Sense confiança en la justícia espanyola

Aquests dies hem sentit el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, el senyor Carlos Lesmes, queixar-se del mal que els dirigents independentistes estan causant a la honorabilitat de la justícia espanyola. També molts hem respost que el desprestigi se l'havien guanyat a pols i ells solets.

La resposta dels tribunals de justícia europeus a la demanda d'extradició dels polítics catalans exiliats els ha sorprès i neguitejat. No s'ho podien creure! La reacció no ha estat racional, sinó de crítica i acusacions de deslleialtat. El govern del PP, però també ara el ministre espanyol del PSOE, el senyor Borrell, han quedat en evidència i demostrat que a Espanya no hi ha separació de poders.

I a més de totes les actuacions dels diferents jutges dels diferents tribunals espanyols pel procés català, també hem descobert actuacions reprovables d'alts magistrats, com el cas que avui corria per les xarxes de la filtració d'una conversa de la ministra de justícia, l'any 2009, parlant d'un viatge a Colòmbia.

No es tracta d'anècdotes, perquè el que es demostra és la nul·la qualitat humana, ètica i moral de persones que tenen a les seves mans el poder d'exercir la justícia, de condemnar els altres malgrat tota la porqueria que amaguen a dins. 

He dit més d'una vegada que no em sembla just que l'opinió de dotze persones tingui més valor que la de tot un país, com va passar amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, però ara hi hem d'afegir que són persones humanes amb defectes i virtuts, i que acabem de veure que n'hi ha que han actuat d'una manera reprovable èticament i moral, però a més a més delictiva. Com podeu imaginar, no tinc cap mena de confiança en la justícia espanyola.

A Arenys de Mar també es judicialitza la política

Sovint etiquetem les persones per allò que sentim a dir, més que no pas pel que valen i saben fer. De totes maneres no sempre és culpa nostra, doncs, hi ha persones que donen prou motius perquè es parli d'elles d'una certa manera. Ja sabem que les coses negatives sobresurten a les positives i la història fa referència de tot allò que ha quedat dit i escrit.

En aquest mandat municipal, a la nostra vila, hi ha un regidor que, per a les persones que seguim l'actualitat política local molt d'esquitllada, ha destacat pels seus enfrontaments amb altres regidors i fins i tot la Secretària de l'ajuntament. No es tracta de simples discussions, sinó que en alguns casos ha recorregut a la fiscalia.

No seré jo qui acusi uns o altres regidors, perquè no en conec la veritat i per tant no puc opinar, però sí que faig notar el mal gust que ens queda als vilatans quan observem aquestes baralles judicials d'uns polítics que hem escollit perquè ens arreglin el poble.

Ens queixem molt de la judicialització de la política quan parlem del govern del PP respecte a Catalunya, però resulta que a casa nostra també passa. El regidor defensarà que es tracta d'aclarir la veritat sobre les acusacions de deslleialtat institucional i transmissió d'informació privilegiada, per una banda, o en aquest darrer cas, de prevaricació de l'exalcalde Vinyes i de l'exresponsable de Serveis i Manteniment, la senyora Moreno, també protagonista del primer cas.

Insisteixo que no jutjo, sinó manifesto el disgust que em provoca aquesta situació, que voldria que no es tornés a repetir. No sé si això s'arregla amb un canvi d'actitud dels querellats, o bé amb un càstig dels vilatans el proper 24 de maig.

Societat Civil Catalana situa cadascú al seu lloc

El passat 23 d'abril naixia la Societat Civil Catalana. Bé, de fet s'ha d'aclarir això, perquè de societat civil, a Catalunya fa molt temps que n'hi ha, i això ho admeten sobiranistes i nacionalistes espanyols, però ja se sap que hi ha un corrent doctrinari que utilitza noms genèrics per batejar projectes molt particulars: Societat Civil Catalana, Ciutadans... n'hi ha més.

Tot i així vull dir que l'aparició pública d'aquest nou moviment és bo per al país. Pretendre que l'única societat civil que es mobilitza sigui la sobiranista és un error, i és bo que cadascú defensi els seus interessos i voluntat.

