Una Constitució inamovible, i encara sort!

Quan hem criticat les dificultats perquè els polítics espanyols s'avinguessin a modificar la Constitució espanyola, pensàvem en aquelles coses que caldria adaptar a la realitat actual, per evitar la seva obsolescència, però poques vegades hem tingut en compte la possibilitat que els canvis poguessin anar a pitjor.

Continuo pensant que no té sentit defensar la Constitució com a intocable, però també crec que d'alguna manera, als catalans, ens protegeix. Tinc el convenciment que si s'obrís el meló nosaltres hi sortiríem perdent. Hi ha massa evidències per afirmar que l'escàs reconeixement que la Constitució té a la diversitat dels pobles de l'Estat, ara s'eliminarien. Ho hem vist en el discurs de Tamames en l'intent inútil de moció de censura al govern de Madrid, però també en els discursos del PP i Ciudadanos, i l'actitud de molts líders socialistes. El president espanyol no parla més perquè necessita els vots per mantenir-se en el govern, però deixa molt clar què pensa i com ens té en compte. 

La Constitució espanyola continuarà sent un obstacle per al nostre alliberament nacional. També el tenim entre nosaltres, ja que la independència té un sostre que no hi ha manera de superar, però queda clar que si aconseguíssim modificar la Constitució no hi guanyaríem res, ans el contrari.

Davant d'aquesta evidència els partits polítics catalans s'haurien de plantejar el seu futur, els seus objectius i prioritats, sobretot si els considerem com a representants de la voluntat d'aquest país, i que ens han de resoldre els problemes d'encaix, i superar el menysteniment que patim des del primer dia. I això no només fa referència als partits polítics independentistes, sinó tots els partits que tenen representació a les institucions catalanes.

No és tan estrany pensar que un PP o un PSC puguin defensar els drets i interessos dels catalans en el conjunt de l'Estat. No s'hauria de veure com exclusiu dels partits independentistes o nacionalistes, sinó de tots els partits que votem perquè millori la nostra situació econòmica, social, cultural... 

No entendré mai la subjugació del PSC al PSOE, o la del PP català al PP estatal, quan es tracta de defensar-nos. No té sentit que no vetllin per la defensa de la nostra economia, la nostra cultura, la nostra llengua, els nostres drets civils i judicials. Tot ho col·loquen sota la disjuntiva independentisme versus submissió al nacionalisme espanyol, i per això aquestes picabaralles absurdes entre els partits polítics catalans, i entre uns i altres la casa sense escombrar. No anem bé, i en tenim per estona!

Estanis Fors, novament alcaldable d'Arenys de Mar

Avui hem sabut que, aprovat per una gran majoria de l'Assemblea, l'alcaldable de JxArenys/JxCat a la nostra vila serà Estanis Fors, qui sempre que s'ha presentat a les eleccions locals les ha guanyat, però que no sempre ha pogut governar, pels pactes dels altres partits polítics que, o bé l'han fet fora a través d'una moció de censura, o bé han pactat un govern alternatiu.

Estanis Fors és tota una figura local, amb molta empatia cap a una població que l'adora i el vol tornar a tenir per alcalde. Els números, però són els que manen i només una majoria absoluta li pot garantir d'entrada la seva reelecció. 

El panorama de la nostra vila, molt mal endreçada i amb un govern municipal que ha fet aigües en la majoria dels temes que ha tocat, li pot ser favorable. Hi ha molts vilatans enfadats amb l'actual govern, que no desperta gaire simpatia i que s'han sentit menystinguts en moltes ocasions.

L'entrada de la CUP al govern de coalició només ha servit per reforçar la majoria de l'alcaldessa, sense que hagin estat capaços de posar en pràctica els programes que des de l'oposició s'havien defensat en l'anterior mandat. Ja sigui per la manca d'experiència, o per no haver estat a l'alçada de les circumstàncies, el pes de la CUP no ha fet millorar el govern de la vila.

Estanis Fors haurà de treballar de valent si vol assegurar-se l'alcaldia i la possibilitat que el PP recuperi la presència al Consistori, li pot proporcionar la majoria necessària per recuperar el bastó d'alcalde. L'experiència de govern tampoc l'avala, i d'alguna manera va provocar l'entesa dels grups de l'oposició per fer-lo caure amb la moció de censura.

Els arenyencs ens mereixem un govern valent i efectiu, que no només visqui de promeses i grans projectes, sinó que també cuidi el dia a dia, escolti els vilatans, els faci costat, els atengui com es mereixen i aconsegueixin una vila bonica, neta i endreçada. Aquí hi hem de ser tots, i nosaltres en som els grans responsables, però ens hi ha d'ajudar la mà dels nostres representants polítics, per fer-ho fàcil i agradable.

