dimecres, 31 de juliol del 2013

No ens poden fer més la punyeta!

A Alícia Sánchez-Camacho i als seus boys els hauria de caure la cara de vergonya. Com pot dir que és tan catalana com qualsevol altra si no fa res per aconseguir un tracte més just de qui governa a Madrid, que són dels seus. El Partit Popular català, com ja deia l'altre dia, no és ni català ni és res. És una sucursal dolenta d'un PP que només vol enfonsar Catalunya. Com volen que no ens vulguem independitzar?
Només cal ajuntar dues notícies d'avui: "l'objectiu de dèficit que ordena Madrid per a Catalunya (1,58%)" i que "l'Estat ha incomplert les inversions en els últims 11 anys, i que segons la Cambra de Comerç de Barcelona, només s'ha realitzat el 77%, del pressupostat, 9 punts menys que la mitjana de les comunitats". Cal dir res més?
Hi ha algú que vagi fent llista? a mi se m'han escapat moltes coses, però m'imagino que algú ho té tot llistat per poder argumentar després l'anhel dels catalans. No pot ser que ens vagin torturant d'aquesta manera i després no entenguin que no podem més. 
Tot i així, no ens oblidem que hem de fer bé les coses, i també cal netejar tota la porqueria que hi pugui haver entre els polítics i partits catalans, i fer una política social progressista, que vetlli pels més febles. No sigui ara que, amb l'excusa de Madrid, aquí perjudiquem els aturats i dependents. Per cert, què passa amb els ajuts a la dependència? És culpa de Madrid, sí, però,
no hi ha manera de resoldre-ho millor?
Com a notes positives del dia: avui és Sant Ignasi, la Clara està a punt d'enlairar-se per tornar a casa i vint anys de casats. Que no tot siguin notícies pèssimes. No badem!!!

dimarts, 30 de juliol del 2013

El Papa Francesc crea expectació més enllà de la comunitat catòlica

Des del nomenament del cardenal Jorge Mario Bergoglio com a nou Papa són moltes les pàgines dels diaris que parlen sobre fets, paraules i lliçons de qui tot fa pensar que provocarà molts canvis en la manera de pensar i actuar de l'Església institucional. Probablement se'n parla més en àmbits agnòstics, que no pas en la mateixa comunitat de fidels, potser perquè molts capellans i bisbes actuals tenen poc a veure amb la generació del Concili Vaticà II, i es troben molt lluny de la paraula de Jesús que, tot fa pensar, Francesc recupera.
Els comentaris de Francesc sobre els divorciats o els gais, i la defensa de la laïcitat de l'estat, comporten una reflexió important i, al meu entendre, un mea culpa de l'adoctrinament de bisbes i arquebisbes integristes, tipus Rouco Varela.
Arenys de Mar, amb el relleu al capdavant de la parròquia, previst per a la primera quinzena de setembre, hi ha certa expectativa. La substitució d'en Martí i en Pepe per mossèn Joan no es va acabar d'acceptar i l'experiència d'aquests anys ha demostrat que el diferent tarannà de mossèn Joan no ha encaixat, després de més de trenta anys d'un estil molt particular del tàndem Martí-Pepe.
El nou rector, un jove de 38 anys, es trobarà amb una comunitat envellida, un xic desorientada, amb uns pocs joves que han trobat l'acolliment a la comunitat de caputxins, i amb molta feina a fer. Caldrà esperar que el seu discurs sigui el que l'Església d'avui reclama i necessita, i no es construeixin barreres entre l'actualitat social i el discurs que es proclama des de la trona.


dilluns, 29 de juliol del 2013

El PP de Catalunya no és com el del País Basc, aquí mai ens ha defensat

Acabo d'arribar de viatge i només engegar el 3/24 tot són referències a decisions del govern espanyol que van en contra del català. Veig que la vida continua com sempre i que cada vegada tenim més arguments per marxar d'Espanya.
El PP del País Basc és PP, però sempre ha defensat els interessos del seu territori davant qualsevol decisió de les institucions espanyoles. A Catalunya mai hem tingut un PP que ens defensés. Sempre s'ha posat a favor d'Espanya, quan ha governat el PP, i fins i tot quan el govern espanyol estava a les mans del PSOE. En aquest cas actuaven amb més cautela, però ara no. 
Del PP català no en podem esperar res que ens pugui beneficiar com a país, ni que defensem un model federalista ni tan sols autonomista. Per al Partit Popular català el primer de tot és Espanya, després, si queda res, ja parlarem de Catalunya.
Sí, era al municipi de Pasai de San Pedro (governat per Bildu) on protestaven contra la implantació de la recollida de la brossa, porta per porta. Eren pobles com Legutiano (governat per EA-Alternatiba), on podies veure contenidors selectius soterrats, i els carrers endreçats. No sé el nivell de reciclatge d'un i altre lloc, però en tot cas els carrers no feien el fàstic dels nostres. Això no és culpa o gràcies als respectius ajuntaments, sinó a l'actitud dels respectius ciutadans.
Si em deixen escollir, demanaria un PP com al País Basc, però ens ha tocat les senyores Alicia Sánchez-Camacho, de los Llanos de Luna... ja no parlo de Vidal Quadras.

diumenge, 28 de juliol del 2013

El microclima que sempre parlem

Si les converses sobre el temps són el recurs fàcil de quan un no sap de què parlar, també és típic sentir a parlar dels microclimes, però això ja denota un cert nivell. De microclimes n'hem parlat de Malgrat de Mar, o si més no a mi me n'han parlat més d'una vegada, però segur que tots coneixem o hem sentit a parlar d'altres contrades. Avui m'han parlat d'Elosu. A l'altra banda del llac es troba Legutiano. Allí hi ha caigut un xàfec, i a l'Elosu ni una gota, fins ara. Sembla ser que això és freqüent. Un microclima.
Durant les vacances és important desconnectar, i de moment he aconseguit el meu propòsit, però també reflexionar, canviar alguns hàbits, endreçar la biblioteca i arxivar documentació, evitar llençar coses que després et sap greu. Aquest és un altre propòsit o conjunt de propòsits. Espero a finals de vacances haver-lo complert.
Vint-i-quatre hores donen per a molt, però també les pots perdre sense fer res. La lectura és important, i durant les vacances és una bona oportunitat. Aquest seria un tercer propòsit, amb l'afegit de continuar-ho fent la resta de l'any.
No em dedicaré a pensar en els microclimes i, en tot cas, si parlo del temps serà per queixar-me de calor i desitjar que arribi aviat la tardor, si més no la tardor tèrmica.


