Ha mort el fundador de la cooperativa La Fageda

La Fageda és un projecte inclusiu d'èxit que va fundar el senyor Cristóbal Colón, l'any 1982, a la Garrotxa. Si ho hagués de dir, que algú em corregeixi, el producte a fabricar tant era, l'objectiu era crear un empresa que donés feina a persones amb diversitat funcional.

De fet, a casa els coneixem pel seu iogurt, que és el que mengem diàriament, però al començament l'activitat que desenvolupaven era per encàrrecs d'altres empreses. Després varen crear la secció de jardineria i van muntar un viver forestal. I, segons he pogut veure en el seu historial, no és fins a l'any 1993 que comencen a fabricar els primers iogurts.

Si mirem tot el procés que ha seguit l'empresa ens adonem que no només ens hem de fixar en els productes alimentaris que produeixen, com són els iogurts, les melmelades, gelats i postres, sinó que cal observar tot el que han fet en l'àmbit social, residencial i terapèutic, treballant per a la inserció laboral i la formació de les persones més vulnerables.

Conec poc el projecte per entrar-hi a fons, però en tot cas voldria ressaltar un fet: L'Administració Pública té l'obligació d'estar molt present en el dia a dia, procurant que tothom tingui les mateixes oportunitats i, per tant, atenent aquelles persones que poden quedar despenjades de la societat. La societat civil també té, si més no moralment, l'obligació d'ajudar aquelles persones que la vida els ho ha posat més difícil. Cadascú de nosaltres podem col·laborar i intervenir, segons les nostres possibilitats i capacitats, però no ens en podem desentendre.

Quan veus projectes inclusius com La Fageda, amb persones al capdavant esforçant-se com el senyor Cristóbal Colón, només pots treure't el barret i dir: Sí senyor! Amb més persones com vós, el món funcionaria molt millor. I des d'aquí li agraeixo l'exemple de vida, que ens hauria de fer canviar moltes coses i actituds. Gràcies!

A les fosques!

Avui ha passat allò que moltes vegades havíem comentat: Què passaria si hi hagués una apagada general de l’electricitat? Ho estic escrivint quan encara estem sense corrent i, com a mínim jo mateix, sense saber què ha passat ni fins quan estarem en aquesta situació.

Només quan quedes sense una cosa t’adones de la importància de tenir-la. Hi ha serveis que són gairebé imprescindibles, si més no quan estem sense ells durant una bona colla d’hores i, en canvi, els utilitzem sense ser-ne prou conscients. Avui, quedar sense corrent elèctric gairebé et paralitza el cent per cent. 

En un primer moment, quan se n’ha anat el llum, el primer que penses és que tenim una xarxa obsoleta, amb mal manteniment i que a ple segle XXI això no hauria de succeir. Després t’arriben notícies que no és cosa només de la teva vila, sinó que fins i tot a Barcelona han quedat sense. I més tard et diuen que és una apagada general que afecta tot el país, i veïns i tot.

Al cap d’una estona a casa ja no ha arribat cap més informació. He quedat aïllat i a l’espera que els responsables de la companyia elèctrica ho solucionessin. Els iogurts a mig fer, els termos elèctrics a mig escalfar i les plaques fotovoltaiques aturades, no pas perquè no fes sol, sinó per falta de corrent a la xarxa. Segons com, una mica contradictori.

Ara, quan arribi el corrent elèctric, que tots confiem que no trigui gaires més hores, serà qüestió d’escoltar quina ha estat la causa i, encara més important, si es tracta d’un fet puntual que no ha de repetir-se en un futur, o bé que el sistema penja d’un fil, i que fets com el d’avui poden tornar a produir-se.

Em deia, la veïna, que a mesura que anem augmentant l’autoproducció, els excedents seran menys interessants per a les companyies distribuïdores, fins al punt que ni te’ls acceptaran. Ara els paguen a preu de misèria, però els hi pots descarregar. No crec, a diferència del que em comentava la veïna, que aquesta sigui una de les causes de la tallada de corrent. 

L’altra possibilitat seria un atemptat. Avui, que tenim un món tan esvalotat, t’ho pots creure tot. Coses més greus han succeït, encara que això d’avui, déu-n'hi-do la repercussió que haurà tingut. Espero i desitjo que serveis essencials, com ara hospitals, estiguessin preparats i amb generadors de corrent alternatiu. Algun o altre haurà rebut.

Ho deixo aquí, esperant poder escoltar tota la informació al respecte, i saber si haig de prendre mesures per afrontar situacions com la d’avui, que sense corrent elèctric a casa, tot ha quedat aturat.