Ara vindran totes les promeses, però nosaltres ja n'estem una mica farts. Ens cal capacitat de govern i fets reals, resultats, cosa que fins ara no hem obtingut. Tot i que ja s'han avançat noms i intencions, estem a l'espera dels nomenaments oficials de les altres candidatures.

C's més a prop del PSOE

Els moviments que hi ha hagut avui a Múrcia i a Madrid fan pensar que C's s'acosta al PSOE, trencant els seus pactes amb el PP, encara que no a tot arreu. Si ahir parlava de l'amenaça d'ERC de no continuar donant suport al PSOE, potser ja no els caldrà. Inés Arrimadas ja ho va intentar, tan bon punt es va fer càrrec del partit, després de la dimissió d'Albert Rivera, però llavors no se'n va sortir.

El PSOE i C's han presentat a Múrcia una moció de censura per poder repartir-se la presidència de la Comunitat i l'alcaldia de la seva capital. A Madrid, Ayuso ha dissolt el Parlament per evitar una moció de censura, que també s'ha presentat, però que caldrà veure què té prioritat. És això el final de la triple dreta?

A Andalusia i a Castella-Lleó sembla ser que es manté el pacte, i que només es tractaria de les comunitats de Múrcia i Madrid, però tampoc a l'alcaldia de la capital d'Espanya. I al Congrés de Diputats? Si C's s'alinea amb el PSOE, ERC deixarà de ser imprescindible per a la governabilitat de l'Estat, i ja no podrà anar xulejant davant dels altres, davant de JxCat.

Tot és molt recent i, sobretot pel que fa a Madrid, caldrà veure en què acaba tot plegat. De totes maneres és molt evident que C's necessita fer canvis, ja que la tendència és la d'anar desapareixent. No es pot permetre estar més temps sense moure fitxa i això el pot portar a recuperar-se, o bé a desaparèixer definitivament.

Un any de les darreres eleccions municipals

Avui fa un any de les darreres eleccions municipals, amb el triomf d'unes quantes forces polítiques que al final no varen aconseguir formar govern. Potser la més significativa va ser la de Barcelona, amb una victòria d'ERC, amb Ernest Maragall al capdavant, però que pocs dies més tard veuria com Ada Colau retenia l'alcaldia gràcies al suport de Manuel Valls i el PSC.

A casa nostra tampoc va ser elegit alcalde el líder del partit guanyador, sinó que una coalició d'ERC, la CUP i Arenys en Comú, va atorgar l'alcaldia a qui havia estat exercint aquest càrrec després d'una moció de censura l'any 2016.

Tot i que ha passat un any, es fa molt difícil fer balanç de la feina feta pels respectius equips de govern. El brot del coronavirus ha provocat un daltabaix aparcant els objectius i planificacions per centrar-se en combatre la malaltia, i amb ella les conseqüències econòmiques i socials que se'n deriven. Tot i que és una patacada per als polítics que governen, també ha fet que la crítica per part de l'oposició pràcticament desaparegués. 

A Arenys s'ha passat de parlar diàriament dels problemes amb la recollida de la brossa i la brutícia dels carrers, a ignorar-ho totalment, malgrat que els problemes continuen. Els esforços s'han centrat en l'epidèmia i ha canviat tot el panorama polític. 

La manca de competències de l'administració local també ajuda a ser més benèvols en els errors que es puguin cometre a l'espai públic, i el cinisme de l'Estat s'ha fet palès en no permetre, si més no de moment, fer ús del superàvit que ajuntaments com el nostre disposa, però que per llei no pot utilitzar. Es tracta del que ja hem comentat més d'una vegada de la manca de confiança entre els diferents nivells de l'administració pública.

El discurs de l'odi de C's

Té tota la raó Albiach, de Comuns, quan diu que "es pot fer una oposició ferma sense tanta gesticulació, discurs d'odi i banalització del terrorisme", referint-se a C's. Perquè realment és això el que han practicat des del primer dia, desmereixent el respecte que hauria de tenir per a qualsevol ciutadà, el Parlament.

Però C's no sap fer res més que soroll, insults i mentides, perquè no té un objectiu clar per a Catalunya més enllà de posar pals a la roda i desprestigiar-la. C's també a nivell d'Espanya patirà una davallada important perquè la ciutadania no és ignorant i ha pogut veure que els ha mentit, que només han procurat créixer per arribar al poder i exercir-lo despòticament. No són un partit amb saba democràtica, sinó uns hereus de l'autoritarisme.

