L'església a vessar!

Avui, diada de Sant Roc, hem acompanyat els macips i macipes a renovar el vot de vila a l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar. L'església estava plena a vessar. Els macips, macipes i macipets gairebé l'omplien del tot, i els familiars i amics ho acabaven de rematar.

En moments com aquest et venen moltes coses al cap. Només tenia ulls per contemplar la jovenalla. Tots ben abillats, amb el blanc de les camises, pantalons i faldilles i el vermell de les faixes. Intentava endevinar que tenien en el cap, mentre el capellà llegia l'evangeli o els convidava a resar el parenostre. Per una gran majoria la seva estada a l'església era una novetat, o com a molt el ritual de cada any. 

La nostra cultura està molt arrelada a la tradició i aquesta ens ve directament o indirectament de les celebracions religioses. Voler-ho deslligar és un error, però insistir en això també. Som el que som, perquè tenim un passat i aspirem a un futur millor. No hem de renegar de res, ni avergonyir-nos d'allò que som, d'allò que creiem.

Les cares dels adolescents i d'altres ja una mica ganàpies eren alegres. Estaven contents de trobar-se allà i esperaven poder sortir de l'església i escampar-se pels carrers i places de la vila, tot esquitxant els vianants, trucant a les portes i gaudir de la festa, tot cridant Sant Rooooc!

Les festes ens uneixen i això és el que experimentem cada estiu, amb els actes de Sant Zenon i Sant Roc. I si ahir parlava que junts érem invencibles, o si més no així ho proclamaven els Catarres, avui podem afirmar que recordant el vot de vila i remullant els arenyencs i visitants, és una bona manera també de fer país, de fer societat, de fer amics, i de trobar les coses positives de la vida, que n'hi ha, encara que estiguem voltats de problemes i situacions desagradables.

A la tarda ens espera l'ofici solemne i la tradicional Dansa d'Arenys.

Preparats per al que faci falta

Avui és d'aquells dies que arriba el capaltard i t'adones que no t'has assabentat de res. Què ha passat pel món? A més, et sents una mica frustrat perquè allò que volies aconseguir no ha estat possible. T'has estat barallant amb l'ordinador per poder confeccionar aquell document que t'ha de servir per a la teva feina, i... com és possible que sigui tan complicat? 

Potser no és complicat, i el problema és que a mi em costa de trobar la manera de resoldre-ho. Qui m'hi pot ajudar? A qui puc trucar perquè em digui si allò que vull fer és possible i de quina manera hi puc arribar?

Llavors és quan penso que hi ha moltes persones que tenen dificultats en coses bàsiques. El meu cas sempre pots dir que no és urgent i, fins i tot, en pots prescindir, encara que t'agradaria aconseguir-ho per tenir les coses més ben plantejades. Aquelles persones, però, que els problemes són de salut, d'habitatge, o d'arribar a finals de mes i haver pogut alimentar tota la família, segur que no poden aclucar els ulls, o pensar que demà o un altre dia potser estaran més inspirats. El problema el tenen a sobre i l'han de resoldre o trobar qui els ajudi.

Aquest cap de setmana Arenys de Mar bullirà d'activitats i, com ja va sent habitual, hi ha duplicitat d'actes que t'obliguen a triar i, per tant, deixar d'assistir a algun lloc que promet ser molt interessant. Aquest cap de setmana a Arenys se celebra la primera edició de "Les Set*Ciències", hereva de l'"Arenys vila del llibre" dels dos darrers anys.

Vindran a Arenys escriptors i escriptores de renom, i això és tot un luxe, i també els autòctons tindran el seu protagonisme. Segur que tindrem visitants, que s'han assabentat dels actes programats. Tots ells seran benvinguts. A veure si tenim els carrers ben endreçats i poden marxar de la vila, convençuts que juguem a primera divisió.

Dibuixants urbans per la vila

Aquest dissabte la nostra vila es va omplir de dibuixants cercant els indrets més interessants per immortalitzar-ho. Era curiós observar què els cridava l'atenció i de quina manera ho veien i ho sabien expressar, amb tota mena de pinzells i llibretes.

S'ha de dir que la majoria dels racons escollits són reconeguts per nosaltres, que ens hi passegem sovint, però també n'hi havia d'aquells que probablement ens passen desapercebuts i que dissabte els participants en la VIII Trobada de Dibuixants Urbans de Catalunya ens varen ajudar a descobrir, o si més no, a parar-hi més l'atenció que de costum.

