Em preocupa especialment perquè l'experiència ens demostra que, fins i tot quan es tenen les idees clares en algun assumpte, la resposta és exageradament lenta. No s'arriba mai a temps.
Aquesta setmana, per exemple, hi ha hagut un vessament d'aigües fecals a la riera que ve des d'Arenys de Munt, i la pregunta que et fas és què passa amb l'estació de bombeig planificada a la zona de Can Jalpí? Quants anys fa que se'n parla i que sembla que està tot a punt, i el més calent és a l'aigüera?
Puc entendre que qualsevol decisió necessita el seu temps d'estudi, planificació, preparació i execució, però no podem permetre que tot s'eternitzi. Que les actuacions arribin anys més tard. I quan es tracta de temes importants que poden afectar la salut pública, encara raó de més que s'han d'agilitzar.
Quan veig aquesta lentitud en la presa de decisions i, sobretot, en la materialització de les inversions i construccions aprovades, em desespero i el primer que faig és autoanalitzar-me per veure si jo també soc tan lent a l'hora de posar en marxa allò que he decidit i planificat.
El problema que acostuma a passar en l'obra pública és que els responsables d'executar les obres viuen lluny i al marge dels problemes ocasionats per la indefinició i la paràlisi. En això Arenys de Mar, que tenim un fotimer d'institucions supramunicipals amb competències sobre el territori que trepitgem, els dirigents de les quals ni tan sols han tret mai el cap a la vila, en tenim el cul pelat. Això, que pot semblar una bajanada, explica moltes coses d'aquesta desídia de l'administració pública a l'hora de resoldre amb fluïdesa i sensibilitat els temes que porten encallats durant dècades.
