Parlem menys i anem per feina!

Aquest estiu els incendis són els grans protagonistes. Gairebé cada dia hem estat parlant d'un foc o altre provocat o accidental, amb més o menys hectàrees afectades. Segurament no serà el pitjor estiu de tots, perquè recordem algun estiu amb grans incendis a Catalunya, però sí que destaca amb relació als darrers anys, o si més no això és el que a mi em sembla. Al final ens donaran les dades i podrem contrastar-ho.

No només parlem dels incendis en actiu, sinó també llegim molts comentaris sobre la situació en què es troben els nostres boscos. Un sotabosc brut i gens cuidat, amb una calor intensa i alguns desaprensius o temeraris, fan que les flames apareguin més fàcilment del que seria lògic. Falta de previsió? Desconeixement? Manca d'inversions? Ens ho prenem seriosament?

Considero que el govern hauria de plantejar-se d'una vegada millorar la situació dels nostres boscos. Hi ha fets que resulten difícils de capgirar. Les urbanitzacions al mig del bosc, varen aparèixer fa molts anys i són un perill constant, sobretot tenint en compte el canvi climàtic, amb temperatures extremes, però amb unes circumstàncies que sí que podríem abordar: netejar el sotabosc, construir franges protectores i moltes més coses que les persones enteses en l'assumpte ens podrien explicar.

Crec que ja va sent hora que el govern de torn es prengui seriosament la política de la prevenció. Preveure el que pot passar, quan és tan evident, hauria d'estar a l'agenda de tot polític de govern. No ho podem deixar tot en mans de la sort o la capacitat dels nostres bombers, protecció civil i guardes forestals. Aquests hi han de ser per a les emergències, per allò que resulta gairebé imprevisible, però no per substituir la manca de planificació i prevenció.

Cada estiu sents a parlar dels problemes dels nostres boscos i de la facilitat amb què es poden encendre, i no es fa res, o ben poc, per millorar la situació i posar-ho més difícil perquè es cali foc. Cal prendre decisions importants i tenim gent prou preparada i coneixedora del territori per a fer-ne cas i posar-hi remei. Que no passi un altre any sense que s'hagi fet res per evitar-ho.

Una bona llevantada

Acabem de patir una bona llevantada que feia temps no vivíem, si més no els records que en tenim són de fa uns quants anys, encara que a vegades la nostra memòria ens traeix. Ens hem passat un parell o tres de dies observant si les finestres i les portes ajustaven bé, si no hi havia cap gotera sorpresa i si els desaigües que havíem condicionat absorbien bé la intensitat de la pluja en alguns moments. Malgrat tot, érem conscients de la importància de l'aigua, i les ganes que ens plogués més sovint, sense fer mal.

Sembla que això ja s'ha acabat i que ens n'hem sortit prou bé. Potser no tothom podrà dir el mateix, però en línies generals no he sentit a dir que hi hagués cap desgràcia. Algun edifici danyat, algun fanal caigut a terra, i alguna inundació dels baixos, però poca cosa més. Les imatges que hem vist de llocs com el Collsacabra, eren realment espectaculars, amb aigua abundant. 

En aquestes hores de pluja continuada, quan ja en portàvem una bona quantitat, et venia al cap la gent que viu al nord d'Europa i que acostumen, els que poden, a venir a prendre el sol a les nostres platges. Entens que els agradi tant, fins i tot a mi que me n'allunyo tant com puc. El sol, quan no el tens, el trobes a faltar. Sigui per la llum, l'escalfor... d'alguna manera t'anima i et treu els neguits. 

I també t'adones que no sempre sabem valorar allò que tenim. És cert que el nostre país pateix èpoques de sequera preocupant i que tenim molta feina per aconseguir no dependre tant de la pluja i poder sadollar la set. És important que plogui de tant en tant, però quan ens ho fa seguit ens n'afartem i enyorem el sol i el cel blau i lluminós.

He fet cas dels avisos del servei de Protecció Civil, i no m'he acostat ni a la platja ni a l'espigó del port. Ara caldrà anar-hi per veure com ha quedat tot. Ens queda platja? Recordo ocasions en què la platja del Cavaió gairebé va desaparèixer. La darrera no fa pas tants anys. La natura, però, actua lliurement i les platges es recuperen, sempre que l'home no hi posi entrebancs. Parlem de zones inundables on s'hi ha edificat, i barreres arquitectòniques que barren el pas a lliure circulació de l'aigua. Encara no n'hem après, i les desgràcies les provoquem nosaltres.

Pere Aragonès s'escapa a Suïssa

Avui a les xarxes socials s'ha criticat el president català per ser a Suïssa en una reunió d'ERC, quan tenim tres o quatre incendis en marxa i molta por pel que pot acabar passant. Se l'acusa de despreocupar-se del país i prioritzar els temes de partit. No és la primera vegada que una cosa així passa i hi ha precedents que també han estat motiu de crítica. És perquè quan es tracta dels altres és fàcil de criticar, però sempre ve el moment que un mateix cau en la mateixa situació, i llavors no es veu de la mateixa manera.

Entenc que els focs no els apaga el president del govern, i que aquest compta amb el seu conseller, Ignasi Elena, perquè estigui les vint-i-quatre hores del dia al darrere dels fets i informant a tothom de què s'està fent per apagar els focs existents i evitar-ne de nous. El problema és més aviat d'imatge i que ens sembla que quan hi ha problemes greus al país, tota la resta s'ha d'aparcar i centrar-se en els fets fins que no quedin resolts.

De totes maneres crec que la qüestió no és tan pel fet en sí, com per tot el que estem vivint des de fa uns quants anys. Hem perdut la confiança en els nostres polítics, i creiem que prioritzen massa els interessos partidistes, deixant una mica de banda la ciutadania, a qui només tenen en compte a l'hora de recollir-ne els vots.

El govern català no acaba de funcionar, i en temes com la prevenció d'incendis ja comentava jo ahir que no s'ha fet res per reduir el risc. El creixement desorbitat de massa forestal al nostre país no ha vingut acompanyat per una política de tractament dels boscos per tal de mantenir net el sotabosc. Només quan arriba la temporada d'estiu i amb ella els incendis, és quan ens preocupem per la situació. Llavors ja és tard.

Els ciutadans estan molt cansats del govern i no agrada que es dediquin tant al partit polític mentre es considera que es fa poc per resoldre els problemes del país. És per això que avui es retreu a Pere Aragonès que sigui a Ginebra en una reunió de partit i no estigui al peu del canó amb tots els bombers i protecció civil lluitant per apagar els incendis que ens amenacen. És bo que ho tingui en compte i que reflexioni, ell i el seu partit, sobre què deien d'altres polítics que havien actuat de la mateixa manera.

Els fets són molt importants, però les formes també. Als polítics se'ls exigeix dedicació absoluta els 365 dies de l'any i retre comptes de la seva feina als ciutadans. El que puguin fer en clau partit polític no ens interessa i volem que es posi en un segon terme, sobretot quan hi ha prou elements com per criticar l'actuació dels partits polítics i el poc interès per al benestar de la ciutadania.