Aprendre a mesurar les paraules i opinions

Permeteu-me que insisteixi amb un tema que em preocupa i que ja n'he parlat més d'una vegada en aquest blog. Em refereixo a la precipitació a l'hora d'escriure opinions, idees i acudits a les xarxes socials, sense pensar-hi una mica abans i, si convé, contrastar informacions.

Hi ha moltes persones que tenen el costum d'intervenir lleugerament en debats oberts a les xarxes socials, i moltes vegades es denota un desconeixement absolut d'allò que afirmen amb contundència. Són capaces de dir que tal cosa està prohibida, quan no s'han entretingut a comprovar quina norma, llei o reglament ho dictamina. És perquè ho han sentit a dir, o potser perquè els sona que podria ser d'aquella manera?

Hi ha actuacions i fets que ens desagraden i que voldríem que estiguessin regulats i fins i tot prohibits, però no per això podem afirmar tranquil·lament que allò estigui prohibit o sancionat per unes normes que ens estem inventant o tergiversant.

Podem pensar que les paraules se les emporta el vent, i que la profusió de comentaris, banals la majoria, no ens han d'afectar, però no és així. A còpia d'anar llegint segons què, et pots acabar creient que allò que diuen és cert. Existeix l'estratègia d'insistir en un tema per aconseguir que la gent s'ho cregui, però hem de ser més intel·ligents i cauts, i quan ens fixem en el que corre per les xarxes, tenir la capacitat de contrastar-ho buscant fonts de confiança que ens puguin treure del dubte.

Mireu que en cap cas he parlat d'insults o manipulació de la gent, que també ho trobarem. Em limito avui a parlar d'aquells reenviaments que es fan sense pensar ni reflexionar, potser de bona fe, però en tot cas de manera errònia. Seria bo que abans de dir segons què, ens paréssim a buscar què hi ha de cert i si no som capaços de trobar-ho, estalviar-nos la feina de desacreditar-nos. Perquè al final, el que estem fent és deixar en evidència la nostra ignorància o mediocritat.

Ordenances i sentit comú

A casa em renyen perquè em miro les xarxes socials i acostumo a empipar-me, sobretot quan llegeixo insults gratuïts, però també afirmacions que no tenen cap sentit ni argumentació. Hi entro, una mica perquè crec que haig de saber què passa al meu voltant, encara que em provoqui cert malestar. Intento fer-ho poc i mirar-ho molt superficialment, però a vegades fa que publiqui el meu post del dia.

Avui em fixava en una discussió sobre la vestimenta que hem de portar o podem portar quan passegem pels carrers de la nostra vila. Hi havia qui recriminava les persones, homes, que van sense samarreta i llavors intervenien els que afirmaven que l'ordenança de civisme ho prohibeix, i els que afirmaven el contrari.

Hem de tenir molt clar que el desconeixement de les ordenances, com també de les lleis, no ens eximeix del seu compliment, i podem ser sancionats si les incomplim, i això m'ha fet escriure aquest post.

Caldria fer l'exercici de conèixer bé quines són les normes que ens regeixen, tant les locals com les nacionals, per estar segur que actuem correctament. Per altra banda, els governs, siguin locals o nacionals, haurien de fer molta pedagogia i donar-ho a conèixer, de manera tranquil·la i sense atabalar gaire, provocant l'interès de la ciutadania. De fet, la majoria de les ordenances comencen dient quines són les obligacions de l'administració pública que les aprova, i fan especial èmfasi en la difusió d'aquestes.

Cal, també, que a l'hora de redactar una ordenança o reglament, es tingui en compte el sentit comú. Ja sé que avui el sentit comú trontolla una mica, però jo encara crec que és present en la ment de moltes persones. Les de la meva generació segur que sí, però els joves també tenen sentit comú. Dictaminar lleis que vagin en contra del sentit comú, o que facin dubtar, fàcilment s'incompliran i no sabrem ben bé de qui és la culpa.

Per cert, si algú ha seguit la discussió sobre com anar vestit per Arenys de Mar, us haig de dir que l'ordenança de civisme vigent no en diu res, encara que a mi, no m'acaba d'agradar veure la gent passejar en banyador o sense samarreta. 

Podrem invertir?