Les picabaralles internes de Podemos i l'excés d'orgull de C's farà tornar el bipartidisme anhelat pel PP i PSOE. Està vist i comprovat que aquest país no està preparat per a les coalicions, i els governs només funcionen si disposen de majoria, siguin de dretes o d'esquerres.

No he volgut seguir la jornada parlamentària de la moció de censura que ha presentat C's al president Torra, perquè no puc sofrir veure perjudicada la dignitat del Parlament, i això no té res a veure amb l'encert o no de la mesura, sinó a com acostuma C's a plantejar les coses des dels seus escons.

Amenaça de querella contra l'alcaldessa per difamació

El mandat 2015-19 està a les acaballes i es recordarà com un mandat de picabaralles entre els caps de llista de JxA i ERC, que han compartit alcaldia gràcies a la moció de censura que hi va donar suport la majoria del Consistori. Un trist mandat en què han estat més notícia les baralles que la feina del govern, dels governs.

El més trist de tot és que les expectatives de cara al nou mandat no són gaire diferents. El dilema estarà en veure si l'Estanis Fors té suficient suport per adjudicar-se l'alcaldia, o bé és el conglomerat de forces contràries que sumen suficientment per renovar la confiança a la cap de llista d'ERC.

A veure com ho dic perquè no se m'enfadi ningú. Potser la solució passaria perquè cap dels dos assumís l'alcaldia i es donés opció a una persona que no porti la motxilla plena de querelles a l'esquena, presentades i/o rebudes. 

En principi la CUP podria suposar un canvi en el nou Consistori, sempre que expliqui bé tot el que ha fet des del primer dia, amb el suport a la moció de censura inclòs. La impressió de molts és que ha format part dels partits que han donat suport a l'alcaldessa, però sense responsabilitat de govern. A simple vista es veu com una opció molt còmode i que no dóna garanties suficients com per atorgar-los el nostre vot. Sabem què ha fet el govern i què no ha fet. També què ha fet l'oposició i què ha deixat de fer. Ens falta saber quin ha estat el paper de la CUP més enllà de donar el vot necessari perquè el govern sorgit a partir de la moció de censura hagi pogut avançar.

D'aquí a un parell de mesos començarem a rebre les promeses dels nostres alcaldables. Promeses que aniran acompanyades per una relació de tot el que s'ha fet i s'ha deixat de fer durant els anys de mandat de cada govern. És important aquest segon llistat perquè tinguem una idea del que pot acabar passant. Confio que el govern actual actualitzi el Pla d'Actuació Municipal o Pla de Mandat, i ens expliqui allò que no ha pogut fer i el per què. Tenim uns mesos per reflexionar qui veiem més capaç de treure'ns de l'atzucac actual.

Poca confiança en les municipals del mes de maig

Si hagués de resumir en una frase què i com penso de cara a les properes eleccions municipals a la meva vila empraria el titular d'aquest escrit. No hi confio perquè he quedat molt decebut de la manera de fer dels polítics d'Arenys de Mar, i no hi sé veure una solució, si més no a mitjà termini. 

Per dir-ho d'alguna manera parlaria que tot plegat és més del mateix i que el benefici que en traiem els vilatans és molt escàs. Considero que no ens mereixem uns governants que no saben escoltar-nos, sobretot quan estan al govern, i en podem trobar molts exemples.

Ahir en el meu post diari parlava d'un article d'Itziar González a l'ARA i em lamentava del poc cas que ens fan. No n'hi ha prou en endegar un procés de pressupostos participatius anual, quan s'és incapaç d'escoltar els veïns en el moment de tirar endavant una obra pública.

No voldria, però que semblés que em carrego l'equip actual i lloo la feina dels grups que ara són a l'oposició. Quan l'alcalde defenestrat va arribar al poder es va carregar l'Oficina d'Atenció Ciutadana, que atenia en horari de tarda, també, les sol·licituds, queixes i suggeriments de manera presencial. Es va deixar de prestar aquest servei a la policia, en horari de dissabtes, o al local del carrer Doedes, per facilitar l'accés a les persones que viuen a la part alta de la vila. 

El govern que va sorgir arran de la moció de censura va prometre que restabliria el servei. Ho va fer públicament en una reunió que jo vaig ser-hi present. Han passat dos anys i la promesa ha quedat en no-res. Quina confiança em poden merèixer ERC, PSC, PDECat-JxA...? Tampoc he vist que des de la CUP, que es va quedar a l'oposició donant suport al govern, ho hagi reclamat mai.