El món de l'aquarel·la i el dibuix el tinc molt oblidat, però em varen fer pensar quan era jove i vaig passar per l'escola de dibuix de Vic, on ara hi ha el Museu Episcopal. La meva poca traça devia fer que la meva carrera artística no prosperés, però durant uns anys, a estones perdudes, vaig fer les meves pràctiques. Ja no sé on va anar a parar tot el meu instrumental, ni tampoc guardo pintures ni dibuixos que recordo haver fet. 

Em va sorprendre el minimalisme dels estris que utilitzaven els participants en la trobada d'aquest dissabte. Abans tot era més aparatós. Ara ho poden portar a sobre en tot moment i aturar-se a dibuixar quan troben un marc interessant per treballar-hi.

Els arenyencs, dissabte, ens vàrem sentir una mica observats, però al mateix temps estàvem molt ufans en veure l'atracció que la nostra vila tenia per tota aquella gent que va venir de fora i que s'haurà endut un bon record de la vila. Per uns moments ens vàrem oblidar que tenim el poble una mica desmanegat, perquè no en tenim prou cura. A cap dels dibuixos que vaig estar observant hi vaig veure una bossa de la brossa ni una paperera plena fins a vessar. Aquells detalls, si n'hi havia, els varen obviar. Els artistes visitants venien amb ganes d'observar i plasmar la bellesa de les nostres façanes, carrers i places. Gràcies!

Mala gestió pública

Si passegeu pel port d’Arenys veureu, a molt poca distància, tres establiments de restauració que estan abandonats. Haig de suposar que es tracta de tres concessions administratives de Ports de la Generalitat que, pels motius que siguin, han deixat de funcionar. Un parell d’ells fa tot l'estiu que estan així, i el tercer ja farà un parell d’anys, si no en fa més, perquè el temps corre molt de pressa.

Desconec la situació administrativa. Si els concessionaris han continuat pagant a Ports, o han deixat de fer-ho. El cas és, però, que la imatge que donen no és la millor, ni per als vilatans que hi anem a passejar, ni per als visitants de fora la vila.

Probablement, la burocràcia administrativa endarrereix qualsevol tramitació per desencallar la situació, però en tot cas no podem quedar tan amples i que el temps vagi transcorrent. Ens queixem de la poca productivitat del nostre sistema econòmic, però l’exemple que dona l’administració pública no és el millor ni el més motivant.

Al polític se l’acusa que gestiona patrimoni que no és seu i que no pateix cap mena de penalització econòmica si la gestió no és bona. Si un privat té un local per llogar, s’espavila prou ràpidament a buscar un nou llogater quan l’equipament queda buit. Si el parèntesi s’allarga, tot són pèrdues. Si això passa a l’administració, qui assumeix les pèrdues? Si el privat no es belluga, ell és responsable de no ingressar. En el cas de l’administració pública, a qui hem d’exigir responsabilitats?

La gestió pública no és fàcil i acostuma a ser font de moltes crítiques, però una cosa és gestionar-ho d’acord amb uns criteris que ens podran semblar més o menys encertats i l’altra no gestionar-ho, deixar que tot s’eternitzi i perdent bous i esquelles. 

M’agradaria poder passejar pel port de la meva vila i veure que els negocis estan vius, que hi ha persones treballant-hi, oferint servei a la gent, aportant riquesa a la vila, ja sigui als responsables dels negocis o als seus treballadors. Si és la burocràcia que ho encalla tot, potser que ens hi posem a trobar solucions i tenir molt present que es tracta d’un bé públic que s’ha de retre comptes a la ciutadania. No s’hi val a adormir-se, perquè paga l’altre, paguem tots!

Titulars que enganxen

Reconec que necessitaria seguir un curs d'elaboració de titulars per als meus escrits. Sempre he pensat que, al marge de l'encert o no dels meus articles, a l'hora de posar-hi un títol tinc molts problemes, i mai l'encerto. La premsa ho té molt estudiat i sap com titular els seus articles per enganxar la gent. A vegades t'emportes una desil·lusió, perquè el titular no té res a veure amb el contingut del text, o bé no desperta l'interès que pressuposaves amb el titular.

