Preocupats per Europa

Les trifulgues dins del PP ens han fet oblidar massa estona el greu problema que travessa Europa, amb un president rus molt decidit a protegir els seus interessos més enllà de les seves fronteres. Cada minut que passa és un minut més d'angoixa per al futur del poble ucraïnès. La decisió del Senat rus de permetre la invasió d'estats estrangers, en aquest cas Ucraïna, agreuja la situació d'aquest país i la pau del continent europeu.

Tot el que podem dir en un moment donat pot quedar obsolet al cap d'uns minuts. La tensió és màxima i la decisió final d'envair Ucraïna està penjant d'un fil. El reconeixement de les repúbliques autoproclamades independents, de l'est d'Ucraïna, per part de Rússia, és una bona excusa per envair el país. Qualsevol mentida és bona per iniciar l'atac, i en això els països de l'OTAN estan molt a l'aguait.

Han començat a sonar les sancions que Europa i els EUA volen aplicar a Rússia, més que res per intentar evitar aquesta invasió temuda. Putin, però, se sent molt valent i amenaça amb represàlies encara més dures. 

És per això que la distracció dels assumptes interns del PP, que certament tenen repercussió de cara a fora, impedeix mantenir tota l'atenció a uns fets crucials per a la pau a Europa, i la possible desestabilització econòmica de tots els països occidentals.

La situació de crisi amb ambient prebèl·lic, ha fet que se'ns recordi la història que va des de la caiguda del mur de Berlín, amb la provocació d'unes ferides que no han cicatritzat. Putin d'alguna manera pretén recuperar l'orgull perdut amb la claudicació gairebé humiliant de la Unió Soviètica, i no vol que amb Ucraïna passi el mateix que va passar amb les repúbliques bàltiques.

El serial del PP no ha acabat, malgrat sembla que Casado ja no té els avals necessaris per continuar al capdavant del partit, però la nostra vista i preocupacions estan posades en el desenllaç de la situació de l'est europeu, amb la por al cos per l'esclat d'una guerra que no tindria guanyadors.

Mattarella continuarà a la presidència italiana

En el moment de fer aquest escrit tot fa indicar que Sergio Mattarella continuarà com a president de la República Italiana. Tot i que no volia repetir com a president, no hi ha hagut manera que els partits polítics italians es posessin d'acord per escollir el seu substitut. La possibilitat que el primer ministre Mario Draghi optés a la presidència, posava en perill la situació política italiana que, com tots sabem, té sempre molts problemes en la continuïtat del seu govern. 

Itàlia, que políticament acostuma a ser molt inestable, es manté forta econòmicament. Hi ha països europeus que tenen sempre dificultats per aconseguir governs estables, però això no els impedeix avançar econòmicament. Catalunya n'hauria d'aprendre. A casa nostra portem molts anys amb dificultats per tenir un govern fort, però aquí sí que en rebem les conseqüències. 

No podem comparar la situació catalana amb la italiana o la belga, perquè en el nostre cas hi ha una dependència directa i contundent d'Espanya. No som un estat, ni tenim prou autonomia per governar-nos amb un mínim de garanties per avançar econòmicament. Amb més gran raó, caldria tenir-ho present i no anar jugant amb picabaralles entre els partits polítics que ens governen.

L'excusa del procés independentisme no pot supeditar-ho tot. Hi ha prou arguments per defensar que ho posem com a excusa i així sembla que no hi ha tanta responsabilitat per part dels governants catalans. Fa dies que ho estic dient, potser arran de la decisió d'una persona de la societat civil, en Jordi Cuixart, de fer un pas al costat, en la presidència d'Òmnium Cultural, que demano que polítics catalans, que han tingut un protagonisme gens insignificant, facin també aquest pas al costat. Penso molt amb en Jordi Sánchez, que considero que ha perdut els papers, però no és ell l'única persona. Al seu costat hi ha alguna política que també ho hauria de veure i, tot i la seva relativa joventut, donar pas a persones que portin noves idees i no tinguin aquest trauma de la rancúnia vers als seus teòricament aliats, però en certa manera adversaris.

La retirada de Berlusconi de les seves aspiracions per esdevenir el nou president de la República Italiana, crec que ha estat una sort per al país, i probablement la continuïtat de Sergio Mattarella també ho sigui, si més no fins que Itàlia no pugui escollir democràticament, a través d'eleccions, el nou primer ministre.

Què hi passa al Parlament?

