Fèlix Millet ingressa a Brians-2

Avui s'acabava el termini perquè Fèlix Millet ingressés a la presó de Brians-2 per complir la condemna pel cas Palau. El Tribunal Suprem, a finals d'abril, havia confirmat la sentència que el condemnava a més de nou anys de presó, per malversació de fons públic, tràfic d'influències, apropiació indeguda, falsificació en document mercantil, falsedat comptable i emblanquiment de capitals. Gairebé res!

Quan veus entrar a la presó a una persona de gairebé noranta anys et fa llàstima. És com si et sabés greu, però llavors penses que ha tingut una vida molt fàcil i divertida tot estafant els altres, i això d'alguna manera es paga. No pot ser, perquè un s'ha fet gran, que no passi res. I retornar els diners estafats?

No acabo mai d'entendre què passa amb els diners que es roben. Mai no els fan tornar. Aquest home, que ha fet i desfet tant com ha volgut, a costa dels altres, s'estarà uns mesos, potser, i el deixaran sortir perquè és gran. I aquí s'haurà acabat tot! Doncs jo no l'empresonaria, però li embargaria els béns.

No cal fer-lo patir dins d'una presó, a qui hauran de tractar d'una manera especial, perquè no podrà seguir el ritme dels altres, però sí que li faria tornar tots els diners robats, encara que fos per donar-los a beneficència. No pot ser que els rics que defrauden quedin tan tranquils, i els pobres contribuents, tinguin problemes per arribar a finals de mes. 

L'extrema dreta que pren força a Europa

Quan vàrem haver decidit el lloc de les nostres vacances d'aquest estiu em va entrar un dubte i un cert regust ja que ens dirigíem a tres països europeus on l'extrema dreta té un paper massa important. Uns països que s'han manifestat en contra de la immigració, sobretot Hongria en què el seu primer ministre pertany a un partit polític que podem titllar de xenòfob.

Després d'un any tan polititzat a casa nostra no tenia ganes de seguir amb aquesta tònica també durant les vacances i per tant havia de buscar algun pretext que defensés la decisió presa. Vaig pensar que els humans ens dividim entre els inconscients a tothora i els que es qüestionen contínuament tot allò que fan. Trobar l'entremig és complicat.

Hem passat els nostres dies de vacances en les tres capitals imperials i com era previsible vàrem decantar l'actualitat política, però no ens vàrem oblidar de la seva història. Praga i Budapest són les capitals de dos països castigats pel nazisme i el comunisme. No és estrany que la seva història els hagi condicionat el present, sense que això pugui justificar res, i molt menys la xenofòbia.

A vegades em pregunto com és possible que països que han emigrat en el passat, i aquí hi entrarien aquests països, però també Espanya, ara tinguin comportaments xenòfobs i tanquin les portes a les persones dels països que en aquests moments es troben en guerra o dificultats per subsistir. La resposta pot ser la memòria, que és efímera, i l'egoisme que ens deshumanitza.

Capitals imperials, final de trajecte

Budapest no ens va impressionar el primer dia, però tal com avançava ahir, a mesura que l'hem anat coneixent i trepitjant els seus carrers, els turístics i els que no ho són, t'adones que és una ciutat preciosa i més neta de la impressió inicial. Sens dubte, i sense ganes de fer més comparacions, en el tema de la neteja va al darrere de les altres dues capitals visitades.

Avui toca dir-li adéu i probablement a reveure. Hi ha espais que no hem visitat, sobretot els interiors. Pot ser una excusa per tornar un altre dia. La passejada en barco pel Danubi ens ha servit per veure per darrera vegada les imatges més emblemàtiques de Budapest. 

Viatjar és cultura, perquè no només aprens del que veus, sinó també de la història dels països i les seves ciutats, i t'ajuda a reflexionar i, per a molts, deixar de mirar-se el melic.

Permeteu-me una anècdota. Dos soldats palplantats al voltant de la bandera del país. De tant en tant quatre passes per trencar la solemnitat estàtica, de segur ben cansada, i de nou en posició de descans al costat del pal de la bandera, sense moure's. No és una excepcionalitat. A tots els països passa. Els humans som ben ridículs.

No sé si m'heu seguit els relats d'aquests nou dies. Potser us han cansat o bé els heu trobat poc interessants. Sapigueu, però que nosaltres ens ho hem passat meravellosament bé. Demà tornarem a primera hora cap a casa. En tenim ganes, però també sentim que el viatge se'ns ha acabat.