La web de Ràdio Arenys es fa ressò de l'acord del Consell de Ministres d'ahir dimarts que permetrà que les entitats municipals puguin utilitzar el superàvit de 2025 per a inversions sostenibles i polítiques d'habitatge, que no ho limita a l'exercici passat, sinó que ho fa extensiu als exercicis fins al 2029. Unes inversions que podran ser plurianuals, és a dir, que el superàvit de 2025 no s'haurà d'executar necessàriament aquest any, sinó que es podrà fer durant els quatre anys següents.

Tot i que l'acord l'haurà de ratificar el Congrés de Diputats i que cal mirar bé la lletra petita per tenir clar quina mena d'inversions es poden incloure, la notícia és positiva i rectifica o allibera unes restriccions absurdes que impedien que ajuntaments sanejats poguessin invertir i haver de retenir milions al banc sense poder-los invertir en temes tan importants com el clavegueram o l'enllumenat públic, dos elements problemàtics a la nostra vila.

Si es confirma la notícia caldrà demanar al govern municipal que planifiqui les inversions a realitzar i d'aquesta manera desencallar uns temes que sense sentit comú estaven aparcats per la normativa vigent.

És bo explicar-ho a la gent perquè el desconeixement afavoreix comentaris i crítiques que no hi serien si tots tinguéssim la informació al moment. Per la nostra part hem de ser proactius i cercar sempre les fonts correctes que ens ajudin a entendre el funcionament de les institucions públiques i de la societat en general.

Comencem a fer els nostres càlculs i previsions, esperant que tot això es confirmi i puguem disposar del romanent que any rere any s'ha anat ampliant.

Incivisme versus gamberrisme

Entren dins del concepte d'incivisme tots aquells comportaments socials que no respecten les normes de convivència. Parlem de gamberrisme quan aquests actes aparentment incívics porten de manera implícita la voluntat de provocar molèsties o perjudicis a altres persones. L'incivisme pot ser causat per una manca de sensibilitat o desconeixement de les normes bàsiques de convivència. Per altra part, parlarem de gamberrisme quan hi ha voluntat de destruir, molestar i ferir la sensibilitat dels altres. Hi ha ganes de fer mal.

És important tenir clara la diferència conceptual perquè acostumem a titllar-ho tot d'incivisme i hi ha accions que van més enllà i que mereixen un tracte diferenciat. Si un passejador de gossos permet que es pixin a les façanes de les cases d'altres veïns, ho titllarem d'acte incívic sigui per manca de sensibilitat o desconeixement de l'ordenança que ho prohibeix explícitament, llevat que es pixin sempre a casa d'un mateix veí a qui li tenen mania i el volen perjudicar. En aquest cas es tractaria de gamberrisme.

Els grafitis que es pinten a mobiliari urbà, façanes o espais públics, ja no formen part de les accions incíviques, sinó que es tracta d'actes vandàlics, de gamberrisme, sigui quina sigui la motivació o el missatge, si és que n'hi ha. 

Si volem viure tranquils, sense problemes de convivència hem de treballar el civisme, fent pedagogia i explicant bé les coses, i al mateix temps intentar erradicar els actes vandàlics que no serveixen per a res, més enllà de crear mal ambient i violència.

L'exemple que es dona a través de mitjans de comunicació, o en actes públics, causa sovint reaccions poc cíviques i fins i tot violents. Nosaltres hi podem fer molt, simplement donant bon exemple i procurant que de les nostres accions no se'n desprenguin ni actes incívics ni vandàlics.

Objectiu: educar

Quan reclamem més presència policial al carrer, passejant a peu i no en moto o cotxe, no demanem sancionar les infraccions, sinó col·laborar en l'educació del vilatà que, per desinterès o desconeixement, incompleix les normes de conducte que ens marquem per conviure dignament i amb tranquil·litat. 

Podríem estar parlant dels agents cívics, una altra figura que potser faria falta als nostres carrers i places. Hi ha comportaments que no són apropiats, simplement perquè causen molèsties als nostres conciutadans. I quan es volen posar en marxa projectes nous, que obliguen a canviar els hàbits dels vilatans, és el millor moment per posar en pràctica la pedagogia i l'educació.

Ara tenim molt present el canvi en la recollida de la brossa a una bona part de la vila, on fins ara han utilitzat els contenidors i que a partir del mes de novembre, sembla ser, hauran de fer servir el sistema del porta a porta. És un bon moment perquè, a més de les sessions informatives que s'estan realitzant, es posi en marxa un sistema d'acompanyament als vilatans, sense pensar només en les sancions per a qui no segueix les directrius, i entenent que els canvis no són fàcils d'assimilar. La sanció té el seu espai i moment, i també els destinataris.

