diumenge, 20 de maig de 2018

El perill que es trenqui o ens arrossegui per terra

Tot i que avui volia parlar de l'estratègia per no parlar de feixisme, segons les referències i plantejament que fa del populisme el fundador i president del Nexus Institut, Rob Riemen, la notícia d'aquest migdia sobre la decisió pactada de no aixecar el 155, fa qui m'hi refereixi.
Avui és el tercer dia consecutiu que opino sobre la decisió del president de la Generalitat de nomenar consellers a polítics presos i a l'exili. Continuo pensant que és un error, i m'imagino que la decisió consensuada per Rajoy, Sánchez i Rivera, es deu principalment al nomenament del nou govern.
Si juguem a veure qui té més resistència, sento dir que el govern de l'estat té la paella pel mànec, perquè té els poders judicial, executiu i policial al seu bàndol, i nosaltres, el nostre govern, pot presumir de músculs, però tenim les de perdre.
Continuo pensant que està molt bé la idea de recuperar allò que il·legítimament ens han pres, però ara és hora d'avançar, i amb aquesta actitud no veig que puguem arribar molt lluny. Estem donant massa facilitats perquè els partits estatals vagin units, en part gràcies a la claudicació del PSOE a ser alternativa de govern. És així, ells ho han volgut, però els fem forts contra nosaltres.
Desitjo que el nostre president rectifiqui, ja sigui obligat per la impossibilitat de nomenar-los, o a voluntat pròpia, després d'haver ensenyat les dents, i no voler anar més lluny en el conflicte. També m'agradaria que es confirmés la trobada amb el president del govern espanyol, i que en aquesta ocasió s'actués de manera més brillant, sense improvisar i calculant totes les conseqüències.
La tasca del nostre president i del govern que en resulti nomenat no serà fàcil. Caldrà afrontar molts entrebancs, la majoria dels quals no hi podem renunciar, però és bo que coneguin què és essencial, i què es prioritari, i es deixi una mica de banda els simbolismes que no necessitem, o bé no són vitals, en un moment com l'actual.

dissabte, 19 de maig de 2018

Un govern amb empresonats i exiliats i lluny de la paritat

Dos exiliats i dos empresonats entre el nou govern nomenat pel president Quim Torra. Les amenaces del govern del PP no han evitat que el president català nomenés els consellers vetats per Madrid. El ministre portaveu del govern espanyol va deixar ben clar que si es produïa aquest nomenament, actuarien. Ara caldrà veure quina serà aquesta actuació, i si això provocarà que es perllongui la vigència del 155.
Ahir escrivia que no ho veia convenient, però és evident que era la meva opinió, i que al llarg de tot el que portem de procés, en més d'una ocasió he pensat de manera diferent de com s'ha actuat. Veurem si la decisió és bona i ens ajuda a avançar, o bé ens continua mantenint encallats.
Ahir vaig acabar de llegir "Al mateix riu d'Heràclit", de Pep Coll. M'ha resultat interessant i he pogut reflexionar sobre algun dels pensaments del savi filòsof, sobretot relacionats amb la vida pública i la política, però sobretot en la consciència de les persones, la responsabilitat dels seus actes, i les conseqüències dels mateixos.
Un govern en què el president tampoc s'hi ha lluït gaire a l'hora de tenir en compte la paritat. A vegades ens esplaiem amb grans proclames i exigències, però a l'hora de la veritat actuem de manera contrària i incoherent amb allò que hem defensat. No hi havia altres opcions? No es tracta d'obsessionar-se amb el percentatge exacte, però d'això a la realitat que podem observar hi ha una gran diferència.

divendres, 18 de maig de 2018

És la millor opció nomenar els consellers empresonats?