Avui he llegit l'article da l'ARA que deia: "Un treballador català ha de treballar 20 mesos per guanyar el mateix que un d'alemany en un any". L'article no era gaire fàcil de seguir, però intentava reflectir la diferència entre europeus, en sous, índex de preus i volum de despesa. 

Parlem molt de la Unió Europea i de les dificultats per aconseguir polítiques comunes. El principal problema que tenim és una política fiscal diferent, la qual cosa fa difícil la integració dels estats membres, i provoca enfrontaments i ganes de sortir-ne, com va passar amb la Gran Bretanya. La realitat, però, és la que és, i no podem comparar la situació d'un alemany amb la d'un búlgar, per posar un exemple.

Analitzar les casuístiques al voltant dels salaris és interessant perquè t'explica molt bé què passa a cada lloc. Els nostres sous són molt més baixos que a Alemanya, i el cost de la vida no és proporcional. Això vol dir que el sacrifici nostre és més gran, i el nivell de pobresa també és més elevat. Si intentem viatjar entre els dos països, ho acabem de constatar.

El turisme, que ha estat i continua essent una font important d'ingressos per al nostre país, no ha evolucionat com hauria calgut, i això ha comportat una baixa qualitat dels serveis, però també del tipus de turistes que ens visiten. Sempre hem tingut por de no espantar els visitants, i això ha fet que no ens haguem mogut de la part baixa, tant dels serveis com dels turistes que ens visiten.

Tornant al tema de l'article, segurament hauríem de concloure que si realment hi ha voluntat d'enfortir la Unió Europea, caldria tenir en compte les diferències existents, i procurar desenvolupar millor la política de compensació. Les reticències dels països del nord s'entenen, però també han de veure que el mercat que els proporcionem els beneficia. Es tracta de ser solidaris, fins i tot per al seu propi interès. Uns països europeus del sud o de l'est precaris no els ajuda a créixer econòmicament. Catalunya, que no està a sota de tot, hauria de treballar per millorar la situació laboral de la seva gent, i treballar perquè el llistó de la pobresa no ens estigui escanyant tant. Com deia fa uns dies, les dades macroeconòmiques ens enlluernen, però la realitat de les nostres butxaques és tota una altra història. Hi ha molta feina a fer!

Com netejar millor els nostres carrers

No sé si us molesta o ho trobeu poc saludable la manera de netejar els carrers amb aquells bufadors que, a part del soroll que produeixen, i també l’olor a combustible, escampen la brutícia, a vegades llençant-la a clots que difícilment recull la maquina xucladora que ve després. I no diguem quan passa la màquina que ruixa a pressió esquitxant façanes i portes de les cases, sobretot si vius en un carrer amb un mateix nivell per a cotxes i vianants. 

L’altre dia vaig observar, en una ciutat que vaig visitar, un sistema que em va semblar més apropiat sense ser gens sofisticat. Era com un aspirador normal i corrent que tenim a les cases, però adaptat per utilitzar-lo al carrer. Em va semblar una bona idea el fet que en lloc de bufar es xuclés la porqueria, sense que al darrere hi hagués d’anar cap més operari conduint una màquina per enretirar la brossa.

He vist que el nou govern municipal ha planificat una neteja intensiva de tots els nostres carrers i places, la qual cosa és d’agrair ja que la situació a què s’havia arribat, malgrat els esforços de darrera hora per dissimular en campanya com es trobava la vila, era desastrosa. 

Tot i que no podem oblidar que els vilatans tenim l’obligació de respectar l’espai públic i no abocar-hi tot el que ens fa nosa, també les cigarretes mal apagades o xiclets, caldrà que l’esforç de l’equip de govern no duri quatre dies, sinó que sigui una consigna per a tot el mandat. 

Per tot això, potser seria interessant mirar de quin material disposen i millorar, no sé si amb l’aparell que comentava al principi, tot l’instrumental de neteja, perquè aquesta sigui la més practicable, més eficaç i més eficient possible, i d’aquesta manera aconseguim una vila de la qual ens puguem sentir orgullosos d’ensenyar-la als nostres visitants, però sobretot que en puguem gaudir els arenyencs que la trepitgem cada dia.

