Aznar no demanarà mai perdó! // Ja no estem excomunicats!

A diferència de l'exprimer ministre Tony Blair, José M. Aznar mai no demanarà perdó per haver donat suport a la invasió a l'Iraq. Aznar és massa orgullós i cregut, i no se li acudiria mai donar armes als adversaris reconeixent que en alguna cosa s'ha equivocat. Aquest és el gran problema dels nostres polítics. Són massa savis i no accepten que són humans i cometen errors. 

Ho podem dir d'Aznar, però és totalment traslladable a Rajoy, Zapatero o Felipe Gonzàlez, per posar exemples espanyols. Els polítics catalans també s'han equivocat, i molt, però tinc la impressió que no s'han discutit mai amb ningú per defensar la seva infal·libilitat. Pot ser que la memòria em falli.

I és cert que en el moment que acceptes que t'has equivocat, es posa en marxa tota una maquinària per desqualificar-te. És allò de l'arbre caigut que tothom en fa estelles. Per una banda tenim el que es defensa tancant-se i no acceptant l'error i per l'altra qui espera trobar les escletxes que deixin en evidència el primer.

_______________

Els divorciats tornats a casar ja poden començar a buscar bisbats misericordiosos que els acullin. El sínode de la família s'ha tancat amb una declaració ambigua que dóna la potestat als bisbes perquè decideixin si els divorciats que s'han tornat a casar poden rebre la comunió o bé han de continuar empestats. Aquesta és una demostració evident que la caritat cristiana continua essent una utopia, si més no dins de la jerarquia eclesiàstica. 

Volen que els gais també estiguin contents perquè es demana que se'ls respecti. La veritat és que s'han quedat molt curts i això és una altra evidència de l'anquilosament de l'Església que viu relegada al passat, sense adonar-se de la realitat del món. Algú podia esperar més bons resultats de la trobada, però són massa anys d'anar a remolc com per pensar que en tres setmanes es pot canviar la història. Caldrà confiar en la força del Papa Francesc, per enfrontar-se a la resistència d'una bona part dels cardenals a posar-se al dia sense que això vulgui dir necessàriament renunciar a l'esperit de l'Evangeli, més aviat el contrari. El que es demana des de la base de l'Església és precisament l'aprofundir en les paraules i l'exemple de Jesús.

Es tanca un Sínode del qual s’espera respostes

Amb tot el respecte que em mereix el Sínode dels bisbes i tots els membres participants, no deixa de ser curiós i preocupant que alguna de les conclusions a què arriben sigui tan natural i de sentit comú. Només es pot explicar per la gran distància que hi ha hagut fins ara entre la institució i els fidels creients, que una vegada arriba un Papa que escolta i es barreja amb la gent, sorgeixin aquests descobriments que més aviat ens fan riure.

No puc entendre que encara hi hagi un sector de l'Església que s'escandalitzi quan surten a parlar dels gais o de l'acostament dels divorciats als sagraments. És indignant pensar que durant molt de temps s'ha jugat amb la figura de la nul·litat matrimonial per maquillar la realitat i travessar amb ulls clucs allò que no es vol afrontar de cara.

És igualment criticable i típic de fariseus, acceptar un matrimoni eclesiàstic després d'un divorci civil i en canvi obligar a casar-se pel civil després del fracàs d'un matrimoni eclesiàstic. On es fonamenta aquesta jugada? Per què a uns se'ls obren les partes i als altres se'ls rebutja.

Sortosament molts creients actuem per sentit comú i entenem que hem de seguir la paraula de Jesús, confiant que algun dia els màxims representants de l'Església s'adonaran de l'error i rectificaran. Acceptant allò que de fet s'ha anat produint a la vida de cada dia. Tant de bo que aquest Sínode serveixi per acostar més aquests bisbes al poble que diuen evangelitzar i servir.