Tot per l'audiència!

No em cansaré mai de dir que no tot s'hi val a l'hora de parlar en públic i manifestar les nostres idees, malgrat que cada vegada ens trobem amb més exemples d'actituds estúpides o fins i tot ofensives que no tenen cap més intenció que fer-se notar per interessos econòmics, polítics o socials. És evident que tenint exemples com el de Trump, pots entendre que hi hagi persones que es passin de la ratlla. Ho entens, però no queda justificat.

Aquesta setmana l'escriptor Eduardo Mendoza va fer uns comentaris referits a Sant Jordi i la diada del llibre que han tingut ressò, no pas per la qualitat o enginy d'aquests, sinó per l'absurditat o falta de respecte que han significat. Uns comentaris que no tenen cap sentit, i que només hi ser veure la voluntat de crear polèmica, sortir als diaris i vendre algun llibre més.

El primer que penses és això, perquè se't fa més difícil creure que l'home s'hagi trastocat. Dir que Sant Jordi fa nosa el dia 23 d'abril, afirmant, a més, que era un maltractador d'animals i que ni tan sols sabia llegir, és una bajanada que no se sustenta en res i només provoca rebuig i malestar. 

Haig de dir que, sense ser-ne un fidel lector, sempre havia mirat amb bons ulls l'escriptor. Vull pensar que va tenir un mal moment i que no per això haurem de canviar la manera de veure'l i apreciar. No vull creure, per un seu bé, que pateix algun problema mental, la qual cosa m'entristiria, sinó que es tracta d'un lapsus perdonable. Li desitjo molts anys de vida i de treball literari. Segur que pot aportar idees molt més interessants que les quatre frases que va deixar anar aquest dia. 

Hi ha coses que continuen existint!

El temps passa i tot canvia, però hi ha coses que es resisteixen a desaparèixer. Es transformen i intenten mantenir el mateix públic, o potser agafar-ne de nou. És llavors que t'adones que va arribar un dia que te'n vares oblidar i, per a tu, pràcticament és com si haguessin deixar d'existir. 

    Avui, repassant el diari, m'ha cridat l'atenció una notícia sobre els millors candidats a guanyar el Festival d'Eurovisió. Encara es fa? m'he preguntat. Sí, el festival continua organitzant-se, però desconec en què ha canviat de quan jo el vaig descobrir, ara fa moltíssims anys. Els meus records són els de la cantant anglesa, Sandie Shaw, que ho feia descalça i va guanyar el primer premi amb Puppet on a string. O també dels èxits espanyols de la Massiel, amb el La, la, la, que havia substituït a Joan Manuel Serrat, per negar-se a cantar en castellà, i la Salomé, amb el vivo cantando. Quins temps aquells! Després d'aquells anys s'ha de dir que gairebé em vaig oblidar que el festival continuava.

    Parlem d'uns anys que només teníem una opció. Un sol canal de televisió a Espanya, en blanc i negre, i l'endemà tots havíem vist els mateixos programes. La vida televisiva era molt simple. Passarien uns quants anys fins que no varen aparèixer els canals privats, depriments, amb espectacles com les mamachicho, que es varen posar de moda i semblava que no hi podia haver res més interessant i divertit. Quins temps!

    Tot i que no miro pràcticament gens la televisió, perquè m'ha deixat d'interessar, crec que no m'equivocaria si dic que malgrat els avenços en tots els camps, tecnològics, culturals i creatius, l'oferta televisiva no ha millorat pas gaire. Moltes hores d'emissió, amb molta xerrera, però amb poc contingut, sobretot cultural i formatiu. Pur entreteniment, i encara de baix nivell. És trist!

    Us puc assegurar que no seguiré la retransmissió del proper festival, que crec que es farà aquest mes de maig, ni sé quins cantants s'hi presenten ni amb quines cançons ho fan. Segurament que hi haurà gent interessada, i que s'ho passarà molt bé. Tots els meus millors desitjos. En un món divers, hi ha d'haver diversitat d'opinions i gustos, però a mi m'agradaria pensar que som capaços d'utilitzar la televisió per millors projectes, amb una base cultural que aixequi el nivell i no es limitin a entretenir i augmentar l'audiència passiva i resignada.