dissabte, 27 de juliol del 2013

Amb bitllet de tren per anar a la platja

Segons he pogut llegir, Adif ha tancat l'accés a l'estació de tren a les persones sense bitllet, la qual cosa representa que tampoc es pot anar a la platja, sinó que per a les persones residents en aquella zona d'Arenys, els caldrà anar fins a la Riera per poder-hi accedir.
Com ja he dit moltes vegades en aquest mateix bloc, l'administració local, l'ajuntament, controla només una part del municipi, la resta són competència de Renfe, Costes, Ports, l'ACA, Carreteres... I si s'aprova la reforma de l'administració que proposa el Partit Popular, encara seran menys les competències, i més les queixes i posteriors resignacions.
Si a Espanya prevalés el sentit comú i l'eficiència econòmica, quan es va construir el pas subterrani per accedir a les diferents andanes, les administracions s'haurien posat d'acord per construir el pas independent d'accés directe a la platja, però no, a Espanya cada organisme va pel seu compte i si fa la punyeta a l'altre, millor. Ara, si mai s'arriba a construir el pas, el cost serà més alt. Això em fa pensar que jo no l'arribaré a veure mai.
És molt bo sortir a fora, de turisme, però sobretot per veure com s'organitzen altres pobles per resoldre temes que a Arenys fa molts anys que tenim encallats, i no em refereixo al passeig Arenys-Canet, o cap a Caldes d'Estrac, que hi juga diners d'altres administracions, que no tenim, sinó temes com el Mercat municipal, el comerç local, la restauració, el turisme... Ens mirem massa el melic i ens resistim a aprendre dels altres. Som setciències.

divendres, 26 de juliol del 2013

No és un accident, sinó un crim

He seguit força d'esquitllada el lamentable accident del tren gallec i, com no podia ser d'una altra manera, m'ha dolgut, però al mateix temps m'ha indignat. Considero que no hi ha cap explicació ni excusa per no culpar el maquinista. No ha estat un accident, sinó un crim. Les distraccions, les fallades mecàniques poden entendre's, sense que això signifiqui que no s'hagin de buscar i exigir responsabilitats, però el cas que ens ocupa és diferent. Es tracta d'una imprudència que no pot fer ningú i encara menys qui té en les seves mans la vida de tantes persones.
M'han comentat, no sé si és cert, que l'encara president espanyol, el senyor Rajoy, va lamentar l'accident posant-lo en el mateix sac de no sé quin terratrèmol que ha ocorregut aquests dies en alguna part del planeta. Senyor Rajoy, un terratrèmol és un fenomen natural imprevisible, i l'accident de Galícia s'hauria pogut evitar si el maquinista hagués respectat el límit de velocitat, en lloc de doblar-lo.
Em solidaritzo amb totes les víctimes i familiars, i amb aquelles persones que ho estan passant malament, però al mateix temps espero que la greu imprudència del maquinista, que amb tanta lleugeresa va posar en perill la vida de tanta gent, i que de moment es parla de 78 víctimes, sigui jutjada i castigada com es mereix. Ha de ser un càstig per qui ha causat la tragèdia i un avís per a aquelles persones que poden incórrer en el mateix delicte.

dijous, 25 de juliol del 2013

En contra de la recollida porta a porta

Com molt bé sabeu, hi ha una forta polèmica sobre els sistemes de recollida diària de la brossa. Unes discussions que acostumen a ser molt viscerals. Es confon, normalment, els objectius amb els sistemes per aconseguir-los, i es pensa que només hi ha una bona manera de fer-ho. Totes les altres són errònies. Això passa arreu, també a Arenys.
Avui he visitat una població que m'ha cridat l'atenció perquè a tots els balcons hi havia una o dues bosses de la brossa, penjades. M'he acostat a un que estava en un primer pis i he vist que hi havia papers de diari, però què hi embolicaven?
He estat pensant quin producte de la terra podia esta penjat a sol i serena per madurar, o assecar-se. La M. Àngels m'ha recordat que estàvem en una vila marinera i que podia ser alguna classe de peix o bèstia marina.
Quan ja érem al cotxe per sortir del poble, la curiositat ha pogut més i ho hem demanat. Les bosses les penjaven com a protesta per la implantació del porta a porta que els havien anunciat. No el volien. Per què? Això ja no ho sé, i segur que tindrien els seus motius, com també els deu tenir el govern del seu poble. Es tracta de reciclar bé, reduint costos i fins i tot estalviant algun calerot per al municipi.
Probablement el porta a porta és el sistema més fàcil perquè la gent recicli bé, però també el més costós. Si fóssim més solidaris i sociables, a part de responsables, ens desplaçaríem cada dia amb la bossa per posar-la al contenidor corresponent i no haver d'esperar a que l'ajuntament m'ho vingui a buscar a casa. També embrutem els carrers i esperem que sigui l'ajuntament qui ens els netegi. Senyors, no anem bé!

dimecres, 24 de juliol del 2013

Les nostres cases i entorns brutegen

A mi mai m'ha agradat barrejar-me amb les masses. No és que en vingui pànic, però les evito. És per això que el concert que es preparava a l'altra banda del pont no m'ha cridat l'atenció. Tampoc he entrat als bars més plens, que no sé com s'entenien, però de la mateixa manera he deixat de banda aquells que eren mig buits. Penses que si no hi va gent deu ser per alguna cosa.
Hem hagut de dir a l'Ignasi que la gateta blanca havia passat a millor vida. La Clara també se n'ha assabentat. Calor, molta calor i el cansament s'acumula, però allò que fas amb il·lusió no et mata, encara que el sol apreti.
He vist que el Barça perdia dos a zero amb el Bayern d'en Guardiola. No sé quant han quedat al final. En Pep s'hi jugava el prestigi. No ho tindrà fàcil.
Avui em preguntava per què al nostre país ho tenim tan brut. Per què som tan bruts. A més de bruts no som endreçats. Us heu fixat en les cases de pagès que podeu observar conduint per qualsevol carretera catalana? La majoria no són maques, no pas perquè la seva construcció sigui mal feta o no tingui fins i tot estil, però estan apedaçades, amb uns annexos estranys, que no guarden cap harmonia amb la resta de l'edificació.
Si heu sortit a fora segur que haureu vist que a altres llocs les cases són molt ben cuidades. Ben pintades, amb flors... Sense voler aparentar més del que són, estan endreçades. Potser a dins tenen molt que desitjar, però a la vista dels que passen, donen una molt bona imatge del país. El tema brutícia ja és més greu. Podríem fer una campanya per tenir les cases i entorns curosos? O potser tenim prou feina amb el dret a decidir que no hi ha lloc per a res més?