A qui interessa el debat de política general? La resposta segur que no és la mateixa avui dia que ara fa uns anys. El desencís de molts ciutadans amb la política i els polítics, ha fet que cada vegada es visqui més apartat del que passa al Parlament. La institució també s'ha vist afectada, en part per l'actitud i mala educació de molts dels seus membres, sobretot amb l'entrada de Ciutadans. També per la manca de lideratge i de capacitat dels nostres polítics de fer avançar el país, donant solució als molts problemes que tenim.

És per això que avui molts catalans desconeixen l'activitat que té lloc al Parlament, en desconfien i no n'esperen gairebé res. També és cert que la dependència de Madrid davant de qualsevol iniciativa, i del poder judicial, que han entrat en la política per no sortir-ne, fa que tampoc siguin gaires les possibilitats de marcar una línia d'actuació des de Catalunya. Ja no es tracta només de la dependència econòmica, per una mala distribució fiscal i una manca d'inversions de l'Estat a Catalunya, sinó per la venjança pel Procés, que ha fet que qualsevol moviment des de Catalunya sigui vist com un perill per a la integritat d'Espanya.

I tot això passa amb un govern progressista. Podem imaginar quina serà la situació quan es produeixi l'alternativa de govern, amb presència de PP i Vox, aquests últims amb un discurs no només xenòfob, sinó també reaccionari i centralitzador. Veurem que la Constitució, que tan diuen defensar, serà incapaç de defensar el poc que ho fa de la singularitat del territori espanyol.

Tot plegat, doncs, fa que avui no estiguem davant del televisor, observant els nostres representants polítics, sinó que com a molt hi dediquem uns minuts, al vespre, per si hi ha res de destacable a tenir en compte. Això els més interessats en política. La resta continuaran molt lluny d'aquest entorn, i es dedicaran a resoldre els problemes personals, alguns dels quals es deriven d'una mala gestió pública dels recursos econòmics i socials.

Nou confinament comarcal

Diuen que queden dos mesos, però que entretant ens hem de tancar a la comarca i reduir la mobilitat que darrerament havíem tingut. S'ha pogut sortir per Setmana Santa, però aquest divendres ens tornen a tancar les portes comarcals. 

Entenc que no és fàcil donar la notícia que es torna al confinament comarcal, però amb l'observació que en dos mesos es preveu que tindrem la pandèmia controlada sembla que es fa més lleuger, si més no això els sembla als que ens han de donar la notícia.

Cada vegada resulta més difícil controlar el seguiment correcte de les mesures preses, i això també ho saben les nostres autoritats. Han de continuar amenaçant amb sancions que no sé fins a quin punt es paguen, o només ho fan els meus innocents.

Nosaltres continuem treballant pensant que anirem a millors condicions i que de cara a l'estiu les restriccions seran les mínimes. Si més no això ens ajuda a tirar endavant i no atabalar-nos més del compte. També tenim molt present que s'ha deixat que els dies de Setmana Santa la gent es pogués bellugar, tot i que ja es veia que caldria fer marxa enrere. Ho tenim present perquè considerem que es tindrà en compte el descans en temps de vacances, i es mirarà que hi hagi la màxima llibertat de moviments per no fer més difícil la continuïtat social i econòmica del país.

Que la crisi econòmica no es converteixi en crisi social

S'insisteix en la despesa. Quan vàrem caure en la crisi de 2008 varen ser moltes les veus que eren contràries a les retallades. La pressió europea va fer que l'economia s'estanqués i les conseqüències varen ser prou greus, trigant força anys a recuperar-nos. Ara, hem tornat a ensopegar, amb una pedra diferent, però que té conseqüències econòmiques greus. En aquesta ocasió, però, i a diferència d'ara fa deu anys s'aconsella no preocupar-se excessivament pel dèficit i fer despesa, no aturar l'economia del país, fer circular el diner i mirar d'evitar fer créixer l'atur.

Es fa difícil de preveure les conseqüències finals, sobretot ara que encara no sabem el temps que l'epidèmia ens tindrà semi confinats, però els càlculs que es fan no són molt esperançadors, però molt millors que en la darrera crisi. Si aconseguim que es perdin pocs llocs de treball, i que per tant els ingressos familiars no resultin molt afectats en el temps, serà possible que la maquinària econòmica es reprengui i en un temps més o menys llarg torni certa normalitat. Què haurem après?

