dijous, 5 d’abril del 2007

La incapacitat de complir els acords de Ple

Aquests dies l’equip de govern municipal ens està explicant tot el què ha fet, i es dedica a organitzar tot tipus d’actes, exposicions i inauguracions, assumint compromisos i fent promeses sobre hotels i altres coses que durant els quatre anys no han sabut fer.
Jo em llegia el Reglament del defensor/a del ciutadà, que si recordeu, va ser el PSC que va forçar a què l’alcalde Rubirola acceptés la creació d’aquesta figura, a canvi de que el PSC no votés en contra del pressupost per al 2006, quan l’equip de govern estava en minoria.
La figura del defensor del ciutadà es va arribar a aprovar a finals de 2006, després de molta insistència per part dels grups de l’oposició. Al butlletí oficial de la província (BOPB núm. 218, pàg. 33) del dia 12 de setembre de 2006, es publicava l’aprovació definitiva del “Reglament del defensor/a del ciutadà d’Arenys de Mar”.
Que ningú es pensi que això és garantia de res, sobretot governant CIU+PP. Que ningú es pensi que al ser aprovat formalment, ja tinguem l’oficina del defensor/a en marxa. No tenim defensor/a perquè encara no s’ha nomenat, tot i que a la disposició final segona del reglament esmentat, diu textualment: “El Defensor/a del ciutadà s’haurà de nomenar en el termini de tres mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquest reglament”. Si tenim en compte que la disposició final primera diu: “Aquest Reglament entrarà en vigor un cop transcorregut el termini de quinze dies hàbils des de la serva publicació al butlletí oficial de la província”, i fem números, ens adonarem que el termini per nomenar el defensor ha estat superat amb escreix.
No faig cap més comentari, sinó només llanço una pregunta: Si la gent que forma part de l’actual govern municipal, que no ha complert amb aquest acord (n’hi ha més), es presenta novament a l’elecció per governar quatre anys més, quin crèdit tenen perquè la gent els pugui donar la confiança?
Les crítiques, quan s’argumenten, fan mal de veritat. És una llàstima que no tothom se n’assabenti, o no tothom tingui la valentia de cantar les quaranta.