Quina confiança podem dipositar si coses tan simples, però útils i beneficioses per als vilatans, no s'arriben a executar? Què podem esperar d'aquests grups, o d'altres que hi pugui haver que només parlen de llista unitària, quan el que volem és que ens gestionin l'ajuntament?

Poca, molt poca confiança és la que tinc dipositada en el futur electoral a Arenys de Mar.

Algú del PP començar a dubtar del seu president

Crec que el PP comença a adonar-se que va errar col·locant Pablo Casado a la presidència del partit. Probablement els va animar l'empenta que tenia davant la crisi produïda per la moció de censura a M. Rajoy, i ho varen confondre amb tenir les idees clares. Ser bocamoll no és mai una bona solució, i sinó que ens ho preguntin als catalans, que prou pena passem amb el president que ens ha tocat, però suïcidar-se políticament pactant amb Vox, li comportarà més d'una patacada.

La lluita entre PP i C's per guanyar espai polític a la dreta, no només no els ha reforçat, sinó que han fet sortir de la caverna un monstre que amenaça en absorbir-los. Europa ja crida a l'ordre C's, que tan contents i feliços es trobaven dins del grup liberal. Pactar amb l'extrema dreta? Avui mateix hem conegut l'acord entre els socialdemòcrates i partits de centre per governar a Suècia, aïllant l'extrema dreta. És la tònica dominant excepte a Espanya. De fet, els militants de Vox han sortit del PP. No són tan diferents, ni els de C's tampoc. Veurem què passa a les eleccions europees, no sigui que C's surti del grup liberal per entrar al grup d'extrema dreta europea.

I tornem-hi amb la llista unitària!

Llegeixo que encara hi ha gent entossudida en organitzar una llista independentista a Arenys de Mar, al marge dels partits independentistes que han manifestat que es presentaran amb les seves sigles. Només ho podria entendre si em fixo en qui hi ha al darrere, la qual cosa, si fos cert, seria molt trist.

Sembla que hi ha persones que ja no es presenten per gestionar un ajuntament, sinó per fer número i ser comptabilitzats com a independentistes. Diuen que volen ajuntaments independentistes, però... que no ho és ja l'actual ajuntament de la vila, amb només 3 regidors constitucionalistes i 14 independentistes?

Sembla ser que a Arenys ho promou el partit Demòcrates de Catalunya, escindits de la desapareguda Unió Democràtica de Catalunya, i potser és que calculen que d'aquesta manera algun d'ells entraria a l'ajuntament. Si es tracta d'una estratègia del partit polític resultaria molt penós i denunciable, perquè estarien enganyant a la gent. Puc entendre que en alguns municipis l'estratègia els funcioni i a més pugui ser convenient i tot, però a la nostra vila és una pèrdua de vots i una distracció del que realment importa, que és gestionar bé l'ajuntament, sobretot després d'aquest mandat tan caòtic, amb moció de censura inclosa.

Absolt del delicte de desobediència a l'Estat

Celebro que no siguin els jutges qui impedeixin l'alcaldable de JxA a presentar-se a les properes eleccions, i que siguin els arenyencs i arenyenques les que decideixin qui volen per alcalde. M'imagino que ha estat un mal son per a l'actual cap de l'oposició, i que a partir d'avui pugui respirar més tranquil per un afer que no hauria d'haver sorgit. Ara esperem que l'alcaldessa també quedi alliberada de la imputació que té per la seva actitud davant del Procés. Ambdós varen actuar d'acord amb l'opinió de la majoria de la nostra vila.

De la mateixa manera que m'alegra saber que queda descartada definitivament la possibilitat de ser sancionat, també voldria que els mesos que falten per a les properes municipals fossin mesos de treball i diàleg i no es deixessin portar per l'efecte eleccions en què tot es fa pensant en quedar bé, encara que només sigui de façana.

Normalment les eleccions s'han convertit en l'excusa per fer moltes promeses i executar tot allò que no s'ha fet durant els quatre anys. Tots seríem capaços de confeccionar un llistat de promeses incomplertes, en el cas d'aquest mandat, una mica més complicat atesa la moció de censura. 

Encara no és hora de fer balanç, i espero que alguna de les promeses acabi sent realitat abans del proper mes de maig. Si és així només podrem dir que han necessitat massa temps per fer-ho efectiu, ara encara els ho hauríem de recriminar.

En clau local

En clau local he llegit tres notícies que considero interessants de comentar i opinar. De fet, opinar és gratuït i criticar encara més, sobretot quan no tens responsabilitats de govern. Es tracta, doncs, de donar la teva opinió i per anar bé amb arguments.