Entenc que els símbols són importants i fins i tot necessaris, però en aquests moments Catalunya necessita fer un pas endavant i recuperar tot allò que ens varen usurpar il·legítimament, emparats per unes lleis aplicades erròniament i amb esperit de venjança. En aquest paquet de responsables de tanta injustícia no hi ha només el PP, sinó que hi figuren, amb responsabilitats i interès polític, C's i PSOE.
Com hem de fer aquest pas endavant? En cap cas hem d'oblidar-nos de tot el que ha passat els darrers mesos, i encara menys dels polítics i líders socials empresonats o a l'exili. Els hem de tenir molt presents i continuar denunciant el seu empresonament que és totalment injust. Ningú no ens perdonaria l'oblit perquè de la seva situació en compartim la responsabilitat, que no la culpabilitat, ja que aquesta està molt clar on es troba.
Sense l'oblit, però amb ganes de recuperar la dinàmica que teníem, legislant malgrat els impediments que ens posa l'Estat espanyol, aprovant lleis justes i socials, defensant el català, l'escola, la cultura i el país, i treballant per la República catalana.
Nomenar consellers i conselleres de la Generalitat els nostres polítics empresonats, probablement no és la millor manera d'avançar, que no vol dir que no s'ho mereixin, però ja tindran l'oportunitat més endavant, quan tota la injustícia del món, caigui pel seu propi pes, i el nostre país, també Espanya, recuperi l'estat democràtic que se li suposava. Aquest camí l'hem de fer tots, pensant en tothom, i especialment en els nostres presos polítics.
I aquest treball l'hem de fer junts. Si recuperés escrits de fa anys. Probablement de l'inici de l'embranzida independentista, quan encara no somiàvem arribar on som ara, trobaria els meus consells d'anar de la mà de qui mai s'ha sentit independentista, ni ha tingut necessitat de defensar la seva llengua, però sí que considera injust el tracte que rebem des de Madrid. Això no s'ha aconseguit, i caldria tornar-ho a intentar. 
De ben segur que els escrits del nostre president, que ara han aparegut a les xarxes socials, no són el millor exemple per avançar en concòrdia tots plegats, però tampoc ho és l'odi que es desprèn de molts polítics de C's, sobretot del seu dirigent, ni l'actitud del PP català, o certes declaracions d'un PSC més moderat que els altres, però no pas lliure de culpa. Tots necessitem reflexionar i, sobretot, actuar de manera honesta i amb esperit de servei.

dijous, 17 de maig de 2018

D'aquí a poc temps l'hemeroteca serà espatarrant!

A l'Estat espanyol se li en fot fer el ridícul per Europa, i menysté qui el ridiculitza. Hi ha massa supèrbia com per fer-los posar-se vermells. L'Estat espanyol el que vol és que li lliurin els polítics exiliats, de la manera que sigui, a les bones o a les no tan bones, però que facin el favor d'extradir-li els fugitius.
Els que no hem estudiat dret, o amb prou feines, la cosa que hem entès és com es practica a Espanya la Justícia. Es tracta d'utilitzar la llei de l'embut i fer passar bou per bèstia grossa. Encara que s'hagi demostrat que el jutge Llarena no està preparat per fer bé la feina, ell té molt clares les amenaces. Amenaça a una persona citada, a jutjar-la per allò que li vingui de gust, o a la justícia alemanya, a no comportar-se com la belga. I queda tan ample!
Entretant van caient acusacions contra polítics corruptes o mentiders, i també càrrecs prou importants com el que va ocupar el senyor De Alfonso, a l'Oficina Antifrau. Resulta còmic, però no fa riure, que l'encarregat de l'Oficina Antifrau actués fraudulentament. Això només pot passar en el nostre país, i que no sigui mal vist pel poder polític espanyol.
Passa el mateix amb l'acusació de xenofòbia. El PP acusa Torra de xenòfob i mil coses més, mentre que el senyor Albiol, anima als badalonins a mostrar-se en contra de la construcció d'una nova mesquita. Això no és xenofòbia? Potser quan ve del PP, no ho és.
Hi ha algú que vagi preparant l'hemeroteca? D'aquí a poc temps, quan molts haurem oblidat tot això que estem vivint, hi haurà qui obrirà el calaix i ens cansarem de veure actituds contradictòries, i tot això és perquè hi ha molta demagògia, molt d'engany, i molta irresponsabilitat i maldat. No anem bé!

dimecres, 16 de maig de 2018

Enyoro antics polítics, a la recerca de l'honradesa i l'honorabilitat

És injust que els nostres polítics continuïn empresonats i exiliats. Dia rere dia observem el ridícul de la judicatura espanyola, però això no ens fa feliços perquè els volem a casa. Volem que l'estat espanyol alliberi les persones empresonades injustament, a partir d'una interpretació parcial i interessada de la justícia, que a fora d'Espanya és motiu de sorpresa i fins i tot crítica. Un estat democràtic no pot caminar de la manera que ho fa, i això és precisament el que es posa en dubte, la democràcia de l'estat espanyol.
En veurem moltes més encara que ens desesperaran, perquè com ja he dit altres vegades a Espanya no s'està fent justícia, sinó venjança per uns fets totalment democràtics que els varen deixar en ridícul. Com es podien imaginar que tenint tot el poder a les seves mans, Catalunya aconseguiria organitzar el referèndum? Això va ser un cop baix que l'estat no ha paït, i des de llavors només busca excuses per venjar-se. Una mala pràctica de l'administració de la Justícia no és la millor manera de resoldre els conflictes entre Catalunya i Espanya.
I entretant continuen sortint mostres de corrupció de polítics del PP, i també d'alts càrrecs designats pel govern espanyol. Fins i tot l'oficina antifrau resulta esquitxada de cobraments il·lícitis. Amb aquestes institucions corrompudes què pretenen fer. Cada vegada queda més clar que els nostres polítics tenen un nivell d'honradesa molt baix i també de personalitat. Enyoro antics polítics, encara que no estigués d'acord amb els seus principis, però sí amb la seva ètica, la seva honradesa i la seva honorabilitat.