Passejar els gossos recollint els excrements i no permetent que pixin a les façanes i mobiliari urbà, també és una necessitat a vetllar per l'alt incompliment que s'observa a Arenys de Mar. També la circulació amb patinets elèctrics, sense respectar les normes de trànsit, amb més d'una persona a dalt del vehicle i sense casc. Uns fets que contradiuen l'ordenança vigent i que no som els vilatans qui els hem de cridar l'atenció, sinó la policia de barri, la que es passejava per Arenys, o la figura de l'agent cívic.

Ens queixem de l'incivisme i aquest no sorgeix per generació espontània. La deixadesa en el seguiment del comportament vilatà, per part del govern de torn, facilita que les persones s'emmandreixin i busquin la solució fàcil, sense tenir en compte si amb la seva manera de comportar-se molesten al veí o no. Cal, doncs, vetllar perquè les ordenances i normes que escrivim es compleixin, informant i corregint els errors, i educant a la gent és la millor manera, deixant la sanció com a darrera solució.

Comportament cívic

Si no som conscients que no vivim sols i que ens hem de comprometre davant dels altres, es fa molt difícil la convivència. Dirigir, o millor dit, servir a una vila sense la col·laboració dels vilatans és complicat i els objectius s’alenteixen quan no s’estronquen. Sense la participació i la bona voluntat de la gent tot es fa més difícil, amb el perjudici per a tothom.

Aquestes setmanes el govern municipal està duent a terme unes sessions informatives per explicar la recollida selectiva de la brossa amb el sistema porta a porta, que es vol aplicar a tota la vila i no només a una part, com s’ha anat fent des de fa força anys. Per a algunes persones serà una novetat i per a unes altres es tractarà d’uns petits canvis a com s’ha fet darrerament.

El desconeixement és el principal culpable que les coses no funcionin, però la inseguretat o els dubtes i inconcrecions a l’hora d’explicar-ho, tampoc no ajuden a convèncer de les millores que es poden obtenir canviant el sistema. També l’incivisme o la negativa a voler fer bé les coses augmenta les dificultats d'organitzar el funcionament d'una vila. Tots hi hem de posar de la nostra part.

Si no reciclem bé incrementen els costos i fem un mal servei al medi ambient. Això ho hem de tenir clar. No es tracta de complicar l'existència, sinó d'adonar-nos que cal millorar el reciclatge per no degradar més el planeta, i de passada estalviar-nos uns calerons. 

Cal que tots tinguem present que una cosa és el sistema de recollida i l'altre l'ús que se'n fa. Si tothom hi posa de la seva part, tots els sistemes poden funcionar i llavors només cal trobar aquell que és més productiu o beneficiós. No podem barrejar les coses. 

Quan critiquem decisions com pot ser el sistema de recollida de la brossa hem d'utilitzar arguments sòlids que defensin el nostre posicionament. Si s'ha constatat que el porta a porta és la millor manera d'incrementar el percentatge de reciclatge, no ens perdem en discussions de si ens agrada més o menys, o si la gent ho respectarà o no. Hem de suposar que tothom voldrà fer-ho bé en benefici de tots. Perquè tots ens comportem cívicament. És així, oi?

No n'hi ha prou amb bona voluntat

Les persones que defensem l'administració pública, perquè creiem, entre altres encàrrecs, en la seva funció social i redistributiva dels recursos, dins del marc i les possibilitats legals existents, sovint hem d'empassar-nos gripaus i mirar de trobar una resposta o justificació per a moltes de les coses que no acaben de funcionar. Acostumem a dir que la burocràcia és una llosa que alenteix les gestions i les complica, i els casos de corrupció han fet que el control hagi endurit la fiscalització de tots els moviments, i això encara ha agreujat la capacitat de resposta de les institucions, sobretot la municipal.

Si bé és cert que els tràmits es compliquen hi ha un altre element que és molt pitjor i que no en som prou conscients, si més no per arribar a trobar solucions que ens treguin d'una certa paràlisi i, sobretot, d'un grau d'ineficiència perillós. La preparació i coneixement de l'administració i la gestió pública de molts dels càrrecs públics és deficient. Si això hi sumem una mala organització de les institucions amb més o menys bons professionals, el resultat deixa molt que desitjar. El voluntariat és molt positiu i lloable, però no n'hi ha prou. És encomiable l'honestedat, l'esforç personal i la dedicació del temps lliure als altres, però cal formació, coneixement i criteri.