La primera notícia fa referència als contenidors de brossa del final del carrer Ample. El govern municipal ha llançat la tovallola i ha decidit retirar-los. S'havien convertit en un abocador sense control i no es veuen capaços de resoldre l'incivisme de molts arenyencs. L'oposició ho critica i reclama més diàleg i més pedagogia amb els vilatans, i instal·lar-hi càmeres. Tot és opinable, però posar en marxa normatives sense poder assegurar el seu compliment és absurd. Tots coneixem uns punts on hi ha vilatans que no fan bé els deures, i no els passa res. Al nostre país si no hi ha càstig la gent s'ho tira a l'esquena.

La segona notícia parla d'unes declaracions del cap de l'oposició, que va ser alcalde fins que va perdre una moció de censura, en el sentit d'ignorar el resultat d'una consulta popular sobre la ubicació de la nova biblioteca, en el cas que aconsegueixi novament l'alcaldia. Considera que el lloc escollit pels vilatans que varen participar en la votació no és el millor i que la seva opinió és la bona. Aquí podem parlar molt de la participació ciutadana, de la representativitat municipal i del cas que en fan els polítics de l'opinió dels seus vilatans. 

Per acabar apunto una tercera notícia relacionada amb el Mercat municipal. El govern actual manifesta la seva preocupació per la disminució de parades i anuncia un concurs per adjudicar les places vacants. Crec que és un error no plantejar una reforma del mercat, perquè el funcionament actual no és bo, i no millorarà pel simple fet d'augmentar el nombre de parades. S'ha de treballar el model de mercat que necessita Arenys i després posar-ho en pràctica. Serà llavors que es veurà si falten o no falten parades i de quin tipus han de ser. No és bo anar tapant forats sense planificar seriosament.

La primera volta del PP

Avui el PP celebra la primera volta de les eleccions per escollir el substitut del seu president M. Rajoy. Els militants inscrits, poc més d'un 7%, hauran de decidir quins dos candidats obtenen millor nota per presentar-se a la segon volta, el dia 21 de juliol, al seu congrés estatal. Segons les notícies que apareixen als diaris, tres son els candidats amb opcions de passar a la segona volta. Cospedal, Santamaria i Casado, són els noms que més sonen.
El PP ha arribat a un punt delicat, gràcies a la no actuació del seu president M. Rajoy, en temes tan delicats com la corrupció i Catalunya. Deixar que els fets li donessin la raó, sense moure fitxa, no li ha funcionat, i l'encert de la moció de censura de Pedro Sánchez ha precipitat una sortida que estava anunciada.
Aquell galleguisme que tan el caracteritzava, a ulls de la premsa espanyola, també l'ha acabat d'enfonsar i ha deixat un partit amb problemes per avançar i, sobretot, trobar quins són els objectius més immediats i amb més suport intern. El PP té problemes interns, però també externs. Ja no passa com abans que era l'únic partit de dretes, amb un ampli espectre que anava de l'extrema dreta a una posició més centrista. Ara VOX ocupa el lloc de l'extrema dreta, però també C's li fa ombra, amb un radicalisme molt profund quant a centralitat política i rebuig al model autonòmic.
El PP, amb el president o presidenta que surti elegida, haurà de decidir quin camí vol seguir, i ho haurà de fer amb certa celeritat. No tindrà gaire temps per pensar-s'ho, si no vol evitar que uns altres li passin la mà per la cara.

Ona Curto, futura alcaldessa d'Arenys de Mar?

Avui hem conegut que l'alcaldable per la CUP a la vila d'Arenys de Mar serà l'Ona Curto, i he pensat que era una molt bona decisió. Una persona jove, però que té un extens currículum, amb molta implicació en  la vila que la pot fer alcaldessa en les eleccions de 2019.

Ja fa dies que es parla de les eleccions del mes de maig de l'any vinent, i els partits polítics van descobrint qui serà el cap de llista que els representarà. També, aquest cap de setmana, Ciutadans varen fer acte de presència als nostres carrers, per tal que els arenyencs els anem coneixent i sapiguem que aquest partit també té seu a la nostra vila.

La decisió de presentar-se com a cap de llista en unes eleccions municipals és valenta, sobretot si es fa seriosament i amb ganes de treballar honestament per a la vila que t'estimes. El cas de l'Ona és molt clar i no li cal cap nomenament ni ocupar cap càrrec perquè fins ara ha demostrat sobradament la seva vàlua en tot allò que s'ha proposat de fer.

La CUP, que compleix escrupolosament el nombre màxim de mandats per presentar-se a les eleccions, substituirà un excel·lent cap de llista, en David Caldeira, per un gran candidata amb qui la resta de formacions hauran de batallar perquè no els prengui protagonisme.

