La lentitud amb què treballa l'administració pública a l'hora de procedir a resoldre les demandes, peticions i queixes de la ciutadania va en perjudici de la ciutadania. En el cas del Tribunal Constitucional, amb naturalitat i sense amagar res, els perjudicats són els presos polítics. El bloqueig a les sentències, per evitar que es puguin presentar al TEDH o si més no endarrerir-ho, és una vergonya, sinó un delicte.
Demà traslladaran els presos polítics a Madrid, deu o dotze dies abans que comenci el judici. Tenim un mal record de la seva estada i trasllats, abans de venir a Catalunya i només la por a la vigilància europea podrà fer canviar l'estil barroer i provocador dels primers dies. El seu recurs sobre l'empresonament preventiu dorm als llimbs.
I entretant escandalitzats per comentaris falsos i propis d'actituds revengistes per part de la fiscalia et fa pensar que difícilment hi pot haver una solució a la situació actual, més enllà de passar pàgina a través d'una sortida en un termini més o menys llarg. No ens volen, només els nostres diners. Ens insulten, però no ens deixen ser lliures.