dimarts, 23 de juliol del 2013

Utilitzant les noves tecnologies en vacances

M'he proposat desconnectar de la rutina diària i gairebé ho he aconseguit. Això, durant una setmana, pot ser una bona teràpia. Ja sé que ho he promès moltes vegades, però ara, si més no, intentaré dedicar-hi com a màxim una hora.
Gràcies al WhatsApp puc saber com va la família. Certament només cal aturar-te a pensar un moment i t'adones que tenim unes tecnologies que no sabem valorar. La meva generació, que pràcticament vam veure néixer la televisió, i no podíem imaginar-nos que existiria Internet, ara podem estar parlant i enviant fotografies d'una banda de l'Atlàntic a l'altra. Tens un GPS que et localitza i t'orienta a peu i en cotxe.
Aquestes noves tecnologies també et poden esclavitzar. Si no les saps usar bé poden ser perjudicials. Però no siguem beneits! Hi ha qui crec que una cosa que pot ser mal utilitzada és rebutjable. Conec alguna àvia que està ben cofoia de poder parlar amb el net que té a Itàlia. Diga-li que Internet no és cap bona eina!
Jo he pogut veure el nou look de la meva filla i l'Ignasi ha sabut la notícia de la gateta blanca. Tots tres fora de casa i cadascú a tocar d'un mar diferent. 

dilluns, 22 de juliol del 2013

Per un nou espai de l'esquerra catalana

La difícil papereta que ha tingut ICV des de fa temps podria quedar resolta amb la creació d'un nou espai d'esquerres que avançava Joan Herrera. L'experiència fins ara ha estat la d'un company de viatge, que es menjava les engrunes, amb poca sort amb els càrrecs escollits, i a la deriva per una mala gestió dels tres partits de l'Entesa. Darrerament, amb el nou impuls sobiranista, no ha acabat de trobar el seu lloc, tot i que no li ha anat tan malament.
El futur d'ICV en la governabilitat del país no és clar, la davallada dels socialistes i el vent a favor del sobiranisme, i per tant d'ERC, els obliga a prendre decisions per no desaparèixer, per continuar essent una alternativa política al nostre país. La desfeta del PSC, podria beneficiar-los, configurant un moviment d'esquerres català, defensors del dret a decidir, però contraris a una política de dretes com la pactada entre CIU i ERC.
No és estrany, doncs, que Joan Herrera llanci globus sonda per observar quina és la reacció dels possibles socis i simpatitzants, abans de presentar-ho de manera seriosa, després de vacances, quan s'hauran de decidir moltes coses a casa nostra.
Tot aquest entramat polític de partits no és fàcil de digerir, perquè són moltes versions d'un mateix projecte, a vegades amb massa personalisme i poc sacrifici col·lectiu. Segurament ara és el temps en què ICV i EUiA van més junts i amb més sintonia, potser és per això que es pot estar pensant en arreplegar corrents discordants del PSC i de la Nova Esquerra de Maragall. 
Si tot això endreçaria el mapa de partits d'esquerra, al marge del PSC-PSOE, hi ha un element que encara ho relligaria més. Em refereixo al moviment de Teresa Forcades i Arcadi Oliveras, que serviria per arrossegar una colla de gent, poc amants dels partits polítics, amb una visió sobiranista i
d'esquerra progressista.
La pregunta que ens podem fer és de si els catalans, i en aquest cas la gent d'ICV, serem capaços de crear algun moviment que no sigui efímer, que consolidi una posició d'esquerres nacionalista, capaç de fer front comú amb la dreta de CIU, per aconseguir la plena independència d'un estat que, des de totes bandes, no ens vol, encara que no ens deixa marxar.

diumenge, 21 de juliol del 2013

Temps de vacances

A poc a poc hem arribat al període típic de vacances en què, tant si les fas com no, la sensació que tens és que el món del teu voltant fa vacances. La pregunta que ens fèiem tots era si, amb la crisi que estem patim, ens decidiríem a sortir de vacances. El que és segur és que moltes famílies no en podran fer, encara que la majoria d'elles, poques n'han fet fins ara. Uns quants podran dir que per primera vegada es queden a casa.
D'altres som uns privilegiats, perquè sense moure'ns de casa podem tenir la sensació d'estar gaudint de vacances, encara que només sigui anar a tirar-te al mar, a les 8h del vespre, sense necessitat de fer caravana a la carretera ni arribar a qui sap quines hores a casa. Això si t'agrada el mar i, sinó, seure sota una pèrgola a l'eixida de casa.
Els polítics faran vacances? Amb tants imputats potser els resultarà difícil sortir de vacances. O potser no, perquè qui és capaç d'estafar els electors, pot viure molt tranquil sense res que l'amoïni. Enganyar no els representa cap angoixa.
Jo us confesso que sí que faré vacances. De fet aquest
cap de setmana les he començat, avançant-me a la majoria de mataronins, que celebren la seva festa major de Les Santes. L'endemà la població es paralitza.
Si sóc capaç de desconnectar, m'agradarà veure com continuen els serials de la corrupció a partir de setembre. No crec que abans passi res de rellevant, però en tot cas ens ho agafarem amb calma.

dissabte, 20 de juliol del 2013

La corrupció és la gran enemiga de les nostres empreses

El president de la PIMEC, el senyor Josep González ha tingut la mala idea de manifestar que la "marca Barcelona" ven més que cap altra marca d'Espanya. Ara tindrem tots els espanyols emprenyats i intentant trobar la manera de fer-nos la punyeta. Dir que la "marca Barcelona" està per sobre de la "marca Espanya" és una ofensa al govern espanyol i tots els seus súbdits. Potser també hi ha qui, des de Tarragona, no els agrada. És per això que la denominació Costa del Maresme-Barcelona, per posar un exemple, no és cap disbarat.
Té raó el senyor Josep González quan diu que la corrupció passa factura a les empreses espanyoles que volen exportar. Ara que n'hi ha tanta necessitat, seria convenient netejar la roba bruta a casa i que no sortís a la primera plana de la premsa internacional.
Tenim el president espanyol a la corda fluixa i sense defensar-se. Tenim una bona colla de diputats i senadors, de diferents cantons, imputats. El president del Tribunal Constitucional, si més no actuant de manera poc ètica. La majoria dels partits polítics sota sospita d'irregularitats en el seu finançament... tot plegat una bona m... que no ajuda gens a tenir confiança ni en la nostra gent ni en les nostres empreses.
Potser a més d'un li agradaria que al primer lloc hi hagués la marca Catalunya, però no podem oblidar-nos que sense una capital tan forta com és Barcelona, el nostre país estaria lluny de poder somiar en un estat independent. Els de poble, hem d'estar orgullosos de la nostra capital, i portar-la arreu. Si no fem pinya, no ens mourem de casa.

