Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mà. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de desembre del 2017

La innocentada de Ciudadanos

Haig de reconèixer que he trobat molt ocurrent la innocentada que ens han brindat Ciutadans la jornada del 28 de desembre. En un primer moment he pensat que la notícia anava de debò, i que realment pensaven que per respecte a la democràcia se'ls havia de reservar la presidència del Parlament a ells. Després he entès que es tractava de la innocentada del dia, i que ens volien fer riure una estona. Ha estat bé.
De fet, si les passades eleccions s'haguessin celebrat avui, la innocentada hauria estat el resultat. No em direu que no és una gran innocentada comprovar que el partit polític més anticatalà que us pugueu imaginar hagi acabat guanyant les eleccions! Això només ens pot passar a nosaltres els catalanes, que a més d'anar amb un lliri a la mà, no sabem què és anar junts.
Ara inventarem la proclamació del nostre president telemàticament, i no sé què més haurem de fer per ser la riota de molts. És això! Aquesta és la innocentada que ens arriba des de Brussel·les, la innocentada de la llista del President, on ERC també hi hauria treballat.
N'han sortit més d'innocentades. Algú ha fet córrer que el president del Parlament podria acabar sent Xavier Domènech. Potser d'aquesta manera amortitzaria el seu desembarcament a Catalunya. Dels socialistes no sé quina notícia em podria servir per penjar-li la llufa. De fet Miquel Iceta fa molt temps que es dedica a penjar-nos la llufa, però se li veu molt el gest i de seguida ens la traiem de sobre. Ell no seria capaç de proposar-se com a president del Parlament, encara que potser seria l'única cosa que no li tombarien des del PSOE. 

dimecres, 4 de febrer del 2015

A Vic i Arenys de Mar CIU es disputa l'alcaldable

Sempre he pensat que no era només jo un nexe entre Vic i Arenys. Des del primer dia vaig veure que hi havia més semblances de les que podien pensar els lectors de la ciutat dels sants. Si bé és cert que la capital d'Osona es caracteritza pel nombre de convents i comunitats religioses, no és menys cert que Arenys li passa la mà per la cara, fins i tot en bisbes, encara que Synera no sigui seu episcopal.
És cert que hi ha diferències i el mar n'és un clar exemple, però les persones malgrat aquella mania de parlar en termes de tota la vida, no som tan diferents. La primera vegada que me'n vaig adonar va ser a Baget, un vespre mentre sopava en un petit restaurant on tenien la televisió engegada. Veien els mateixos programes que a Vic o Arenys. És així.
No som l'única parella de vigatà i arenyenca, i encara que el mar tira molt, tampoc estranya tant la residència en una o altra població. Aquí potser la meva parella discreparia un xic.
I podríem anar trobant semblances i punts d'unió, però el que avui volia tractar és la disputa entre les seccions locals de CDC i UDC a l'hora de nomenar el seu futur alcaldable. Cap d'elles vol trencar la Federació de CIU, però es resisteixen a cedir i aquests dies surten guspires per sota la porta.
A Arenys de Mar i a Vic, CDC ha presidit l'alcaldia de CIU durant molts anys, però en aquest darrer mandat ha estat el representant d'UDC. La lectura que es fa del pacte dins de la Federació no és la mateixa per una i altra part, i així estem.
D'Arenys de Mar n'he parlat darrerament arran de les primàries d'UDC en què l'actual alcalde va perdre la votació. A Vic, l'actual alcalde, d'UDC, va estripar el carnet i per tant no es tornarà a presentar. És per això que CDC vol recuperar l'alcaldia, però UDC no hi està d'acord.
Com podem veure, pel que fa a CIU, en aquestes dues poblacions, la batalla de les municipals ha començat molt abans, i no sabem si això els pot afeblir a l'hora d'enfrontar-se amb els altres partits polítics. Pel que fa a mi, seguiré escoltant l'estereofonia municipal.

dimecres, 23 d’abril del 2014

Llibres i roses per damunt de la política

Avui toca parlar de Sant Jordi, llibres i roses. Hauria de ser un dia en què la política passés a un segon pla, però és demanar massa. El PP té molt clar que només atacant i fent-se present pot aconseguir frenar l'impuls sobiranista. I unes declaracions interessants de Carod Rovira. Un govern dèbil dificulta l'èxit del procés. Què demana Carod Rovira als partits polítics? que donin suport al govern de CIU. Què li responen? que en el tema sobiranista ja li donen suport, però no tot és sobiranisme, i cal tenir-ho present.
I la vicepresidenta visita Barcelona i convoca els editors i llibreters que no els agrada, però hi assisteixen. Es tracta de guanyar protagonisme, però els catalans sortim al carrer i ens perdem entre els llibres i les roses, celebrant la nostra diada. Diuen que després que Pedro J Ramírez rebés la salutació de Mascarell, ha demanat a qui havia encaixat la mà. Sens dubte Mascarell no té el protagonisme de Wert i no li va haver d'investigar els seus comptes a l'estranger.
El gremi de llibreters ha comunicat quins han estat els llibres més venuts: 'L'analfabeta que va salvar un país', de Jonas Jonasson, en l'apartat de ficció, en llengua catalana, i 'Las tres bodas de Manolita', d'Almudena Grandes, en llengua castellana. No sé si els escriptors més mediàtics no han encertat en les seves obres, o és que els catalans ja no ens deixem portar tant pel que surt a la televisió. ¿I els llibres que d'una manera o altra parlen del 1714? potser ja en tenim prou amb els diaris i el telenotícies.