divendres, 15 de desembre de 2017

Fot fàstic

Aquesta seria la frase que em surt de dins del cor aquests dies, pensant en tot el que fa el govern espanyol, els seus jutges i polítics conxorxats, PSOE i C's. Em fa fàstic, però també molta ràbia, sobretot quan penso en polítics catalans que donen suport a l'article 155.
Puc entendre que Arrimadas vulgui presidir la Generalitat, perquè el seu interès se centra en el buidatge de competències, però que Iceta es presenti per governar a Catalunya, mentre està permetent que desmantellin la Generalitat, no ho puc entendre i em sap molt greu.
És molt fàcil donar la culpa als independentistes, sobretot quan els que els culpen se n'aprofiten. El seu fracàs ha estat l'excusa perquè el govern de l'estat ho aprofiti per buidar de contingut les lleis catalanes i intensificar la recentralització. És per això que s'ha de ser molt cec per no veure que un resultat favorable als partits anomenats constitucionalistes serviria per retrocedir en l'autogovern quaranta anys. 
Una vegada més haig d'insistir que l'única solució en positiu per a Catalunya i els que ens sentim catalans, ens agrada la terra, la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra manera de ser, només passa per votar les tres opcions sobiranistes. Tot el demés és un pas enrere, no només en les nostres aspiracions a l'autogovern, sinó també a la nostra pròpia existència amb un mínim de garanties per salvar la nostra cultura i el nostre país.

dijous, 14 de desembre de 2017

El perill del delicte imaginari

L'article a l'ARA del catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, el senyor Javier Pérez Royo, m'ha semblat molt interessant. De fet tot el que escriu resulta interessant perquè aprens, cosa que no ho pots dir de tothom ni de tots els articles que trobes als diaris. Parla del delicte imaginari.
El podeu llegir i em direu si no és interessant, però al mateix temps alarmant, i això que defujo de notícies que em posin la pell de gallina. Segons Pérez Royo, la sedició i rebel·lió que hi veu el jutge del Tribunal Suprem està en la seva imaginació, i per al catedràtic, és molt pitjor i perillós un delicte imaginari que no pas un delicte real. Perquè el delicte real té límits ja que està tipificat en el Codi Penal, cosa que no passa amb el delicte imaginari.
Els que no hi entenem en la terminologia judicial, el nostre sentit comú ens fa veure que el que està passant des de fa un temps a Espanya, en el camp de la Justícia i les seves institucions, no és normal i que se n'ha de desconfiar, de la mateixa manera que desconfiem del poder executiu espanyol.
És trist i dolorós, però aquesta és la realitat que vivim, i se'm fa difícil veure'n la sortida perquè hi ha massa maldat al darrere, massa hipocresia, odi i ganes de venjança. Els més perillosos són els que tenim més a prop, C's i PP, però no són els únics ni els que tenen més poder. La tergiversació de les coses fa que no tinguis on agafar-te, amb un mínim de garanties justes i democràtiques.

dimecres, 13 de desembre de 2017

Menys de 4 euros per aparcar a la Riera

A la pàgina web de Ràdio Arenys he llegit la notícia de la tarifa 24 hores a l'aparcament del Xifré. Crec que és una bona notícia que no sé com serà viscuda, perquè Arenys té un problema greu d'aparcament, però un altre d'encara més greu que és conceptual. M'explico. 
Totes les accions i decisions que prenem tenen unes conseqüències, algunes favorables i d'altres que no ho són. Quan prenem aquestes decisions hem de tenir-ho en compte, per evitar que després estiguem parlant de drets erronis. Què vull dir? Si decidim tenir un cotxe, perquè ens agrada o perquè el necessitem, hem de saber que hi ha una sèrie de comoditats que ens faran més fàcil la vida, però aquesta propietat comporta unes servituds o uns costos que no ens han de venir de nou. Necessitem assegurar el vehicle, comprar benzina, pagar l'impost de circulació, fer-ne el manteniment... i buscar un aparcament, ja sigui fix o rotatiu. Voler negar aquestes necessitats seria d'estúpids.
Què és el primer que qüestionem? Pagar per aparcar! Quan l'espai és sobrer és lògic que trobis la manera d'aparcar sense que et costi diners, però quan hi ha escassetat de places d'aparcament, l'única manera possible és aconseguir la rotació o construir equipaments idonis. És tan extraordinari?
Som molts els que tenim clar que quan ens desplacem a Barcelona hem de buscar un pàrquing, pagant. No se'ns acut donar voltes fins a trobar una plaça lliure i gratuïta, a no ser que sigui en dies i hores tempestives. Per què, doncs, ens ve tan de nou que a Arenys s'hagi de pagar?
Fa ja força anys que a Arenys es va començar a pagar entrada per assistir a concerts. Quan ho vàrem instituir, va costar molt que els arenyencs entenguessin que havien de pagar l'entrada per escoltar un concert a la parròquia. Ara, la majoria de les persones que assisteixen als concerts troben la cosa més normal el fet de pagar entrada. Passarà el mateix, amb els anys, a l'hora d'aparcar a Arenys? Tindrem assumit que no hi ha lloc gratuït per a tothom, i menys al centre de la vila?
L'ajuntament ha de fer fàcil i el més econòmic possible, poder aparcar al centre d'Arenys, perquè, entre altres coses, és un benefici per al comerç vilatà. Nosaltres hem d'entendre que anar fins a la Riera en cotxe, té un cost que no podem obviar ni queixar-nos.