dimarts, 15 de maig de 2018

Rajoy i Sánchez pacten mantenir intervingudes les nostres finances

Quin diàleg podem esperar d'un govern que pacta amb l'oposició mantenir la mà a la caixa catalana? Sembla una mica absurd pretendre dialogar amb qui et manté la intervenció de l'economia. Si no podem exercir les poques competències que ens queden, què podem esperar del govern espanyol? 
Sembla ser que l'acord a què han arribat el PP i el PSOE, en boca dels seus màxims dirigents, és mantenir la intervenció de les finances de la Generalitat, i algú que m'expliqui quina política pots exercir si no disposes de diner, o bé tens marcat en què te'l pots gastar.
Que s'ho faci mirar aquell que critica al govern català de fracturar Espanya. No serà l'actitud de l'Estat la que provoca el trencament? Jo particularment ho tinc molt clar, i qui vulgui que em vingui a convèncer que estic equivocat.
Ja no es tracta d'independència o de procés, ni tan sols del dret a l'autodeterminació, sinó de mesures tan bàsiques com l'assistència sanitària universal, o la llei de la pobresa energètica, per posar només dos exemples. Suposo que en aquests casos, com a mínim els Comuns estaran d'acord en afirmar que l'Estat ens limita la nostra voluntat de governar-nos. Doncs, lluitar contra això és construir la República catalana, i en aquesta tasca ens hi han d'ajudar.
El nou govern també ha d'aprendre dels errors anteriors i canviar la manera de fer. Els independentistes no superen el 50% i això obliga a aplicar una política diferent a la de fins ara. Això no vol dir que no haguem de reconèixer el resultat de l'1-O, el fet d'haver-ho celebrat i el resultat obtingut, ni tampoc deixar de tenir en compte els resultats del 21-D, que donen una majoria parlamentària als partits independentistes. I encara menys ens hem d'oblidar dels polítics empresonats o a l'exili, i també dels jordis, que porten massa mesos sense llibertat. Tot això ho hem de tenir en compte i lluitar per restablir l'ordre, fent-los retornar i avançar en la recuperació dels nostres drets, però ho hem de fer de manera que tots o la màxima gent possible vegi clar quins són els nostres objectius com a país, i que no hi ha res en contra de, sinó a favor d'una societat més justa i lliure, cosa que des de l'Estat espanyol es fa molt difícil.

dilluns, 14 de maig de 2018

Ja en són 131. Felicitats President!

Aquest matí el Parlament de Catalunya a escollit Quim Torra com a president 131è de la Generalitat de Catalunya. Poca broma! Us haig de dir que, ni per qüestió laboral ni per esgotament i poques ganes d'escoltar personatges com l'Arrimadas, no he seguit el Ple i darrerament desconnecto molt de les notícies. Se'm fa pesat, sobretot haver d'aguantar persones mal educades, tal com es manifesten els diputats de C's.
Podreu dir-me que els hi tinc mania. Potser sí, però jo no suporto la mala educació i ells no fan altra cosa. No se saben comportar als llocs. Una cosa és discrepar i criticar l'adversari, defensant els propis arguments i una altra actuar com un hooligan en mig d'un partit de futbol, o d'una festa amb barra lliure.
Malgrat aquests energúmens ja tenim nou president. No sé si és el millor a què podíem aspirar, però sí sé que no podrà fer tot allò que caldria. Des de Madrid, amb la complicitat de C's i PSC, es qüestionarà tot allò que es pretengui aprovar i decidir. De fet ja tenim prou exemples d'abans del 155, i ara en tindrem més.
Necessitem reflexionar sobre tot el què ha passat des del dia 1 d'octubre de 2017 i evitar tornar a caure en la innocència i la improvisació. Cal recuperar tot allò que hem perdut, i avançar cap al nostre gran objectiu que és el referèndum d'autodeterminació. Cal que el món exterior continuï veient que si algú no fa bé els deures no som nosaltres, sinó el govern de Madrid, amb l'empara d'un poder judicial adulterat, que encara es regeix pels principis i anhels del franquisme. I no podem oblidar-nos de les persones destituïdes injustament, les empresonades i les exiliades. Hem de treballar per retornar-les al lloc que els correspon.
Endavant President!