Confio que alguna lliçó o altra n'aprenguem. Crec que l'anterior crisi ens ha servit per afrontar aquesta, que és diferent, d'una altra manera i que siguem capaços de sortir-nos-en més fàcilment i sense tanta gravetat.

Cal que les famílies que de moment han perdut la feina, tinguin suport públic per afrontar-ho i que a mesura que es recuperi l'economia puguin també recuperar els llocs de treball. S'ha parlat molt d'assegurar uns ingressos per a tothom, però sembla ser que costa que es materialitzi. Cal evitar com sigui que perdem més persones, situant-les fora dels mínims de la subsistència. La nostra societat no es pot permetre el luxe de perdre més famílies i eixamplar les diferències socials.

A la recerca de la vacuna al coronavirus

Estem iniciant el desconfinament amb molts dubtes i un lideratge poc clarificador per part de les autoritats sanitàries. No sabem el temps que comportarà aquest desconfinament fins arribar a la "nova normalitat", és a dir, fins a poder fer una vida menys estressant i més tranquil·la. Sense haver de patir per ser contagiats pels nostres veïns i companys de treball.

Aquest desconfinament, encara sota el paraigua de l'estat d'alarma, no és cosa d'un mes o dos, sinó que ja es parla de com es viurà l'inici del nou curs escolar, el mes de setembre, i es prenen mesures amb vigència fins al mes de desembre. Està clar que l'objectiu dels investigadors és aconseguir la vacuna que freni l'atac del coronavirus, i ja estan sortint veus optimistes que parlen de poder-ne disposar a finals d'aquest mateix any. No tothom ho veu de la mateixa manera, però no hi ha cap dubte que existeix una forta pressió perquè sigui el més aviat possible.

També ens diuen que correm massa amb el desconfinament, i que el perill d'un rebrot encara pitjor, és molt alt. Volem un estiu de sol i platja, però ningú no ens el pot assegurar. Encara hi ha festivals d'estiu que no s'han cancel·lat, tot i que és pràcticament segur que els macroconcerts no es podran celebrar. 

Davant d'aquest panorama, i preveient que es trigarà en obrir les fronteres internes europees, el turisme d'enguany serà pràcticament inexistent, i molts negocis turístics se'n ressentiran de mala manera. Alguns signarien perquè tot s'acabés aquest 2020 i poguéssim començar el 2021 de zero, sense perill de contagi, amb tota la maquinària productiva en marxa. Tota la maquinària que hagi pogut subsistir, després de la frenada econòmica tan bestial. Tot això serà possible si arriba a temps la desitjada vacuna.

ERC i JxCat pacten al Consell Comarcal del Maresme

El pacte ERC - JxCat funciona al Consell Comarcal del Maresme. Tot i que s'havia especulat amb un pacte entre el PSC i ERC, sembla ser que finalment les dues forces independentistes han aconseguit posar-se d'acord i pactar el govern per a aquests quatre anys.

Vaig llegir que JxCat tenia cert interès en venjar-se d'ERC per haver pactat en els seus municipis uns acords que deixava la força més votada, fora de l'alcaldia, un fet que va passar a Arenys de Mar. No sé si la notícia tenia fonament o no, ja que tot és possible, però finalment veiem que no ha estat així, i ERC i JxCat es repartiran les conselleries i la presidència que ostentarà el partit polític més votat als municipis del Maresme, ERC.

També he vist que el representant del nostre Consistori, l'exalcalde Estanis Fors, serà responsable de la conselleria de Promoció Econòmica, una bona manera de treballar per a la Comarca, que de retruc ha de repercutir a la nostra vila. És bo que els polítics, a part d'ocupar regidories i conselleries, es dediquin a treballar per millorar els àmbits del seu abast. Aquesta feina es pot fer des de l'oposició, però és evident que ostentant un càrrec i una responsabilitat es fa més fàcil.

Per cert, avui llegia la protesta d'Estanis Fors per la manca de transparència del govern municipal d'Arenys de Mar. No puc imaginar que les dues regidores de la CUP, que formen part d'aquest govern, caiguin en el vici de l'opacitat que ens tenen acostumats des d'ERC. Ambdues regidores junt amb el representant d'Arenys en Comú s'haurien de desmarcar del conjunt del govern, si és que una vegada més menysté l'oposició amagant-li informació.

Aquest govern solucionarà els problemes del Mercat municipal?