dimarts, 12 de desembre de 2017

L'Estat no és de fiar

Ho diu l'Antoni Bassas a l'edició de l'ARA d'avui, i ho diem molts des de fa un temps. És per això que trobem tan natural que ERC vulgui fer un recompte paral·lel de l'escrutini a les properes eleccions al Parlament català. D'un govern que ens ha demostrat com actua contra els seus administrats, que no té vergonya de ser el partit polític més corrupte de la història democràtica d'aquest país, i que està disposat a fer qualsevol cosa per erigir-se autoritàriament contra la població, no se'n pot esperar res de bo, i té tots els números per modificar els resultats en benefici dels seus, no del seu partit perquè és impossible, però sí dels seus companys del 155.
Tenim un govern que no facilita la transparència perquè no se'n sent obligat i aprofita l'opacitat i les regnes del poder per fer i desfer allò que vol sense necessitat de presentar arguments ni justificacions. És un govern autoritari a qui se li permet, des del PSOE, PSC i C's, que continuï governant encara que no disposi de majoria absoluta. La manca d'una alternativa viable i fiable, fa que el futur d'Espanya continuï en mans del PP, a qui la corrupció no li resta vots, sinó que més aviat n'hi suma.
Animo a qui encara tingui forces per lluitar amb les idees, l'honradesa, la credibilitat i la pau, perquè el partit en el poder no ho tingui fàcil per imposar la seva justícia corrompuda en detriment de les persones que ens sentim lliures i lluny enllà d'aquest govern corrupte i autoritari. Ara, si en alguna cosa podem col·laborar-hi és votant les opcions sobiranistes, en detriment dels que ens volen fer desaparèixer i d'aquells il·luminats que encara creuen que Espanya. Hi ha persones que són a la política per servir els altres, però n'hi ha que hi són per servir-se'n. Allunyem-nos d'aquests i reclamem el dret d'expressar la nostra opinió sobre totes les coses, també a quin país volem pertànyer.

dilluns, 11 de desembre de 2017

Llegint i interpretant les enquestes electorals

Encara que no ho vulguis, et llegeixes les enquestes electorals que van sortint. S'observa una certa fluctuació dels resultats, però amb alguns elements en comú. El triple empat entre JxCat, ERC i C's, surt a força llocs, amb diferent ordre. També hi ha força coincidències en l'element buscat d'equilibri entre els dos blocs, l'independentista i l'unionista, i la possibilitat o no que els independentistes perdin la majoria parlamentària. Estic d'acord, però, que encara hi ha massa indecís, i jo mateix en sóc un d'ells.
Hi ha unes similituds en els resultats dels partits que no juguen a primera fila, que es repeteixen força. Per una banda sembla ser que el PP caurà estrepitosament en benefici de C's, com si la dreta espanyolista de Catalunya veiés en C's el vot útil per evitar una majoria independentista, als quals s'hi afegeixen exvotants socialistes que volen assegurar aquest objectiu.
El PP arriba a obtenir previsions d'una pèrdua de més del 50% del nombre d'escons. Un gran fracàs per al polèmic Xavier García Albiol, que crec que es mereixeria. Per altra banda Iceta no aconseguiria aixecar suficientment el vol, potser perquè no és garantia ni per als socialistes catalanistes ni per als socialistes clarament unionistes. És l'aigua de marduix, que no diu clarament què farà i quan ho diu es contradiu força amb actuacions actuals o d'un passat recent.
Aquests dubtes a l'hora de dipositar el vot qui més els tenen són els comuns. En aquesta ocasió Xavier Domènech no aconseguiria convèncer una minoria sòlida per ser alguna cosa dins del Parlament, tot i l'ajuda de Colau, o potser seria millor dir, per culpa de l'ajuda de Colau. En totes les enquestes surten més malparats que ara, però tot i així és probable que els resultats electorals els brindin l'oportunitat de fer decantar la balança entre els dos blocs, encara que sigui el partit polític amb menys representació parlamentària.

diumenge, 10 de desembre de 2017

Un vot massiu a l'independentisme per evitar uns resultats potinejats

La incertesa dels resultats del 21D genera nervis i tensions entre els candidats. ERC demana el vot útil per evitar que Arrimadas guanyi les eleccions. Jo els diria que si realment volen el vot útil, que defensin la llista del president. Si no hi estan d'acord, que lluitin per aconseguir ser la primera força política del Parlament i deixin enrere C's.
Exigir o simplement demanar honradesa als polítics que es presenten en aquestes eleccions és un absurd, ja que res més lluny de la veritat i transparència podem trobar en les seves paraules. El PSC que, en mans d'Iceta, juga el paper de transparència i claredat dels seus missatges, desmarcant-se dels independentistes i dels unionistes, enganya quan amaga que és un dels defensors de l'aplicació de l'article 155, i que més ha fet (amb el PSOE) perquè el PP s'hi veiés en cor.
També el PSC treu la idea del federalisme i de la reforma de la Constitució, quan sap que ni una cosa ni l'altra acabaran passant, si més no durant els propers cinquanta anys. El panorama espanyol, amb Catalunya inclosa, no es mourà si no hi ha moviment des de Catalunya. És per això que la seva posició queda ben bé al costat dels partits constitucionalistes. Votar Iceta és votar Arrimadas i de retruc Rajoy.
L'amenaça de mantenir l'article 155 després de les eleccions és la prova més clara que els votants de les opcions independentistes no poden refiar-se del desenvolupament de les eleccions catalanes i desconfiar del paper que el govern de l'Estat, que té intervingut el nostre govern legítim, pugui ficar cullerada per canviar els resultats. Només un vot massiu a posicions independentistes pot garantir uns resultats no potinejats.
Votar partits independentistes ara no és per obtenir la independència immediata, sinó per evitar la regressió al centralisme i a la manca de democràcia.

dissabte, 9 de desembre de 2017

Una aproximació a Josep Pla

Aquest dissabte del mig del pont ens hem deixat caure a Llafranc, i ha estat per casualitat, doncs aquesta no era la nostra intenció. El motiu del viatge era visitar la Fundació Josep Pla, de Palafrugell i després anar a dinar. A Llafranc ens hi hem trobat després d’engegar a rodar el GPS del cotxe que no ens deixava marxar de Palafrugell.
Haig de dir que no recordo haver estat a Llafranc en temporada d’estiu. La darrera vegada que recordo haver-hi anat, també es trobava pràcticament buit, amb la majoria de persianes avall. Un silenci que avui era més remarcat que mai, pel dia grisós, mig ventós i força fred.
No cal el brogit de la gent perquè un poble d’un racó de l’Empordà t’agradi, però és cert que en aquesta època sents certa melancolia. Et sembla que no et trobes en el seu estat natural i fàcilment t’entristeix. Les roques i el mar t’agraden veure-les silents, però no les cases, els restaurants o les gelateries. Malgrat tot, la passejada mig abrigats i un bon dinar a pocs metres de la sorra, ens ha deixat com nous.
He pensat amb en Josep Pla, la seva experiència de vida, prou moguda i viatjada. He pensat que havia de treure’m de sobre molts prejudicis i intentar llegir-lo per entendre’l millor. Crec que la meva generació, en general, no va estimar Pla. En l’època de més rebombori i identificació en la societat va coincidir amb la sortida del franquisme, i Pla no ens semblava la millor escapatòria.