L'Ona ha de saber que la política no és agraïda i que cada vegada és més difícil diferenciar-se uns dels altres, perquè molts cauen en el populisme, en quedar bé amb tothom perquè et votin. Les CUP treballen per ser l'excepció, i ho fan ensenyant les cartes i essent coherents, tot i que sempre hi ha un dia que és molt difícil prendre una decisió. Molts encara es pregunten si la posició de la CUP en el moment de la moció de censura a l'alcaldia va ser encertada i coherent, sobretot pel fet de quedar-se a l'oposició. Potser aquesta qüestió pot frenar possibles votants, però estic convençut que l'Ona compensarà a l'alça les expectatives de vot.

L'actitud d'Arrimadas evidencia l'objectiu de C's

No vull pecar d'innocent i pensar que amb Pedro Sánchez de president del govern espanyol s'hauran acabat els mals de Catalunya, però sí que crec que podem avançar tots plegats, també Espanya, en posar una mica d'ordre en la gestió política, havent decantat el PP, però sobretot havent clavat una bufetada a C's.

La moció de censura ha situat C's en una posició molt complicada. Els obliga a canviar de tàctica, però a Catalunya encara no han reaccionat, ni sembla que en siguin capaços. El nomenament de Sánchez com a president del govern espanyol, i si s'acompanya d'un bon treball d'Iceta, facilitaria que C's reculés en expectatives de vot i el socialisme català recuperés posicions que no havia d'haver perdut.

Que ningú s'imagini que el PSC canviarà de bàndol, si això estàvem pensant, però sí que pot superar la tendència a esdevenir un partit residual i plantar cara al seu adversari polític, C's, que només sobreviu a base de la crispació, encara que s'hagi demostrat al llarg de la història, que aquesta pràctica no té futur.

C's, i Arrimadas, s'adonaran que la seva tàctica és infantil i absurda. Que no es pot estar enganyant la ciutadania amb rebequeries sense sentit. No es pot acusar els altres del mateix que ells fan. Si, segons ells, el president no ho és de tots, tampoc la cap de l'oposició ho és. Anar per aquest camí no porta enlloc.

Hi ha prou temes a debatre i a discutir com per realitzar una bona gestió d'oposició al govern de la Generalitat. Encallar-se en els símbols i en la falsa retòrica només vol dir una cosa: no es disposa de cap programa alternatiu per governar Catalunya. L'únic interès de C's és la confrontació i el menysteniment del país i les seves institucions. Confiem que el canvi a Madrid, recol·loqui tothom al seu lloc.

M. Rajoy perd la moció de censura que fa Sánchez president

Amb la caiguda del president M. Rajoy per la corrupció del PP, semblaria que alguna cosa hauria canviat a Espanya. La curiositat vindria pel fet que C’s, que es va presentar prometent fer neteja, és l’únic partit que ha donat suport al president del govern i del Partit Popular, sentenciat com a corrupte. Han estat la resta de partits polítics, tot i la gran discrepància ideològica i d’objectius, els que han possibilitat que M. Rajoy caigués derrotat.

Ara tindrem un nou president de govern, amb uns quants vots de regal, d’uns partits que no hi estan a favor, però que han jugat a fer fora M. Rajoy, l’única manera que ho feia possible en aquests moments. Això voldrà dir que Sánchez estarà molt vigilat de prop, i no ho tindrà fàcil per avançar. El passat recent no l’afavoreix. Les dures crítiques i insults al procés català i els seus dirigents, no li auguren grans acords. Haurà d’estar molt alerta i procurar diferenciar-se de M. Rajoy, convocant de seguida el president de la Generalitat a dialogar.

Pedro Sánchez ha gaudit dels vots contra M. Rajoy per aconseguir la majoria absoluta, però sobretot ha comptat amb el mutis dels barons del seu partit, que en altres moments no haurien actuat de la mateixa manera ni li haurien consentit, perquè això ja va succeir fa uns quants mesos.

Caldrà, doncs, veure quina és la seva actitud i com afronta el problema latent de les relacions amb Catalunya i la vigilància sense treva dels seus barons socialistes, que no li permetran cap tipus de relliscada. 

Catalunya i Espanya en general s’ha tret un mort de sobre i ara estarem a l’expectativa de si el recanvi no fa bo a qui hem deixat a la cuneta.

