Preguntes a l'aire en un dia de dol

Avui es fa difícil no parlar del tràgic accident d'avió que ha ocasionat 150 víctimes mortals, algunes de molt properes a casa nostra. La tragèdia uneix i ens fa més humans. És una llàstima que la unió i apropament a les persones que conviuen amb nosaltres i que sovint ignorem, només es produeixi en casos com el d'avui. Estem tan acostumats a criticar-nos per tot, que ens sorprèn que hi hagi motius per no fer-ho.

A vegades penso que si les persones que vivim en un mateix municipi, sobretot quan aquest és petitó, fóssim capaços d'entendre que remant junts aconseguim superar les fites més difícils, no hi hauria tants perills de fracassar i, el que acostuma a passar, anar vivint sense aixecar el cap, sense brillantor.

Perdoneu-me que retorni als preparatius de la campanya de les municipals del mes de maig, i sobretot les persones que teniu molt viva la bena ideològica fins i tot quan estem parlant de gestionar un municipi. De la mateixa manera que es demana acords de mínims per assolir grans projectes, per què no es pot demanar a tots els vilatans interessats a entrar en política, de consensuar acords mínims per fer avançar la vila?

Quant temps fa que ens queixem de les mateixes coses? Tenim clar quin model de vila volem per als nostres fills? De moment només estem aconseguint que el treball l'haguem d'anar a buscar a fora. Tenim una Riera amb moltes persianes avall; un polígon industrial pràcticament buit; un mercat municipal obsolet; un clavegueram que esclata per totes bandes; cap tipus de resposta a les avingudes dels rials; molts equipaments municipals abandonats i cada vegada més deteriorats... Què funciona bé a Arenys? Només les festes? Visca la festa, però no només!

Quantes vegades no ens hem assegut per planificar i després, per picabaralles diverses, tot ha acabat en no-res. Quina mandra votar, oi? Qui ens pot il·lusionar? Si ningú no és capaç de convèncer-me del contrari, no crec que ningú dels que en algun moment han governat la nostra vila, sigui ara capaç de fer-ho millor. Què ens queda per veure? Com es reparteixen les 17 cadires del Ple municipal? Podrem escoltar alguna candidatura promeses realitzables i amb cara i ulls? I si podem, tindrà cap possibilitat de posar-ho en pràctica? Ho podrà consensuar?

La regeneració democràtica no vindrà de Veneçuela

Les notícies que ens arriben de Veneçuela no són gaire afalagadores per al govern de Maduro. De totes maneres hem après a malfiar-nos del que ens ve de lluny per la intoxicació que acostumem a observar i patir. 

Fa temps que no sento a parlar a la Teresa Forcades i per tant no sé si continua essent una defensora del govern veneçolà, o bé ja no ho té tan clar. En aquests moments sembla que els més propers al país sud-americà són els intel·lectuals de Podemos. Desconec si la política que segueix l'actual president és una lliçó apresa dels assessors de Podemos, o bé aquells dies no va anar a classe.

Sigui com sigui, és trist veure com un país és notícia cada dia, sense que res faci pensar que els perjudicats de sempre se'n surtin, tot i que el govern digui defensar-los. Criticar els Estats Units i el president de torn sempre va bé com a defensa del que un fa, però no és menys cert que l'experiència de les relacions amb el país nord-americà no destaca pas per la brillantor, sinó que més aviat es mou sempre en la foscor més sospitosa.

Espanya, però, no pot dir massa res dels altres països, ja que cada dia que passa es complica més la situació política i judicial. Els jutges que s'han mantingut ferms contra personalitats fins fa molt poc intocables, aniran desapareixent i el control del poder executiu acabarà dominant tots aquells racons on semblava que s'hi resistien. Veurem com no només es rebutja qualsevol acusació a la persona del rei, la infanta o qui sap si al mateix gendre, sinó que el PP quedarà net com una patena de totes les imputacions rebudes a tots nivells, fins i tot al País Valencià. Tan sols cauran unes quantes víctimes per salvar el conjunt. Us asseguro que no sé veure per on ha d'arribar la regeneració democràtica. Deu ser que avui ho veig més negre que altres vegades.