Sovint som massa simplistes a l’hora de valorar les persones i les seves accions. Ens deixem portar massa per estereotips. La vida és molt més que tot això. Avui m’he proposat entendre Pla. A veure si me’n sortiré!

divendres, 8 de desembre de 2017

Avui les enquestes ofereixen empats

Cada dia llegim diferents enquestes que pronostiquen quins seran els resultats electorals del dia 21 de desembre. Tenim clar que darrerament acostumen a fallar força, però si més no et donen una idea de cap on van les coses. Dir que el PSC pujarà, ja no sembla cap bestiesa i ajuda a pensar que potser sí varen tocar fons i recuperen alguns dels vots perduts els últims temps.
Avui llegia el pronòstic de dos empats, un per a cadascun dels dos bàndols. Sembla ser que el president, amb la candidatura Junts per Catalunya, es recupera i redueix distàncies amb ERC, amb qui gairebé estarien empatats. Molts pensem que una candidatura unitària hauria beneficiat els interessos sobiranistes d'ambdues opcions, però...
També les estadístiques donen un empat entre C'S i el PSC. Si fins ara Arrimadas apareixia com a principal força de l'oposició a l'independentisme, amb possibilitats de quedar com a primera força parlamentària, ara veiem que el PSC li va al darrere fins al punt d'empatar amb nombre de vots i escons.
Aquest segon empat m'agrada, i encara ho veuria millor si Iceta, qui m'avergonyeix veure'l ballar, superés Arrimadas. Estic convençut que és millor opció per a Catalunya un PSC més fort i un C's més residual, tenint en compte el seu menyspreu a la nostra llengua i cultura.
El perill que els tres partits independentistes no assoleixin el 50% dels escons parlamentaris, fa que el futur de la República sigui cada vegada més gris. Deixar-ho tot a les mans dels comuns no és gaire bo, sobretot per l'experiència que tenim d'ells, amb un fer i desfer que no ens mereix cap garantia ni seguretat. Amb ells, com a molt, podem aspirar a lluitar per a un referèndum pactat, però els seus dubtes i canvis d'opinió ens poden portar molt enllà, amb un país debilitat i sotmès als capricis dels partits espanyolistes.

dijous, 7 de desembre de 2017

Demanem consens polític per al futur de la nostra vila

Us convido a consultar l'estat d'execució del Pla d'Actuació Municipal (PAM) dels anys 2016 a 2019, i concretament aquelles actuacions que estaven previstes per als anys 2016 i 2017, és a dir, aquelles actuacions que haurien de quedar llestes d'aquí a quatre setmanes. Us adonareu que en queden una bona colla, alguna potser s'ha fet i no ho han actualitzat al web municipal, però de ben segur que en quedaran moltes per fer. Per què?
Per què els polítics ens tenen acostumats a prometre més del que poden, i a vegades, volen fer? Per què no ens convoca el govern municipal per explicar-nos l'incompliment de moltes de les promeses fetes? Segur que hi ha arguments per justificar alguns incompliments, però per què no ens ho expliquen? Per què no fan més pedagogia i treballen perquè els mantinguem la confiança?
Divendres passat llegia a l'Agenda d'aquest mes de desembre les conclusions del Consell dels Arenys de l'Any, promogut per l'empresa editora de la revista i recordava les vegades que aquesta demanda s'ha repetit a la nostra vila i que es troba aparcada en un calaix de l'Ajuntament. També, en aquest blog, més d'una vegada ho he reclamat perquè em sembla del tot necessari si no volem veure com la nostra vila va perdent pes econòmic a la comarca. Què volem ser de grans?
Reclamo, doncs, una vegada més, que el nostre govern municipal i els partits de l'oposició, encarreguin l'elaboració d'un Pla Estratègic de la nostra vila, perquè preparem el futur a mitjà termini que faci possible créixer econòmicament i no quedar-nos com a vila dormitori on els nostres fills i nets han de marxar-ne per trobar feina i una vida confortable.

dimecres, 6 de desembre de 2017

La reforma de la Constitució és un engany

La reforma de la Constitució que tant es posa a la boca Iceta i el PSC és un engany que caldrà analitzar si és premeditat o bé es tracta d'un excés d'innocència del socialisme català. Rajoy no modificarà ni una coma de la Constitució si això pot beneficiar els interessos de Catalunya. C's, en això, els farà costat i una bona part del PSOE també.
Iceta ho ha de saber i tinc els meus dubtes que sigui tan innocent com per creure's capaç de fer canviar d'opinió al PP i al mateix PSOE que beu de la força andalusa i extremenya. No s'hi val sortir en campanya dient que són el futur de la Catalunya millor finançada i amb més autogovern, per diferenciar-se de qui clarament defensa la recentralització de competències, PP i C's, i donar lliçons qui ha donat la cara i ha estat empresonat per defensar els veritables interessos del nostre país.
El socialisme català només ens servirà per treure força als enemics de Catalunya, PP i C's, restant-los vots i representació parlamentària, però mai servirà de palanca per aconseguir una situació justa i lliure per al nostre país.
Només un vot als partits sobiranistes és un vot favorable a la millora de Catalunya en la seva lluita per aconseguir el reconeixement internacional que es mereix, i a la recuperació dels drets anul·lats per uns poders polítics i judicials conxorxats, amb clara demostració de la dependència entre ells, contrari als principis bàsics d'un sistema democràtic.
Els catalans que estimem la nostra terra, que creiem en la nostra cultura, llengua i manera de ser, que som respectuosos amb tota la diversitat de la nostra població, i que defensem els nostres drets bàsics de poble sobirà, tenim molt clar que només tres opcions polítiques són vàlides per a les properes eleccions del 21 de desembre. No podem equivocar-nos mai més!