diumenge, 13 de maig de 2018

No és bo per a Catalunya que el C's substitueixi el PSC

Definitivament el PSC ha llançat la tovallola i dóna tot el protagonisme contrari al procés a C's. L'única esperança en positiu que teníem els catalans era que l'alternativa a la independència la liderés el PSC, lluny dels extremismes de PP i C's, però això no ha estat així. Les veus que podien acostar al diàleg intern a Catalunya, PSC i els Comuns, han perdut protagonisme i l'han lliurat a C's.
És una llàstima aquest abandonament del paper d'interlocució per posar ordre al nostre país, que ha fet el PSC, perquè ells saben que amb C's no es podrà mai resoldre la situació política a Catalunya. El PSC és un partit polític que ha defensat les institucions catalanes, agradant més o menys, però respectant-les, cosa que no ha fet ni el PP ni C's. Sense respecte, doncs, no hi ha possibilitat d'entesa.
Els Comuns, han preferit conviure en l'ambigüitat i això està demostrat en política que només condueix al fracàs. Els porta a quedar per sempre com a força política residual amb l'única esperança de poder arribar a desempatar en funció de l'equilibri de les altres forces polítiques.
La primera derrota del PSC ha estat el perdre força i independència dins del PSOE, i això probablement és la causa que en el dia a dia a Catalunya hagin desaparegut com a força referent. Un partit que va poder governar el país, ara es baralla per aconseguir tenir un mínim de representació política al Parlament, i no li pugui acabar passant com al PP que ni tan sols disposa de grup parlamentari.
No és bo per Catalunya que l'alternativa al procés independentista sigui el C's, i és una llàstima immensa que el posicionament del PSC sigui tan proper al xavacanisme i als hooligans de C's que, per comportament i manera de ser, no es mereixerien estar representats al Parlament de Catalunya, a no ser que acceptem que aquesta és la trista realitat del nostre país.

dissabte, 12 de maig de 2018

Espanya, un model de democràcia particular

Els quaranta anys de transició des del franquisme ens han dut a una 'democràcia' que empresona els músics pel text de les seves cançons, empresona les persones per les seves idees, censura llibres per la seva opinió sobre els temes, administra la justícia que interessa al govern i al poder fàctic, actua en contra de la voluntat del poble expressada en les urnes... Aquest és el model de democràcia que hem aconseguit a Espanya.
S'ha qüestionat molt la transició, els acords del 78 per sortir de la dictadura franquista, la pressió de l'exèrcit i el manteniment franquista dins del poder judicial. L'estat espanyol ha mantingut els mateixos paràmetres, la mateixa ideologia que existia en temps del dictador, i els diferents governs que s'han anat constituint han estat incapaços de combatre aquesta resistència a no assumir paràmetres de democràcia real.
El fruit de tots aquests anys ha esdevingut una marxa enrere en les aspiracions dipositades el moment d'elaborar una Constitució que, lluny de representar un alliberament de les persones i una recuperació d'oxigen per viure democràticament, ha provocat una repressió a la ciutadania, obligada a un comportament submís i obedient al poder polític, econòmic i judicial.
Aquesta Espanya que tenim és el resultat de la nostra incapacitat de caminar cap a la veritable llibertat, cap al reconeixement absolut dels nostres drets, cap a l'exercici democràtic i de servei del poder polític vers els ciutadans. Tots ens som responsables i és hora de reconèixer-ho i actuar en conseqüència. No és qüestió d'agafar les armes, sinó d'expressar en pau i llibertat els nostres ideals, les nostres voluntats, els nostres drets com a ciutadans del món.

divendres, 11 de maig de 2018

Va, tindrem nou president o noves eleccions?