divendres, 19 de juliol del 2013

Estanis diu que és una vergonya la situació que pateix el seu ajuntament

De manera continuada i sense cap pausa, els partits polítics s'intercanvien la sol·licitud d'explicacions. Un dia és el partit A que demana explicacions al partit B, per tal o tal altra imputació, i l'endemà és el partit B qui demana explicacions al partit A. D'aquesta manera cada vegada queden menys partits i menys polítics que no estiguin imputats per una o altra estafa. És com la Creu de Sant Jordi, que al final no quedarà ningú sense.
Bromes a part, resulta molt frustrant veure la desfilada de polítics exigint explicacions o bé reclamant celeritat a la justícia per poder demostrar que no hi ha motius per la imputació. Com que tothom rep, passa el que comentava aquesta setmana, que ens hem habituat a conviure amb la corrupció.
Però la notícia que avui destaco, encara que també hi ha sol·licitud d'explicacions, és la possibilitat que el projecte del Rial del Bareu hagi quedat fora dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER). L'alcalde manifesta que és una vergonya, però la Generalitat diu que la sol·licitud es va fer fora de termini. Hi ha un període per presentar al·legacions, que l'Ajuntament d'Arenys aprofitarà per intentar que finalment el projecte, que arrosseguem des de fa tants anys, figuri en els FEDER.
És molt fàcil opinar sense coneixement, i per tant caldria veure com es prioritzen els projectes, però el cas del rial del Bareu no es pot agafar de manera frívola, perquè és una amenaça a la seguretat de moltes persones que hi viuen i circulen, que no voldríem haver de lamentar danys irreparables. És per això que m'agradaria poder llegir, la setmana vinent, que es repesca el projecte i començar a somiar que a no trigar gaire podrem veure el rial cobert.



dijous, 18 de juliol del 2013

El PP continua confonent legitimitat i ètica

Fa un temps i en un país amb la democràcia consolidada hauríem insistit en la diferència que hi ha entre legítim i ètic. No perquè un comportament sigui legítim s'ha de considerar ètic i recomanable. Això ens ensenya com una llei o la seva aplicació no sempre serà justa o, com a mínim defensable èticament. Avui, però, en el nostre país, on no hem estat capaços de consolidar la fràgil democràcia, continua confonent-se els dos conceptes, sobretot per part dels que tenen responsabilitats de govern.
Que el president del Tribunal Constitucional sigui militant d'un partit, del partit que l'ha portat de la mà cap al nou càrrec, podrà ser legítim, però, si més no, fa lleig. Ja sé que a hores d'ara ningú es creu allò de la independència dels tres poders, però tot i així hi ha límits que caldria no superar.
La ciutadania estem molt cansats de les excuses de mal pagador que una i altra vegada escoltem dels nostres representants polítics, siguin del color que siguin. Estem cansats que els polítics defensin els seus, dels mateixos defectes que critiquen dels altres. No tenen ni tan sols vergonya, i ja no s'amaguen de res.
Al nostre país pot arribar el cas en què es justifiqui haver cobrat diner en negre i ser compatible amb la presidència del govern. Tot és qüestió de temps, de trobar la millor manera d'enredar una ciutadania que gairebé ha llençat la tovallola, cansada de tanta mediocritat política, tant d'engany, corrupció i opacitat.
És una llàstima que dia rere dia haguem de parlar de bastant el mateix, perquè hi ha tanta brutícia sota les rajoles de la política espanyola, que no donem l'abast per digerir-ho. Avui, però, hi ha una bona notícia a difondre. Hem sabut que les dues cooperants segrestades a Kènia, ara fa vint-i-un mesos
, han estat alliberades. Felicitats!

dimecres, 17 de juliol del 2013

Convivint amb la corrupció

Aquests dies, si no et vols deprimir, el millor que pots fer és sintonitzar emissores musicals, perquè amb la resta tens la impressió que no hi ha vida més enllà de la corrupció.
Corruptes i presumptes corruptes envaeixen la nostra societat des del punt més amagat fins a la presidència del govern espanyol. Encara que al final tot quedés en res, l'experiència viscuda ens ha envellit una colla d'anys i, en molts casos, ha comportat avorriment, cansament i patiment.
Paral·lelament, les notícies que ens arriben de les decisions polítiques a Madrid, no són pas millors, i provoquen més aversió al sentiment identitari espanyol. Avui, esmorzant amb un socialista espanyol, quedava ben clar què ens provoquen uns polítics irresponsables, prepotents i fatxes. La seva actuació ens encomana un rebuig al més feble, el que no hi té cap responsabilitat, sinó que simplement pensa diferent a nosaltres.
De tot plegat el més trist és pensar que ens acostumarem a conviure amb la corrupció, i ja no ens sorprendrà res. Sense arribar a l'extrem de justificar-la, sí que ho trobarem la cosa més normal del món, un dany col·lateral necessari i inevitable.

dimarts, 16 de juliol del 2013

Fetes les paus amb Flotats, ara toca Boadella?

Avui el govern català ha fet les paus amb Josep Maria Flotats, que va inaugurar el Teatre Nacional i poc després el varen destituir. Avui sembla que, després de molts contactes a través d'amics, el govern català li ha fet un homenatge, en els quinze anys de la inauguració del teatre, i ha servit per posar pau i desitjar molts èxits futurs.
El nostre país té problemes amb les "patums". Quan una persona destaca molt, se la fa fora, o bé s'autoexilia. Parlo de Flotats i de Boadella, però també podria esmentar en Guardiola, per exemple. En l'època de jugador o ara d'entrenador. Segur que en trobaríem més.
I si ara hem recuperat Flotats, creieu que podrem fer el mateix amb Boadella? Cadascú és com és, i és cert que hi ha qui desperta més simpatia que d'altres. A Flotats se'l podia veure com un cregut, aquells que et miren per sobre l'espatlla. Això al marge del seu talent, que no crec que ningú li'n pugui discutir. A Boadella, també molt "xulo", però un amargat, un nen repel·lent de qui te'n vols allunyar. Serà igualment possible fer les paus?
M'imagino que la persona no és el mateix, i la seva actitud tampoc. De Flotats pràcticament no n'havíem sentit a parlar mai més, i en canvi d'en Boadella, tot sovint escoltem improperis contra Catalunya i els catalans. Sempre he pensat que es tractava de pura ràbia, impotència i desesperació. Són reaccions típiques d'aquell que voldria que el seu antic col·lega, després de barallar-t'hi, voldries que naufragués, i si no ho fa, et rebenta. No crec que en Boadella, en vida, el puguem recuperar. Després, darrera una làpida, segur que alguna cosa en positiu en sortirà. Llavors els seus insults ja no ressonaran.

dilluns, 15 de juliol del 2013

Ara tothom s'atreveix amb els reis

Avui llegia la notícia de l'escridassada dels miners a la reina Sofia. És ben bé allò que de l'arbre caigut tots en fan llenya. Ja no poden anar enlloc, i no és només al País Basc o Catalunya. El crèdit dels reis d'Espanya s'ha esgotat i ja ningú no els té respecte. Si a això li sumem la desconfiança que ha generat el president espanyol, podem dir que les primeres autoritats espanyoles han caigut en desgràcia.
Rajoy ha donat la cara i ha respost dues preguntes, però em sembla que no m'equivoco si dic que a la pregunta de si havia cobrat diner negre, no ha dit que no. Ha sortit per la tangent, la qual cosa encara confon més i fa pensar que sí que en va cobrar. És que no volia mentir? Ha preferit fer-se el suec a confessar la veritat?
La situació és gravíssima, tant pel cas Bárcenas amb el PP, com per la manca d'una alternativa de govern que sigui viable. El PSOE, com a força principal de l'oposició, no té ni discurs, ni imatge, ni candidat a la presidència. Encara l'han de fabricar, perquè qui ho volia ser i podia ser-ho, va ser vetat, en aquest cas vetada, pels barons espanyols, que ho prefereixen tot abans de cedir el lloc a una catalana, encara que per a molts catalans sigui considerada espanyolíssima.


diumenge, 14 de juliol del 2013

En què ens beneficia la presumpta corrupció de Rajoy?