dimarts, 5 de desembre de 2017

Campanya electoral en clau local

La mitjanit passada va marcar l'inici de la campanya electoral al Parlament català, també a Arenys de Mar. Una campanya on destaca la situació dels presos polítics, alguns d'ells presents a les llistes dels principals partits sobiranistes. Una situació que caldrà veure si els beneficia o perjudica i, sobretot, caldrà observar què passa amb ells l'endemà de les eleccions.
Els polítics locals han reproduït les paraules dels seus líders nacionals, sense massa dificultats a l'hora de defensar els seus principis i objectius. Tots excepte els amics d'ICV que tenen un paper molt difícil ja que ningú no els pot negar la seva simpatia sobiranista, però en aquesta ocasió els toca donar suport a una candidatura que ha deixat clar que no és independentista i que, a més, en campanya s'ha manifestat molt crítica amb el posicionament independentista.
No és estrany que anunciïn una campanya de mínims a Arenys de Mar, doncs, saben que en aquestes condicions gairebé el millor que pot passar es que arribi el dia de les eleccions amb el mínim soroll possible, i derivin tot l'interès i atenció al fet social, que és políticament correcte i poden deixar anar un bon discurs.
Davant de dubtes, però, l'opció dels comuns és, per a Catalunya, molt millor que qualsevol d'aquelles que han donat suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, amb menyspreu cap a les institucions catalanes, els seus representants polítics i la població en general. Aquí no hi ha amics que hi valguin, aquí i ara és hora de defensar els nostres drets, les nostres institucions, la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra gent.

dilluns, 4 de desembre de 2017

Es prohibeix el groc i es castiga la llibertat d’expressió

Avui és d'aquells dies que hauria de deixar d'escriure perquè no puc expressar tot el que sento. La llibertat d'expressió al nostre país torna a estar suspesa per qui mana des d'Espanya i les seves instàncies judicials. No podem dir res els que pensem més o menys igual, però això no els passa als feixistes i ultradretans, que tenen l'empara del PP i els seus jutges.
És molt gros i no puc entendre aquelles persones que ja s'ho imaginaven, que el govern espanyol seria capaç d'arribar als extrems on ha arribat. Digueu-me innocent. No puc entendre tampoc que ments recargolades com la del senyor Albiol es trobin emparats per la Justícia i siguin la cara visible, a casa nostra, del govern de l'Estat. És cert que les enquestes li donen els pitjors resultats, però en tot cas és per culpa de la pujada que preveuen a l'extrema dreta de C's.
He acabat de llegir el llibre de Naomi Klein, "No n'hi ha prou amb dir No", i l'emprenyament que tens per haver de reconèixer la perversitat de la societat occidental del segle XXI, et fa veure que Espanya no estem millor en mans del PP, amb suport de C's i el PSOE, del Capital i de l'statu quo. Quan sortíem de les urpes del franquisme, poc ens imaginàvem que podíem arribar a la situació actual.
Continuo ocultant els meus pensaments d'avui, després de conèixer la decisió del jutge del Tribunal Suprem. No ho diré, no els revelaré, només dir-vos que la ràbia va per dins i que tot allò que em diferencia de les bandes feixistes de la ultradreta espanyola em permet actuar com a persona responsable dels meus actes i respectuós amb aquells que pensen diferent.
Estic convençut que la història posarà cadascú en el lloc que li correspon. Només desitjo que no sigui massa tard. Tal com en Toni Soler ha escrit, "Per damunt de tot, guanyar".

diumenge, 3 de desembre de 2017

El ressorgir del feixisme a Espanya és de qui l'alimenta

He llegit que Pablo Iglesias culpa els independentistes per fer ressorgir el fantasma del feixisme. Això és el mateix que culpar les noies que amb els seus vestits provoquen els violadors. En això també hi està d'acord? 
El problema, senyor Iglesias no són els independentistes, el problema són els feixistes, i una bona mostra han estat les manifestacions d'uns i altres. Mentre els primers no han causat danys, els segons sempre han acabat amb trencadisses i cremades de banderes i altres objectes. Aquesta és, entre altres, la gran diferència entre uns i altres.
Estic segur, senyor Iglesias, que esteu més a prop dels independentistes, encara que no us agradi la idea, que no pas dels feixistes, però les vostres afirmacions són molt perilloses i injustes. No hi ha res que pugui justificar les accions dels feixistes, i per tant no hi ha dret que vulgueu donar les culpes a qui no en té.
És cert que tota acció provoca una reacció, però cadascú ha de ser responsable dels seus actes, i no la dels altres. De la mateixa manera que el govern del PP és responsable, o ho hauria de ser, de la seva política recentralitzadora i restrictiva vers Catalunya, els independentistes, molts dels quals se n'han fet per culpa de la política del PP, són responsables dels seus actes. De moment, crec que queda molt clar qui actua amb responsabilitat, encara que no us agradi, i qui no ho fa, que tampoc us agrada. El ressorgir del feixisme a Espanya és de qui l'alimenta. Passi, doncs, la culpa als hereus del franquisme.

dissabte, 2 de desembre de 2017

Què entén Rajoy per normalitat?