Iceta té raó: a Albert Rivera li interessa el conflicte a Catalunya, però jo li preguntaria: per què li va a la banda? per què el PSC, amb el PSOE, no són capaços d'aprofitar el naufragi del PP i deixen de donar-li oxigen a C's?
Però avui la notícia, des d'ahir a les 20.15h, és el candidat de JxCat a la presidència de la Generalitat. Els altres protagonistes són la CUP. Què volen aquesta gent?
És curiós que quan el Tribunal Constitucional, el govern espanyol i el jutge Llarena han posat una pausa en el contra-procés, permetent el vot delegat de Puigdemont i Comín, i per tant que JxCat + ERC puguin escollir nou president, amb l'abstenció de la CUP, ara aquests diuen que potser hi votaran en contra.
Mirat des de fora, realment fa una mica de vergonya. Sembla com si estiguéssim jugant al joc dels disbarats. És allò que dèiem a casa, i que no he sabut trobar, que quan un lliga l'altre molla. Que no sabem, o no volem posar-nos d'acord, i així qui dia passa, any empeny.
Demà dissabte s'ha convocat el Parlament per a la investidura de Quim Torra, i està previst que la  segona volta, quan s'hauria d'aconseguir la majoria simple, sigui dilluns, però abans els senyors de la CUP, de manera assembleària decidiran si volen president o noves eleccions. Potser les expectatives que han sortit entre ahir i avui, de l'increment de fins a 11 diputats, els ha engrescat a tornar a votar. A mi se'm fa una mica pesat.
Uns en diuen coherència, d'altres excés d'ego. La primera vegada els va sortir malament i varen perdre sis diputats, crec. Ara pensen augmentar, però... i si l'expectativa falla i encara baixen més? Jo no sé què mou a votar la CUP ara més que abans. Alguna cosa se m'escapa i no ho acabo de veure clar.

dijous, 10 de maig de 2018

El fanatisme d'Albert Rivera no té límits

Cada vegada resulta més evident que Albert Rivera es mou per ràbia i venjança, contra tot aquell que no pensi igual que ell, actuant amb un fanatisme desesperat que no té límits. El gran perill per a Espanya és si mai arriba a governar. Que ningú no es pensi que això només va dirigit a Catalunya, sinó que també per a la resta d'Espanya.
El seu dia ja va avisar als bascos, i han de tenir clar que si es converteix en president del govern espanyol farà tots els passos que siguin necessaris, legals i il·legals, per tal de treure'ls-hi el concert econòmic.
Sí que és cert que la bogeria li ve del seu instint natural d'atacar Catalunya, però això s'impregna a la resta de les coses. Ningú amb el cap clar no pot deixar de veure-hi rancúnia i ràbia profunda contra la nostra llengua, que també és la seva, la nostra cultura, la nostra manera de fer, diferent d'altres parts d'Espanya. 
Ahir llegia Ramoneda, a la contraportada de l'ARA, i pensava quanta raó te quan afirma que l'esquerra ha desaparegut a Espanya. És totalment cert que el PSOE no ha sabut utilitzar l'actuació tan desastrosa del PP, sinó que ha permès que fos C's qui se'n beneficiés. És per això que els espanyols i també nosaltres, haurem de recordar i culpabilitzar els desastres que estan a punt d'arribar a Espanya, al mal fer del PSOE i particularment de Pedro Sánchez. 
Teníem moltes coses a recriminar Zapatero, no com a catalans, sinó també com a espanyols compromesos en el progrés i en la justícia social dels més afeblits, però ara hem pogut comprovar que encara hi ha pitjors polítics, com és el cas de Pedro Sánchez. El futur de Catalunya és molt fosc, però el d'Espanya en la seva totalitat no ens té res a envejar.

dimecres, 9 de maig de 2018

No és anècdota, sinó un fet massa habitual

Aquestes darreres hores un camió-cuba ha hagut de desembussar el clavegueram davant del Calisay. Un mal ús del water provoca un tap amb el conseqüent riu de porqueria per la Riera d'Arenys. Com és possible?
Des de sempre he sentit a dir que a Arenys de Mar el clavegueram té problemes importants i que caldria fer-hi una inversió important per solucionar-ho. Per ara només es van fent pedaços a mesura que sorgeixen els problemes. La responsabilitat és compartida, i la dels arenyencs en primer lloc.
Com en tot, cal ser curós i utilitzar les coses per allò que serveixen i no caure en la deixadesa i pensar que per un dia no passa res. Què vull dir? Doncs que el sentit comú serveix per alguna cosa i la responsabilitat de fer bé les coses també. A qui se li pot ocórrer llençar unes tovalloletes o unes compreses al water? És tan difícil d'entendre que aquest no és el seu lloc? Doncs sembla que sí, que és massa complicat d'entendre i que encara hi ha persones que en fan un mal ús.
La societat funciona si els seus individus es comporten correctament, respectant les normes i les altres persones. Quan cadascú va a la seva és quan sorgeixen els problemes, i si llençar una compresa al water és més fàcil que reciclar-la d'acord amb el calendari municipal, doncs ho fotem al water i ja rebrà un altre, el de més avall.
Ens queixem dels nostres polítics, dels nostres representants, però potser hauríem de reflexionar si no són aquests fruit de la nostra manera de ser. Si no estem exigint massa als polítics i gens a nosaltres mateixos. Si volem que els altres compleixin hem de començar complint nosaltres. No pot ser aquesta actitud tan poc solidària i, en aquest cas, tan marrana!