Esperant si es confirma la coça al cul del president

Pensant-ho bé potser sí que val la pena votar favorablement la moció de censura i d'aquesta manera treure'ns de sobre tota aquesta colla de ministres impresentables, amb el seu president al capdavant. Crec que, ben mirat, també m'hi apuntaria. No és que em mereixi cap confiança el senyor Pedro Sánchez, i no parlo només pel tema Catalunya, sinó d'Espanya en general. Tampoc tinc gaires esperances amb els ministres que ens hi poden posar, i sobretot em preocupa per l'staff que hi ha a Madrid, que lliga molt de peus i mans els polítics.

És més aviat la idea de deixar d'escoltar personatges com Montoro, però sobretot, els pitjors, Zoido, Dastis i Méndez de Vigo, uns ministres que, no sé com a persones, han fet més mal que bé al país, no als seus interessos particulars, i han fet el ridícul més esperpèntic que ningú no s'hauria imaginat mai. 

Serà possible que deixin d'aparèixer a les primeres pàgines dels diaris? Que no tinguem dos anys més M. Rajoy donant lliçons d'allò que ell no ha practicat, com és la honradesa...

Continuo pensant que Catalunya no hi surt guanyant amb el canvi, o com a molt podem pensar que no hi perdrà el que faria amb C's, que espera la primera oportunitat que pugui per portar a l'extrem la seva doctrina autoritària i populista.

M'agradaria pensar que els nostres presos polítics en sortiran beneficiats, però molt em temo que tampoc. El PSOE no s'ha desmarcat de la imposició del 155, sinó que li ha donat suport i ha insultat els nostres representants polítics, i per tant a nosaltres. L'únic consol de tot plegat, si es confirma la victòria de la moció de censura, serà pensar que M. Rajoy deixarà de presidir el govern de l'Estat, amb una coça al cul. 

Cospedal diu que els jutges no són infal·libles

Quan Cospedal afirma això està generalitzant o només parla dels jutges que condemnen el PP i a M. Rajoy? Ho hem sentit bé? "El que diu un jutge no és llei". Crec que aquesta ha estat l'altra frase que ha pronunciat. Ho podem aplicar en el cas del jutge Llarena? O potser aquest jutge és l'excepció i sí que és infal·lible?

És molt fort sentir dir això per la senyora Cospedal, després del que està passant des de fa mesos a Espanya, amb els nostres presos polítics. A veure, faig una pregunta als unionistes, i d'aquests als que els sembla bé que l'anterior govern de la Generalitat estigui empresonat o a l'exili: si els jutges no són infal·libles, com afirma Cospedal, per què el jutge Llarena manté el govern a la presó i ningú fa res per evitar-ho?

S'ha de ser molt mala persona per fer aquestes afirmacions quan la sentència t'és desfavorable, i defensar a capa i espasa les decisions judicials, sense judici, quan et van a favor. S'ha de ser mala persona i indigna per ocupar un càrrec públic. El senyor Rajoy i tots els seus ministres no es mereixen governar el país, i haurien de dimitir sense demora, al marge del resultat que hi pugui haver amb la moció de censura.

Una vegada més manifesto que la política que s'està utilitzant a Espanya, amb la conxorxa dels tribunals judicials, em fa fàstic i és denigrant. Espanya no es mereix tenir uns polítics corruptes i cara-dures com els del PP. I no hi ha consol que ens calmi, quan veiem quina és l'alternativa de govern. 

Cada dia tenim més limitada la llibertat d’expressió

Amb tot aquest anar amunt i avall amb creus grogues i l'intent de retirar-les, ens hem perdut la substància, i uns i altres sembla que anem una mica despistats. Els llaços grocs, les creus i les tovalloles o bufandes grogues no s'utilitzen per reclamar la independència de Catalunya. El groc s'ha agafat per exigir la llibertat d'unes persones que no han estat jutjades i se les ha empresonat injustament.

I als nostres polítics empresonats i exiliats, hi sumem els jordis a qui s'acusa de violents quan les imatges han demostrat tot el contrari, i els cantants de qui se senten ofesos per les seves lletres, i totes aquelles persones que veuen censurada la seva llibertat d'expressió, per culpa d'uns jutges que utilitzen erròniament i també interessadament la justícia. El color groc de l'exigència perquè es faci justícia i que aquesta no depengui de la voluntat política. Volem una justícia imparcial, com se la suposa, però que de moment no actua com a tal.

El tripijoc entre jutges i polítics ja no es porta a terme de manera dissimulada, sinó que ho fan a cara descoberta, segurs que ningú no els en demanarà comptes, perquè tenen tot el poder controlat. Aquesta és la gran misèria que domina el nostre país, més enllà de passejar símbols per carrers i ciutats. La nostra societat ha sofert una involució dramàtica, de la qual ens costarà sortir-nos-nos.

