Obrir en diumenge

La notícia de l'obertura dels comerços barcelonins els diumenges i festius ha tornat a encendre el debat sobre la conveniència o no d'aquesta mesura. El dilema de la conciliació familiar i laboral per a moltes persones. El benefici per a la ciutadania que pot anar a comprar en diumenge, i el perjudici per a qui haurà de treballar un dia festiu.

El debat no pot ser simplista i ha de contemplar totes les casuístiques. Els pros i contres s'han de posar damunt la taula i intentar valorar què pesa més si els punts favorables o els negatius. Els horaris dels comerços sempre han provocat molta discussió, i la reforma horària també ha estat present en moltes converses i debats. 

Hi ha qui sempre ha defensat la llibertat absoluta d'horaris comercials i qui ha lluitat per acotar-los i permetre una vida familiar més amable. Els grans supermercats sempre hi surten guanyant en front del petit comerç, a vegades familiar, que dubta entre obrir, sacrificant la família, o mantenir-se ferm en horaris restringits i poder gaudir de la vida en família.

Crec que el més important de tot és arribar a fons en el tractament de les persones implicades en l'obertura dels dies festius, o bé fins a última hora del dia. D'alguna manera s'ha de regular perquè aquesta llibertat d'hores i dies no resulti una explotació laboral per a les persones contractades. Els sindicats hi tenen moltes coses a dir i a defensar, perquè la mesura no resulti només beneficiosa per a les grans empreses i els treballadors en resultin escaldats.

Per la part dels consumidors o compradors, crec que la llibertat total d'horaris, també en dies festius, no és necessària, encara que pugui agradar a uns quants. La majoria de mortals som prou capaços d'organitzar-nos per trobar la manera d'anar a la botiga en un dia feiner, sobretot tenint en compte que al nostre país els comerços tanquen molt tard del vespre.

Per tot això penso que a l'hora d'opinar sobre la idoneïtat d'obrir el comerç els diumenges i festius, cal centrar-se en les condicions laborals dels treballadors afectats, que els seus horaris tinguin una regulació adequada i no s'espatlli el que tant ha costat de regular a través dels anys, quan veníem d'una situació perjudicial del treballador contractat.

Canviar l'horari i els hàbits

Arran de les notícies que han aparegut sobre el canvi d'horari a Catalunya, que s'està treballant des de fa temps, tenint en compte els principals pilars on se sustenta la vida social, m'he llegit els comentaris que es reprodueixen en les xarxes socials, i us haig de dir que n'he obtingut una decepció, bàsicament pel nivell intel·lectual que transpiren. Una cosa és estar-hi d'acord o en contra, i l'altra desbarrar com fan alguns, la majoria malauradament.

Jo sóc dels favorables a modificar l'horari, i crec que hi ha dos elements importants que ho poden avalar com són la conciliació familiar i la productivitat en el treball. Estic d'acord que no és una tasca fàcil de resoldre i que hi ha una tradició que és difícil de canviar, però és important valorar els pros i contres, sobretot si es tenen en compte aquests dos elements que he esmentat.

Al nostre país, qui té la sort de tenir feina, es treballa més que en molts països europeus, però la productivitat és molt inferior. Això és un problema i demostra que no per treballar més hores se'n treu més profit. Cal regular els horaris laborals i també els escolars per millorar la conciliació familiar. Si volem educar els nostres fills hem de conviure amb ells, i això no sempre és possible.

Opinar que nosaltres ho fem així, perquè som diferents, o bé que la temperatura solar fa que tinguem aquests horaris, és molt simplista. No nego que tot el nostre entorn influeix, però no per això no hem de treballar per trobar uns horaris més racionals, de descans i lleure, i, sobretot, de convivència familiar.