Passejada pel Montseny

Aquest diumenge ens hem acostat al Montseny per fer-hi una passejada. Tot i l'amenaça que les temperatures serien baixes, a l'espera d'una remuntada insòlita a mitjans de setmana, s'ha de dir que gairebé hem patit calor. El sol ha estat present tota la jornada i ens ha permès gaudir de la natura força castigada per la sequera, tot i que la remor d'aigua ens hi ha acompanyat una bona estona.

Amb la pressió amb que vivim durant la setmana és bo fer un parèntesi i intentar alimentar-nos de pau i tranquil·litat. Viure tan a prop del Montseny et permet fer-hi una escapada i seguir camins més o menys fresats, per adonar-te que encara alguna cosa segueix viva, i que hem de fer el possible per conservar-lo, ja que a la plana i arran de mar ho tenim molt més complicat.

S'ha de dir que el tram per on hem caminat era per a mi totalment desconegut. Acostumem a pujar als cims, per gaudir del paisatge i l'alçada, però t'oblides d'obagues i raconades encisadores que també tenen el seu protagonisme. Als voltants del poble del Montseny hem fet una volta de poc més de dues hores, amb poc desnivell, i apte per a tots els públics. Al final del matí hem arribat per entaular-nos i fer-la petar. Una colla d'amics, alguns dels quals es troben cada mes per descobrir nous paratges i entre tots anar exercitant les nostres cames i pulmons, amb qui es agradable retrobar-t'hi de tant en tant.

Em consta que avui mateix alguns convilatans han arribat més amunt, amb gebrada inclosa i temperatures més pròpies de l'hivern. Nosaltres ens hem pogut anar traient capes de roba a mesura que el dia avançava. No sé si és qüestió del canvi climàtic, però el cert és que dels meus records d'adolescència, el mes de gener et tapaves el nas, i els dits de les mans per no agafar penellons. No és el cas d'avui.

Escapada a la vall de Núria

Després d’una nit més calorosa de l’habitual, ens hem llevat amb moltes ganes de passar pàgina. Diuen que aquest cap de setmana les temperatures faran un gir important i fins i tot pot arribar a ploure amb ganes. Nosaltres, per si de cas, ens hem volgut avançar i hem anat a passar el dia a la muntanya, gaudint del paisatge i la natura, però també d’una temperatura que voldries tot l’any.

Feia uns quants anys que no hi venia i en tenia moltes ganes. Avui no es tractava de fer grans caminades. Ho guardarem per a una altra ocasió. Avui volíem gaudir de l’aire pur de la muntanya. Aprofitar que tenim els Pirineus relativament a prop, i passejar-nos pels camins propers al santuari i l’estany.

D’avui en vuit, la festa de Sant Gil, segur que seran moltes les persones que pujaran fins a la vall. Aquest divendres hem estat acompanyats per poques famílies i això també et dona pau i tranquil·litat.

I una curiositat. A l’estació del cremallera, a Queralbs, m’han reconegut després de cinquanta anys. Un excompany de la meva escola! Han passat els anys, però sembla que no canviem tant!!!

I escric el post des d’una ombra, al costat del riu, amb la remor de l’aigua que baixa cap a l’estany. Gairebé tinc fred, i recordo la calorada d’aquesta nit. Ha estat la primera de l’estiu i desitjo que es compleixin les prediccions i en sigui l’última.

Si fa temps que no heu vingut per aquestes muntanyes us animo a fer-ho i, si algú en té ganes, fins i tot podríem organitzar una pujada al Puigmal. Com diu el meu cunyat Joan, Quin país!

Resseguint la línia de la costa

Una tarda més hem fet la passejada, amb marxa accelerada, entre Arenys de Mar i Canet de Mar, aprofitant el bon temps i la claror del dia, que aquests dies corre a apagar-se. Sovint realitzem activitats sense arribar a valorar la sort que tenim de poder-les fer. Ho tenim tan fàcil que no se'ns acut a pensar que hi ha persones que pagarien per fer allò que a nosaltres ens surt gratuïtament. Passejar al costat del mar una tarda de diumenge sense haver de pensar en agafar el cotxe per tornar a casa no ho pot fer tothom, i és de bona persona ser agraït.

Després dels comentaris de l'altre dia sobre el canvi d'hora i el fus horari on ens emmarquem, n'he parlat i hi he pensat una mica i crec que no és fàcil acontentar tothom. Segons vaig poder llegir una de les idees que es defensaven era mantenir sempre el mateix horari, el corresponent a l'hivern, i adoptar l'hora del fus horari que ens correspon i no l'actual, que és el de països, com Alemanya, situats més a l'est.