dimarts, 8 de maig de 2018

Al final ens donaran la raó, però tinc por que sigui massa tard

Al final es donarà la raó als partits independentistes, però el problema és saber quan, i què s'haurà perdut entretant. A Espanya fa anys que passa el mateix. Els diferents governs estatals han aprovat lleis que anys més tard Europa ha condemnat. El problema és el que comentava, quan es resol el mal ja està fet.
S'ha de reconèixer que JxCat i el nostre president tenen la capacitat de posar nerviós a tothom. No només als catalans que desitgem una resolució abans no sigui massa tard, sinó també al govern espanyol. També els diferents tribunals de justícia estan astorats i preocupats per la pressió que reben per la seva pròpia actuació.
Molts estem esperant que el TC accepti el recurs del govern espanyol contra la llei aprovada pel nostre Parlament, que vull recordar que va ser escollit majoritàriament per les persones que volem una República catalana, i d'aquesta manera decidir per la via d'urgència qui serà el president que ens estalviarà unes noves eleccions.
A mi m'agradaria que no fos una persona qualsevol, sinó que tingués la talla necessària per ocupar aquest càrrec i conduir a bon port el govern i tot el país. Entenc que l'opció Puigdemont quedarà en standby fins que la raó ens sigui reconeguda i el puguem votar democràticament i escollir com el nostre president que ens varen cessar injustament.
Tot això no agrada ni al PSOE, ni al PP, ni a C's, perquè no han acceptat mai que alguns catalans qüestionessin Espanya. Quan la majoria d'aquests va permetre un Parlament amb majoria independentista, han sortit amb tot el que han trobat per evitar que la democràcia seguís el seu camí. Llavors són els altres els que fracturen Catalunya i Espanya. No pas aquells que amb autoritarisme han negat la nostra llengua, el nostre dret, la nostra història i la manera de ser dels catalans.

dilluns, 7 de maig de 2018

Els ex ens entenen, els actuals ens castiguen

Per què només critiquen tenir presos polítics els 'ex' magistrats del Tribunal Suprem o el Constitucional? És que només s'han jubilat els bons? O bé passa que mentre exerceixen no poden dir el que pensen? No porto el compte, però més d'un ha criticat que es mantingui presos els polítics catalans. Al meu entendre només s'explica pel que ja he escrit més d'un cop: no es planteja justícia, sinó venjança.
L'article de Javier Pérez Royo, aquest dilluns a l'ARA, és com sempre molt aclaridor de quina és la situació real a Espanya en relació a la política i la justícia. Us aconsello la seva lectura, que no ens allibera del patiment d'aquests mesos, però a alguns ens ajuda a entendre la maldat de la situació en què ens trobem.
Estic convençut que el temps donarà la raó als independentistes, que segur que han comès errors, però també és ben cert que la contra no és honesta, sinó totalment interessada, utilitzant totes les armes a la seva disposició, amb la col·laboració de la premsa espanyola prostituïda i uns polítics, els de C's, que són la perdició d'Espanya.
Ens estem oblidant que els polítics són servidors del poble, i ho estem oblidant quan donem suport a personatges com els de C's.

diumenge, 6 de maig de 2018

El futur d'Espanya és un radicalisme de la dreta més casposa

No sé si arran del procés català o coincidint amb aquest, a Espanya vivim un retorn a l'autoritarisme, a la reducció de drets humans, a l'enaltiment de moviments franquistes i neonazis, a l'empresonament per idees, a la involució democràtica. Tots aquests actes els patim d'una manera especial a Catalunya, però hi ha molts espanyols que no s'adonen que no només Catalunya en sortirà perjudicada i que un partit polític com el C's, que impulsa tota aquesta retallada de drets i d'involució democràtica pot arribar a governar el país. Quan obriran els ulls serà massa tard.
D'una manera especial em preocupa l'actitud del PSOE, perquè en seran uns dels més perjudicats, tant els seus dirigents com els seus militants i simpatitzants. Totes aquelles persones que crèiem que la dreta més reaccionària espanyola tenia una alternativa progressista que calia donar-li suport, estem veient sorpresos i preocupats, la manera com actua, talment una titella en mans del PP. Una cosa és que es posi al costat del PP en la defensa de la unitat d'Espanya, i l'altra que renunciï a una oposició ferma i decidida per preservar els drets de la classe menys afavorida, d'aquells que no ostentem el poder econòmic a l'Estat.
Tot fa pensar que el futur d'Espanya passarà per una majoria de dreta, encara més radical, amb la majoria absoluta que obtindrà la suma del PP i C's, i una esquerra a la deriva incapaç d'unir forces entre Podemos i PSOE. Aquesta incapacitat caldria analitzar-la a fons i exigir responsabilitats als dirigents que no preveuen el daltabaix en un parell d'anys. 
El moviment català és imparable, encara que hagi de passar uns anys travessant el desert, però el futur d'Espanya pot quedar molt malmès, sinó hi ha un canvi radical en la direcció del PSOE, amb polítics de pes i de veu decidida a defensar els drets de tots els ciutadans.