Si això que estem vivint des de fa un mes és normalitat, visqui l'anormalitat! Què entén el president del PP per normalitat? Prohibir portar llacets de color groc? Prohibir penjar en edificis públics cartells  que demanen democràcia? o llibertat? Això és normal? És normal que els feixistes puguin manifestar-se i nosaltres no puguem anar de groc? Això és la normalitat que ens garanteix Rajoy?
Jo no vull ser normal, tal com ens presenta Rajoy o bé García Albiol. Aquesta normalitat és d'acceptació de l'autoritarisme, de les prohibicions de la dreta ultranacionalista i de la manca de llibertats del poble. Aquesta és la normalitat que vàrem viure durant el franquisme i que aquests dies ens retorna a la memòria molts passatges i successos que ja teníem mig oblidats.
Fàstic és el que em produeix llegir declaracions de Millo, Rajoy, Albiol... Com pot ser que Iceta estigui al seu costat? No li pesa la història del socialisme català? És denigrant i denunciable tot el que està passant aquests dies. No es tracta de guerra bruta a les clavegueres de l'Estat, sinó d'una guerra oberta i visible, sense escrúpols d'uns autoritaris que hem permès que estiguin governant Espanya. No és que els catalans no ens els mereixem, sinó que tampoc els espanyols es mereixen ser governats per uns corruptes i dictadors com són la majoria de dirigents del PP. Em sap greu per la gent que aprecio i que són militants d'aquest partit. Les seves raons tindran, però no es pot permetre que les coses no canviïn. El dia 21 de desembre els catalans tenim l'oportunitat de referendar els nostres plans de futur, de treure'ns aquest mal son i recuperar les llibertats perdudes.

divendres, 1 de desembre de 2017

Senyor Millo, desconfiem del PP

En un Estat democràtic, amb un govern immaculat i amb una tradició democràtica de temps resultaria una estupidesa voler fer el recompte de vots paral·lelament a l'oficial, senyor Millo. El problema que tenim és que ni l'Estat dóna signes de veritable democràcia, ni el govern del PP té tradició democràtica, sinó que està acusat de corrupció per tots els costats, i si la cosa no va més enllà és perquè controlen tots aquells que, de manera justa i independent, els portarien a la garjola. No senyor Millo, no desconfiem dels funcionaris, sinó del PP.
El recompte paral·lel que ERC ha anunciat que faria, el trobo correcte davant el perill, com escrivia jo ahir, que es produeixi un frau electoral en benefici dels partits unionistes, els favorables a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, entre ells el PSC (exceptuant els dos regidors d'Arenys de Mar).
Avui escoltava les declaracions del ministre de Cultura, lloant els efectes de l'aplicació de l'esmentat article. M'imagino que el millor ha estat el trasllat de les obres del museu de Lleida cap a Sixena. L'alcalde Ros ha patit una de les conseqüències de l'aplicació de l'article 155 que tant ha defensat.
També he llegit que el mediocre ministre d'Exteriors ha acomiadat tots els treballadors de les ambaixades catalanes. Espero que una vegada restablert el govern legítim de Catalunya, aquestes persones recuperaran la seva feina. Les obres d'art no, senyor Ros!
És un cúmul de despropòsits que caldrà resoldre després de les eleccions, unes eleccions que no poden perdre els partits sobiranistes, si no volem retrocedir quaranta anys, tal com desitja la gent de C's i PP, i no ens garanteixen evitar-ho ni Comuns ni el PSC.


dijous, 30 de novembre de 2017

Risc a frau electoral

No es tracta de desconfiar de tothom, però vist el què hem vist, ningú no pot estar del tot tranquil amb què pugui passar a l'hora de comptabilitzar els vots del dia 21 de desembre. Us haig de dir que mai fins ara se m'havia acudit que a l'Estat espanyol es pogués produir un frau a l'hora del recompte dels vots, potser perquè en el fons creus que tothom és bo. En aquests moments, sense acabar-m'ho d'imaginar, sí que és cert que m'entra la por a què es produeixi una tupinada, com a única solució per evitar que l'independentisme continuï majoritari al Parlament català.
Si el govern de l'Estat, del partit polític més corrupte de la història democràtica del nostre país, i probablement de més enllà, ha estat fent el que hem pogut saber amb certesa, què no seria capaç de fer per evitar tornar a perdre on d'entrada en té tots els números. La conxorxa del PP amb els alts càrrecs judicials, que el protegeixen per evitar que la seva caiguda en desgràcia sigui irreversible, no ens pot garantir que els resultats que es donin a conèixer el dia 21 de desembre no estiguin manipulats.
M'agradaria pensar que es tracta d'una por sense motius, més fruit del boca orella que es produeix al carrer, però el fet que, fins ara, no hi ha res que hagi aturat les actuacions de frau del PP i, per l'altra banda, els que li podrien fer tornar vermella la cara, tampoc hi tenen gaire interès, no sé si perquè també tenen alguna cosa a amagar, no ens deixa gaire tranquils.
És bo, doncs, que els partits democràtics i nets de consciència aconsegueixin el màxim d'interventors possible per evitar que el frau, que ara podem témer, es converteixi en una realitat. Espero igualment que vinguin observadors internacionals perquè puguin vigilar si el govern de l'Estat i la seva policia actuen de manera correcta i transparent. Tant de bo que tot hagi estat un mal pensament.

dimecres, 29 de novembre de 2017

Prohibit el color groc

No és un acudit, sinó una cosa molt seriosa. El color groc és prohibit perquè condiciona el vot. Quin país!!! No només els llaços de color groc, sinó també il·luminar edificis oficials de color groc, o les fonts públiques, i tot allò que tiri a groc serà prohibit per la Junta Electoral de torn. I jo que em pensava que el fet de tenir mig govern a la presó i la resta a l'exili (això TV3 no ho pot dir), seria motiu suficient per influir el vot, ara resulta que és el color groc.
M'imagino que el dia 21 de desembre el sol no apareixerà, doncs el seu groc esplendorós condicionaria el vot dels electors. Caldrà tapar tot allò que groguegi, no fos cas que ens servís per decantar el vot. ¿Hi ha alguna persona sensible que a hores d'ara no tingui el vot condicionat per la injustícia de tenir els nostres polítics presoners sense ser jutjats, i els fatxes condemnats, al carrer per decisió dels 12 jutges del Tribunal Constitucional?
Quina vergonya de país! Quina vergonya de club d'estats europeus, que es protegeixen les misèries perquè no es descobreixi la corrupció que els enfanga. I ara surt l'Audiència Nacional, eximint el president del govern espanyol d'anar a declarar, no fos cas que el seu delicte fos encara més vist!
Que ningú em vingui a explicar mai més que la Justícia en aquest Estat es practica de manera independent dels altres poders, ni de la mateixa manera per a tothom. Tenim condemnats a Suïssa que no saben què és estar en una presó, i polítics de PP amb no se quantes sentències condemnatòries i viuen tan tranquils. Siguem francs i acceptem que els jutges són humans i... molt del PP!

dimarts, 28 de novembre de 2017

Per què votar la CUP?