Aquesta proposta, que sembla ser que seria la més idònia, fa que els mesos d'hivern les tardes siguin molt curtes, i que la majoria de les activitats que realitzem siguin dins la foscor, amb la necessitat d'utilitzar el llum artificial. No voldria repetir-me en la discussió, sinó fer notar que una caminada com la d'avui, es fa difícil un altre dia de la setmana, quan la gent treballa.

Contemplar com el sol se'n va a la posta mentre tu camines tranquil·lament, gaudint del paisatge, no té preu, i si li treus la llum del sol, no és el mateix. Avui hi pensava mentre caminàvem. Entenc, doncs, que a l'hora de prendre una decisió, no només cal tenir present els avantatges d'estalvi d'energia, sinó l'ús que fem de les hores diürnes en el nostre lleure. 

La natura és sàvia, i per això hauríem de pensar com ens podem adaptar millor a ella. Sembla força evident que un canvi d'hàbits seria la solució, però això no és fàcil. Com aconsegueixes que ens llevem abans i acabem la nostra feina professional també més aviat? No és el mateix una societat que a les sis de la tarda tanqui les botigues, que no pas que ho faci a quarts de deu de la nit. Si canviéssim la manera d'organitzar-nos, no només obtindríem més hores de sol, sinó que les podríem gaudir i ens ajudaria a afrontar les penúries d'una altra manera. Tot això, però, avui sona força utòpic.

Nosaltres contribuïm a la netedat de la vila

A la caminada d'avui hem entrat a dins de Canet i passejat per alguns dels seus carrers. Molt a prop del cementiri hi ha una petita plaça, triangular, on es podia llegir un ban de l'ajuntament demanant que si hi veien bosses de la brossa que truquéssim.

A Canet, com a casa nostra, hi ha gent que deixa la brossa on no toca i m'imagino que també quan no toca. Aquests incívics enlletgeixen els nostres carrers i places i encareixen els costos de la recollida. Aquesta manca de civisme i de saber conviure respectant la cosa pública és cada vegada més manifesta i en tenim tots una mica de culpa. A vegades per por a que ens titllin de clàssics no donem l'exemple que caldria als nostres fills. La por a una resposta barroera també evita que avisem el transeünt que llença alguna cosa al carrer.

L'Ajuntament d'Arenys de Mar té una app per notificar incidències al carrer. Penso que s'hauria de millorar i que permetés adjuntar una fotografia del fet observat. L'altra opció és el correu electrònic. Acostumar-nos a utilitzar aquest servei milloraria els nostres carrers, però això també implica una capacitat de resposta de l'Ajuntament que no tinc clar que estiguin prou preparats. Amb una mica d'esforç per ambdues parts podem millorar la nostra vila, però sobretot eduquem els nostres fills en el respecte als altres i a la vida en comú.

Si no ho fas tu, no ho farà ningú

Hem recuperat la caminada fins a Canet, en paral·lel a la platja. Caminada a marxa atlètica per cremar calories i fer-nos creure que fem esport i, per tant, fem salut. A l'hivern, això que es faci fosc tan aviat, no va bé per sortir a caminar. Aquests dies, a més, hem tingut l'excusa del refredat o grip, o no sé ben bé què.

Em fixava en el camí i pensava que el nostre país no està fet per ser organitzat i planificat. Les coses sempre s'acaben fent per iniciativa d'uns, a vegades fruit d'un rampell i no pas perquè ho tinguis tot ben pensat i calculat, i autoritzat.

Al nostre alcalde, o si més no sota la seva presidència, se li va acudir començar a plantar arbres, pals i cordes, per organitzar les platges d'Arenys. No sé si amb permís o sense. En algun cas sense, ja que se l'ha multat (platja de la musclera). 

Quants anys fa que es parla d'urbanitzar, o endreçar, el Cavaió? Algú ha vist cap avenç? Doncs el senyor Fors ja ho ha fet. Està ben fet? Durarà? Serveix d'alguna cosa? És veritat que ho varen començar d'una manera i després ho varen modificar. És allò que deia de mala planificació, però... al nostre país es planifica res? I, si és fa, s'acaba realitzant? Pensem en la variant de Valldegata!

Podríem repassar altres variants de la nostra vila, i el camí cap a Caldetes. No sé si els arenyencs ens sabríem organitzar, però en tot cas tenim l'excusa que mig poble depèn de Ports, Carreteres, Platges, Renfe, ACA... I els seus responsables tant se'ls en fot tot.