Avui a les xarxes socials sortia la Marta Pascal, no sé si a partir d'una entrevista de l'ACN, el cas que m'ha sorprès una mica la seva moral i m'ha cridat l'atenció que també se'n sorprenia un habitual a les xarxes socials i a la premsa, amb els seus articles, l'Eduard Voltas.
De fet la Marta va ser la primera que d'una manera evident i clara va qüestionar el paper del president Puigdemont i va sortir del partit. No sé si era simplement incompatibilitat de caràcters o bé hi havia un fons polític i estratègic que els diferenciava. És clar que, aparentment, no s'ho va pensar dues vegades i va marxar per crear poc temps després un nou partit català.
M'imagino que el fet que el PDeCAT s'hagi plantat i es presenti a les eleccions al Parlament li resta protagonisme, ja que no és l'única nota discordant, i per tant l'alternativa a Puigdemont, del conjunt d'hereus de Convergència Democràtica. Això farà que li resulti molt difícil preparar una proposta amb un mínim de garanties de poder ser present al Parlament.
Ens trobem amb unes eleccions en menys de dos mesos i un ventall de possibilitats que dibuixen un panorama molt disgregat, amb la dificultat d'obtenir uns resultats que reforcin bé cap opció política. Probablement l'opció de Puigdemont com a cap de llista venia obligada per no debilitar prou la seva opció i fer possible que les alternatives tinguin molt poques opcions d'entrar al Parlament. El guirigall afavoreix ERC que ha de lluitar contra les seves incoherències i una mala gestió dels seus consellers i conselleres.
Malgrat tinguem les eleccions a prop, encara falten prou setmanes com perquè no hi hagi canvis i ens aportin novetats que dibuixin un panorama diferent a l'hora d'escollir a qui votar i a qui sacrificar.