La qualitat de la televisió en perill

Arran de la notícia que apareixia avui a les xarxes sobre la situació en què es troba Betevé, volia comentar les meves impressions sobre la qualitat de les televisions, en general, i el futur que se'n pot esperar. Haig de confessar que no soc un gran televident, però intento entendre per què. Darrerament he observat una baixada important en el nivell dels programes que ens proposen, això sense arribar a veure'ls.

De sempre he notat que la qualitat de la televisió privada és ínfima i només s'explica el seu èxit pel nivell d'exigència dels telespectadors. M'imagino que les persones que s'asseuen davant del televisor, no són gaire exigents i qualsevol cosa que els faci distreure ja els va bé. Si no fos així no es podria entendre l'audiència que tenen alguns programes que, analitzats fredament, no haurien de formar part de la cartellera.

La televisió pública fins ara semblava que compensava en qualitat aquest baix nivell de la privada, però darrerament també es troba a faltar programes de qualitat. TV3 continua líder d'audiència al país, però pels pèls, i si la cosa continua com ara, podria ser que deixés de ser la primera televisió. Cada vegada es fa més difícil trobar-hi un programa que no només et distregui, sinó que t'aporti alguna cosa més. 

A casa la televisió s'obre molt poc i, a diferència d'abans, desconeixem la majoria dels programes que es poden visionar. Els mateixos reclams deixen d'interessar i ja no ens molestem a mirar quan estan previstos de programar. La tasca que TV3 ha fet per la llengua catalana ha estat impressionant. Ha estat la manera que entrés el català a moltes llars, i a d'altres a fomentar la seva pràctica sense complexos. És una llàstima, doncs, que ara passi per uns moments tan baixos que la poden convertir en una oferta residual.

Crec que la direcció de TV3 i el govern català haurien de reflexionar sobre el futur de la televisió a casa nostra, perquè, tot i que la història no es repetirà i el seu paper no serà el mateix per a futures generacions, sí al menys contribueixi en la difusió de la cultura i societat catalana. El llibre és la millor alternativa a la televisió, però per a qui no opti per la lectura, és important que la televisió li brindi la possibilitat d'enriquir-se culturalment.

Canvi de ministres

La notícia del dia és la remodelació del govern espanyol amb alguns canvis que a mi m'han sorprès, tot i que haig de reconèixer que tampoc no en faig un seguiment prou profund com perquè em pugui venir de nou un canvi o un altre. Sí, però que si m'ho haguessin preguntat no ho hauria encertat en el cas de la sortida del govern de la ministra Calvo i del mateix Ábalos. Creia que eren dos puntals importants per al president i que aquests es mantindrien.

No entenc tampoc gaire el canvi de ministeri de Miquel Iceta. Potser perquè semblava que ocupava el ministeri que més li esqueia, tenint en compte el seu historial i la manera com va entrar. Ja sé que l'evolució d'un ministeri depèn molt de l'equip que hi ha al davant i no tant del propi ministre, però veurem com s'espavila amb el tema de Cultura i sobretot Esports.

Aquests canvis que s'anomenen crisi, acostumen a anar bé sobretot per desorientar el personal i entretenir d'alguna manera l'oposició. És clara l'opció del president cap a un govern jove i amb molta presència femenina, i també era previsible que no es toqués cap ministre de Podemos, encara que dies enrere es parlava de la possibilitat que plegués el ministre Manuel Castells.

De fet és bo que el tema del dia sigui la crisi de govern i deixem d'escoltar per unes hores comentaris molt desagradables pels fets de Galícia, amb l'assassinat d'en Samuel, o de la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid sobre el cartell de Vox.

Si parlem de la presència de ministres catalans, hem de destacar la incorporació de l'alcaldessa de Gavà, que des de fora sembla haver fet una bona tasca a la població. Ho dic així perquè no en tinc coneixement directe i m'imagino que des de dins hi deu haver opinions de tot, però sí que Gavà ha destacat per iniciatives que després han seguit altres poblacions catalanes.