Si el diari El Mundo va presentar informes falsos sobre diferents polítics catalans, amb el president al capdavant, per què no pot passar el mateix amb els SMS de Rajoy i Bárcenas? Entenc que la situació fa que ens precipitem abans de poder contrastar les notícies, sobretot quan vénen d'uns diaris que pretenen, per sobre de tot, modificar el curs polític, ja sigui destruint CDC a Catalunya, o Rajoy dins del PP.
Sí que ajuda a tot plegat el fet que Rajoy no es defensi. Molts podem interpretar el seu silenci en que no sap com fer-ho, d'altres diran que intenta no fer cas a tanta falsedat. Sigui com sigui, penso que Rajouy hauria de parlar i, si realment el seu comportament no ha estat a l'alçada del càrrec que ostenta, llavors dimitir, per no fer més mal a la política i a la mateixa societat.Fal
Cospedal diu que confia en Rajoy, que és una persona honrada. Jo també voldria confiar-hi, simplement pel càrrec que té i el que podria significar tenir un president espanyol corrupte. Ens agradaria, però, escoltar-li la veu i convèncer-nos que tot el que explica el diari El Mundo és fals i que només pretén desbancar-lo perquè el PP sigui liderat per l'ala més dretana i centralista del partit.
Aquí a Catalunya he vist que s'ha originat manifestacions exigint-li la dimissió. Potser això és el que cal, però no crec que, com a país, en sortim beneficiats. La incertesa que es viu amb la manera de ser del president Rajoy, més aviat ens ajuda a avançar cap a la consulta. Si Rajoy cau, el seu successor no tindrà tants miraments, i la corda es tensarà molt més, amb el perill que això suposa. Cal que Rajoy s'expliqui, i ens convenci que tot plegat és una estratègia de l'extrema dreta de l'Estat.

dissabte, 13 de juliol del 2013

El PSC de Pere Navarro està cavant la seva tomba

Diuen  que no ha estat un fracàs, sinó un pacte que... Sempre he pensat que voler acontentar tothom, acabes sense acontentar ningú, i això és el que li està passant al PSC oficial, el que segueix el discurs de Pere Navarro. Volen acontentar l'electorat catalanista i també el PSOE i això és impossible. No sé com no ho veuen. Si finalment, Pere Navarro ho aconsegueix, m'hauré de treure el barret.
Ahir parlava de la declaració de la federació d'escoles universitàries jesuïtes, que es dirigia a tots els partits i a la societat, però sobretot a qui té la paella pel mànec, és a dir, el Partit Popular espanyol. La corrupció i incompetència del PP fa que no escoltin ningú i continuïn pensant que ho poden fer tot gràcies a la majoria absoluta assolida. Aquest és el concepte que tenen de la democràcia, i per això anem tan bé.
A Catalunya no poden anar pitjor les coses, o això és el que voldríem creure, perquè hi ha prou motius per pensar que encara empitjorarà. Ahir llegia més retallades, ara per a les persones amb deficiència intel·lectual. A tot això li podem afegir les conseqüències de la reforma de l'administració, si aquesta s'aprova tal com la vol el Partit Popular. Allunyar l'administració que decideix, de la població, només comportarà un agreujament dels problemes.
Com podeu veure les expectatives no són gens optimistes, però això no vol dir que haguem de llençar la tovallola. Suposo que és el que pensa Pere Navarro. No sé què hi diran els sectors crítics del PSC, que no estan gaire contents amb el que la direcció està fent. Esclar que els senyors Corbacho, Balmón o Lucena diuen que es tracta d'una minoria.

divendres, 12 de juliol del 2013

Per la regeneració democràtica de la vida pública a Espanya

Després d'endinsar-me al mar, la meva darrera vegada deu fer uns quinze o setze anys, he llegit la declaració de la federació de centres universitaris jesuïtes (Unijes) "Per la regeneració democràtica de la vida pública a Espanya".
Sembla ser que l'elecció del jesuïta Jorge Mario Bergoglio com a Papa ha donat ales a la Companyia de Jesús, i a diferència de la Conferència Episcopal Espanyola, presenten una declaració amb esperit de servei, sense prepotència ni amenaçant a ningú.
Us transcric una reflexió que m'ha semblat interessant i alliçonadora: "En una societat plural formada per persones lliures, la política no ha de pretendre organitzar la vida de tots, sinó crear les condicions perquè cadascú, en llibertat, pugui fer realitat les seves aspiracions legítimes. Aquest conjunt de condicions per a una convivència de tots en llibertat és el que constitueix el bé comú, que és responsabilitat de tots, però de manera més directa de qui exerceix de manera legítima el poder polític".
Al llarg de la declaració esmenten unes tasques a realitzar per tal de retornar la dignitat a la política i recuperar la confiança que és tan necessària:
- la separació dels poders públics, recuperant la independència del poder judicial, i evitant la politització partidista dels seus òrgans de govern.
- una més gran transparència de la vida pública.
- que els partits polítics no subordinin el bé comú als interessos del partit, millorin en transparència el seu finançament, i es reformi la llei electoral, amb més participació ciutadana, menys pes de l'aparell dels partits, i més protagonisme a la vida parlamentària.
- acceptar la realitat plural del país, i una Constitució oberta a les reformes que faci falta per aconseguir un sistema més acceptat que l'actual.
- enfortir i professionalitzar l'administració. Controlar l'objectivitat i transparència en les contractacions públiques.
- lluitar contra l'economia submergida
- reformar el sistema fiscal, que sigui més equitatiu, amb l'aplicació d'un sistema progressiu, i lluitar contra el frau fiscal.
- la llibertat d'expressió i la llibertat d'informació s'han d'exercir amb responsabilitat.
Ara podríem analitzar què estan fent els nostres governs i sobretot escoltar com el govern del PP es basa en la seva legítima majoria absoluta per fer el que li dóna la gana, encara que sigui engegant a mig país a la misèria i a la incultura. Amics, no anem bé. Ens cal molta moral per continuar lluitant contra tanta injustícia.


dijous, 11 de juliol del 2013

Qui pot confiar en el president Rajoy?