Parlem de lavabos públics també

En un moment o altre de la nostra vida hem esdevingut turistes o visitants d'altres pobles i ciutats. Ens agrada conèixer nous horitzons, descobrir històries desconegudes i gaudir del patrimoni, de la cultura, de les festes i tradicions. Ens agrada passejar pels seus carrers i places, i agraïm trobar-los nets i endreçats. 

Quan rebem a casa a familiars, amics i coneguts d'altres contrades, volem ensenyar la nostra vila de la qual ens sentim molt orgullosos. És per això que presumim de la nostra cultura i tradició, del patrimoni urbà i el poc que ens queda de patrimoni natural, i procurem evitar aquells racons que la neteja no és precisament notòria.

Arenys de Mar necessita millorar en neteja, i això implica l'administració local, però també els vilatans, que sense la seva col·laboració es fa difícil aconseguir una vila neta i polida, que ens faci sentir orgullosos davant dels nostres visitants.

Sigui per l'edat o per les meves manies, quan visito una ciutat agraeixo que disposi de lavabos públics, sense necessitat d'haver d'entrar mig amagat a un bar o restaurant on no tinc intenció de fer-hi parada. A la nostra vila aquest tema dels lavabos públics no està solucionat. Els nostres polítics no hi donen la importància que entenc que hauria de tenir. Però no és només pensant en els nostres visitants i forasters, sinó que també nosaltres, els que residim a la vila, sobretot si la nostra casa no es troba al centre, també ens agradaria poder comptar amb aquest servei.

En una campanya electoral parlem de grans projectes. Intentem trobar solucions a grans qüestions, però en canvi ens oblidem dels petits detalls que poden arribar a ser prou significatius i resoldre situacions desagradables. Ens oblidem de col·locar bancs accessibles per a les persones grans, com parlava fa un parell de dies, o d'eliminar barreres arquitectòniques, com comentava ahir mateix.

En el programa electoral de la CUP hi trobareu petits detalls que són importants encara que no els acostumeu a sentir en els mítings, ni formen part de les grans promeses dels líders polítics, però que fan més fàcil la vida en societat, siguin els nostres visitants, o nosaltres mateixos. La CUP és sensible i posa per davant de tot el benestar de tota la població, amb especial interès cap a les persones que ho tenen més difícil.

Tot sigui per aconseguir una vila més neta

He llegit al web de Ràdio Arenys que aquesta passada nit l'empresa L'Arca del Maresme ja ha començat a gestionar la recollida d'escombraries, encara sense que es faci efectiva la recollida porta a porta a tota la vila, sinó que això començarà a la tardor, després que l'Ajuntament iniciï una campanya de difusió i explicativa sobre la manera de treure la brossa de casa.

Cal desitjar molt encert a l'empresa i també a l'ajuntament perquè hi ha molta feina a fer, i hem de dipositar moltes esperances en la campanya del mes de juny per veure si som capaços, els arenyencs, de fer bé la feina, ser més cívics i endreçats i deixar de donar mal exemple als visitants.

Aquest matí hem fet una escapada a la veïna població de Sant Pol, i una vegada més he pogut comprovar que els altres municipis estan més nets que el nostre. M'imagino que és gràcies a un millor servei municipal, però sobretot a un millor comportament de la població a l'hora de mantenir nets els carrers i places.

Suposo que us podeu imaginar la ràbia que t'entra quan t'adones que és possible tenir el poble net, sense brossa ni deixalles, ni plàstics ni papers pel carrer. A la nostra vila ni tan sols som capaços de mantenir nets vials que acostumen a ser visitats per forasters, com ara la pujada del camí de la Pietat.

La regidoria de serveis municipals té un repte molt important que nosaltres no li posem fàcil. Tan sols deixant de llençar papers i plàstics, i també paquets buits de tabac, no col·locant bosses de brossa a les papereres, o deixar de treure mobles vells posant-los a la primera cantonada que ens ve de gust, ja n'hi hauria prou perquè els nostres carrers fessin més goig.

Entenc que qui acostuma a comportar-se com a bon vilatà està fart de llegir comentaris sobre brutícia, i en canvi són els incívics i barroers els que ni tan sols hi paren atenció. Cal que tots siguem curosos a l'hora de passejar per la via pública i, sense posar el nostre físic en perill, recomanar qui no es comporta, que canviï d'actitud. A veure si aquest 2022 és un punt d'inflexió per a la netedat de la nostra vila, i ens podem posar una medalla tots plegats per haver aconseguit fer un pas endavant.