A nivell local em preocupen diferents temes que m'agradaria que es poguessin resoldre per al bé de tothom, però soc poc optimista. L'obra pública a Arenys arrossega una història de desencerts que fa basarda, i tot s'acaba abocant-hi diners, construint malament, i amb una necessitat de manteniment urgent que no caldria si s'hagués fet bé des de l'inici. Es van alternant governs, de diferents colors, que ens agraden més o menys, però els problemes subsisteixen i les obres s'encallen eternament. 

És important afegir, que no sempre l'administració local està en condicions d'actuar lliurement, sinó que hi ha administracions supramunicipals que la condicionen fins al punt que en molts casos la inhabiliten per poder tirar endavant temes que són vitals per a nosaltres, però que des de fora no es veu de la mateixa manera. Les competències que té la Generalitat, l'Estat, la Diputació, o organismes i empreses com l'ACA, Renfe i Adif, són a vegades un impediment per millorar la nostra vila. Llavors no n'hi ha prou amb bon gestors, sinó que cal molta pressió i insistència, sense que això sigui garantia d'èxit.

Hem d'agrair l'esforç i dedicació dels nostres representants polítics, però els hem d'exigir professionalitat i saber assessorar-se d'allò que desconeixen, de manera que no s'excusin en el desconeixement per no desencallar tot allò que fa anys que tenim aturat o empantanegat.

Maó vist

La Maria Roura no entenia per què el seu cunyat, en Lluís Domènech, no li acabava la casa. Li havia deixat amb tota l’obra vista i no li havia enguixat la façana per rematar la feina. 

Aquesta anècdota em va recordar una altra, també real, que va succeir durant les obres de restauració de l’església romànica de Tavertet. Estaven gratant les parets per treure-li el guix i va tenir lloc una primera comunió d’una família de pintors, de pintors de paret. La queixa de l’endemà dilluns era que, tot i entenent que estaven d’obres, al rector no li hauria costat res ordenar que fessin una emblanquinada a les parets perquè fos més presentable als ulls dels convidats a la festa. 

Podem dir de tot, començant per ignorància o desconeixement de l’art, però en el fons el que ens porta sovint a pensar és que veiem el món per un forat, i aquest és petit i esbiaixat. Jutgem per allò que veiem, condicionats per la nostra manera de ser, per com ens han educat, i ens sembla que tot allò que es fa diferent és un error. Hi ha qui hi posarà més èmfasi, o qui s’hi rebel·larà amb força, o si en té l’ocasió, imposarà el seu criteri, i n’hi ha d’altres que ho criticaran o bé ho suportaran estoicament.

En política acostuma a passar que pensem que nosaltres tenim la raó i els altres estan equivocats. Els partits polítics, que són la plataforma per fer política al nostre sistema democràtic, acostumen a fallar per la seva manca d’autocrítica i la desconsideració cap a les persones, els seus militants, que acostumen a dir amén a tot, perquè així poden escalar posicions, oblidant-se de les pròpies conviccions.

La gestió municipal, un repte que ens compromet

Una vegada passades les eleccions i en una situació que no se'ns pot acusar d'electoralisme ni interessos de partit hauríem de ser capaços d'analitzar què està passant al nostre ajuntament i intentar ajudar a les persones que l'hauran de tirar endavant per sortir de l'atzucac en què es troba.

La conclusió a què podríem arribar és que la iniciativa política, la voluntat dels governants, queda superada per la maquinària administrativa. A cap polític, sigui del color que sigui, li interessa la paràlisi, el no poder donar resposta favorable a les inquietuds i demandes de la ciutadania. Gairebé sempre si les coses no avancen és per les dificultats que es troben i que impedeixen aconseguir els objectius fixats.

La maquinària administrativa del sector públic cada vegada és més feixuga. Al marge de la capacitat i voluntat dels treballadors municipals hi ha tot un seguit d'obstacles que cal superar i que no són pocs. La desconfiança de poders supramunicipals va crear tota una serie de traves que han dificultat la gestió fàcil dels ajuntaments. La por de molts funcionaris que tenen responsabilitat patrimonial dels seus actes també ha estat una manera d'alentir els processos i encallar, sovint, moltes de les actuacions previstes.