He llegit el resum de l'entrevista al regidor Joaquim Mas, a la pàgina web de Ràdio Arenys i m'ha fet una mica de llàstima. No sé si és per com està resumida la notícia o pel gran desconeixement sobre què fer amb els temes que li han tocat en cartera al regidor d'ERC. Sisplau feu-hi una llegida i digueu-me què en penseu.

M'he fixat especialment en què deia del Mercat i és desolador... "ajuntar les parades existents i a la part del darrere fer-hi activitats". I llavors pregunto: a mida que es vagin tancant parades anirem ampliant les activitats? Aquesta és una proposta seriosa del regidor de mercats?

Després mireu què diu del viver d'empreses. "s'ha d'intentar impulsar-ho" I com ho vol fer? escrivint a les xarxes socials, tal com proposa per donar a conèixer la feina de Promoció Econòmica? Segur que volia aquesta regidoria o bé li ha tocat sense demanar-la?

La llàstima de molts governs municipals és que els seus membres, o una part d'ells no estan preparats per tirar endavant la regidoria que lideren. No n'hi ha prou amb bona voluntat, sinó que hi fa falta idees, creativitat, i treball, molt treball. 

Quan vaig llegir la composició del nou govern vaig pensar que caldria molta paciència per no desanimar-nos. Vull creure que les persones que han estat escollides donaran la talla, però de moment només són intencions, desitjos. Llegint segons quines declaracions ens cau la moral per terra!

Pendents d'Istanbul

Avui se celebren les eleccions municipals a la capital cultural i econòmica de Turquia, Istanbul. Unes eleccions que s'han hagut de repetir després que Erdogan, president turc, n'impugnés el resultat on va sortir-ne perdedor. Avui es repeteixen i tots tenim la mirada posada per veure si torna a perdre el partit del president, o bé aquest aconsegueix capgirar els resultats.

No hi ha dubte que la pèrdua de les eleccions per part del partit d'Erdogan seria una patacada seriosa per al president, que ja va perdre altres grans ciutats, com Ankara, la capital. La pèrdua del partit d'un president sempre és un fet notable, sobretot en un país com Turquia on no està gaire clar el sistema polític, i es dubta de la seva qualitat democràtica.

Amb els esdeveniments polítics espanyols arran del procés, han estat moltes les situacions que ens han fet pensar en Turquia. No és bo ni just comparar els països perquè hi ha prou elements diferenciats, però sí que és lògic que ens hi recordi. Espanya ha demostrat que té una democràcia molt feble, que es trenca en segons quins moments i aspectes, amb una barreja clara dels poders judicial i legislatiu, amb unes influències d'una casta jurídica arrelada en el franquisme i no del tot desafectada. Un estat on el poder judicial substitueix el parlamentari i l'executiu en funcions clarament polítiques, tot per salvar la unitat espanyola.

Aquest vespre coneixerem els resultats de les eleccions a Istanbul i, amb més o menys coneixement dels fets, agrairem que Erdogan no triomfi a l'espera que la seva política autoritària es debiliti en bé de la qualitat democràtica de Turquia.

Un nou govern per a una recollida selectiva efectiva i ecològica

Arenys de Mar fa molts anys que s'està barallant amb la recollida selectiva de la brossa i no hi ha manera de resoldre-ho de manera satisfactòria. No convé oblidar que els primers culpables som els vilatans, que no ens hi fem prou i ho deixem tot a la mà dels polítics, perquè ens ho arreglin. Amb més bona voluntat per part de tots segur que aconseguiríem un Arenys més net i una recollida selectiva millor, amb un estalvi important des del punt de vista econòmic, però també ecològic i mediambiental.

El govern que ara plega va prometre moltes coses i ha estat incapaç de solucionar-ho. És molt fàcil donar-li les culpes. Tampoc ho va resoldre l'anterior equip, ni en l'altre mandat. Som nosaltres que ens hi hem de posar, però també cal mà dura i idees clares a l'hora d'aplicar el sistema.

Els problemes amb l'anterior empresa de recollida de la brossa, que se'ls va deixar marxar abans de fer un nou plec tècnic adequat a les necessitats, tot i que és un servei essencial i havia de mantenir-lo fins a la nova adjudicació, ha complicat encara més les coses. Penso, sincerament, que la gestió de l'actual equip de govern ha estat dolenta i no veig que pugui canviar si continuen dirigint l'Ajuntament.