En aquesta precampanya electoral són molts els detalls que hem anat observant que ens poden fer decantar fàcilment el vot, potser no a un partit polític concret, però si a una tendència específica que ens pot semblar necessari per evitar una catàstrofe. Cadascú de nosaltres tenim les nostres preferències, i si no som militants o simpatitzants d'un únic partit, tindrem l'oportunitat, una vegada més, d'escollir entre aquells que ens sembla més capaços de treure'ns de l'atzucac.
Per a la dreta recentralitzadora, que enyora restar competències a la Generalitat, és molt evident que té dues opcions clares: el PP i C's. Aquests darrers amb un esperit de venjança que no se l'acaben. Per aquelles persones que encara no s'han despertat de l'ensurt en veure el seu partit tan avall, i que continuen somiant en un federalisme utòpic, tenen un PSC que intenta sortir de les cendres amb un Iceta que ha jugat totes les cartes per créixer, sacrificant-ho tot. Un partit que també pot engrescar tots aquells contraris a qualsevol idea independentista, encara que en aquest cas tenen a prop Catalunya en Comú que intenta repetir l'èxit de les darreres eleccions estatals.
Les altres opcions porten el segell independentista, encara que no de la mateixa manera. La llista del president intenta salvar la legitimitat del govern cessat i ERC vol aprofitar la primera ocasió que té de resultar el guanyador de les eleccions i no haver de continuar fent el paper de segon. Ambdues candidatures han resultat molt afectades per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la decisió judicial d'empresonar-los de manera preventiva. Un fet que els experts només s'expliquen per ànims venjatius i humiliants.
Ens queda la CUP, els més radicals independentistes, que al mateix temps s'han lliurat de qualsevol càstig judicial, si més no per ara. El seu posicionament és transparent i a diferència de la llista del president i ERC, que no acaben de donar entendre quin camí seguiran en el cas de sumar majoria absoluta, la CUP ha deixat clar que el procés ha de continuar.
El vot a la CUP ha de ser d'aquells persones convençudes en la imperiosa necessitat de desfer-nos d'aquest estat que ens oprimeix i que ho demostra dia rere dia. Un Estat que només ens pot dur a la destrucció total de la nostra cultura, llengua i manera de ser. ERC i Junts per Catalunya han de dir-nos ben clar si creuen que la supervivència passa per aconseguir la independència, i davant del dubte, la CUP els pot donar la mà.

dilluns, 27 de novembre de 2017

Qui controla l'obra pública a la nostra vila?

La discussió sobre l'externalització de serveis per part de l'administració pública és un tema força escabrós, amb opinions favorables i d'altres contràries que costa posar-se d'acord. Això, però no passa sempre, perquè hi ha un tipus d'obres i serveis que ningú en discuteix la necessitat de licitar-les perquè les empreses privades puguin accedir a la seva execució.
Al nostre municipi hem sentit a parlar sobre la necessitat de municipalitzar serveis com el tractament de l'aigua, els treballs d'enterrament al cementiri, el tanatori... Hi ha exemples d'aquests serveis que són municipals i que funcionen prou bé. Per altra banda Arenys compta amb serveis municipals que en altres municipis són externalitzats, la brigada o la residència geriàtrica, i que algú podria qüestionar-ne la municipalització, si no fos perquè hi ha una llarga tradició.
L'externalització en sí mateixa no és bona ni dolenta sempre i quan es faci bé. Externalitzar un servei no vol dir oblidar-se d'ell i confiar cegament amb la gestió privada, sinó que comporta la confecció d'unes bases tècniques de gestió molt ben fetes que, entre altres, permetin un seguiment exhaustiu del seu funcionament i poder trencar el contracte si no es compleixen els acords fixats d'inici.
Les obres públiques de gran envergadura són les que es liciten perquè l'empresa privada hi concursi. Rehabilitacions d'equipaments i urbanització de carrers són els més corrents i on, a la nostra vila, acostumen a provocar problemes per una mala execució. Podríem relacionar una bona colla d'obres que no s'han fet bé i s'han hagut de refer parcialment o de manera total.
Les obres de substitució del clavegueram del Rial Sa Clavella, que es varen fer a corre-cuita per acabar a temps i rebre la subvenció corresponent, es varen fer malament i encara ara hi ha habitatges, llavors deshabitats, que en ser rehabilitats es troben que la seva finca, per error, no està connectada a la xarxa. La pregunta que ens fem: Qui es fa responsable del cost d'aquest arranjament? La constructora que ja va cobrar per l'obra feta? Ho haurà de pagar el municipi? Se li exigirà el retorn del cost a l'empresa que no ho va fer bé? Quina garantia tenim que això no es repeteixi en un futur, en altres habitatges? Aquest problema no és nou, sinó que hi ha altres cases que es varen trobar amb el mateix.
I de tot això en surt la pregunta estrella: quin control de qualitat de la feina feta hi va haver per part dels serveis tècnics municipals? És possible que l'ajuntament de la nostra vila no realitzi un control tècnic exhaustiu que garanteixi que les obres es fan bé? 