Veurem en què es tradueix aquest canvi de carteres i esperem que estiguin a l'alçada de les circumstàncies, després de la relliscada del president amb l'entrecot.

No vaig escoltar el missatge del rei

Confesso que no vaig escoltar el missatge del rei espanyol perquè no m'interessa el que pugui dir i deixar de dir, ni ara ni mai. La meva decisió va més enllà del monarquisme o republicanisme, i s'argumenta en què les paraules són sempre les mateixes i no solucionen res. A mi el que m'interessa són els fets i el rei, de fer, no fa res, sinó que diu el que li redacten. A mi el que m'interessa és el que fa el govern, pensi el que vulgui el rei d'Espanya.

He llegit alguns comentaris del missatge del rei a la premsa escrita, però tampoc gaires perquè és el que us deia, no ens ha descobert res de nou i si realment hi ha preocupació per la pobresa, que facin alguna cosa al respecte, i si la preocupació està en la unitat d'Espanya, que també procurin entendre per què Catalunya n'està farta. No és un caprici, sinó maltractament continuat que es podria solucionar si hi hagués una voluntat sincera.

No l'he escolat perquè no em crec el que pugui arribar a dir, ni que tingui clar que pensa en tots els espanyols, amb les seves singularitats i diversitat, també la lingüística. I que tot això no se soluciona fent una frase amb la llengua de les minories, que desconec si en aquesta ocasió va utilitzar.

No vaig escoltar el missatge del rei i no li tinc cap mania de cap tipus, simplement que no m'és útil, ni l'he escollit, ni m'hi sento representat. No vaig escoltar el missatge del rei ni ara ni suara. Si a algú li interessa ho trobo perfecte, però jo ja estic fart de paraules amables, o no tan amables, i vull fets, i el primer que ha de fer un rei d'un estat monàrquic és rebre totes les autoritats i representants dels ens públics. Si no li deixen fer, tampoc és tan important com per dedicar-li audiència, encara que sigui a través de la televisió i assegut al sofà de casa.

Ho trobem al web de Ràdio Arenys

Tinc el costum abans d'escriure el meu post diari, llegir la pàgina d'Internet de Ràdio Arenys i d'aquesta manera assabentar-me de les darreres notícies. A vegades les aprofito per comentar-les al meu bloc i si no les trobo suficientment rellevants em dirigeixo a diaris d'abast nacional.

Ho he dit en alguna altra ocasió i aquesta vegada ho escric expressament. El redactat de les notícies no sempre és suficientment comprensible. Normalment, amb una segona lectura, el redactor s'adonaria que hi ha problemes en la narració de la notícia. No em refereixo a faltes ortogràfiques, que n'hi ha, sinó a errors en la construcció de les frases, que a vegades dificulten la comprensió, o la repetició de frases en diferents paràgrafs.

M'agradaria que s'entengués el meu escrit com un toc d'atenció perquè qui redacta les notícies, abans de donar-ho per bo, ho llegeixi una segona vegada i evitar errors totalment esmenables. Transcric dos exemples d'una mateixa notícia d'avui, en relació al judici suspès pel cas de Finques Synera:

"La fiscalia i l’advocat de Francesc Sánchez hagin arribat a un acord poc abans de la vista a l’Audiència Provincial de Barcelona on s’havia de celebrar el judici a finals de març". Probablement en aquest cas només calia afegir "després que".

"El cas Finques Synera es remunta al mes d’agost quan l’administrador Francesc Sánchez va desaparèixer presumptament amb els diners d’una quarantena de comunitats de veïns. Se l’acusa de presumpta apropiació indeguda de diners, entre 250.000 i 300.000 euros. Els afectats porten més de 7 anys a l’espera que es faci justícia". Quan comences a llegir aquest paràgraf dóna la impressió que t'està parlant de l'estiu passat, però al final veus que és de fa més de 7 anys. 

No considero que sigui buscar cinc potes al gat, sinó ajudar a fer més comprensibles les notícies. No sóc ningú per donar lliçons, ja que en els meus escrits s'hi poden trobar errors de tot tipus, però crec que és interessant treballar per fer-ho cada vegada millor. Jo ho intento, i no sé si ho aconsegueixo.