No es pot permetre l'empresonament de persones pel simple fet de criticar les forces armades, el rei o la sagrada Constitució. I això encara és més descarat, quan paral·lelament es fomenta i no es castiga l'atac a les nostres institucions i els seus representants legítims. Amb aquest model de país, no podem anar bé, i es fa molt difícil creure que es pugui solucionar a curt i mitjà termini. L'improbable èxit de la moció de censura a M. Rajoy no és cap garantia, tampoc, per aconseguir un país just i respectuós amb les nostres institucions.

El PSOE presenta una moció de censura a Rajoy

La sentència condemnatòria al PP i a un bon grapat de polítics del seu partit, no ens ha sorprès. Tothom tenia clara la seva evidència, i ho era tant, que fins i tot els seus tribunals de justícia no han pogut fer res per salvar-li el cul. A partir d'aquí què passa? En un país demòcrata i de funcionament normal, el president dimitiria, però Espanya no actua d'aquesta manera.

El senyor Rajoy, no tan sols no demana perdó, sinó que encara es manifesta prepotent i arrogant com si la seva responsabilitat estigués neta de culpa. Per a ell, ara és més important els vots que té al darrere que no pas el pes de la justícia! Es tracta de canviar de discurs segons li convé. Aquesta ha estat sempre la seva manera d'actuar. Quan les sentències li són favorables, els altres són uns corruptes, però quan li són contràries, es tracta d'un complot contra el PP. El pitjor de tot és que ell s'ho creu, i la majoria dels seus simpatitzants i votants també.

Avui el PSOE ha presentat una moció de censura per fer fora Rajoy de la presidència del govern. Aquesta moció necessita el vot favorable de gairebé tota l'oposició, exceptuant C's que ja busca l'excusa per no donar-hi suport, però sense deixar de culpar Rajoy per la sentència rebuda. Tot plegat funciona de cara a la galeria.

Als catalans què ens interessa més? A aquesta pregunta només podem buscar com a resposta qui ens farà menys mal, ja que, sigui qui sigui qui governi Espanya, sabem per experiència que els catalans mai hi sortirem guanyant. Deixeu-me creure que les opcions PP i C's són les pitjors, i que ara convé fer fora de la presidència un corrupte.

Comencen a arrancar motors per a les eleccions d'aquí a 13 mesos

Mentre l'equip de govern està estudiant com acaba aquests 13 mesos de mandat que queden, si amb el PSC o bé amb la CUP, el partit gran de l'oposició JxA ja prepara la campanya que l'ha de portar a recuperar l'alcaldia, amb l'objectiu, m'imagino, de fer més gran la diferència de vots amb la resta de partits polítics i posar més difícil la presentació de mocions de censura.

Seria bo, en aquests moments, poder conèixer quina és l'opinió actual dels arenyencs sobre tot el que ha passat en aquests tres anys de mandat, amb un canvi d'equip de govern, cap d'ells amb prou majoria per governar amb tranquil·litat. 

Arenys va passar de 5 anys amb el govern de l'equip d'Estanis Fors als dos anys que portem de govern d'Annabel Moreno. Es fa difícil demanar als vilatans què n'opinen de la gestió d'ambdós governs i que es respongui de manera objectiva, al marge de les seves simpaties personals. De fet la política ja és això, sobretot la municipal, es vota més per les persones que no pas pel programa polític. I això per què passa?

Si desgranem els diferents programes electorals, dels que en fan, es fa difícil observar-hi diferències, a part que per a molts allò sembla una llista de promeses que no s'acaben realitzant. Hi ha una part important que és la gestió de l'administració local, que aparentment no es veu, però que té conseqüències. Arenys té exemples històrics que han suposat pèrdues econòmiques per una mala gestió, política o tècnica.

Seríem capaços de diferenciar la gestió administrativa dels darrers mandats municipals? Diferenciar i avaluar? Sortosament el nostre ajuntament no té problemes econòmics. Té un dèficit suportable, resultats positius cada exercici, però... La gestió que es fa és eficient i eficaç? Se'n treu prou rèdit de les despeses de capítol I i II?

En campanya electoral es parla molt d'inversions perquè és més resultona, però què passa quan reconeixem que els carrers i places d'Arenys són brutes? Per què no hem estat capaços de trobar una sortida al Mercat Municipal? Per què hi ha equipaments públics abandonats, o habitatge social pendent de construir?

Governar no és fàcil i fer-ho de cara a la galeria engresca més i és més agraït, però l'interessant és treballar bé en allò que no es nota, però que si no hi fos, sí que es trobaria a faltar. Hi ha molt a fer en temes de Serveis Socials, però permeteu-me que els feliciti per la feina que fan. Són imprescindibles!