dissabte, 5 de maig de 2018

Per què un boig pot governar un país?

No sé si us heu fet mai aquesta pregunta, però jo sí que m'ho qüestiono i em resulta difícil entendre aquesta possibilitat. Tenim, però prou exemples que avalen el fet. Uns estats que tenen un president o primer ministre que no té les facultats idònies per a tanta responsabilitat, i els afectats són els ciutadans d'aquell estat i, fins i tot, de la resta del món.
Les declaracions que fa el president Trump no són precisament les que caldria esperar del president dels EUA. No es tracta ja d'estar a favor o en contra d'un posicionament polític, sinó de la mínima decència i bones formes d'un cap d'estat que, en el cas de Trump, té un abast més enllà de les seves fronteres.
Erdogan, Putin, Baixar al-Àssad, Trump... i per què no Rajoy, són exemples de dirigents autoritaris, en certs casos disfressats de demòcrates, i amb una nul·la sintonia amb els seus administrats, que provoquen situacions de fins i tot guerra, però en tot cas d'injustícia, corrupció i despotisme.
La nostra societat ha estat incapaç d'organitzar-se d'una manera civilitzada, amb respecte a les persones, utilitzant els càrrecs polítics per servir la població, sobretot la més feble. En contra hem pogut observar que els dirigents, que en molts casos es perpetuen en el poder, l'utilitzen per a benefici propi i el dels seus. Això fa que les relacions humanes estiguin tan deteriorades i que es faci tan difícil conviure en aquesta societat d'interessos particulars i menyspreu als altres.
Cal una revisió global del sistema polític, i hem de poder creure que aquest segle XXI serà un període de reflexió i canvi en la manera de governar, si no volem acabar de malmetre el nostre món i la nostra societat.


divendres, 4 de maig de 2018

Tertúlia sobre Arenys amb el regust de la indecent política espanyola

Comencem un nou mes i aquest divendres tenim tertúlia. Si el mes passat vàrem parlar de poesia, aquesta vegada analitzarem la situació política a Arenys i els seus partits polítics, en vistes a les eleccions municipals d'aquí a un any. Unes eleccions on ens podríem trobar amb tots els alcaldables canviats, sobretot si els pitjors presagis es compleixen.
Hi ha moltes incògnites, algunes de les quals trigarem a resoldre-les, però d'altres pot ser que tinguem  enllestides aviat. Hem de veure què passa amb els alcaldes i alcaldesses independentistes que varen ser citats als jutjats. També si la denúncia de la defensora del 'pueblo' porta la inhabilitació de l'exalcalde...
De tot això en parlarem, analitzant què s'ha fet a Arenys i què estava previst que es dugués a terme, i acabarem parlant de l'actualitat del país. Una actualitat que, a part de cansar-nos, cada vegada resulta més indignant. A casa dèiem l'altre dia que s'ha perdut la decència. No pot ser tot el que està passant, ja que no es tracta de buscar la justícia, sinó el que es busca és venjança, i a qualsevol preu i amb qualsevol marranada. No pot ser que tinguem un polític que aspira a governar, com és Albert Rivera, que tingui un comportament tan autoritari i poc democràtic, però al mateix temps tan indecent i immoral.