Als nostres polítics i a la política en general, els falta transparència, esperit de servei i sinceritat. El seu gran defecte és el d'actuar pendents dels electors i, per tant, enganyant i maquillant la seva actuació per no perdre vots. Aquesta dependència és la que priva que la seva actuació sigui transparent i els seus missatges sincers. Allò que no és políticament correcte, s'amaga.
La corrupció és un accident que s'alimenta precisament de les mancances que apuntava. Si la ciutadania no pot veure què estan fent realment els nostres polítics, els seus partits i les institucions que governen, resulta molt més fàcil l'existència de corruptes. És per això que per més que reclamem transparència, aquesta no arriba, perquè en el fons no interessa als partits polítics, si més no als majoritaris.
Negar-se a donar la cara i defensar-se de les acusacions és imprescindible per poder confiar en ells. L'actitud de Rajoy potser és estudiada, però el que segur és una demostració del poc respecte que té a la ciutadania que diu servir. No estem parlant d'acusacions casuals, sinó que hi ha proves que les fonamenten. Això no vol dir que estigui provada la seva culpabilitat, però exigeix donar explicacions i convèncer-nos que es tracta d'injúries que no se sustenten.
La manera de ser del president espanyol probablement li serveix per mantenir-se al capdavant del govern i del partit. Ha tingut prou adversaris que li han parat més d'una trampa per fer-lo caure. Això no treu, però, que aguantar-lo d'aquesta manera, cansi i tinguis poques ganes de continuar amb ell i amb el país que governa.
La ciutadania necessita saber la veritat de tot el que s'ha dit i el que s'ha amagat, però necessita igualment poder confiar amb la classe política, i és per això que exigim transparència, honorabilitat i esperit de servei a la comunitat. Si no reuneixen aquests principis, el millor que poden fer per a nosaltres és plegar i deixar el lloc altres persones, que entengui què vol dir ser polític.

dimecres, 10 de juliol del 2013

Espriu serà present a la plaça de la Sardana del meu poble

Avui Arenys de Mar és una mica el centre del món; bé, del món poètic català. Si d'una cosa se sent orgullosa aquesta vila és d'haver estat immortalitzada per Espriu, i de la mateixa manera que li ho va agrair en el seu comiat, l'any 1985, ara li ret homenatge el dia que es commemora el centenari del seu naixement.
Recordo com si fos ahir, que cantàvem a l'església de Santa Maria d'Arenys, en el seu funeral, i posteriorment l'acompanyàvem fins al cementiri, on darrere una làpida molt simple, descansen els seus ossos. El cementiri era ple de gom a gom, i jo anava descobrint la vila que havia de ser el meu lloc de residència, després de la meva ciutat natal i uns quants anys a la capital.
Avui omplirem la plaça de la Sardana, un indret poc freqüentat pels arenyencs, tret d'alguns joves amb ganes de fumar i intercanviar mercaderia, i algun altre que hi va a fer quatre xuts. Els meus fills hi varen aprendre d'anar amb bicicleta. La plaça havia d'urbanitzar-se a partir d'un procés participatiu que, per diferents motius va quedar aturat, i ara, com tants d'altres temes, ha passat a millor glòria.
Perquè si en una cosa l'administració està fent molt mal és en els seus incompliments. Segur que tots en tenim experiències properes. Jo estic a punt d'emmarcar una carta signada per l'alcalde i uns quants regidors, amb una promesa que mai més n'he sabut res. No cal caure en la corrupció per desencisar la ciutadania. N'hi ha prou en deixar de complir els compromisos, i això passa massa sovint.
Avui ens trobarem a la plaça de la Sardana. Recordarem Espriu, i demostrarem als visitants, que Salvador Espriu ens va regalar ser presents en el món cultural del nostre país, fins i tot sense esforçar-nos-hi gaire.

dimarts, 9 de juliol del 2013

Els focs artificials no poden faltar a la Festa!

Fent la consulta pràcticament diària al web de Ràdio Arenys, m'he trobat amb la sorpresa de la nova imatge, la nova web. El canvi és important, si més no això és el que notes en veure-la per primera vegada. L'estètica també és important, i no té punt de comparació amb l'antiga. Enhorabona!
Preparats per veure els focs, que és un dels actes més concorreguts de les festes. Gairebé podríem dir que la valoració de les festes es fa a partir de la qualitat i quantitat dels focs artifici i de l'orquestra que es contracta. 

Enguany els hem intentat mirar des de casa, però... l'edifici veí és massa alt. Caldria que desplacessin els focs uns metres més al sud, perquè amb l'edifici no hi ha res a fer. Vèiem els més alts i més decantats al costat de Caldetes. Per altra banda també cal valorar la comoditat de no haver de sortir. Es tracta d'anar-ho variant cada any.

Però les festes no s'han acabat i demà tindrem l'ocasió única de celebrar els 100 anys del naixement de Salvador Espriu, en un espectacle poeticomusical, a la plaça de la Sardana. Crec que era ahir que comentava la valoració dels actes a partir dels costos. A vegades convé passar de llarg, perquè si ens posem massa reflexius, trobaríem massa motius per criticar-ho. També és just oblidar per moments la situació econòmica que patim, perquè no es tracta de viure continuament amargats. Seria com si renunciéssim a menjar per solidaritzar-nos amb els que amb prou feina poden
fer-ho. Malgrat tot, recuperem aviat la normalitat i solidaritzem-nos amb els que pateixen. Bona festa!

dilluns, 8 de juliol del 2013

La Rua Espriu i els 150 anys del "Coro" a la Festa Major

Avui podíem llegir diferents declaracions en relació a l'entusiasme que li va despertar a Pere Navarro el pacte signat a Granada entre el PSC i el PSOE. No m'estendré en el tema perquè ja ho vaig fer ahir. Simplement us emplaço a llegir-les, sobretot les dels diferents líders socialistes del PSC com Montserrat Tura, Marina Geli o Jordi Martí, per dir tres noms.
Enguany la feina no m'ha deixat participar en alguns dels actes de la Festa Major d'Arenys, tal com acostumava, però espero recuperar-ho tot assistint als actes que encara queden. Penso que el punt final serà l'espectacle de la plaça de la Sardana, dimecres, en homenatge als 100 anys del naixement d'Espriu.
M'ha sabut greu que es parlés de queixes en el muntatge del pregó de les festes, que enguany es va encarregar a la Societat Coral l'Esperança, pels seus 150 anys. Desconec què va passar, però sempre prefereixes que es parli dels actes en positiu. Ja tenim prou excuses, durant l'any, per lamentar-nos i criticar.
També hi ha opinions contràries a la Rua Espriu. En aquest cas sí que la vaig presenciar i seguir des de la part alta de la Riera fins a la plaça de l'Ajuntament. Probablement el problema va ser que sabíem que es tractava d'una proposta de Comediants, amb tot el seu historial, i que es conegués el cost de l'espectacle. Quan et donen el cost, no hi ha manera d'evitar fer comparacions, i en temes culturals, és molt fàcil fer populisme. 
La meva opinió no té importància, però en tot cas n'esperava més, sense que això vulgui dir
que no valorés la feina dels intèrprets, l'agudesa del director de la rua, i la complicitat de les persones, joves i grans, que hi varen col·laborar.