De la mateixa manera que els ciutadans, a títol individual, es decanten per un costat o l'altre, també els partits polítics es defineixen i ens ensenyen les seves preferències donant suport a un moviment o l'altre. En aquest cas hem pogut observar com s'agrupaven el PP, el VOX, la PxC, Ciutadans i el PSC, i a partir d'aquí cadascú en podrà fer la seva lectura.

El que no he entès ha estat la queixa del sector crític del PSC per la presència de l'exalcalde de Caldes d'Estrac a l'acte de presentació del nou moviment unionista. No té res a veure amb la deslleialtat del militant socialista Mohedano que va participar en un míting d'ERC. En aquell cas hi havia intoxicació, però en el cas que ens ocupa es tractava de visualitzar quina és la postura de la majoria de l'actual executiva del PSC. Podria ser que de cara a les eleccions municipals de l'any vinent els partits polítics ens estiguessin simplificant la feina i no tinguem tants partits per escollir: opció A, opció B, i oblidem-nos de dretes i esquerres i de xenòfobs i nostàlgics de l'antic règim. Fem-ho senzill!

ERC acusa el regidor del Bloc Municipal de filtrar informació privilegiada

El dia 21 de març, ara fa un mes, escrivia en aquest bloc sobre actituds irresponsables a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, i ho feia arran de les filtracions que hi va haver dels plecs per al concurs de les guinguetes, als guinguetaires. Ningú no donava noms, jo tampoc, però tots teníem al cap la mateixa persona, i escrivíem o parlaven creient saber qui havia estat deslleial i que se'l podia acusar de frau.

Si realment la cap d'ERC al Consistori i futura alcaldable per aquesta formació, té raó i ho sap de bona font, hauríem d'arribar a la conclusió que, al marge de la sanció que pugui rebre el regidor, se l'hauria de convidar a dimitir i no tornar-se a presentar per a un càrrec a qui se li suposa lleialtat institucional i una actitud correcta. 

La política ha quedat molt tocada amb tanta corrupció i jo hi afegiria poca professionalitat dels seus representants. En el cas del regidor a qui se l'acusa d'haver proporcionat informació privilegiada, se'm fa difícil de titllar de corrupte i ho entenc més com un no saber on s'està, tot i ser el segon mandat, i d'actuar per impuls, més que no pel cap. Això, però no li trauria responsabilitat i per tant la sortida més honesta seria la dimissió.

De totes maneres fins aquí és la versió d'ERC que ho delata per treure's de sobre qualsevol responsabilitat. Ara caldria escoltar el regidor al·ludit, per poder assegurar que realment va ser ell qui va cometre el frau, i en tot cas saber què el va motivar a fer-ho.

Sap greu que passin aquestes coses al nostre Ajuntament. Perquè una cosa és la incompetència o les badades que pugui cometre un regidor o regidora, com tots nosaltres en la nostra feina, però una altra de ben distinta és actuar il·legalment, encara que no hi hagi un interès personal que ho expliqui. Tots hem d'aprendre a comportar-nos d'acord amb les regles que regnen on ens movem, acatar-les i ser honestos amb nosaltres mateixos i amb els que han confiat en nosaltres. 

L'informe de les deslleialtats de l'Estat

Estic d'acord amb la confecció d'un informe sobre les deslleialtats de l'Estat cap a Catalunya. M'agradaria que més que un informe fos una relació de totes les deslleialtats, no tant per enviar a fora, com per donar-ho a conèixer als catalans, i que tinguem una informació veraç sobre el tracte rebut per l'Estat espanyol.

Hauria de ser un informe o relació de greuges totalment al marge de valoracions i components subjectius. Les valoracions ja les faríem nosaltres. Hi ha evidències que no necessiten valoracions ja que per elles mateixes es determinen.

Fer-ho arribar ara a les autoritats espanyoles és una pèrdua de temps, i a altres institucions, organismes i estats internacionals pot ser positiu, sempre i quan tinguin l'encert de no posar-hi elements subjectius, per no intentar condicionar els seus lectors, provocant un efecte contrari al volgut.

El PSC diu que és un desencert. Jo penso que el desencert no és tant la seva confecció com l'ús que se'n vulgui fer. És cert que el document no agradarà al govern espanyol, però també és bo que sàpiguen que no vivim enganyats i que les mesures recentralitzadores o de càstig no passen desapercebudes. A vegades sembla que ens considerin uns babaus.