Al marge de fets concrets i situacions específiques, la gestió d'un ajuntament es troba sotmesa a moltes limitacions, ja sigui per recursos econòmics insuficients davant les moltes necessitats, o per manca de personal i preparació adequada. També s'hi afegeix el desconeixement per part de molts polítics del funcionament de l'administració, la seva disponibilitat per dedicar-se a treballar per la vila, i el suport necessari per exercir una gestió eficient i efectiva.

La majoria absoluta aconseguida per l'equip guanyador de les passades eleccions li permetrà tirar endavant el seu projecte polític sense haver de patir per l'oposició de la resta de formacions polítiques, però té el gran repte d'endreçar un desmanec que ningú ha volgut, però que ha acabat passant. Alguns pensem que caldria el suport unànim de totes les forces polítiques per desencallar la situació, perquè al final és el que la nostra vila necessita. Grans projectes no es poden acabar realitzant, per les limitacions exposades, però sí, en canvi, es pot arreglar el funcionament del nostre ajuntament, aconseguint una agilitació dels tràmits, un acostament als vilatans i a les seves necessitats, i una millora de la vida de tothom, tenint molt present aquelles persones que tenen més dificultats per tirar endavant el seu projecte de vida.

Vull pensar que la mà estesa de la nova força política que dirigirà l'ajuntament no és una frase amable, sinó que té un fons real i una voluntat efectiva, i que la resta de partits polítics, cadascú des del lloc que les urnes els han situat, tindran la capacitat de contribuir en la millora de la gestió del nostre ajuntament, perquè tots els arenyencs sortim guanyant d'aquest treball conjunt. Confio que les animadversions personals hauran desaparegut definitivament del consistori.

L'Ajuntament punxa el corrent elèctric al Xifré

Ahir la revista local L'Agenda va treure una notícia impactant. Segons el periodista, l'empresa Endesa hauria detectat un ús fraudulent de l'electricitat de l'edifici municipal del Xifré, i també dels mòduls de Can Nadal i el Centre Espriu, que calculen que s'estaria produint des de fa uns tres anys. L'alcaldessa ha reaccionat de seguida culpant el tècnic municipal responsable de tramitar la contractació del subministre elèctric d'aquests edificis, i acceptant la gravetat dels fets.

La notícia és preocupant, i és una mostra més de la desorganització i descontrol de la gestió municipal de l'actual govern d'ERC. No entraré a opinar sobre la responsabilitat tècnica del fet, perquè ho desconec. Entenc que de la mateixa manera que no hauria funcionat la tramitació de la contractació del servei elèctric, tampoc haurà funcionat el control de la despesa. Caldria suposar que l'Ajuntament compta amb un llistat dels equipaments municipals en funcionament i la despesa repercutida. Ningú no ho va saber veure?

Ahir parlava en el meu post de l'acte celebrat a Mataró sobre la transformació interna de les administracions locals, i ho aprofitava per dir que els ajuntaments petits i mitjans tenen moltes dificultats per organitzar-se bé, a diferència dels grans ajuntaments que disposen de més recursos, tant econòmics com personals. Els fets denunciats en aquesta notícia, però, tenen una altra dimensió i creen alarma ja que demostren el desconeixement de l'equip de govern de tot allò que passa a l'Ajuntament.

Ens trobem, doncs, que no només hi ha serveis que s'estan prestant sense tenir el contracte vigent, pagant  les factures, això sí, per acord del Ple municipal, sinó que hi ha subministraments que no es paguen des de fa anys, punxant el corrent elèctric com si es tractés d'uns okupes qualssevol.

Amb tot el que està passant, el nou govern que es constitueixi el mes de juny potser s'haurà de plantejar la realització d'una auditoria per descobrir si hi ha més irregularitats que calgui posar en solfa per intentar-les resoldre abans no sigui massa tard.

Entenc que és molt gratificant poder celebrar cada setmana un acte públic de lluïment, sobretot quan s'acosten les eleccions, però és molt important demostrar que es té un control real de tota la gestió tècnica i administrativa de la institució, i això, per ara, encara està per veure. 

Detectat un descens en l'esperança de vida

Avui m'ha cridat l'atenció un estudi que ha fet un grup d'investigadors que relaciona la caiguda de l'esperança de vida amb la pandèmia del coronavirus. On aquesta ha tingut més incidència és on l'esperança de vida ha disminuït més. La notícia, que podeu trobar al diari ARA, explica que aquest fet no passava des de la guerra civil.