El portal lamevasalut col·lapsat

Avui s’ha col·lapsat el portal de lamevasalut per l’allau de visites per tal d’obtenir el codi QR que demostra estar vacunat, i d’aquesta manera poder entrar a bars, restaurants, gimnasos i sales de teatre. L’allau ha estat tan gran que ha obligat a la Generalitat a posposar l’entrada en funcionament de les noves mesures i permetre que, de moment, es pugui entrar en aquests establiments sense el document acreditatiu, durant aquest cap de setmana.

M’ha sorprès que encara hi hagués tanta gent que no hagués fet el pas per obtenir el justificant. També és cert que no s’exigia tret que sortissis del país.

És ben cert que la gent té moltes ganes de sortir i els restauradors o empresaris de la faràndula prefereixen això que no pas veure que els fan tancar o restringir els horaris d’obertura. 

Per qüestions personals, avui necessitava entrar a la web lamevasalut i m’ha estat impossible. Entenc que és una web que no acostuma a tenir mai tants visitants, i per això el col·lapse.

No sé si dilluns, que és la nova data fixada per posar en marxa les noves mesures de control de la gent vacunada, tothom haurà pogut descarregar-se el certificat o bé caldrà posposar-ho per a més endavant. Seria, però interessant que es prenguessin les mesures necessàries per poder accedir al portal per altres gestions prou importants com per no deixar-nos a l’estacada gaires dies.

Les tres illes

Avui ens hem acomiadat de Venècia ja que demà marxem a primera hora. Abans però hem visitat les illes de Murano, Burano i Torcello. Unes illes que s’acostumen a programar en grups, però que nosaltres hem fet pel nostre compte, i amb un detall significatiu: abans que es llevessin la majoria dels turistes. Era dissabte i calia sumar-hi els visitants de cap de setmana. Això feia augmentar l’afluència de gent.

Per a qui no hi hagi estat us diré que la seva visita és prescindible, tot i que m’ha agradat haver-hi anat, sobretot a Burano, un poble molt endreçat, que viu del turisme, però que et causa molt bona impressió.

Torcello no té res a veure amb les altres dues illes, però t’ajudarà a veure que no tot s’acaba amb la massificació de Venècia. Hi ha tranquil·litat i més vegetació.

El comiat de Venècia ha consistit en perdre’ns pels carrers estrets de la ciutat fins arribar al capdamunt i baixar en vaporetto fins a l’estació de S Zacarias, molt a prop de la plaça San Marco.

Ara, amb la maleta pràcticament enllestida, fem un repàs d’aquests dies a la ciutat de Venècia. Demà només quedarà matinar i travessar la ciutat fins a l’aeroport.

Il vaporetto

Avui tocava tirar del transport públic per no dir que hem estat tots els dies caminant. Volíem tenir l’experiència de desplaçar-nos amb el sistema de transport públic que funciona a la llacuna de Venècia.

Hem tornat a trepitjar el barri jueu, amb noves històries per conèixer millor la ciutat, de per què l’hem trobat així, i quin futur li espera.

I hem pujat a una plataforma a la part superior d’uns magatzems de luxe des d’on hem tingut unes vistes interessantíssimes de Venècia. A primera hora ens ha plogut i també ens ha permès experimentar unes primeres passes sota el paraigües. Tot suma.

Es nota que arriba el cap de setmana i es veu més gent pel carrer. Els bars i restaurants amb música en directe. Diuen que la pandèmia ha reduït a una tercera part el nombre de visitants. Això ens ha afavorit perquè és molt diferent passejar-te tranquil·lament sense haver de demanar pas.

I ara, preparant la jornada de demà, mentre païm el sopar que ens ha servit per recuperar forces. 

Barcelona deserta

No sé si aquest ha estat el cas, o bé hi ha gent que hi ha anat a visitar-la, però per la situació de la majoria de poblacions del país la impressió és que a Barcelona aquests dies no hi ha quedat ningú. Al Collsabra, una zona que conec bé, han hagut d'organitzar-se per situar cartells indicant que poblacions com Tavertet o Rupit estaven tancades, en el sentit que no hi cabia ningú més. També es feia difícil poder visitar la foradada a Cantonigròs.

