A mesura que vas coneixent el nom de les persones que integren les diferents candidatures, t’adones de la diferència de perfils que hi ha entre unes quantes llistes i les altres. En una població com Arenys, més o menys coneixes a tothom, sobretot al conjunt de persones que consideraries activistes socials, econòmics i culturals, és a dir, aquelles persones amb qui et trobes a tot arreu, a tots els actes.
És així com t’adones que les candidatures de CIU i PP, la formen persones que, amb honroses excepcions, no han destacat massa en la vida social de la població, i com a molt, només s’han mogut en un ambient: el seu. De totes maneres, hi ha molts votants d’aquestes formacions, sobretot de CIU, que et trobaràs en els actes, però aquests no es presenten, o com a mínim no ho fan en la candidatura del senyor Rubirola.
A aquestes dues candidatures hi podríem afegir el nou partit de Ciudadanos, que han sorgit a l’empara de la flor, que no fa estiu, de les eleccions del Parlament Català. A nivell de poble tampoc tenen massa currículum.
Les altres candidatures, amb diferències i matisos, les integren persones que, d’una manera o altra, s’han implicat en la vida diària de la població, tot això al marge de la vida laboral i familiar que tots els arenyencs i arenyenques tenim.
Vol dir res tot això? Potser no, però jo ho trobo significatiu, i potser s’entén el fracàs del govern d’aquest mandat, format per persones respectables, però que no han sabut liderar ni fer avançar les respectives regidories. És una llàstima, perquè continuo pensant que seria bo un govern de 17, en lloc del 9 a 8, com acostuma a passar. És una llàstima que després d’un mandat on s’ha demostrat el cansament de la majoria de membres del govern, amb l’alcalde inclòs, no hi hagi hagut més persones simpatitzants de CIU o militants, que hagin optat per entrar a l’Ajuntament. Partits com ERC, PSC, ICV s’han renovat prou com per, amb permís de la voluntat de la ciutadania, confeccionar un Consistori diferent, i suposo jo, il·lusionat per treballar per Arenys.
Totes les persones que figuren a les llistes arenyenques, poden fer un bon treball per Arenys, però caldrà demostrar-ho. Aquelles persones que han tingut l’oportunitat de lluir-se i no ho han aconseguit, no sé si és massa arriscat donar-los una altra oportunitat, que dura 4 anys.
És així com t’adones que les candidatures de CIU i PP, la formen persones que, amb honroses excepcions, no han destacat massa en la vida social de la població, i com a molt, només s’han mogut en un ambient: el seu. De totes maneres, hi ha molts votants d’aquestes formacions, sobretot de CIU, que et trobaràs en els actes, però aquests no es presenten, o com a mínim no ho fan en la candidatura del senyor Rubirola.
A aquestes dues candidatures hi podríem afegir el nou partit de Ciudadanos, que han sorgit a l’empara de la flor, que no fa estiu, de les eleccions del Parlament Català. A nivell de poble tampoc tenen massa currículum.
Les altres candidatures, amb diferències i matisos, les integren persones que, d’una manera o altra, s’han implicat en la vida diària de la població, tot això al marge de la vida laboral i familiar que tots els arenyencs i arenyenques tenim.
Vol dir res tot això? Potser no, però jo ho trobo significatiu, i potser s’entén el fracàs del govern d’aquest mandat, format per persones respectables, però que no han sabut liderar ni fer avançar les respectives regidories. És una llàstima, perquè continuo pensant que seria bo un govern de 17, en lloc del 9 a 8, com acostuma a passar. És una llàstima que després d’un mandat on s’ha demostrat el cansament de la majoria de membres del govern, amb l’alcalde inclòs, no hi hagi hagut més persones simpatitzants de CIU o militants, que hagin optat per entrar a l’Ajuntament. Partits com ERC, PSC, ICV s’han renovat prou com per, amb permís de la voluntat de la ciutadania, confeccionar un Consistori diferent, i suposo jo, il·lusionat per treballar per Arenys.
Totes les persones que figuren a les llistes arenyenques, poden fer un bon treball per Arenys, però caldrà demostrar-ho. Aquelles persones que han tingut l’oportunitat de lluir-se i no ho han aconseguit, no sé si és massa arriscat donar-los una altra oportunitat, que dura 4 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada