Accions com les d'Arran, en democràcia resten

A l'expectativa de què ens prometrà Rajoy demà, nosaltres estem tan escamats que no esperem res de bo. Ens ha promès molt i no s'ha complert. Si el govern espanyol hagués invertit en tot allò que havia promès, i que ens va semblar poc, podríem estar a l'aguait de què dirà demà, però el govern espanyol ha incomplert sistemàticament totes les seves promeses d'inversió, com perquè ara puguem pensar que en aquesta ocasió diran la veritat.

Els fets d'avui d'Arran són totalment rebutjables, fins i tot per una qüestió d'inoportuns. Els que estimem el país i la seva gent, mai podrem defensar atacs a qui no pensa igual que tu. Probablement és l'edat i també que no han viscut una dictadura. L'experiència fa que defensis viure en democràcia, encara que els que governen tinguin un sentiment tan restrictiu i pervers de la democràcia.

Atacar aquells que governen sense arguments, més enllà dels vots rebuts, és lliurar-los motius per defensar allò que seria indefensable. Hi ha gent que no s'adona que els més beneficiats de l'atac innocent d'Arran és el mateix Partit Popular que ho vendrà com una gran ofensa i cap demòcrata li podrà contradir.

Tenim PP per molts anys i un PSOE que s'envalanteix amb el suport unànime de la vella guàrdia a la candidata andalusa. El pitjor que li pot passar a la família del PSC, si es que encara hi queda algú. L'alcalde de Cornellà ha representat una bona part de socialistes de l'Àrea Metropolitana, que voldrien no haver de continuar donant la raó a Rajoy i recuperar perfil propi després de la revolta dels ex-presidents i companys dels vells temps.

No és un adéu per sempre, senyor Aznar, oi?

Aznar diu adéu al PP com a president d'honor, però no com a militant. Quin serà el següent pas? Diríeu que ha perdut el litigi amb Rajoy? Es tracta potser d'alliberar-se de qualsevol lligam per crear un nou moviment? Pensa en Vox?

Tenim clar que des d'un lloc o altre continuarà burxant i pontificant. Com deia un tertulià de la televisió catalana, Espanya té un problema amb els ex-presidents. Per què no callen i continuen cobrant pels favors rebuts?

No crec que en la situació actual l'ex-president Aznar vulgui tornar al primer pla de la política, però no seria tan estrany que promogués, des de l'ombra, un nou moviment polític, més a la dreta del PP, més centralista, i amb la voluntat d'emportar-se l'extrema dreta del Partit Popular.

L'intent de Vidal-Quadras no va quallar, però els perfils són diferents. Aznar segur que aconseguiria fer forat, sobretot si és capaç de trobar la cara afable que vengui, el titella que pugui manipular sense gaire esforç. Probablement Rivera hauria estat un bon candidat.

Desconec si Rajoy intuïa la carta d'Aznar, i si respira alliberat o més aviat el preocupa. No és el mateix criticar des de dins que fer-ho des de fora. No és el mateix ser militant que figurar com a president honorífic. Rajoy ha demostrat que no s'ha sentit en deute amb qui el va nomenar, sinó que ha seguit la trajectòria que s'ha fixat i ha aconseguit fer fora tots els seus crítics. La llàstima de tot plegat és que parlem d'estratègia de partit i no de servei a la població. 

En un moment en què Iglesias i Errejón es barallen per fer valer la seva opinió dins de Podemos, i que Pedro Sánchez pretén recuperar el lideratge del PSOE, José Maria Aznar decideix sortir i deixar via lliure a Rajoy perquè continuï amb la seva política tan diluïda i dèbil als ulls de l'ex-president. Caldrà seguir de prop els moviments d'Aznar en el futur.

L'essència de la socialdemocràcia

Pensava esperar a demà a parlar del PSOE, una vegada coneguem què faran els diputats del PSC al Congrés, a l'hora de votar el nomenament de Rajoy com a president del govern espanyol. El cas és, però que he llegit unes declaracions del senyor Ibarra, qui va ser president de la comunitat d'Extremadura, que m'han fet certa gràcia.

Ibarra parla de l'essència de la socialdemocràcia, que no permet que la militància voti, sinó només els seus representants. El PSOE no és un partit assembleari i per això les decisions les pren la direcció del partit. 

D'entrada no hi tinc res en contra, ja que cada partit polític s'organitza com vol. El problema està quan un no sap quin partit juguen, perquè canvien les normes a la mitja part. Com és que va ser la militància qui va escollir el líder socialista, i en canvi varen ser uns pocs que el varen defenestrar?

Segurament a l'expresident Ibarra ja no li va agradar el sistema que varen utilitzar per nomenar el secretari general del PSOE. Ell hauria preferit que hagués estat nomenat a dit, com tota la vida. Aquesta relació directa de la militància de base amb la cúpula del partit no li acaba d'agradar. Llavors que no s'estranyi que cada vegada hi hagi menys militants i menys vots socialistes. 

No cal ser assembleari per comptar amb la militància. El que sí cal és ser coherent i no canviar d'opinió quan ja s'han obtingut els vots defensant una altra cosa. Això no ho entén ningú, només els que viuen i han viscut de la política, alguns sense haver fet res més en tota la seva vida. És per això que hi ha tan poca confiança amb els polítics d'ofici.

El senyor Felipe González ens avergonyeix

Les persones que tenim l'atreviment d'opinar en públic, exercim el dret molt alegrement i ens emparem en la nostra poca significació per criticar unes persones o altres, o la seva manera d'obrar. A més gosem dir que tal persona no hauria d'obrir boca i deixar de voler influir sobre els altres, després de vint anys d'haver sortit de l'escenari. Sí, em refereixo a Felipe González.

Us recomano la lectura de la columna de Carles Capdevila, al diari ARA, "Vagi-se'n, senyor González". Chapeau! Comparteixo l'article i no podia ser més clar i assenyat. Ho sento per les persones que no ho comparteixin, però penso que el senyor Felipe González, que va fer coses bones, però també greus errors, i que va perdre la seva credibilitat quan va travessar les portes giratòries, hauria de tenir la decència de callar i quedar-se tranquil fumant el seu cigar. 

I amb això no estic defensant el senyor Pedro Sánchez, que els seus militants tindran prou motius per fer-ho o criticar-lo, sinó rebutjant la manera com el senyor Felipe González ha actuat. I després criticàvem al senyor Aznar. Quina barra!

No negaré que la possibilitat que Rajoy governi quatre anys més em molesta, però també penso que un PSOE a l'oposició, amb un govern en minoria, també podria fer molt bona feina. El que critico és que una persona amb el currículum que té l'expresident González, hagi sortit de la manera que ho ha fet a carregar-se un dirigent del seu partit polític que arrossega molts problemes del passat, en bona part per culpa del propi Felipe González.