El principi d'ordinalitat, ni se l'espera!

Disculpeu-me si m'he perdut alguna cosa. Tal com us comentava ahir, he estat desconnectat i haig d'anar entrant a poc a poc a l'actualitat. Començo pel finançament i en concret pel principi d'ordinalitat. Jo em pensava (és un dir), que aquest govern espanyol tan progressista (el més progressista de la història d'Espanya), tenia molt clar el principi d'ordinalitat. Sembla just, oi? Cal ser solidaris, però no buidar les butxaques i haver d'anar a pidolar.

Sembla que ara el govern de Madrid no veu bé això de l'ordinalitat i diu que no ho aplicarà. Llavors en què quedarà tot plegat? Un nou engany del govern de torn de Madrid? No són cosins-germans amb el PSC? 

Parlant seriosament, he de dir que no m'he cregut mai que arribaria un dia que el govern de Madrid parlaria de veritat de solucionar el dèficit fiscal i anar al que és just. Tot i que podia semblar que ara eren molt amics, i a més necessiten els vots dels independentistes i, per tant, seria l'hora de posar-hi ordre, doncs no! Ni així!

La qüestió és anar donant llargues i no resoldre res. I nosaltres, mesells, ens ho anem empassant tot, i no diguis res perquè et tractaran d'insolidari i no sé què més. Està vist i comprovat que no en tenen cap mena de ganes i que només volen passar el temps sense que ens revolucionem, els anem votant a favor, perquè tenim a sobre l'espasa de Dàmocles, que a Espanya s'anomena PP-Vox.

Tractar d'iguals els desiguals és injust

Aquest frase de Guillem López Casanovas en relació a les negociacions dels representants autonòmics amb el ministre Montoro per a un nou sistema de finançament, ho diu tot i em pregunto què pensen Iceta i els seus quan ens prediquen a tort i a dret que la solució de Catalunya i Espanya és un estat federal.

Puc estar d'acord amb la teoria, però no en la possibilitat que això s'acabés implantant, i no només perquè el PP vol recentralitzar-ho tot i fins i tot eliminar l'estat de les autonomies, sinó perquè l'alternativa de govern, que encara és el PSOE, tampoc ho vol. Una mostra ben clara és on té més força, a Andalusia.

En tota la negociació sobre el finançament el problema no és tècnic, sinó polític. El govern de l'Estat i la majoria d'autonomies no tenen cap intenció de canviar el sistema com es financen els diferents territoris espanyols. No pensen en la seva capacitat fiscal, sinó, com molt bé diu López Casanovas, en les transferències d'altres comunitats via l'Estat espanyol. 

Ja no és només discutir sobre el principi d'ordinalitat, defensable en el món sencer, sinó la pressió i voluntat ferma d'aprofitar-se de la rendibilitat econòmica catalana per viure bé a base de subvencions.

I no em considero insolidari, tal com ens volem fer creure. La insolidaritat en tot cas la practiquen ells que no hi posen esforç i a canvi en reben els beneficis a costa nostra.

Si algú em pot convèncer que el model federal a Espanya és possible d'aconseguir, deixaré de somiar en una Catalunya independent. Entretant, però, deixeu-me ser feliç i imaginar un futur lluny de la tirania i menyspreu que es respira més enllà de l'Ebre.

El PP i el PSOE no són el mateix, però...

Estic d'acord amb en Pere Navarro quan diu que el PP i el PSOE no són el mateix. Jo ho he dit moltes vegades i hi ha persones que no hi estan d'acord, però m'agradaria que hi reflexionessin una mica. El que no estic tan d'acord amb Navarro és quan afirma que el PSOE sempre ha entès Catalunya. El PSOE no ha entès mai Catalunya, ni tan sols al PSC, quan aquest li ha parlat clar. El fet de no acceptar el dret a decidir, cosa que sí defensa el PSC, n'és una bona mostra.

La postura del PSOE és comprensible i només cal posar-se a la seva pell. Per més que pensem que tenim raó, hem de ser capaços d'entendre els altres i pensar que la informació que reben està molt manipulada. A Espanya, els catalans som els dolents, els insolidaris, els que ens creiem superiors, els que volem marxar. Només cal llegir la premsa que els hi arriba per entendre-ho tot.

Això, però, no treu que nosaltres no continuem defensant la nostra posició, procurem fer pedagogia i, dins les nostres possibilitats, expliquem què passa i què volem exactament. El PSOE mai entendrà ni acceptarà un referèndum per autodeterminar-nos, i el PSC ho sap. La via federalista no és cap disbarat, però cal que els espanyols ho vulguin i, de moment, està per veure que tot el PSOE ho vulgui, i el que és encara més difícil, que el PP, amb majoria absoluta al Congrés i el Senat, ho defensi o toleri.

Defensem el que defensem, el que els catalans tenim molt clar és que la decisió que es prengui ha de quedar molt definida, perquè fins ara, l'estat de les autonomies ha estat un frau, amb retallades i promeses incomplertes, per part del PP i també del PSOE. És per tant comprensible que molts defensin trencar amb Espanya, perquè som gats escaldats, i la paraula dels governs espanyols no tenen cap credibilitat.