Descontrol

Hem llegit que avui s'ha dut a terme una inspecció simultània a diferents supermercats 24 hores, amb el resultat de multitud d'infraccions, algunes de les quals són greus. Quan ens ho expliquen ens preguntem quant de temps feia que se sabia i no s'actuava? De qui és la responsabilitat del delicte? Dels pakistanesos que estan a l'altra banda del taulell? De les empreses concessionàries, algunes de les quals són prou conegudes?

Aquests supermercats han fet tancar moltes botigues de barri que sempre havíem vist i comprat les urgències i descuits. Competir amb ells és gairebé una quimera, i per això han tancat i, en canvi, han proliferat aquests supermercats. Ara ja no cal agafar el cotxe i desplaçar-te a fora de la vila, ja que, en el cas d'Arenys, te'ls trobes al bell mig de la Riera.

Davant dels fets l'única cosa que se m'acut és dir que falta control. Hem de facilitar l'obertura d'establiments eliminant la burocràcia prèvia, ara que se'n parla tant, però després cal un control i seguiment exhaustiu per assegurar que s'està fent bé. 

De les infraccions cal destacar l'ús d'espais inhòspits com a habitatge. I aquí entraríem a parlar del problema de l'habitatge, que és un tema que arrosseguem de fa temps, i certament hi ha relació, però no es pot fer els ulls grossos i no vetllar perquè no hi hagi persones que visquin en riscos de tota mena, entre els quals hi ha el de la insalubritat.

Atenció, però, que el més fàcil és donar la culpa als immigrants que s'han d'espavilar a guanyar quatre calerons de la manera que sigui, amb moltes dificultats perquè la llei d'estrangeria no els ho posa fàcil. La culpa no és d'ells. L'administració s'ha de posar les piles i legislar correctament i controlar que tot funciona com ha de ser, però solucionant els problemes i no facilitar que la gent, per poder subsistir, hagi d'actuar fora de la llei. 

La pràctica del racisme

Avui us recomanaria la lectura de l'article de Mostafà Shaimi, a l'ARA, "El racisme de l'estat espanyol", perquè m'ha semblat interessant tot el que es diu de manera resumida. Sens dubte l'article necessitaria més espai per poder parlar exhaustivament del funcionament de la llei a Espanya sobre immigració, però serveix per fer-nos-en una mica la idea.

Dic que és interessant perquè resulta molt fàcil de titllar de comportaments racistes algunes de les actuacions que veiem fer al carrer o a les xarxes socials, però ens fixem poc en l'entorn i la legislació que fa possible aquesta situació.

No cal dir que sentir a dir que disposem del govern més progressista de la història, encara fa més vergonya, per no dir ràbia, doncs només en l'exemple de la immigració tenim prou elements per refutar-ho. No observo millores respecte a anteriors governs conservadors, sinó que es mantenen les mateixes dificultats per sobreviure les persones que han arribat de l'estranger, i molt especialment del nord d'Àfrica i la part subsahariana.

El peix que es mossega la cua entre el permís de treball i el permís de residència és una mostra del desori i del desgovern, de la incoherència del funcionament. L'article parla molt de la impossibilitat de votar a les eleccions, tot i fer anys que es resideix a la península, però no és només aquest dret el que es nega, sinó que n'hi ha molts més, i un dels importants és el dret al treball.

Potser si coneguéssim millor com es legisla a Espanya la immigració entendríem millor tot el que envolta al món dels estrangers, les seves dificultats per integrar-se i sobreviure amb dignitat. Res no justifica la delinqüència, però s'entén que passin segons quines situacions delictives. Seria hora que el govern, que és tan progressista, canviés la llei d'estrangeria i la fes simplement coherent, factible de ser seguida. Estic convençut que les relacions socials dels nostres municipis canviarien totalment.

Sobre l'incendi de Badalona

L'incident de Badalona és un altre avís a la situació irregular de les persones immigrants al nostre país. Una situació que no canvia al llarg dels anys, amb una legislació obsoleta i absurda que provoca un bucle del qual no hi ha manera de sortir-ne.

No cal dir que els fets d'aquest dimecres són greus, sobretot perquè ha provocat la mort d'almenys tres persones i d'altres de ferides greus, i ha deixat de cop moltes persones sense el seu refugi. Un refugi indigne davant d'una situació encara pitjor.