diumenge, 26 de novembre de 2017

Sense legitimitat per multar els vilatans

Educar no és senzill. D'alguna manera cada dia n'aprens i ho pots posar en pràctica, però hi ha uns principis que no pots perdre de vista i no són tan difícils d'aprendre i utilitzar. En sàpigues més o menys, tinguis més o menys gràcia i empatia, no pots oblidar mai que s'ensenya més pel que fas que no pas pel que dius que s'ha de fer. 
No pots pretendre que els teus fills no mal parlin si tu no procures treure't del vocabulari segons quines paraules. No podràs exigir als teus fills que no fumin o beguin si això t'ho veuen fer. Ni escridassar, ni gandulejar... Per més que els expliquis les coses, una mala praxis pot tirar per terra totes les teves bones intencions respecte a ells.
Aquesta pràctica la pots traslladar a la feina, imagina't que ets mestre, amb els amics, al teu grup de tertúlia, a la teva població, si tens responsabilitat política... I aquí anava jo. No pots multar els vilatans que practiquen malament la recollida selectiva de la brossa si tu, com a responsable polític, no ho practiques amb l'exemple.
No pot ser que els diumenges algunes cantonades de carrers hi vegis brossa amb l'etiqueta de l'ajuntament, per més explicacions que puguis donar. Si els vilatans tenim l'obligació de treure la brossa de cada dia d'acord amb el calendari setmanal, i ens exposem a la multa si no tenim la cura de fer-ho bé, no pots deixar tot un dia una brossa en una cantonada. L'impacte visual és el mateix si es tracta de brossa municipal o particular. En el primer cas, però la responsabilitat és més gran i potser a la regidora en qüestió se li hauria de demanar explicacions i, per què no, multar-la. 
Regidors i regidores, si no teniu cura d'aquests detalls no tindreu legitimitat per exigir ni multar ningú.

dissabte, 25 de novembre de 2017

Iceta no ho té fàcil

L'estratègia d'Iceta per a aquestes eleccions al Parlament català es centra en proclamar l'absurditat de la declaració unilateral d'independència i desmarcar-se de les posicions del PP i C's. És per això que rep la crítica dels dos unionistes que el necessiten per sumar i aspirar a fer fora els independentistes del govern, però també la rep des de dins, en la persona d'Alfonso Guerra. Una persona que no es desenganxa ni amb aigua calenta!
Iceta necessita recuperar el vot de l'Àrea metropolitana, que se'n va anar a C's, ja que a la resta del territori l'ha ben perdut i difícilment el recuperarà. Ha de batallar en contra de posicionaments totalment regressius i recentralitzadors de C's, que d'entrada no li ha de resultat difícil d'argumentar, però havent perdut molta credibilitat i sabent que l'endemà de les eleccions potser hi haurà d'acabar pactant, malgrat afirmi que no col·locarà Arrimadas a la presidència de la Generalitat.
Iceta, doncs, ho té complicat perquè ja no es tracta de combatre els adversaris polítics, els candidats a anar junts, sinó que té l'enemic a dins. El vell posicionament del PSOE, de les velles patums socialistes, però també del corrent andalús que tanta força té. La volubilitat de Pedro Sánchez no li permet agafar-s'hi segur, i haurà d'anar amb peus de plom, per xerrar molt i no dir res. Per ballar molt en els seus mítings, per fer oblidar el discurs, que no pot ensenyar amb totes les seves paraules. Es tracta d'obrir boca sense emetre so. Això no és fàcil quan té tants espies dins el partit per coaccionar la seva actitud i arrastrar-lo cap a posicionaments que el PSC no hauria cregut mai que pogués arribar a defensar.

divendres, 24 de novembre de 2017

A la recerca d'arguments per defensar la permanència a Espanya

Aquests dies ens sentim perplexos en veure diferent maneres d'interpretar la llei i d'administrar la justícia en funció de qui són les víctimes o els causants dels mals. Estic d'acord en què algunes de les decisions que no entenem i que els pengem l'etiqueta de parcials es deuen a desconeixement de la llei per part nostra, però se'm fa difícil creure que es tracti de totes aquestes decisions incompreses. 
Potser algú em podrà explicar per què unes persones jutjades i condemnades a presó, poden no entrar-hi per decisió del Tribunal Constitucional, al mateix temps que unes altres, que encara no han estat jutjades, estiguin preses per decisió de la jutgessa de l'Audiència Nacional.
Segurament el sentit comú no serveix per a tot ni a tots els llocs, però jo acostumo utilitzar-lo força en els meus pensaments, reflexions i actuacions. M'adono, doncs, que no sempre funciona, si més no en aquest Estat on la corrupció governa, els violents campen lliures, i els pacífics són empresonats sense judici.
La història recordarà aquests darrers anys de transició democràtica com de regressió democràtica, pèrdua de drets humans i tolerància absoluta a la corrupció. I això no serà només per culpa del partit en el govern, el PP, sinó també d'aquells partits polítics que ho han permès. C's, que es va presentar proclamant tolerància zero a la corrupció, ha fet un gir de 180 graus i manté en el govern el partit més corrupte de la història recent de l'Estat espanyol. El PSOE, que pretén ser l'alternativa de govern al PP, ha fet possible que la repressió contra Catalunya sigui un fet, l'ha aplaudit i pretén que els catalans li donin la clau per poder governar Espanya.
No sé com ho veuen, però si no estic molt equivocat, el futur immediat espanyol és continuar sent governats pel partit de la corrupció generalitzada, sense cap aposta per a una millora de la participació democràtica de la societat civil. Davant d'aquest panorama, qui pot defensar la continuïtat territorial? 

dijous, 23 de novembre de 2017

Les visites als mercats en campanya electoral

Encara no ha començat la campanya electoral i ja veiem com els partits polítics, amb els seus candidats al davant, comencen a visitar els mercats municipals per trobar-se amb la ciutadania, potser la silenciosa, i engegar-los el reguitzell de promeses que acostumen a no complir.
Avui és el PSC, però demà ho faran els altres. Es tracta de trobar-se amb les persones que van a comprar el dinar i no haver de passejar-se casa per casa, com s'acostumava a fer i potser encara algun partit ho practica. És un ritual que té la seva gràcia i et porta a preguntar-te quina efectivitat pot tenir. Crec que la majoria de persones saben de què va i on rau l'interès per saludar-los. Encara hi ha algú que li fa gràcia poder veure en persona aquell polític que surt a la tele.
Aquesta campanya electoral no destacarà tant com a avorrida perquè arriba després de molts mesos de tensió política i d'estar enganxats a la televisió i els diaris per anar seguir com anava aquest procés que s'ha aturat de manera sobtada per la imposició de l'article 155 de la Constitució. N'estem cansats, també indignats, i el pitjor de tot, desencisats, decebuts i entristits. Qui aconseguirà recuperar-nos políticament i social? 
De què parlaran els polítics que visitin els mercats? Probablement del mateix que hem anat escoltant des de fa mesos, amb promeses d'acabar-ho, però com? Hi ha cap garantia que des de la Constitució, reformada o no, trobem una solució per a l'encaix de Catalunya a Espanya? Qui ho defensarà? El PP i C's? Tinc molt clar que si s'arriba a modificar la Constitució, serà per anar en contra dels pocs drets que ens va deixar el Tribunal Constitucional. Gairebé que us dic: millor que no la toquin!

dimecres, 22 de novembre de 2017

En què es basen els 300 acadèmics espanyols?

