i es parla en alguns casos de ser més flexibles a l'hora de cobrar-los les taxes i impostos.

La CUP insisteix molt en el comerç de proximitat, que no acabem de veure-hi massa clara l'aplicació en el camp de la xarxa comercial arenyenca. ICV posa de relleu la importància del diàleg entre l'ajuntament i els comerciants, i la necessitat de crear i potenciar el Consell, i l'elaboració del Pla de comerç local. ERC i Junts x Arenys parlen de la necessitat de dinamitzar el comerç.

Continuarà...

Arran del tancament de Can Badosa

Aquests dies ens han anunciat que Can Badosa tancava les portes, per jubilació de la seva propietària, la Roser. Can Badosa ha estat l'única botiga on hi podies trobar joguines educatives, aquelles que surten poc per la televisió, però que desitjaves per als teus fills, perquè entenies el joc molt més que un entreteniment o una distracció. És per això que, a casa, sempre hem valorat el mèrit de la Roser, la seva professionalitat i el seu amor vers el producte que oferia a les famílies de la vila. El seu tancament, doncs, lluny de voler provocar-li cap sentiment de culpa, és un gran pèrdua per Arenys, que ens agradaria pensar que algú pugui prendre-li el relleu.

Si bé vull felicitar la Roser pels cinquanta anys al capdavant de l'establiment, i desitjar-li una feliç i llarga jubilació, no hi ha dubte que el tancament de la seva botiga no és una bona notícia per al comerç arenyenc ni per Arenys en general. La nostra vila pateix des de fa temps un empobriment comercial, amb el tancament de molts negocis, i el que encara és pitjor, desapareixent la diversitat comercial, concentrant el mercat en uns pocs productes que, com en el cas de Can Badosa, obliga a desplaçar-te fora de la vila si els vols obtenir.

El tancament de Can Badosa coincideix amb l'entrada en vigor de la llei d'actualització dels arrendaments antics, la qual cosa pot provocar encara més portes avall, de manera que la nostra estimada i emblemàtica Riera, pràcticament l'única via comercial de la vila, es converteixi en un seguit de persianes avall, únicament animada per les terrasses i bars.

Fa molts anys que ens queixem de l'obsolet que s'ha convertit el nostre Mercat municipal, però ens hem oblidat de preocupar-nos perquè no passés el mateix amb la xarxa comercial. No voldria pensar que en un futur no molt llunyà Arenys, com un poblet mig perdut a la muntanya, basés el seu comerç únicament en les visites setmanals dels marxants. Demano al govern municipal, els grups polítics, els botiguers i tots els arenyencs que treballin perquè els pensaments més pessimistes no es converteixin en realitat.