El que és bonic de pobles com Tavertet o Cantonigròs és la quietud que hi pots viure, el silenci i canvi total respecte al dia a dia de la gran ciutat, però en dies com aquests no és el mateix. L'excés de visitants provoca un estrès que no t'ajuda a apreciar la bellesa de les poblacions. Ho dic perquè aquelles persones que hi hagin anat per primera vegada els recomano que hi tornin més endavant, quan la situació s'hagi normalitzat i hi hagi els visitants que hi acostuma a haver.

El cas de Rupit ja és més excepcional, perquè gairebé està fet perquè hi hagi massificació de visitants. De totes maneres, anar-hi entre setmana convida a gaudir del paisatge i l'entorn, i una escapada a Sant Joan de Fàbregas és obligada.

Nosaltres ens hem quedat a casa, que s'hi està molt bé i ens hem estalviat les cues a la carretera. Tenim la sort de no viure a la gran ciutat, tot i que al Maresme hi podria haver una mica més de tranquil·litat i encara s'hi estaria millor.

Els efectes del coronavirus

El fet que hi hagi empreses internacionals que cancel·lin la seva estada a Barcelona durant el Mobile World Congress per l'epidèmia del coronavirus fa pensar en els efectes de la globalització. En cap cas hauríem pensat que una malaltia que es detecta a la Xina pogués arribar a preocupar-nos. T'adones que la globalització porta que ens moguem d'un cantó a l'altre amb molta facilitat i que la possibilitat del contagi existeixi.

Són alarmistes les precaucions de LG o Ericsson? D'entrada la primera reacció que tens és que són molt exagerats i que no ha de passar res, però tampoc tens la certesa del cent per cent. És per aquest motiu que pots entendre la decisió presa i no criticar-la perquè no li pots garantir seguretat absoluta.

La concentració de gent pot ajudar a desenvolupar l'epidèmia a tanta distància de la Xina, però hem de creure que les autoritats sanitàries han pres precaucions suficients com perquè això no passi.

La incògnita actual és conèixer si hi haurà més empreses que abans de l'inici del congrés es donaran de baixa. D'entrada podem pensar que l'afluència de visitants no serà la mateixa que en anys anteriors, i la causa serà la por al contagi del coronavirus. Caldrà seny a l'hora de parlar del tema i no despertar més angúnies de les necessàries. Al mateix temps, però hem de confiar que es pugui garantir una estada segura i saludable de tots els visitants.

Tots sota els símptomes de procés i referèndum

Mentre hi ha qui reflexiona i estudia la resposta, el president català, el poble se'n va al Montseny a buscar rovellons. Vaig veure la notícia que era gairebé impossible trobar aparcament a Santa Fe del Montseny. Això acostuma a passar a Barcelona i la solució la trobes entrant en un aparcament públic, però al Montseny no n'hi ha.

Diuen que tancaran el pas i transportaran els visitants en autobús gratuït. És allò dels aparcaments a les entrades de les grans ciutats i utilitzar el metro per arribar al centre. Algun sociòleg ens pot explicar el fenomen? ¿Aquesta invasió al Montseny es deu a l'afició al bolet o a la necessitat d'esbargir-nos després de tanta pressió política?

Divendres vaig anar a Tavertet i ningú feia cara de trobar-se indisposat per atacs de procés o referèndum. Això no vol dir que no tinguessin els símptomes, però els portaven molt bé. Avui a la Mostra d'Entitats del barri mataroní de Cerdanyola, tampoc es respirava l'aire viciat dels darrers dies, però a la més petita ocasió de fer-la petar sortia el tema.

I ara molts pensem en demà, en què respondrà el president Puigdemont i com s'ho prendrà l'altre president. Sabem d'entrada que la clau de la caixa la continuaran tenint ells, i que si no entenen la resposta aplicaran l'article 155, no fos cas que els enredéssim. 

A ningú agrada viure pressionat, però avui és molt difícil treure-te-la del damunt, a no ser que tiris la tovallola, però si això passa, deixarem de tenir pressió per patir l'ofec.

Morint d'èxit per una mala planificació

Les notícies sobre turisme cada vegada són més contradictòries. Ens alegrem que vinguin turistes i visitants d'altres poblacions, però hem arribat a un punt que hi ha ciutats i poblacions que estan morint d'èxit.

Barcelona és el cas que tenim més proper i cada dia hi ha notícies sobre els problemes que ocasiona la massificació turística. Està molt bé dir que volem turisme de qualitat, però aquest no el tindrem si no els podem oferir serveis de qualitat, i en això hi estem tots implicats.