Llegeixo que uns 300 acadèmics espanyols han escrit als presidents Juncker i Tusk afirmant que la manifestació del dia 20 de setembre va ser violenta i que el govern de l'Estat ha fet bé de reprimir el poble català. I qui els hi ha explicat? El delegat al govern a Catalunya? El senyor Rivera, que tant ens estima? Els policies que varen actuar el dia 1 d'octubre convidant els catalans a sortir dels col·legis electorals? Qui són aquests acadèmics? Es tracta de corporativisme de magistrats? 
Permeteu-me que m'indigni per aquesta mostra de nacionalisme espanyol arrogant. Ho he dit aquests dies, perquè ho penso, no hi tenim res a fer. Probablement en som els primers responsables, però hi ha un fet que és simptomàtic: és des de dins on rebem més atacs a les nostres institucions, a la nostra llengua i cultura. Ho és el PP català, C's, i una bona part del PSC. Per a la majoria de militants, però sobretot líders, d'aquests tres partits, viurem més contents si el català fos residual, parlat en família, i desaparegués qualsevol signe identitari català. Si a casa no hem estat capaços d'il·lusionar-los, com podem pensar que convencerem a la resta de l'Estat!
A l'entorn europeu tampoc no ens ho posen fàcil. Els estats es protegeixen mútuament per defensar l'statu quo. Temen els canvis i els reprimeixen, i llavors no entenen per què sorgeixen partits d'extrema dreta, i es posen a tremolar. Les raons no els preocupen, les esclafen amb la força que ostenten, però es mostren dèbils davant la violència dels radicals. Heu vist quin paper juga el Tribunal Constitucional amb els ultres de Blanquerna? On és la Justícia? Per què la corrupció i la prevaricació aconseguir sotmetre la ciutadania tan fàcilment?

dimarts, 21 de novembre de 2017

Estem perdent el respecte a la diversitat

Em preocupa que cada dia hi hagi més actes, comentaris o mobilitzacions de caire xenòfob, racista i intransigent contra les persones que no són com nosaltres. Crec que tots plegats hem estat massa benèvols i despreocupats per aquesta creixent fòbia cap a la diversitat. Ho hem considerat potser unes anècdotes sense importància, però el problema pot arribar quan sigui irreversible.
Atacs contra immigrants, verbals o físics, per part de ciutadans o fins i tot policies, ens hauria de preocupar més, i treballar per trobar la manera de frenar aquesta tendència que només pot provocar la pròpia destrucció de la societat on vivim.
Hem observat el creixement de partits europeus xenòfobs que no sorgeixen del no-res, sinó que són fruit dels vots d'uns ciutadans, cada cop més, que creuen en el missatge xenòfob de la por cap allò que desconeixem, cap a les persones que vénen de fora i ens poden treure la feina, i fer-nos la vida impossible. Això està passant a altres països europeus, però no tenim cap garantia que no ens hi trobem també nosaltres.
És cert que projectes com Plataforma per Catalunya, que varen néixer pels mateixos motius que a França, Alemanya o Holanda tenen partits d'extrema dreta, no han reeixit, però no sabem què pot passar en un futur. Probablement el fet de tenir un PP molt a la dreta, més que la majoria de partits conservadors europeus, que aglutina una línia extremista, pot ajudar a què no sorgeixin altres intents, més enllà de C's, que amb una voluntat inicial d'anar en contra de Catalunya, cada vegada se situa, a nivell espanyol, més a la dreta del propi Partit Popular.
Siguem curosos amb els nostres comentaris, que no ens habituem en un context massa frívol i poc respectuós amb els que són diferents, i denunciem sense por tot allò que sigui perjudicial per a la pau social d'un món cada vegada més canviant i divers.

dilluns, 20 de novembre de 2017

Buscar culpables quan ha passat és un absurd

Entrar a discutir de qui és la culpa que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) no vingui a Barcelona és un absurd perquè no ens posarem d'acord. Els constitucionalistes del 155 diran que és culpa dels independentistes i aquests donaran la culpa a l'actuació policial del dia 1 d'octubre. Qui té la raó? Probablement la situació política d'aquests mesos hagi condicionat la votació, però en tot cas si fos així, tots plegats en seriem els responsables. El que cal ara és fer millor les coses, sense que això vulgui dir que haguem de donar la raó als defensors de l'statu quo. Algun dia es podrà canviar alguna cosa?
Em preocupa més tenir la certesa que serem capaços de sortir de l'atzucac actual que tot allò que haguem pogut perdre fins ara, perquè lamentar-nos-en no ens servirà de res. Les eleccions del dia 21 de desembre, que algun dia es reconeixerà que es varen convocar sense cap cobertura legal, han de servir per començar a endreçar les coses, però si tothom manté la mateixa posició, no anirem enlloc.
Tenim polítics a la presó per haver complert l'encàrrec de la majoria de catalans, amb encert o no, amb suficient representativitat o no, que haurien de sortir-ne fins que no siguin jutjats i condemnats, si aquest és el cas. La dissortada mort del fiscal general pot servir d'excusa per canviar les formes, sense que això vulgui dir que no ha passat res. Seria interessant que la campanya electoral es presentés sense candidats presoners ni exiliats. Algú podrà pensar que beneficia una part i perjudica l'altra, però personalment crec que és un perjudici per a la democràcia que tant ens posem a la boca.