diumenge, 7 de juliol del 2013

El pacte PSC-PSOE dóna tanta autonomia com la independència

"la reunió d'ahir PSOE-PSC passarà a la història de Catalunya i d'Espanya". Tot això ho ha dit el senyor Maurici Lucena, portaveu del grup del Partit dels Socialistes de Catalunya, al Parlament català. Sembla ser doncs que el que han pactat els socialistes donarà tanta autonomia com si fóssim independents, i per tant, per la via ràpida.
Només es tracta de modificar la Constitució perquè incorpori el model federal i tot serà bufar i fer ampolles. Perquè m'imagino que els senyors Rubalcaba i Navarro, no dubten que aconseguiran convèncer el Partit Popular, que té majoria absoluta, i que correrà a modificar la Constitució perquè Espanya esdevingui un estat federal.
El document que s'ha aprovat aquest dissabte a Granada reconeix el principi d'ordinalitat, però deixa clar que l'Estat no està obligat a complir-lo. Bona aquesta!
El document que s'ha aprovat a Granada aposta per blindar les competències autonòmiques, però no reconeix el dret a decidir ni la nació catalana. Apostar pel blindatge de les competències què vol dir? que no ens prendran més el pel? que el govern espanyol no aprovarà cap llei que deixi els catalans amb el cul a l'aire?
Jo voldria pensar que el PSC ha aconseguit una gran sortida per Catalunya, d'aquest atzucac en què ens hem ficat, però em costa, se'm fa difícil. Tinc molts dubtes i cap tipus de confiança ni amb el PSOE i encara menys amb el Partit Popular. El PSC necessita temps, i una manera d'aconseguir-lo és pactant i signant documents amb el PSOE, encara que sigui un partit que no pinta res, si més no en aquests moments. El temps ja el va tenir, com ara el té el PP. És una llàstima que sempre arribin tard.

dissabte, 6 de juliol del 2013

No ens faci por definir Espanya com una autocràcia

Avui us recomanaria que llegíssiu l'article del periodista Thomas L. Friedmann, de The New York Times, traduït per Lídia Fernàndez al diari ARA, "La revolta surt als carrers del món". L'autor es basa en un article de Paul R. Pillar, a The National Interest, on es preguntava com era que vèiem tantes revoltes populars en països democràtics.
Crec que, sense parlar en cap moment d'Espanya, és difícil que llegint l'article no fem la comparació i hi observem uns trets que l'identifiquen amb una autocràcia, que sona tan malament, però que ens hauríem de començar a acostumar de pronunciar-la amb naturalitat.
Ho he dit mil vegades, i ningú se n'amaga, però al nostre país les majories absolutes no serveixen per governar amb més tranquil·litat, a l'hora de portar a terme aquells projectes i promeses electorals, sinó que es converteixen en un paisatge en què la majoria absoluta els dóna dret a tot, sense necessitat de complir les promeses, i carregant-se tot allò que els fa nosa per erigir-se com a força única, encara que sigui a costa dels drets més elementals de les persones.
Qui digui que això no està passant a Espanya, estarà negant l'evidència, i tindrà un interès especial a que no es difongui. Un interès ideològic i/o econòmic.
És per això que a Espanya les majories absolutes són tan perverses, siguin quins siguin els partits que les aconsegueixin, encara que la història ens ha demostrat que és la dreta qui se n'aprofita millor.
Si encara no hi esteu d'acord, poseu els exemples que vulgueu de les diferents polítiques i decisions que s'estan prenent, i us adonareu que s'estan promulgant lleis restrictives, impositives que ens porten a una involució de la societat del benestar en què ens trobàvem, amb tots els seus defectes i millores a treballar.
El panorama espanyol és molt negre, per la situació econòmica, fruit d'una mala praxis dels governs actual i anterior, però també per un mal ús de la majoria absoluta que el poble espanyol va obsequiar al Partit Popular, que ha convertit l'Estat en una autocràcia.

divendres, 5 de juliol del 2013

Leticia Sabater és a Rajoy com Norma Duval és a Aznar

De notícies n'hi ha de tota mena, i a l'hora de recollir-ne, també està bé que les tinguem totes en compte, si més no per poder dir que "qui no té feina el gat pentina", o bé "quina manera de perdre el temps i malgastar paper".
Avui m'he fixat en la notícia que sortia a l'ARA, on es deia que la Leticia Sabater es fa passar per l'artista del PP, i busca que els alcaldes d'aquest partit la contractin. Vol ser, o si més no la premsa li fa voler ser, la Norma Duval del president Aznar.
Tot i reconèixer que no li conec la seva vida, la Leticia em sembla una persona poc interessant i no gaire espavilada, a part que tampoc és gaire agraciada, amb el seu estrabisme. Sembla ser que se li ha descobert que es dedicava a enviar cartes als alcaldes del PP, dient-los que era dels seus i que ho podien comprovar telefonant a Génova. Ara no sé ben bé què fa, si canta o té algun espectacle.
Si repasséssim la història veuríem que els partits polítics incorporen músics afins per animar les festes i els mítings electorals. També són molts els artistes que es deixen estimar, a canvi de contractes, sobretot si el partit que els fitxa té possibilitats de governar.
No sé què hi ha de veritat en tot això, i tampoc té cap importància, però Rajoy i Sabater tenen un no sé què, que els uneix. Alguna semblança que no sé què pot ser. Es tracta de posar-los de costat i mirar les diferències.

dijous, 4 de juliol del 2013

La Llanos de Luna perseguint estelades

La nostra estimada delegada del govern a Catalunya, la senyora Llanos de Luna, volia escampar banderes espanyoles a les escoles catalanes i s'ha trobat que li han penjat estelades. No vols caldo? tres tasses. 
Acostuma a passar que si pressiones molt en una direcció, provoques reaccions contràries que, sovint, amenacen en superar-te. Això ens ha passat políticament a Catalunya, en què la força de l'esquerra nacionalista ha fet créixer la resistència de la dreta espanyolista. Sense CUP ni ERC amb tanta força, o les sortides de to de SI, tampoc tindria relleu C's i la dreta més casposa del PP. Això no és bo?