Se'ns dubte seran moltes les coses que aprendrem d'aquesta pandèmia, la primera d'elles ha estat el fet d'adonar-nos de la nostra fragilitat i les conseqüències d'una política sanitària poc curosa, amb pocs recursos i efectius, alguns d'ells obsolets.

També és cert que la rapidesa amb què s'ha actuat a l'hora de trobar unes vacunes per fer front al virus ha estat sorprenent, i ha superat de llarg l'experiència que fins ara tenia el món científic. Això també s'ha de tenir en compte.

De la mateixa manera s'ha de considerar que el primer atac ens va deixar a tots desprevinguts i amb un total desconeixement de com fer-li front. S'ha de tenir present a l'hora de valorar els nostres metges i infermers, que es varen saber sobreposar davant la novetat, i que gràcies al seu esforç. amb moltes hores de dedicació i concentració, es va poder salvar els mobles, encara que hi hagués moltes morts que s'haurien d'haver evitat.

No sé si la lliçó l'haurem après i ens pot servir davant de noves sorpreses. S'ha demostrat la importància de la salut, i la necessitat d'una bona política sanitària pública, amb uns governs forts que hi puguin fer front, i una formació i esforç en la investigació que estan lluny encara del model que caldria seguir a un país com el nostre, que pretén estar en primera línia en el món occidental.

Aquest govern solucionarà els problemes del Mercat municipal?

He llegit el resum de l'entrevista al regidor Joaquim Mas, a la pàgina web de Ràdio Arenys i m'ha fet una mica de llàstima. No sé si és per com està resumida la notícia o pel gran desconeixement sobre què fer amb els temes que li han tocat en cartera al regidor d'ERC. Sisplau feu-hi una llegida i digueu-me què en penseu.

M'he fixat especialment en què deia del Mercat i és desolador... "ajuntar les parades existents i a la part del darrere fer-hi activitats". I llavors pregunto: a mida que es vagin tancant parades anirem ampliant les activitats? Aquesta és una proposta seriosa del regidor de mercats?

Després mireu què diu del viver d'empreses. "s'ha d'intentar impulsar-ho" I com ho vol fer? escrivint a les xarxes socials, tal com proposa per donar a conèixer la feina de Promoció Econòmica? Segur que volia aquesta regidoria o bé li ha tocat sense demanar-la?

La llàstima de molts governs municipals és que els seus membres, o una part d'ells no estan preparats per tirar endavant la regidoria que lideren. No n'hi ha prou amb bona voluntat, sinó que hi fa falta idees, creativitat, i treball, molt treball. 

Quan vaig llegir la composició del nou govern vaig pensar que caldria molta paciència per no desanimar-nos. Vull creure que les persones que han estat escollides donaran la talla, però de moment només són intencions, desitjos. Llegint segons quines declaracions ens cau la moral per terra!

Qui assessora els candidats?

Llegint les propostes que presenta el candidat a l'alcaldia d'Arenys de Mar per la llista de Ciutadans, m'he plantejat aquesta pregunta amb una certa por i curiositat alhora. Sóc conscient que s'acostumen a fer moltes promeses durant les campanyes electorals, i que després no es compleixen. És trist, però adonar-te que algunes d'aquestes promeses són irrealitzables, o s'ha demostrat la seva inoperància en el mateix poble o altres ciutats.

Veient segons quines declaracions i propostes a realitzar t'adones que hi ha una manca important de coneixement de l'Administració Pública, de les competències que tenen les diferents administracions. No pot ser que el senyor Raul Revilla proposi un CAP nou amb noves prestacions, ubicat a les Clarisses, sense haver analitzat qui en té competències i què hi podria fer ell mateix, encara que arribés a l'alcaldia. Manifestacions com aquestes demostren que no hi ha gent prou preparada per entrar a l'Ajuntament, on s'han de prendre decisions a curt i mitjà termini, i no sempre es disposa de reflexos suficients. 

Molt em temo que desconeix les necessitats d'instal·lació d'una escola de música i d'una "casa de les lletres", com per proposar-la a l'actual edifici del CAP.

També m'ha preocupat la seva proposta de contenidors soterrats. Una pràctica que s'ha eliminat a Arenys de Mar, però també a moltes altres ciutats, perquè s'ha demostrat que és el sistema menys higiènic de tots. I resulta curiós llegir que, segons el candidat, la recollida porta a porta és la menys higiènica. Sorprenent!

Tinc l'esperança que entrin o no entrin en el Consistori arenyenc, la seva influència serà mínima i no ens haurem de preocupar de les seves perilloses propostes.