Hi ha poblacions que el porta a porta ha funcionat, i no ho ha fet per casualitat. La resistència dels vilatans és més o menys igual a tot arreu. Cal educar amb l'exemple i penalitzar qui es passa de llest. Això no s'ha sabut fer, i aquí recau força la responsabilitat de que no hagi funcionat. 

Argentona, per exemple, és un cas on les coses han anat millor. L'equip de govern de la CUP ha aconseguit millors resultats. Controlar el tipus de bossa a deixar a la porta i la quantitat, ha afavorit que no es vegi, com passa a Arenys els divendres, multitud de bosses amb tot tipus de deixalles. S'ha confós "rebuig" amb "aquí hi va la brossa de tota la setmana".

Espero que el nou equip de govern es prengui la recollida selectiva seriosament i impulsi un projecte més clar i taxatiu, i que l'oposició no hi jugui en contra. La reacció dels vilatans acostuma a ser contrària a les exigències, però a la llarga, si es fa bé, la gent és agraïda i ho defensa.

Tractar d'iguals els desiguals és injust

Aquest frase de Guillem López Casanovas en relació a les negociacions dels representants autonòmics amb el ministre Montoro per a un nou sistema de finançament, ho diu tot i em pregunto què pensen Iceta i els seus quan ens prediquen a tort i a dret que la solució de Catalunya i Espanya és un estat federal.

Puc estar d'acord amb la teoria, però no en la possibilitat que això s'acabés implantant, i no només perquè el PP vol recentralitzar-ho tot i fins i tot eliminar l'estat de les autonomies, sinó perquè l'alternativa de govern, que encara és el PSOE, tampoc ho vol. Una mostra ben clara és on té més força, a Andalusia.

En tota la negociació sobre el finançament el problema no és tècnic, sinó polític. El govern de l'Estat i la majoria d'autonomies no tenen cap intenció de canviar el sistema com es financen els diferents territoris espanyols. No pensen en la seva capacitat fiscal, sinó, com molt bé diu López Casanovas, en les transferències d'altres comunitats via l'Estat espanyol. 

Ja no és només discutir sobre el principi d'ordinalitat, defensable en el món sencer, sinó la pressió i voluntat ferma d'aprofitar-se de la rendibilitat econòmica catalana per viure bé a base de subvencions.

I no em considero insolidari, tal com ens volem fer creure. La insolidaritat en tot cas la practiquen ells que no hi posen esforç i a canvi en reben els beneficis a costa nostra.

Si algú em pot convèncer que el model federal a Espanya és possible d'aconseguir, deixaré de somiar en una Catalunya independent. Entretant, però, deixeu-me ser feliç i imaginar un futur lluny de la tirania i menyspreu que es respira més enllà de l'Ebre.

Tanquem un any d'incerteses amb ganes de resoldre-les

Sempre podem anar millor, però no cal oblidar que també pot ser pitjor. És per això que, sense deixar de ser positius, és bo agrair tot allò que hem rebut i tenir molt present que en el món hi ha infinitat de persones que viuen molt pitjor que nosaltres. Algunes d'elles amb prou feines poden viure, i això passa a l'Àfrica, a l'Àsia... i també a Arenys de Mar, no gaire lluny de casa.

Acomiadem un any ple d'incerteses, tant polítiques com socials. El president del govern espanyol, que confia en tornar a presidir-lo, ens assegura que anem pel bon camí. A mi de moment m'han ben enredat. Em varen donar una part del que m'havien pres el 2012, però se m'ho queden amb l'impost més elevat. Ja sé que n'hi ha de pitjors, però... calia?

Ho dic, perquè ens queixem molt i sembla que no en tinguem motius, però en tenim. Tota la part de culpa que vulgueu, però sigui la corrupció i un sentit erroni de la política, la gran majoria de la població viu a expenses del que decideixen uns pocs, que ens havien promès estar al nostre servei.

I tot això no canviarà. No en tingueu cap dubte! Poden canviar les cares, que no crec, però els fets es repeteixen. En tenim prou proves per assegurar-ho. Us imagineu un canvi de govern a Espanya? Que governés el PSOE, per exemple. Qui manaria, però? En Pedro Sánchez? La Susana Díaz? el PSC segur que no. De fet el senyor Iceta, farà poc més d'un any que ens prometia la consulta legal i pactada. Us en recordeu, oi? Doncs d'allò no en queda res! Per què? perquè dins del PSOE no li compra ningú.

