Un altre Onze de Setembre

Avui, quan us heu llevat, quines sensacions heu experimentat? Les d'un onze de setembre? I com són aquestes sensacions? Són les mateixes que les de l'any passat, d'ara fa un parell d'anys, de l'any 2017? 

El calendari es repeteix, però les festes, les celebracions, els aniversaris no els vivim de la mateixa manera. En la majoria dels casos depenen del nostre estat d'ànims, de la situació que estem vivint, tant personalment com familiar. I en dates com les d'avui hi té molt a veure la situació política del moment. No és el mateix avui que ara fa un parell de mesos, abans de les eleccions generals, que ens temíem una majoria absoluta de l'extrema dreta espanyola.

I l'onze de setembre també és diferent avui que ara fa dos anys. Els fets de 2017, amb un referèndum guanyat amb moltes patacades, un rei renyant-nos i una policia a cops de porra. I després, una judicialització de tot el procés, amb uns jutges venjatius... Ara, amb la necessitat dels vots del dimoni gros de l'independentisme, tot està en suspens. Què passarà?

En aquests moments d'escriure el post desconec la resposta de la convocatòria de manifestació a Barcelona. La nostra família no hi hem assistit. Hem anat a l'ofrena floral a la senyera de la nostra vila, un acte emotiu, àgil i ben organitzat, però no hem tingut ànims de baixar a la capital. Per què?

Es fa molt difícil trobar-hi resposta. Desencís, desengany, falta de confiança en els nostres polítics, cansament, mandra, desmotivació. Trobaríem molts adjectius per definir la nostra motivació, la nostra actitud davant del nou onze de setembre, i de ben segur que no quedaria convençut d'haver trobat el correcte. Potser m'hauria de quedar una mica en la suma de tots ells.

El nostre alcalde ha centrat el discurs en la llengua i això ens ha de preocupar i fer reflexionar. Hi ha moltes coses que nosaltres no hi podem fer gairebé res per solucionar-les, però en la defensa de la llengua sí que tenim molt camp per córrer. La nostra actitud en defensa del català, el seu ús, en no canviar de llengua quan algú ens respon en castellà, la pedagogia als nostres fills perquè treballin per al futur del català són algunes de les coses que sí que podem contribuir-hi.

Estem il·lusionats en la possibilitat que al Congrés de Diputats, o al mateix Parlament Europeu es pugui parlar el català, però ens oblidem del que passa al nostre voltant, on la llengua ha perdut molts usuaris. I aquí hi hem de dedicar tots els nostres esforços. Aconseguir que al nostre entorn, en les nostres relacions personals, professionals, recreatives, la nostra llengua no hi perdi presència, sinó que es recuperi, per aconseguir mantenir viva la llengua que ens és pròpia, i que tants sacrificis ha causat perquè al llarg dels segles continués sobre la terra. 

Potser sortirem un altre onze de setembre a reivindicar els nostres drets com a poble sobirà, però entretant lluitem per la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions, la nostra manera de pensar, que no és ni millor ni pitjor que les altres, però és la nostra.

Míting de Pedro Sánchez al Liceu

El míting del president Pedro Sánchez de demà dilluns al Liceu de Barcelona ha estat molt criticat pels partits polítics independentistes i se'l considera una acció de màrqueting. Penso que cal ser coherent en la manera de pensar i d'actuar dels líders polítics i reconèixer que aquesta és una de les armes més emprades en política. Sens dubte que Pedro Sánchez ve a Barcelona a vendre la seva iniciativa, la dels indults, i que en vol treure el màxim rendiment possible.

No podem oblidar que la mesura, agradi més o menys, no deixa de posar en risc la credibilitat i entusiasme a la resta d'espanyols, i en política això es mira molt. De moment s'ha de dir que les coses li estan anant molt bé, i està deixant al PP sol, i ancorat a l'extrema dreta. Pedro Sánchez necessita sentir-se estimat i la seva voluntat de dur a terme els indults defensada pel major nombre de persones i entitats possible.

Entenc que des de l'independentisme es defensi que la solució hauria de passar per una amnistia i no pas per uns indults. Hi ha massa repressió per totes bandes com per esperar que els indults solucionin els problemes que la judicialitació de la política ens ha comportat. Això no treu, però, que els indults no puguin ser un primer pas per renovar el diàleg i intentar treballar per a l'encaix de Catalunya a Espanya.

Considero que tots els objectius són positius i defensables, també l'independentisme, i que cadascú ha de jugar les seves cartes, però no es pot pecar de puritanisme criticant els altres quan un ha de reconèixer que en la mateixa situació actuaria de la mateixa manera.

Ens fan falta bons polítics

Llegint diferents articulistes sobre temes diversos, t'adones que hi ha un tema de fons que es repeteix en la majoria dels casos. Es tracta de la qualitat o nivell dels nostres polítics actuals, i la necessitat de trobar-ne d'altres, que els substitueixin i millorin en la seva capacitat per liderar les nostres institucions.

Vivim uns temps difícils, agreujats per la situació sanitària, però sobretot pels efectes del Procés català i la judicialització de la política. Ens trobem amb molts entrebancs que dificulten la bona marxa de l'economia, però sobretot de la política. La capacitat de liderar un projecte viable que desencalli la situació actual.

Cal tocar de peus a terra i saber valorar quines són les prioritats de la població, de tots els catalans i també dels espanyols. Una cosa són les legítimes aspiracions dels catalans a decidir el seu futur i una altra les possibilitats que això pugui ser una realitat immediata. Necessitem trobar la manera de resoldre els principals problemes actuals, amb una economia molt tocada per la pandèmia, amb una pèrdua d'empreses i de llocs de treball, amb una taxa d'atur juvenil escandalosa i un abandonament formatiu preocupant.

