Visca la creativitat!

Segons he pogut llegir a la premsa, l'arenyenc Lluís Danés ha rebut l'encàrrec d'organitzar la festa d'inauguració de les Rambles de Barcelona, que des de fa molt temps es troben aixecades i que està previst que tingui lloc els dies 13 i 14 de febrer.

Els arenyencs ens sentim orgullosos que el director artístic recaigui en la persona d'en Lluís, un creador visual amb un llarg currículum artístic, en molts àmbits i esdeveniments, i que mai ens ha deixat indiferents. La creativitat és un do que escasseja i, en canvi, és l'ànima cultural de qualsevol societat que vulgui destacar, en un món on la mediocritat és força estesa.

Diuen que el món està mal repartit. Uns tant i d'altres tan poc! Seria bo que en el camp de l'ensenyament i la formació de les persones es treballés més la capacitat creativa de la gent. Si volem sortir d'un món grisós, necessitem enfortir aquest camp. Trobar persones amb imaginació, il·lusió i ganes de treballar per fer-ho tot més agradable i, sobretot, sortir de la monotonia en què a vegades ens entrebanquem.

La creativitat és bàsica en el món cultural, però no només aquí cal dedicar-hi esforços. Arreu trobem a faltar aquest component i potser és per això que les coses no funcionen com voldríem. Anem millorant les tècniques, ampliant els recursos i descobrint nous camps, però ens falta imaginació. El cost és elevat i no està planificat.

Cada dia, quan em desperto, penso en què podria fer avui per innovar i millorar tot allò que hauré de tocar i remenar. Tant de bo que tingués les idees clares, però la intenció hi és. Segur que si moltes més persones es paressin a pensar què poden aportar de més, el món giraria com un mitjó. Sortir del pou, o de la rutina hauria de ser un dels nostres objectius. 

Des d'aquí felicito en Lluís pel nou repte a assumir, i estic convençut que serà tot un èxit! 

Abans de dormir

Avui dilluns ha estat un dia de contrastos i això és interessant perquè surts de la monotonia i et trobes dins d’un garbuix que et fa estar amb els ulls oberts. També et cansa més del compte, i per això, al final del dia, et resulta estressant escriure alguna idea interessant al blog.

No m’estendré i simplement diré que val la pena viure dies intensos com el que avui he viscut, per adonar-te que la vida és bella, malgrat tot. Som nosaltres que ho embrutem tot i ho fem, sovint, irresistible. Si ens hi fixéssim una mica i valoréssim tot el que tenim, potser seríem més feliços i no ens queixaríem tant. Hi ha persones que tenen motius per protestar. Han vingut amb una motxilla molt pesant i tenen a poca gent que els puguin ajudar. 

Valorem allò que tenim. Estiguem-ne agraïts. Desitgem que els altres també puguin gaudir-ne. Bona nit!

Un final d'estiu tranquil i sense canvis

Està comprovat que a finals d'agost, quan s'apropa un nou curs d'activitats més o menys rutinàries, a la feina o a l'escola, és quan tot està més apagat. L'estiu ha estat ple de notícies singulars que ens han mantingut al dia les novetats, també excentricitats de polítics i famosos, però arriba un moment que aquestes notícies ja no ocupen les pàgines dels diaris, i tret que no passi alguna cosa anormal, la monotonia ha impregnat la premsa.

Sí que és cert que hi ha partits polítics que ho aprofiten per començar a escalfar el nou curs, però no deixa de ser un conjunt de notícies poc atractives o repetides d'altres anys. Avui, per exemple, semblava com si el PSC tenia ganes de remoure la vida interna del partit, presentant la possibilitat de canvis en la primera secretaria del partit a favor de Salvador Illa. Després de no haver aconseguit la presidència de la Generalitat, tot i el seu triomf electoral, ara caldria donar-li més protagonisme. Amb el govern a l'ombra no n'hi ha prou.

La dreta espanyola ha continuat la crítica als partits del govern, però amb poca força, aprofitant la pròpia inèrcia d'abans d'estiu, i penso jo que amb molt poc encert, si més no amb pocs resultats efectius de cara a deteriorar la imatge del president Pedro Sánchez, a qui se l'ha de felicitar la seva capacitat de mantenir-se al capdavant, tot i algunes decisions preses que es podrien considerar arriscades i valentes.

A casa, abans de la pandèmia, aprofitàvem aquests finals d'estiu per sortir a fer una passejada, com per posar punt i final a l'estiu, abans de començar el curs. És una manera d'allargar les vacances, i treure'n el màxim rendiment. Tenim la sort, però que vivint a Arenys, ja gaudeixes prou bé de la pausa laboral i poca cosa més tens a demanar. Avui a la platja, a primera hora i abans que arribessin les persones de fora, era agradable gaudir d'una bona temperatura de l'aigua i la seva netedat. No es pot dir el mateix de la cura que l'Ajuntament de la vila té de l'entorn que té molt que desitjar i demostra el fracàs de l'opció de la CUP per un canvi que els arenyencs ens mereixíem. L'assignatura ha quedat suspesa i caldrà veure si amb les noves mesures aprovades recentment es pot notar el canvi desitjat.

Monotonia i incertesa fins al 9N

Vivim una etapa estranya en que es barreja una certa monotonia en el subjecte estrella de la informació amb una incertesa total de què passarà al cap d'una hora. Aquest interrogant continu, encara que sobre el mateix tema, fa que els dies passin molt de pressa i ja ens trobem a tres setmanes de la famosa data del 9N.

Una data que encara no sabem què passarà, encara que ja estem fent càlculs i confeccionant hipòtesis sobre fets i dates més llunyanes, intentant desxifrar-ho tot i endevinar si les eleccions autonòmiques s'avançaran o es complirà tot el període legislatiu previst.

Des que es va fer pública la decisió del president Mas d'aturar el procés de la consulta del 9N, convocada amb tota solemnitat pocs dies després d'aprovar la llei, per substituir-la per un succedani participatiu, l'ull de les crítiques s'ha situat en els responsables polítics del bloc sobiranista. El que més demanava la societat civil des del carrer era la unió dels partits polítics per aconseguir l'objectiu del dret a decidir, i els partits no han estat capaços de caminar junts, i han partit peres tancant-se en ells mateixos i oblidant-se del seu compromís a la ciutadania. Ara demanen disculpes.

Oriol Junqueras demana la convocatòria immediata de les eleccions autonòmiques per poder declarar la independència de Catalunya, encara que es compromet a donar suport i animar la gent a participar el 9N. Es parla de llista conjunta, però no tothom ho veu bé, i penso que tampoc és una bona pensada.

Hem d'entendre que els diferents partits polítics defensen uns programes i una ideologia que els diferencia entre ells, perquè no tot acaba amb una declaració d'independència. El poble ha de poder escollir quin tipus de govern vol, i encara més si esdevenim independents. Entenc que no cal demanar peres a l'om, sinó simplement esperar que cadascun dels partits que estan a favor de la sobirania, incorporin un mateix punt de compromís que, en el cas de sumar majoria absoluta al Parlament, puguin defensar-ho i tirar-ho endavant. Negar les diferències és un absurd, però no ser capaç d'avançar en la diversitat és una debilitat que ens obliga a renunciar als somnis sobiranistes d'una bona part de la població.