Recordo que pocs dies abans de començar les vacances parlàvem amb una companya de Calella i ens explicava com havia canviat el turisme de la seva ciutat. Calella va començar amb molta força i va aconseguir multitud de turistes que venien per poc cèntims a prendre el sol de dia i a emborratxar-se de nit. Ara, segons sembla, s'han anat tancant els hotels conflictius i ja n'hi comença a haver de més qualitat.

Els hotels són importants, però cal oferir bons serveis i en això no puc dir que no es faci res, però sí que cal treballar-ho més. I no ens podem oblidar de les infraestructures i la mobilitat. Si volem acostar els visitants al centre ho hem de posar fàcil. Avui he trigat tres hores per fer seixanta quilòmetres. La visita ha estat molt bonica, però les enrabiades dins del cotxe han estat sonades.

El Temple d'August

Avui, fent un parèntesi a la feina, hem fet de turistes a casa nostra i hem gaudit de l'experiència de passejar amb els ulls oberts, sense cap pressa, tot badant i contemplant el paisatge urbà de Barcelona. Permeteu-me que sigui positiu i deixi de banda els mil problemes que de ben segur té la ciutat. La nostra capital té racons interessants i meravelles arquitectòniques. 

No és estrany que al cap de l'any el nombre de visitants a la ciutat de Barcelona sigui tan alt. Avui els carrers de Barcelona estaven plens de forasters, molts d'ells en grups, la majoria estudiants ben joves, però no només.

Pràcticament tot el que he vist no era la primera vegada que ho visitava amb l'excepció del Temple d'August, amb les espectaculars columnes. La M. Àngels portava el timó i l'experiència d'haver programat la mateixa passejada fa poques setmanes amb els seus alumnes d'ESO.

Ho hem comentat mentre observàvem els monuments tan ben conservats i cuidats. Sens dubte que les coses no surten perquè sí. Cal tenir les idees clares, i treballar-les. No totes les ciutats i pobles del nostre país ho han tingut tan clar. Si be és cert que sense la base, sense la història, és difícil presentar una gama tan exhaustiva del passat arquitectònic, però amb enginy es poden treballar moltes idees.

La sensació de la matinal pels carrers històrics de Barcelona ha estat de plaer i ens ha fet venir ganes de repetir-ho en altres indrets i ciutats del nostre país: Girona, Tarragona... El nostre país és molt petit, però farcit d'història i un museu a l'aire lliure digne de ser visitat.

Arenys de Mar, vila firal

Sovint em pregunto si el nostre ajuntament ha valorat el rèdit d'organitzar gairebé cada cap de setmana un tipus de fira o altra al llarg de la Riera. M'han vingut ganes de preguntar-ho, però he desistit, bàsicament perquè el nostre ajuntament no acostuma a respondre les instàncies. Si més no aquesta és la meva experiència. Tampoc m'ha animat a formular la pregunta el fet que després de ser convocat a l'ajuntament, descobreixo que m'han mentit.

M'agradaria conèixer els beneficis per al comerç o els restaurants,  el fet que molts caps de setmana s'instal·lin carpes a la Riera d'Arenys. Aquestes fires atrauen persones de poblacions veïnes? Els visitants, forasters o locals, acostumen a comprar? S'anima a vilatans a participar amb els seus estands?

Voldria pensar que sí. Que el reguitzell de parades setmana rere setmana no només és una distracció i aparador de productes més o menys repetits, sinó que contribueix a la dinamització comercial i econòmica de la vila. 

Fa uns dies parlava de pla estratègic. Ara ja tenim un Programa d'Actuació Municipal, amb moltes accions a dur a terme. Sabem, però què volem que sigui l'Arenys del futur? Tinc la impressió que el govern actual no ho sap gaire i, sobretot, que ens enganya contínuament. No havíem quedat que es mantindria la zona verda de la Picòrdia?

Una desconnexió de 24 hores a Cantonigròs

No sempre és fàcil desconnectar, ni tots els llocs i ambients ho fan possible. Avui he desconnectat. M'he pres el dia lliure i he anat a Cantonigròs. Un dia esplèndid, encara que el motiu del viatge no ho feia necessari. Malgrat tot, sempre és d'agrair que quan et pots escapar puguis gaudir d'un dia assolellat (qui em coneix dirà que a mi m'agrada la pluja, i és cert).