Sembla com si els polítics empresonats i a l'exili, siguin el millor que tenim i que no siguem capaços de trobar-hi relleu. No em crec que no hi pugui haver altres persones disposades a liderar un projecte polític engrescador, viable i triomfant. Ens cal analitzar què és el que condiciona aquesta manca de lideratge per tractar de solucionar-ho. Entretant, convindria demanar als actuals polítics, que siguin curosos amb les seves decisions, que no siguin extremistes en les seves decisions, i siguin capaços de dialogar i cedir en allò que sigui necessari, per poder caminar tots junts cap a la consecució dels nostres objectius.

Els fiscals a l'Estat espanyol

La judicialització de la política a Espanya ha ajudat a entendre molt bé què passa amb la Justícia i quin grau d'independència té respecte al poder executiu. Ens venim queixant fa molts mesos de que aquesta independència no existeix a l'Estat espanyol, i això ho hem pogut constatar en molts exemples, l'últim dels quals ha merescut un capítol a part. Es tracta dels fiscals i la seva dependència jeràrquica del president del govern.

Com que, si no vaig errat, no s'ha canviat res en relació a la dependència orgànica i les funcions dels fiscals, per ara, les diferències observades només es deuen a un canvi d'actitud d'uns càrrecs que han deixat de banda la independència de l'executiu aprofitant l'empara de la pròpia definició i elecció dels seus membres.

Encara que el fiscal general es queixi de les informacions sorgides a la premsa, no ens podrà negar que seria massa casualitat que els canvis ordenats en les diferents fiscalies siguin favorables a persones i posicions del PP. La població som i actuem de manera molt innocent. Se'ns pren el pèl fàcilment i tenim una memòria efímera. Sí, però a base de repetir el mateix i fer-ho dia sí i dia també, ens facilita l'agilització de la memòria i ens adonem de l'engany.

Ja ho vaig dir fa unes setmanes i ho hauré d'anar recordant, que la meva fe en la Justícia ha desaparegut. No em fio dels magistrats, jutges i demés, tot i creure que algú ho deu estar fent bé, però no em mereixen la seva confiança ans el contrari, crec fermament que la Justícia afavoreix el poder econòmic i polític en detriment de la classe mitja i la treballadora. El cas dels fiscals ja és flagrant.

Les estelades de la Riera molesten al PP i C's

Sembla ser que el PP i C's han presentat avui en el Registre Municipal de l'Ajuntament d'Arenys una instància per demanar que l'alcalde ordeni retirar les estelades penjades a la Riera, donant-li tres dies de temps abans no presentin una denúncia a institucions superiors.

Recordem que el PP forma part del govern de la vila i per tant cal pensar que ho beneïa, a no ser que es tracti d'un pacte de conveniència. Tot i que en les passades eleccions PP i C's varen ser adversaris, en aquesta ocasió han anat de la mà per fer desmuntar l'acció organitzada per l'ANC amb el vistiplau de l'alcalde.

M'imagino que l'autorització per la penjada de les estelades fou formal, i entenc que l'acció està regulada per les ordenances municipals, ja que no tot es deu poder penjar ni tampoc de qualsevol manera, per exemple, malmetent els arbres.

Com que les estelades ofenen a algunes persones, probablement aquest sigui el motiu que al·leguin els denunciants, com jo podia haver reaccionat el dia que es va autoritzar a C's i PP manifestar-se a la plaça de l'Església amb banderes anticonstitucionals, però ni se'm va acudir, doncs que cadascú es manifesti com vulgui. Això és democràcia, oi? Es tracta, doncs, de formacions que no accepten allò que no els agrada, i busquen qualsevol sistema per carregar-s'ho, tot menys l'esperit democràtic que tots voldríem per a una societat realment democràtica i plural. Ho hem vist en la judicialització del procés català.

A Arenys de Mar també es judicialitza la política

Sovint etiquetem les persones per allò que sentim a dir, més que no pas pel que valen i saben fer. De totes maneres no sempre és culpa nostra, doncs, hi ha persones que donen prou motius perquè es parli d'elles d'una certa manera. Ja sabem que les coses negatives sobresurten a les positives i la història fa referència de tot allò que ha quedat dit i escrit.

En aquest mandat municipal, a la nostra vila, hi ha un regidor que, per a les persones que seguim l'actualitat política local molt d'esquitllada, ha destacat pels seus enfrontaments amb altres regidors i fins i tot la Secretària de l'ajuntament. No es tracta de simples discussions, sinó que en alguns casos ha recorregut a la fiscalia.

No seré jo qui acusi uns o altres regidors, perquè no en conec la veritat i per tant no puc opinar, però sí que faig notar el mal gust que ens queda als vilatans quan observem aquestes baralles judicials d'uns polítics que hem escollit perquè ens arreglin el poble.

Ens queixem molt de la judicialització de la política quan parlem del govern del PP respecte a Catalunya, però resulta que a casa nostra també passa. El regidor defensarà que es tracta d'aclarir la veritat sobre les acusacions de deslleialtat institucional i transmissió d'informació privilegiada, per una banda, o en aquest darrer cas, de prevaricació de l'exalcalde Vinyes i de l'exresponsable de Serveis i Manteniment, la senyora Moreno, també protagonista del primer cas.

Insisteixo que no jutjo, sinó manifesto el disgust que em provoca aquesta situació, que voldria que no es tornés a repetir. No sé si això s'arregla amb un canvi d'actitud dels querellats, o bé amb un càstig dels vilatans el proper 24 de maig.