La llei d'estrangeria no ha resolt els problemes reals de la població que viu sense papers al nostre país. No dona solució a la problemàtica que viuen aquestes persones, que no tenen un lloc de residència amb prou garanties ni lloc de treball, perquè no tenen un permís que a la vegada els permetria trobar una feina.

És absurd que per poder tenir permís de residència s'hagi de justificar una feina, però per obtenir aquesta els calgui el permís de residència. En què quedem? Com poden sortir d'aquest peix que es mossega la cua?

No és ja només la situació en que es pot trobar una persona que ha hagut de fugir del seu país, ja sigui per gana o guerra, arribant a un món desconegut, sense recursos ni cap motxilla que l'ajudi a encarar els primers reptes de la nova vida. El pitjor de tot és que la legislació no els ajuda. No hi ha una llei que puguin acatar i que els serveixi per entrar en la dinàmica al nou país. Necessiten viure en la clandestinitat, per intentar estar de sort i al cap dels anys aconseguir la residència.

És aquesta realitat la que fa possible que fets com els de Badalona resultin tan fàcils d'ocórrer. Ens lamentem de les desgràcies, però som incapaços de trobar una solució per a aquestes persones. Ni governs de dreta ni d'esquerra han fet un pas ferm endavant per arreglar la solució, i això fa que de manera cíclica revivim situacions injustes on es paga amb la vida.

Top manta i policia

Intentar resoldre el tema del top manta amb més policia és un error. Si el que es vol és que en uns indrets concrets no hi hagi el top manta, és clar que amb policia de guàrdia dia i nit, ho aconseguiran, però aturaran els top manta d'arreu? Posaran policia a tots els barris, carrers i places de Barcelona? i de la resta de poblacions catalanes?

Si es vol eliminar el top manta s'ha de treballar d'origen. Entendre per què passa, quines són les causes i com es pot resoldre perquè no hi hagi persones que s'arrisquin a que se'ls confisqui tot el material. No és fàcil, no dic que sigui fàcil, però és molt clar que amb més policia al carrer no ho solucionen, sinó que en tot cas ho maquillen, que quedi maco, però res més.

Vivim en una societat que es confonen les causes amb els efectes. El mateix podríem dir dels menors no acompanyats que tenim en diferents poblacions. Tot i la bona voluntat de molta gent (mentors) de col·laborar en la seva inserció a la nostra societat, si l'administració no fa res per resoldre els problemes de base, no s'aconseguirà res. Com els podem inserir en el món laboral? Com aconsegueixen papers per poder viure amb normalitat? Fa massa temps que parlem de la llei d'estrangeria, que no resol els problemes, sinó que els provoca, els accentua. No es dispensa permís de residència si no hi ha contracte de treball, però aquest no s'obté si no hi ha permís de residència. Un peix que es mossega la cua i que els nostres polítics no volen solucionar.

No hi ha cap persona il·legal

Avui ens hem manifestat a Barcelona per reclamar justícia i una solució per a les persones que anomenem refugiats, però que fins ara només es tracta de persones retingudes a les fronteres d'Europa, malvivint i patint la insensibilitat dels nostres governs, la inacció sense escrúpols que ens avergonyeix.

No sé quants érem, perquè el nombre sempre oscil·la en funció de qui ho calcula, però us haig de dir que érem molts i teníem molt clar que el nostre govern, l'espanyol, és un irresponsable i no es mereix cap tipus de consideració ni respecte. No és l'únic govern d'un Estat europeu que negui l'entrada de les persones que han fugit de la guerra, però això no és excusa i tenim l'obligació de criticar-lo i exigir-li el compliment de la promesa feta d'asil als refugiats.

No només demanàvem l'acollida d'aquestes persones, sinó també s'han sentit crits en contra de la llei d'estrangeria que maltracta moltes persones que fa anys varen arribar al nostre país i no gaudeixen del respecte i drets més elementals. 

S'ha cridat contra un Estat que parla de persones il·legals i que nega el dret al treball, a l'habitatge, a la salut, posant tota mena de traves per dificultar la vida de cada dia dels immigrants. Tots hem caminat a pas lent donant suport a totes les reivindicacions dels menys afavorits, dels menyspreats per uns governants que incompleixen sistemàticament els seus compromisos.