Què podem fer aquest trimestre?

Avui ho comentàvem en una tertúlia radiofònica. Hem començat l'any amb una acumulació de desgràcies que esperem que no sigui la tònica del 2026. No és que l'any que hem deixat enrere fos gaire engrescador, però el que hem iniciat fa una mica de por.

L'incendi a la festa de Cap d'Any en una població suïssa, l'atac i segrest del president de Veneçuela per part dels EUA, i a casa nostra, amb tres o quatre accidents en un punt negre que separa els dos Arenys, en són uns bons exemples que desitgem que no tinguin continuïtat.

S'han acabat les festes i avui els nois i noies i els més xics han tornat a l'escola. Molts pares i mares, i també els avis, respiraran una mica més tranquils. És bo poder gaudir de les festes, i encara més aquestes de Nadal, amb tot el que comporten, però també és cert que arriba un moment que quedes una mica saturat. 

Tenim al davant dos mesos i mig de treball fins a arribar a un nou parèntesi, la Setmana Santa, quan molts de nosaltres planificarem alguna sortida o altra. Malauradament, no tothom es troba en les mateixes circumstàncies i hem vist algun exemple que ens ha de fer pensar, com és el fred que han patit els desnonats de Badalona, sense que se'ls oferís una alternativa.

Seria bo que enguany, vist tot el que ha passat, concentréssim esforços per intentar reduir les penúries. Ja no dic eliminar-les, perquè m'agrada tocar de peus a terra, sinó com a mínim no agreujar-les. Procurar trobar solucions a fets que han esdevingut naturals fins al punt de no prestar-hi atenció. Veure persones dormir al carrer, perquè no tenen on raure, és molt trist.

Llegia l'altre dia que els ajuntaments han de disposar d'espais per allotjar aquestes persones sense llar. Em pregunto quants municipis hi ha al nostre país que poden certificar que estan preparats? Temo que la gran majoria no disposen de locals ni habitatges per oferir, i sempre caldrà improvisar solucions per evitar desgràcies, com recentment a Badalona, amb la mort d'una persona sense llar.

Enguany no he parlat dels desitjos de l'inici, però estaria bé que reflexionéssim sobre aquest tema i contrarestéssim la tendència mundial al menyspreu als pobres i l'enriquiment desproporcionat dels rics.

La qualitat de la televisió en perill

Arran de la notícia que apareixia avui a les xarxes sobre la situació en què es troba Betevé, volia comentar les meves impressions sobre la qualitat de les televisions, en general, i el futur que se'n pot esperar. Haig de confessar que no soc un gran televident, però intento entendre per què. Darrerament he observat una baixada important en el nivell dels programes que ens proposen, això sense arribar a veure'ls.

De sempre he notat que la qualitat de la televisió privada és ínfima i només s'explica el seu èxit pel nivell d'exigència dels telespectadors. M'imagino que les persones que s'asseuen davant del televisor, no són gaire exigents i qualsevol cosa que els faci distreure ja els va bé. Si no fos així no es podria entendre l'audiència que tenen alguns programes que, analitzats fredament, no haurien de formar part de la cartellera.

La televisió pública fins ara semblava que compensava en qualitat aquest baix nivell de la privada, però darrerament també es troba a faltar programes de qualitat. TV3 continua líder d'audiència al país, però pels pèls, i si la cosa continua com ara, podria ser que deixés de ser la primera televisió. Cada vegada es fa més difícil trobar-hi un programa que no només et distregui, sinó que t'aporti alguna cosa més. 

A casa la televisió s'obre molt poc i, a diferència d'abans, desconeixem la majoria dels programes que es poden visionar. Els mateixos reclams deixen d'interessar i ja no ens molestem a mirar quan estan previstos de programar. La tasca que TV3 ha fet per la llengua catalana ha estat impressionant. Ha estat la manera que entrés el català a moltes llars, i a d'altres a fomentar la seva pràctica sense complexos. És una llàstima, doncs, que ara passi per uns moments tan baixos que la poden convertir en una oferta residual.

Crec que la direcció de TV3 i el govern català haurien de reflexionar sobre el futur de la televisió a casa nostra, perquè, tot i que la història no es repetirà i el seu paper no serà el mateix per a futures generacions, sí al menys contribueixi en la difusió de la cultura i societat catalana. El llibre és la millor alternativa a la televisió, però per a qui no opti per la lectura, és important que la televisió li brindi la possibilitat d'enriquir-se culturalment.

La degradació social ve de lluny

La inseguretat de viure a Barcelona de què es parla aquests dies, arran dels diferents actes criminals succeïts, no és un fet aïllat que sorgeixi del no-res, sinó que és fruit d'una situació de deteriorament de la vida social de la ciutat, i també del país, que ve de lluny. La marginalitat en què viuen moltes persones afavoreix que s'acabin succeint accions criminals. La pèrdua de valors, el poc respecte als altres, la manca d'educació familiar... tot això contribueix a què la vida no sigui tranquil·la i que cada vegada tinguis més sensació que a fora al carrer no s'hi està segur.

La solució a la situació a què s'ha arribat no és fàcil, i encara menys només policial, perquè cal canviar el sistema de vida a què hem arribat. S'ha de detectar les bosses de pobresa i marginalitat i treballar per reduir-les i intentar eliminar-les. No és normal que tinguem persones dormint al carrer en pèssimes condicions. Persones sense llar i sense feina, siguin autòctons o immigrants.

El fet que hi hagi persones que necessitin delinquir per poder subsistir, és un motiu de preocupació perquè genera violència i a vegades la mort. Hem de tenir clar que les coses no s'arreglen a cops de porra o dissimulant la realitat, amagant-la sota l'estora. Cal resoldre les situacions que poden generar violència i aconseguir un món més just. Si no és així, i només amb mesures policials no ho aconseguirem, i haurem de continuar lamentant la mort de víctimes innocents.