El poble respirava molta quietud. Segurament encara estem afectats per la crisi i els propietaris de segona residència escurcen la setmana santa. Hi ha consciència que encara ha de passar un temps fins a recuperar els nivells anteriors a la crisi. M'imagino que a partir de dijous serà diferent, però llavors jo seré al costat del mar i amb més presència de visitants.

Arribant a Arenys m'he anat assabentant de les notícies del dia. Cada vegada perd més protagonisme l'accident dels Alps i avui es comentava l'ultimàtum per a l'acord entre els EUA i Iran, però també de la detenció d'una família de Badalona, amb dos joves de 16 anys que presumiblement s'estaven preparant per viatjar a Síria a lluitar amb l'EI.

Encara eren notícia les reaccions al pacte entre CIU i ERC del full de ruta. ICV hi veu electoralisme. És l'excusa de sempre. Hi ha algun partit polític que no actuï per electoralisme? ICV no ho fa? No es fa estrany que ICV només parli de participació quan s'acosten eleccions? Els problemes d'ICV i del PSC no són les declaracions electoralistes de CIU i ERC, sinó els problemes de definició, de consistència, de capacitat d'il·lusionar. Que no busquin els problemes en els altres.

I d'Arenys també hi ha bones notícies: l'ajuntament guanya el contenciós plantejat per la UFEC i, segons sembla, tampoc l'ajuntament no haurà d'indemnitzar al propietari de les Clarisses. És important, tenint en compte què va passar en casos desatesos i que finalment varen suposar un càstig econòmic important per a l'ajuntament. 

Per cert, mentre escrivia el post, a TV3 insistien que tallar un arbre no és cap crim, que en molts casos és convenient fer-ho... ho dic per a tota aquella colla de creguts ecològics que et mal miren quan demanes que tallin un arbre que està provocant problemes. Ja ho veieu, ja estic connectat.

Una Riera plena de cotxes

Els arenyencs presumim de la nostra Riera perquè és el punt neuràlgic de la vila, on s'hi concentra la major part de les activitats de lleure, comercials, socials... la geografia d'Arenys no permet gaires alternatives a la Riera i és per això que s'hi concentra tot, també els cotxes.

L'alternativa motoritzada a la Riera és pràcticament nul·la. Quan véns a Arenys difícilment pots esquivar la Riera, ja que la majoria de carrers hi van a parar. Això fa que el trànsit sigui dens i l'encant de passejar-hi perdi uns enters.

L'altre problema d'Arenys és l'aparcament. La majoria de carrers són estrets i no disposen d'espai per aparcar, a no ser que t'allunyis molt del centre, però tampoc, al voltant del municipi, no hi ha gaires espais per convertir-los en bosses d'aparcament, tot i que algun s'hi podria habilitar.

Aquest problema d'aparcament, i el fet que no s'està acostumat a entrar el cotxe a l'aparcament públic de sota el Xifré, ha fet que la Riera es convertís en la bossa principal d'aparcament, donant una imatge un xic vergonyant per aquells que ens agrada presumir de vila davant dels nostres amics i visitants.

La notícia que llegia avui de l'aprovació d'un projecte d'espai per a vianants a la part alta de la Riera és, d'entrada, positiva i obre expectatives per a una millora important del nervi principal d'Arenys per a les persones. Ara tot són pedaços, desconnectats i encerclats de cotxes i circulació.

No acabo d'entendre el dibuix que reprodueix la pàgina web de Ràdio Arenys, però vull pensar que tractant-se de la Riera, s'haurà previst un disseny estètic, que enalteixi la nostra Riera i que sigui agradable per als que en facin ús.

Què passarà amb els cotxes? ¿el nou espai per a vianants comportarà problemes d'aparcament per als veïns i residents de la part alta de la Riera? Entre tots hauríem de trobar la manera d'endreçar els nostres cotxes en aparcaments fora de la via pública i convidar els visitants a utilitzar l'aparcament del Xifré. Probablement l'Ajuntament podria buscar algun espai als afores perquè servís de bossa d'aparcament. No ens ha de fer por de caminar, ni que això sigui motiu perquè els visitants deixin de venir. Ara ja passa, doncs busquem-hi una solució.