L'any 2016 tindrem govern català? I Espanyol? Les CUP aconseguiran desempatar? El PSOE s'abstindrà per donar el govern a Rajoy? O bé... tornarem anar a votar? Ens podem refiar de Podemos? I d'En Comú Podem? Seran més de fiar que les CUP?

Des del meu humil blog us desitjo un nou any ple de felicitat, de salut, i que us recupereu d'aquesta crisi econòmica, però també social, que gairebé sembla endèmica.

Bon Any 2016!

La nostra responsabilitat cívica

Dir que vivim un temps amb una greu manca de civisme és d'una obvietat que no destaca en cap mitjà de comunicació, ni crida l'atenció a ser llegit. L'incivisme galopant s'ha convertit en un fet natural i, fins a cert punt, consentit. Hi ha actuacions que anys enrere ens haurien alarmat, que avui són considerades habituals, no desitjables, però tolerades.

Alguns diuen que és la crisi econòmica la culpable d'aquest incivisme latent. D'altres li donen la culpa a la immigració. N'hi ha que parlen de la pèrdua de valors... Segur que hi ha molts factors que sumats provoquen que el nostre comportament en societat no sigui el més adequat. Simplificar-ho és crear tòpics i fòbies.

La meva opinió és que la família era fins fa uns anys un fre a la llei del més fort i al pensament que tot s'hi val. La vida familiar educava en el respecte, en el compartir, en la solidaritat... Tot això i més, de manera diferent en funció de les capacitats i circumstàncies particulars. Avui, però, hem delegat moltes funcions a altres institucions i moviments, ja sigui per incapacitat o per deixadesa, i això ha fet molt mal als nostres joves.

Pensar que els canvis experimentats en el model familiar són els únics culpables de la situació a què hem arribat, seria una altra simplificació errònia, però sí que considero que la família hi juga un paper molt important.

Serà la meva edat, el model de família que he viscut, la sort d'haver compartit anys i espai amb persones bones i interessants, la no presència de problemàtiques greus... que ara jo pugui parlar tan bé del paper socialitzant de la família, però hi crec fermament, com també crec que es poden trobar altres formes de vida compartida que ajudin igualment a conrear un sentiment de respecte als altres, però potser no els hem sabut trobar.

Tots en som una mica responsables, però al davant de tots hi ha aquelles persones que per posició social o política han pogut marcar un camí de respecte a tothom i ho han deixat de fer. Cadascú haurà de respondre en funció de la seva capacitat de canviar el món.

CIU podria donar l'alcaldia d'Arenys de Mar a ERC

Tal com escrivia ahir, Estanis Fors no té assegurada l'alcaldia. Ahir parlava que el PSC, que havia comunicat que es quedaria a l'oposició, podia donar l'alcaldia a Annabel Moreno en el Ple del proper dissabte 13 de juny. Avui hem sabut que l'Assemblea local del PSC va decidir no donar suport a cap dels dos alcaldables amb opcions, la qual cosa, en un hipotètic acord d'esquerres ERC + CUP + ICV, seria CIU qui podria decantar la balança a favor de la candidata d'ERC.

Per als lectors d'altres poblacions cal recordar que Estanis Fors, guanyador d'aquestes eleccions amb 6 regidors, ha estat alcalde en aquest darrer mandat al capdavant de CIU, amb cinc regidors i amb pacte amb el PSC i el PP. A les eleccions primàries d'Unió Democràtica se'l va deixar fora de la candidatura del partit, i va decidir crear el seu propi grup amb els regidors del seu equip. El resultat va suposar un gran triomf personal i un fracàs per a CIU. Ara CIU podria tornar-li la jugada donant l'alcaldia a l'Annabel Moreno, d'ERC.

La revista local L'Agenda, que encara no he pogut llegir, sembla ser que es fa ressò d'anomalies en la gestió econòmica dels darrers mesos del mandat 2011-2015. Aquesta notícia, de ser certa, de ben segur no li hauria tret vots a l'alcalde, però sí que el podria perjudicar a l'hora dels pactes entre els partits que formaran part del nou Consistori. Els electes, a l'hora de decidir qui ha de ser el nou alcalde poden tenir en consideració possibles anomalies en la gestió, que sense haver de suposar cap delicte, sí que deixa en entredit les responsabilitats del govern municipal d'Arenys de Mar.

Les set forces amb representació al Ple municipal que es constituirà dissabte, tenen cinc dies per decidir el seu vot i determinar si Arenys de Mar estrena alcaldessa o continua l'alcalde en funcions, Estanis Fors.