Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Indicadors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Indicadors. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de desembre del 2023

La importància de planificar

Sempre he valorat la planificació com a element imprescindible per desenvolupar qualsevol projecte dels diferents àmbits de la nostra activitat, en un món de recursos limitats, i on cal prioritzar i sovint deixar fora accions que ens agradaria poder emprendre. Malauradament, acostumem a actuar de manera improvisada, aquí caic, aquí m'aixeco, potser perquè és més fàcil, ja que requereix menys esforços i anàlisis, però després en paguem les conseqüències.

    Començant per nosaltres mateixos, la nostra família, i seguint amb els grups d'amics, les entitats, i no cal dir, les empreses i les institucions públiques, necessitem planificar el futur per ser eficients i obtenir resultats. Els imprevistos sempre són una amenaça, però si a sobre no tenim l'encert de planificar què volem fer, quins són els nostres objectius i com pensem aconseguir-los, el dia a dia ens pot desestabilitzar i no arribar enlloc.

    He procurat entendre el funcionament del nostre govern municipal, que ja va deixar clar que no tenia cap intenció d'elaborar un Pla d'Actuació Municipal (PAM), perquè en tenia prou amb el seu programa electoral i la majoria absoluta que li va atorgar la població. És cert que llegint les 23 propostes del seu programa electoral pots tenir una idea de cap a on aniran els trets. Tot això si la sort els acompanya, disposen dels recursos econòmics i personals necessaris, i no els surt cap entrebanc. També és cert que comptar amb un PAM no és garantia de res, si no s'ha plantejat bé i, sobretot, si no es defineixen uns indicadors que et permetin fer un bon seguiment i conèixer en cada moment la situació en què es troben les diferents accions que configuren els projectes a realitzar.

    Perquè planificar no vol dir només enumerar què vols fer, sinó també com ho vols fer, quines accions hi ha previstes, la seva temporalització i, en el cas de l'administració local, saber-ho emmarcar en la dinàmica pròpia, amb tots els entrebancs que acostuma a tenir, començant per no tenir cobertes les places de secretaria i intervenció. El fet de no tenir-ho escrit es fa difícil fer-ne el seguiment i endevinar si es mantenen els objectius fixats i quin calendari hi ha previst.

    Tot just fa mig any de la presa de possessió del nou govern i, per tant, hem de ser cauts a l'hora d'exigir-los grans resultats, però a vegades tens la impressió que s'està anant una mica a empentes i rodolons. S'anuncien projectes sense concretar continguts. Penso, per exemple, en l'hotel d'entitats. Té el govern clar quin model d'hotel d'entitats vol per a la nostra vila? Té clar que un hotel d'entitats no és un simple edifici amb despatxos i espais per a les entitats de la vila? O bé, quan es parla de la reforma integral del mercat municipal, es refereixen a rentar-li la cara, o es vol anar més enllà i revitalitzar el mercat com a centre comercial proper, implicant-hi compradors i venedors?

    La confiança es guanya dia a dia, i és important mantenir informada la població fins a l'últim detall, i a poder ser deixar-la participar en les decisions, sobretot quan els projectes no són efímers, sinó que tenen una projecció a llarg termini, amb una aportació important de diners, que surten majoritàriament de les butxaques dels contribuents. 


dimecres, 4 de desembre del 2013

Qui respecta Espanya?

Aviat ningú respectarà Espanya gràcies als mèrits del govern del PP i del mateix partit polític que, crec no equivocar-me, està en possessió del rècord de corrupció política de tots els temps. El fet que ningú dimiteixi, malgrat l'acumulació de delictes i corrupcions, treu legitimitat a tots els polítics i ajuda que la credibilitat sigui nul·la i el respecte hagi desaparegut.
Avui el nostre ministre, el català, es queixava i reclamava respecte per a Espanya, al comissari europeu de qui ahir llegíem unes declaracions posant en dubte la legalitat democràtica del projecte de llei de seguretat ciutadana que el govern vol aprovar properament. Una llei que minva la llibertat d'expressió i que a les persones que vàrem viure la dictadura franquista, ens porta desagradables records.
Fernández Díaz, el Jorge, ha volgut matisar que no va ser el Consell d'Europa qui va qüestionar la llei de seguretat ciutadana, sinó el comissari de Drets Humans del Consell, el senyor Nils Muiznieks. Jo entenc que el ministre s'emprenyi, perquè ell es creu que està fent bé la seva feina, i probablement té raó. El problema, en tot cas, és que la seva feina va en la línia de reduir els drets humans, un dels quals és la llibertat d'expressió. Criticar la seva feina és un delicte? No té dret a opinar sobre el respecte als drets humans, un comissari de Drets Humans del Consell d'Europa?
El comissari en qüestió deia, entre altres coses, que castigar l'ofensa a Espanya resultava molt complicat? què s'entendria per ofensa a Espanya? hi hauria un criteri únic per determinar què és una ofensa i què no ho és? Espanya està farcida d'interpretacions subjectives, normalment en contra de la població, del més feble. 
És de persona intel·ligent marcar-se objectius amb uns indicadors clars que permeti valorar el grau de compliment i èxit. Amb la llei que ens proposa el govern espanyol, ni hi ha objectius clars ni manera humana de poder-ho avaluar. Dues coses són clares: la voluntat del govern del PP de limitar els nostres drets, i la inutilitat del ministre a qui no insulto, sinó que constato un fet.