dijous, 3 de maig de 2018

Pactem el futur, però mai retornar al punt de partida

Disculpeu-me que torni a utilitzar el mot fàstic en els meus escrits, però no em surt res més veient el panorama judicial, polític i mediàtic a Espanya. Sembla estrany la rapidesa amb què s'escampa la porqueria i el mal ús de les normes més elementals de relacions humanes. I tot va a modes. Ara es tracta d'insistir en l'adoctrinament a les escoles, no ja només a Catalunya, sinó que també apareix a València. Què tenen en comú? Una segona llengua a protegir. Això, els fanàtics espanyolistes no ho accepten.
Aquests dies també veiem les febles reaccions d'institucions europees al funcionament jurídic espanyol. Ho diuen amb la boca petita, o això és el que ens volen fer creure des de Madrid, però no ho poden dir més clar. Trist.
És que hi ha coses que són tan evidents que resulta molt cansat, avorrit i preocupant haver-les d'explicar o tan sols esmentar. Que uns secretaris d'estat es presentin per parlar amb els guàrdia civils, pares dels alumnes presumptament assenyalats amb el dit, i que no vulguin conèixer la versió dels acusats. És normal això? Això només té una explicació i aquesta, forma part del comú denominador dels darrers mesos: tots i tot en contra de Catalunya.
Algú diu que a poc a poc les coses tornaran a la normalitat, però jo els dic que la normalitat no ha existit mai, perquè sempre hi ha hagut un tracte desfavorable cap a Catalunya. A no ser que aquesta sigui la normalitat, que jo em nego acceptar. Segons Espanya la normalitat passa perquè els catalans abaixem el cap, i això és el que no farem lliurement. Poc a poc anem desprenent-nos de lligams que fins ara ens han subjectat, a contracor. El retorn és gairebé impossible. Podem pactar el futur, però mai tornar al punt d'on partíem.

dimecres, 2 de maig de 2018

Una panorama polític i judicial que fa pena!

No, si al final arribarem a saber de lleis, jutges i sentències. Crec que darrerament s'estan produint totes les combinatòries i especificitats del món judicial. Avui llegia que una associació de jutges, de recent creació, ha presentat o presentarà una querella contra la cúpula judicial, per parcialitat, per ser massa del PP, vaja!
Esclar que, em pregunto, què en pot sortir de tot això si els que han de fer cas i respondre la querella són de la mateixa corda. No anirà més enllà, oi? Potser és la manera d'iniciar els tràmits per arribar a Europa, que ara ens sembla l'últim recurs possible. Efectiu?
Realment el panorama polític i judicial espanyol que s'està observant darrerament és lamentable. La imatge que donem a l'exterior fa pena, però no podem oblidar que els nostres polítics i els nostres jutges són molt espanyols, molt quixots, i se'ls en fot què puguin pensar els europeus. Això passava en temps del dictador i continua passant ara.
És aterrador veure com actuen personatges com Albert Rivera, que poden arribar a governar l'Estat. Avui l'abat de Montserrat deia que havíem retrocedit fins a extrems que mai no hauríem imaginat. Avui també llegia la notícia sobre la recollida de signatures a Burgos, per eliminar la immersió lingüística a casa nostra. L'objectiu és, segons sembla, convertir el català en una llengua d'ús familiar. A part de ser una demostració d'ignorància, però d'odi al mateix temps, és la cançó de l'enfadós que  ens arriba a cansar.
Si pretenen que ens conformem a quedar-nos a Espanya tan tranquils, no ho estant aconseguint. Cada vegada tens més ganes de fotre el camp i que s'empassin aquest orgull.

dimarts, 1 de maig de 2018

Arròs i puntes en remull

Per segon any seguit la trobada de puntaires de la nostra vila s'ha de suspendre a causa de la pluja. Aquesta és la conseqüència de programar actes a l'aire lliure i no disposar d'alternatives a aixopluc. Però no totes les activitats són susceptibles de ser organitzades en llocs tancats, sobretot quan s'espera una gran afluència de participants. Els pavellons amb què compten la majoria de municipis estan farcits d'actes esportius i dificulten la seva compatibilitat amb altres esdeveniments.
A l'arrossada, que ha esdevingut tradicional el dia primer de maig, també li ha tocat el rebre més d'una vegada. Enguany no ha estat una excepció, tot i que en aquest cas els participants no els espanta gaire la pluja i acostumen a mantenir la festa.
És a partir de Sant Jordi que s'encadenen un seguit d'actes festius arreu del país i enguany, que està sent plujós, caldrà veure com els afectarà. L'alternativa a espais tancats no sempre és possible, principalment perquè la majoria dels actes estan més pensats per gaudir del bon temps, en un país com el nostre que tenim una llarga temporada de bonança.
En el cas de les puntaires, tot i que sí que s'ha celebrat la fira, sap greu que per segon any consecutiu no haguem pogut gaudir del treball i filigranes que elaboren tantes persones d'arreu del país. Tant de bo l'any vinent tinguem més sort i puguem omplir la Riera de puntes. Bon treball!