Es tracta de ser conscients dels efectes dels nostres actes i deixar d'anar amb el lliri a la mà. Cal insistir, sabent que el corrent contrari agafarà volada. Hem de procurar que no ens sobrepassi.


El PP va denunciar, amb proves, que hi havia escoles amb estelades. Us haig de dir que és cert, si més no a Vic, a l'escola La Sínia, al barri del Remei. Una estelada que es veu bé en la distància. No és una normalitat, perquè la bandera que hi hauria d'haver és la senyera, però el fet és que la situació que vivim tampoc no és normal. És per això que passen coses com aquesta. Si això els escandalitza, potser que es facin mirar per què no els escandalitza tota la colla d'improperis contra el poble català. N'hi ha que s'ho agafen pronunciant frases grolleres i insultant qui no pensa com ells, i d'altres penjant estelades. Si això els cou, vol dir que anem bé, però no ens adormim. L'adversari està sempre amatent. No s'hi val a badar.

dimecres, 3 de juliol del 2013

Arenys de Mar guanya terreny a la Riera

El Butlletí Oficial de la Província publicava dilluns la licitació de les obres de cobriment del tram de la Riera d'Arenys, entre el carrer Santa Clara i el carrer Arxipreste Rigau, amb un termini d'execució de quatre mesos, i un pressupost de 539.700,70 euros més IVA.
La Riera és a Arenys el centre neuràlgic de gairebé tot. És el lloc per passejar, prendre la fresca, però també per transitar d'una punta a l'altra de la vila. La manca d'alternatives viàries, fan que la majoria de cotxes hagin de passar en part o en la seva totalitat, per la Riera, la qual cosa li fa perdre molt d'atractiu.
Arenys de Mar, com la majoria de poblacions del Maresme té una urbanització molt desordenada i estèticament poc atractiva. Has de buscar racons i trams específics, o girar la vista al mar. La Riera, tot i ser estimada pels arenyencs, no és massa diferent de la resta de la vila i, per tant, fa bo de sentir que es tiri endavant la urbanització d'un nou tram, sobretot si et diuen que el nou espai no servirà per incorporar-hi més cotxes.
L'entrada a la vila des de la part alta, dóna una sensació de pàrquing permanent de vehicles, que no ha millorat amb la creació de la zona verda per a residents. Destinar la Riera com a aparcament és com un crim, però les característiques del territori no permeten grans bosses d'aparcament i avui, ja ho sabem, no som res sense cotxe.
Llegint la notícia, no acabo d'entendre si el govern té clar com vol urbanitzar la superfície del nou tram, ni si es tindrà en compte el tram baix, que es va urbanitzar en l'anterior mandat, pel cas que, més endavant es decidís urbanitzar el tram que va des del carrer de l'Olivar i el carrer Santa Clara. Voldria pensar que no es tractarà d'un pedaç i que d'aquí a una bona colla d'anys, qui hi sigui, aconsegueixi veure una Riera estèticament i urbanísticament equilibrada, i agradable per passejar-hi.

dimarts, 2 de juliol del 2013

El govern del PP ha d'aprendre a escoltar i dialogar

El Consell d'Estat ha emès un informe on es qüestiona la constitucionalitat de la reforma de l'administració local que vol tirar endavant el govern del PP, perquè redueix en excés les competències de l'administració local que preveu la Constitució, donant massa protagonisme a les diputacions. Els informes del Consell d'Estat no són vinculants i, per tant, el govern del PP pot fer-ne cas omís, com ja ha fet en alguna altra ocasió.
Si malgrat l'informe negatiu del Consell d'Estat i els arguments contraris d'
ajuntaments, governs autònoms i altres experts, el govern del PP avança cap a l'aprovació de la reforma, quedarà en evidència que el govern de Rajoy és el més barroer i destructiu de tots els que hem pogut observar i patir en aquesta època democràtica dels dos darrers segles.
Fa pocs dies, en aquest bloc, parlava de la necessitat de reformar l'administració, i concretament la local, però matisava que s'havia de fer amb intel·ligència. Cal fer-la amb criteris d'eficiència econòmica i de capacitat de gestió i proximitat. El que no es pot fer és anar promulgant lleis i reformes amb l'únic objectiu de controlar de manera partidista i interessada tota la gestió pública. I això, per desgràcia, és el que està fent el PP.
És urgent i necessari que tots els experts en gestió local, expliquin a la ciutadania el perill que correm tots plegats si el PP aprova, amb la seva majoria absoluta, una reforma de l'administració pública, recentralista, buidant de competències i capacitat de gestió els ajuntaments, quan són els més propers a la ciutadania, més sensibles als seus problemes, i més àgils a l'hora de trobar solucions.

dilluns, 1 de juliol del 2013

La CUP d'Arenys ensopega amb l'externalització de serveis

No vaig escoltar el programa El Dominical de Ràdio Arenys d'aquest diumenge i per tant el que sé ho he llegit a la pàgina web de l'emissora. Em refereixo al que devia ser el programa estrella del dia, amb el debat sobre els dos anys d'aquest mandat municipal. M'he fixat en la intervenció de la C
UP, quan parla de l'externalització dels serveis, reclamant la seva municipalització.
De fet, no em ve de nou, perquè demostren coherència amb els seus companys d'altres administracions locals, però això no em treu que hi pugui opinar en contra. M'imagino que l'experiència hi fa molt, i t'adones de què és possible i què no. La CUP no té experiència, que la supleix amb il·lusió i dedicació, però que en segons quins temes, es troba a faltar.
És important diferenciar el sistema de gestió, amb l'eficàcia i control de la gestió. El fet d'externalitzar un servei no significa necessàriament perdre el control de la seva gestió, i en canvi hi ha serveis que es poden gestionar amb molta més eficàcia i també eficiència, amb una concessió administrativa.
Perquè un servei externalitzat funcioni bé i es pugui controlar des de l'administració pública, calen uns bons plecs administratius i tècnics. Si el servei incorpora molta mà d'obra, és important controlar el conveni laboral que regirà la seva contractació i el respecte al salari i condicions de treball. Cal implicar el concessionari en el resultat i la qualitat del servei ofert, i tenir ben identificats els indicadors d'avaluació.
El fet de municipalitzar un servei no significa necessàriament que el personal contractat tingui les millors condicions laborals, ni que el control sobre la gestió sigui millor que no pas si ho externalitzem. Aquí hi ha, al meu entendre, el gran error dels que defensen a ultrança la municipalització dels serveis, sense tenir en compte que la maquinària administrativa dels ens públics, no sempre és àgil suficient, ni compta amb els recursos humans suficients, com per gestionar directament segons quins serveis, amb l'eficiència que s'ha d'exigir a qui gestiona diners públics.
El tema és prou complex i interessant com per parlar-ne extensament aquí i on faci falta. D'arguments n'hi ha, però no podem confondre el sistema de gestió amb l'eficiència d'aquesta.